Llínea 6: |
Llínea 6: |
| L'idea fonamental se basa en atacar un territori objectiuen tres fases, conseguint l'invasió de forma tan ràpida que les forces defensores no puguen reaccionar: | | L'idea fonamental se basa en atacar un territori objectiuen tres fases, conseguint l'invasió de forma tan ràpida que les forces defensores no puguen reaccionar: |
| *La primera d'elles consistix en un bombardeig portat a veta per esquadrilles d'avions que debiliten els objectius estrategics (transport ferroviari, carreteres, llínies electriques, etc.) pero sobretot deuen obrir un corredor lliure de tropes enemigues per a la segona fase. | | *La primera d'elles consistix en un bombardeig portat a veta per esquadrilles d'avions que debiliten els objectius estrategics (transport ferroviari, carreteres, llínies electriques, etc.) pero sobretot deuen obrir un corredor lliure de tropes enemigues per a la segona fase. |
− | *La segona fase consistix en una ràpida incursió de blindats pel corredor obert per l'aviació, aço fa que les forces enemigues queden dividixques en dos per eixe corredor de blindats molt difícil d'atacar. Després de els blindats entra l'infanteria regular, que recolzada per estos, obri el corredor en el que se troben com si fora un arbre, embojacant a les desorganisades tropes defensores fins la seua aniquilació o rendició. | + | *La segona fase consistix en una ràpida incursió de blindats pel corredor obert per l'aviació, açò fa que les forces enemigues queden dividixques en dos per eixe corredor de blindats molt difícil d'atacar. Després de els blindats entra l'infanteria regular, que recolzada per estos, obri el corredor en el que se troben com si fora un arbre, embojacant a les desorganisades tropes defensores fins la seua aniquilació o rendició. |
| Es obvi que quant més efectiu i precis siga el bombardeig inicial, menys dificultats trobaren al seu pas els blindats i menys recursos deurà gastar la potencia atacant. | | Es obvi que quant més efectiu i precis siga el bombardeig inicial, menys dificultats trobaren al seu pas els blindats i menys recursos deurà gastar la potencia atacant. |
| Els americans demostraren que la forma més efectiva i econòmica d'atacar blancs concrets era mediant la tècnica del bombardeig en picat, en la que un avió relativament llauger, armat en poques bombes, que volava a mija altura, se despenjava en picat sobre l'objectiu i amollava les seues bombes durant este recorregut. Al no tindre que calcular a on anava a caure la bomba, la precisió d'este método era asombrosa. | | Els americans demostraren que la forma més efectiva i econòmica d'atacar blancs concrets era mediant la tècnica del bombardeig en picat, en la que un avió relativament llauger, armat en poques bombes, que volava a mija altura, se despenjava en picat sobre l'objectiu i amollava les seues bombes durant este recorregut. Al no tindre que calcular a on anava a caure la bomba, la precisió d'este método era asombrosa. |
Llínea 25: |
Llínea 25: |
| | | |
| Podia transportar una bomba de fins 1800 Kg en un dispositiu en forma de trapezi que al realisar el picat desplaçava la bomba fora de l'alcanç de l'heliç. El pilot mediant una finestreta colocada en el sol de l'aparat podia comprovar el correcte desplaçament de la bomba per a evitar accidents. | | Podia transportar una bomba de fins 1800 Kg en un dispositiu en forma de trapezi que al realisar el picat desplaçava la bomba fora de l'alcanç de l'heliç. El pilot mediant una finestreta colocada en el sol de l'aparat podia comprovar el correcte desplaçament de la bomba per a evitar accidents. |
− | En la [[legio condor]], durant la [[guerra civil espanyola]] (1936-1939) quedà palés que els pilots de Ju 87 Stuka podien perdre la visió durant el picat o despuix d'este degut a les forces G implicades en semblant maniobra. Per aço el Junkers 87 Stuka incorporava un “proto-pilot automatic” que una volta en picat, recuperava l'horisontalitat del vol a 550 metros del sol encara que el pilot no accionara la palanca per a tal efecte. | + | En la [[legio condor]], durant la [[guerra civil espanyola]] (1936-1939) quedà palés que els pilots de Ju 87 Stuka podien perdre la visió durant el picat o despuix d'este degut a les forces G implicades en semblant maniobra. Per açò el Junkers 87 Stuka incorporava un “proto-pilot automatic” que una volta en picat, recuperava l'horisontalitat del vol a 550 metros del sol encara que el pilot no accionara la palanca per a tal efecte. |
| | | |
| ==El Junkers 87 Stuka en combat== | | ==El Junkers 87 Stuka en combat== |