Canvis

'''Catlencià''' és la denominació de la llengua barreja de [[valencià]] i [[català]] que les institucions i mijos de comunicació públics ampren oficialment, i que s'ensenya en els centres docents (escoles o coleges, instituts, universitats, etc) del [[Regne de Valéncia]], aixina com en els cursos oficials impartits per la [[Junta Qualificadora de Coneiximents del Valencià|JQCV]]. Esta '''llengua artificial''' naix de la mescla de la llengua valenciana i de la llengua catalana.

'''Catlencià''' és la denominació de la llengua barreja de [[valencià]] i [[català]] que les institucions i mijos de comunicació públics ampren oficialment, i que s'ensenya en els centres docents (escoles o coleges, instituts, universitats, etc) del [[Regne de Valéncia]], aixina com en els cursos oficials impartits per la [[Junta Qualificadora de Coneiximents del Valencià|JQCV]]. Esta '''llengua artificial''' naix de la mescla de la llengua valenciana i de la llengua catalana.

El "valencià normalitzat", també es coneix (per part dels mestres i rectors) com a "valencià normatiu", "valencià estàndart" o "el català del [[País Valencià]]". Atre nom coloquial per al "valencià normalitzat" es '''"catlencià"''', que naix de la mescla dels noms de la llengua valenciana i de la llengua catalana: cat/cata (de català) i lencià/ncià (de valencià).  

El "valencià normalitzat", també es coneix (per part dels mestres i rectors) com a "valencià normatiu", "valencià estàndart" o "el català del [[País Valencià]]". Un atre nom coloquial per al "valencià normalitzat" es '''"catlencià"''', que naix de la mescla dels noms de la llengua valenciana i de la llengua catalana: cat/cata (de català) i lencià/ncià (de valencià).  

Normativisat per l'[[AVL]], baix la tutela de l'[[IEC]], porta (en més o manco implantació) ensenyant-se en el [[Regne de Valéncia]] més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules, han calat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valenciaparlants.

Normativisat per l'[[AVL]], baix la tutela de l'[[IEC]], porta (en més o manco implantació) ensenyant-se en el [[Regne de Valéncia]] més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules, han calat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valenciaparlants.

==Característiques==

==Característiques==

Al no ser ni valencià, ni català, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara als valenciàfons, i moltes vegades deixa lloc al dubte o a l'elecció entre la paraula catalana o la valenciana. Freqüentment, ni els mateixos mestres s'aclarixen a l'hora d'escriure, i els alumnes no valenciaparlants, quan parlen en u que si que ho és, es passen al castellà ràpidament perque veuen que el valenciaparlant no entén lo que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el valenciaparlant no assimila el vocabulari "afectat" que li ensenyen en l'escola i seguix utilisant el parlar autènticament valencià.

Al no ser ni valencià, ni català, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara als valenciaparlants, i moltes vegades deixa lloc al dubte o a l'elecció entre la paraula catalana o la valenciana. Freqüentment, ni els mateixos mestres s'aclarixen a l'hora d'escriure, i els alumnes no valenciaparlants, quan parlen en u que sí que ho és, se passen al castellà ràpidament perque veuen que el valenciaparlant no entén lo que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el valenciaparlant no assimila el vocabulari "afectat" que li ensenyen en l'escola i seguix utilisant el parlar autènticament valencià.

Algunes de les senyes més típiques del catlencià són:

Algunes de les senyes més típiques del catlencià són:

*''Nosaltres'' en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes".

*''Nosaltres'' en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes".

*''Aquesta'' en lloc de "esta" (ací s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aquesta'').

*''Aquesta'' en lloc de "esta" (s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aquesta'').

*''Apropar'' paraula treta directament del castellà (acercar), en valencià és "acostar".

*''Aleshores'' en substitució del clàssic llavors o del "entonces" (que al seu temps és un castellanisme).

*''Aleshores'' en substitució del clàssic llavors o del "entonces" (que al seu temps és un castellanisme).

*''Doncs'' que vol dir "pues" o "puix", cal dir que ''Doncs'' és una paraula que mai s'ha sentit en el valencià.

*''Doncs'' que vol dir "puix", cal dir que ''Doncs'' és una paraula que s'usava en el valencià del [[Sigle d'Or]] però que actualment està totalment en desús.

*Substitució de '''-xc-''' per ''-sc-'' bassant-se en el català (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixc per Preferisc...)

*Substitució de '''-xc-''' per ''-sc-'' basant-se en el català (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixc per Preferisc...)

*Utilisació de la ''X'' per a la '''CH''' basant-mos en el so en català (Eix: Marcha per Marxa, Chiquet per Xiquet)

*Utilisació de la ''X'' per a la '''CH''' basant-se en el sò en català (Eix: Marxa per Marcha, Xiquet per Chiquet)

*Substitució de els possessius "meua, teua, seua" i plurals per "meva, teva, seva" i derivants (Açò és una cosa més recent)

*Terminació ''-itzar'' en conte de ''-isar'' (Eix: Realitzar per Realisar, Utilitzar per Utilisar...)

*Terminació ''-itzar'' en conte de ''-isar'' (Eix: Realisar per Realitzar, Utilisar per Utilitzar...)

*Superposició de les formes ''feia, feies, féiem, féieu i feien'' front a les valencianes ''fea, fees, féem, féeu i feen''.

*Superposició de les formes ''feia, feies, feiem, feieu i feien'' front a ''fea, fees, feem i feen''.

*Superposició de les formes ''deia, deies, deiem, deieu, deien'' front a ''dia, dies, diem, dieu i dien'' (Tant en l'anterior punt com en este tant les primeres formes com les segones son correctes en valencià, correctament escrites en [[i grega]], pero l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) a soles admet les que primer hem mencionat)

*Superposició de les formes ''deia, deies, deiem, deieu, deien'' front a ''dia, dies, diem, dieu i dien'' (Tant en l'anterior com en esta característica tant les primeres com les segones son correctes en valencià, pero l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) sols admet les que primer hem mencionat)

== Atres senyes ==

== Atres senyes ==

==Institucions que utilisen el valencià "normalitzat"==

==Institucions que utilisen el valencià "normalitzat"==

*[[RTVV|Radiotelevisió Pública Valenciana]] (Canal9, Punt2...)

*[[À punt]]

*[[Generalitat Valenciana]].

*[[Generalitat Valenciana]].

*Atres associacions.

*Atres associacions.

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Llista de termes en catlencià i en valencià]]

* [[Llista de térmens en catlencià i en valencià]]

[[Categoria:Valencià]]

[[Categoria:Valencià]]

[[Categoria:AVLL]]

[[Categoria:AVLL]]