Durant l'[[Edat Mija]] l'home concebia l'estància en la terra com una pelegrinació a l'eternitat, de manera que la costum de visitar llocs sagrats era freqüent. Els monasteris eren també uns bons llocs per a menjar o pernoctar, i els transeünts procuraven l'atenció de les seues hostajeries, ben regentades pels monges. A lo llarc de l'any acodien per esta senda multitut de pobres demanant la caritat i el cuidat dels beneïts flares, d'ahí el nom de “Pas del Pobre”. Esta senda històrica ha segut recuperada, revalorisant aixina l'importància natural i cultural de la Ruta dels Monasteris de Valéncia. | Durant l'[[Edat Mija]] l'home concebia l'estància en la terra com una pelegrinació a l'eternitat, de manera que la costum de visitar llocs sagrats era freqüent. Els monasteris eren també uns bons llocs per a menjar o pernoctar, i els transeünts procuraven l'atenció de les seues hostajeries, ben regentades pels monges. A lo llarc de l'any acodien per esta senda multitut de pobres demanant la caritat i el cuidat dels beneïts flares, d'ahí el nom de “Pas del Pobre”. Esta senda històrica ha segut recuperada, revalorisant aixina l'importància natural i cultural de la Ruta dels Monasteris de Valéncia. |