Canvis

El 9 de març de 1886, a l'edat de 58 anys, caminant de tornada a sa casa, el seu nebot Gastón, de 25 anys, en qui portava una cordial relació, li disparà en un revòlver, sense raons clares, la primera bala li fallà, pero la segona li ferí en la cama esquerra, provocant-li una coixera de la que no es recuperaria. L'incident fon ocultat per la prensa i Gastón passà el restant de la seua vida en un manicomi.

El 9 de març de 1886, a l'edat de 58 anys, caminant de tornada a sa casa, el seu nebot Gastón, de 25 anys, en qui portava una cordial relació, li disparà en un revòlver, sense raons clares, la primera bala li fallà, pero la segona li ferí en la cama esquerra, provocant-li una coixera de la que no es recuperaria. L'incident fon ocultat per la prensa i Gastón passà el restant de la seua vida en un manicomi.

Després de les morts d'Hetzel i de sa mare en 1887, Julio escomençà a escriure obres mes ombries. En part aço pogué deure's a canvis en la seua personalitat, pero un factor important es el fet de que el fill d'Hetzel, que continuà l'empresa de son pare, no era tan rigorós en les correccions com ho havia segut aquell. Se diu que algunes voltes, de tantes hores treballant per a les seues obres, tingué paràlisis facials. En 1888 Verne ingressà en la política i fon triat regidor d'Amiens, a on advocà per una serie de millores en la ciutat, llabor que desenrollà durant quinze anys.

Després de les morts d'Hetzel i de sa mare en 1887, Julio escomençà a escriure obres mes ombries. En part açò pogué deure's a canvis en la seua personalitat, pero un factor important es el fet de que el fill d'Hetzel, que continuà l'empresa de son pare, no era tan rigorós en les correccions com ho havia segut aquell. Se diu que algunes voltes, de tantes hores treballant per a les seues obres, tingué paràlisis facials. En 1888 Verne ingressà en la política i fon triat regidor d'Amiens, a on advocà per una serie de millores en la ciutat, llabor que desenrollà durant quinze anys.

Dos anys abans de la seua mort, Verne acceptà la presidència del grup d'[[esperanto]] d'Amiens i es comprometé a escriure un llibre, en el que este idioma jugara un paper important. El llibre en qüestió, L'impressionant aventura de la missió Barsac, no pogué ser acavat per ell i quan es publicà, s'havia eliminat tota referència a l'[[esperanto]].

Dos anys abans de la seua mort, Verne acceptà la presidència del grup d'[[esperanto]] d'Amiens i es comprometé a escriure un llibre, en el que este idioma jugara un paper important. El llibre en qüestió, L'impressionant aventura de la missió Barsac, no pogué ser acavat per ell i quan es publicà, s'havia eliminat tota referència a l'[[esperanto]].