Llínea 3: |
Llínea 3: |
| | | |
| Els invasors catalans, procedents de [[Barcelona]], repoblaren L'Alguer despuix d'expulsar a la seua població sarda en l'any [[1372]]. El català fon substituït pel castellà com a llengua oficial durant el [[sigle XVII]] i despuix per l'[[italià]]. En la [[Anys 1990|década de 1990]] aproximadament un 65% de la població de L'Alguer entenia el català alguerés i un 30% el parlava. Aproximadament el 50% dels habitants de L'Alguer també entenen els dialectes del sart logudorés i sasarés. | | Els invasors catalans, procedents de [[Barcelona]], repoblaren L'Alguer despuix d'expulsar a la seua població sarda en l'any [[1372]]. El català fon substituït pel castellà com a llengua oficial durant el [[sigle XVII]] i despuix per l'[[italià]]. En la [[Anys 1990|década de 1990]] aproximadament un 65% de la població de L'Alguer entenia el català alguerés i un 30% el parlava. Aproximadament el 50% dels habitants de L'Alguer també entenen els dialectes del sart logudorés i sasarés. |
− | L'alguerés pertany al grup de dialectes catalans orientals i té prou influències del italià, sart i [[castellà]]. També es freqüent encontrar arcaismes, conseqüència del seu aïllament en el continuu llingüístic català. | + | L'alguerés pertany al grup de dialectes catalans orientals i té prou influències del italià, sart i [[castellà]]. També es freqüent trobar arcaismes com a conseqüència del seu aïllament en el continuu llingüístic català. |
| | | |
− | Esta teoria del repoblament té moltes incògnites no soles en el cas de l'Alguer per tant, n'hi ha certa problemàtica i no té perqué ser l'historia correcta. | + | Esta teoria del repoblament té moltes incògnites no a soles en el cas de l'Alguer per tant, n'hi ha certa problemàtica i no té per qué ser l'història correcta. |
| | | |
| == Fonètica i fonologia == | | == Fonètica i fonologia == |
| *Com la major part del català oriental, neutralisa les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"durò". | | *Com la major part del català oriental, neutralisa les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"durò". |
− | *Com tot el català oriental, neutralisa les "e" i "a" àtones, pero heu fa en [a] en conte de [ə]: "persona">"palzona", "estar">"astà", "alguerés">"algarès". | + | *Com tot el català oriental, neutralisa les "e" i "a" àtones, pero ho fa en [a] en conte de [ə]: "persona">"palsona", "estar">"astà", "alguerés">"algarès". |
| *Preserva la /v/ com a fonema diferenciat de /b/. | | *Preserva la /v/ com a fonema diferenciat de /b/. |
− | *La r final enmudix com en el rest del català: "anar">"anà". | + | *La r final s'emmudix com en el restant del català: "anar">"anà". |
| *Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques en [r]: "escola">"scora". | | *Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques en [r]: "escola">"scora". |
| *Mutació de /r/ final de sílaba a lateral [l] (influència sarda): "port" > "polt". | | *Mutació de /r/ final de sílaba a lateral [l] (influència sarda): "port" > "polt". |