Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
5 bytes afegits ,  05:50 26 ago 2018
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:Pare_Fullana.JPG|right|thumb|<center>P. Fullana O.F.M.</center>]]
 
[[Image:Pare_Fullana.JPG|right|thumb|<center>P. Fullana O.F.M.</center>]]
R.P. '''Lluis Fullana Mira''' O.F.M. naixqué en [[Benimarfull]], comarca de ([[L'Alcoya]]) el [[5 de giner]] de [[1871]] i se n'anà al cel el [[21 de juny]] de [[1948]] en [[Madrit]] als 77 anys d’edat.
+
R.P. '''Lluis Fullana Mira''' O.F.M. naixqué en [[Benimarfull]], comarca de ([[L'Alcoya]]) el [[5 de giner]] de [[1871]] i se n'anà al cel el [[21 de juny]] de [[1948]] en [[Madrit]] als 77 anys d'edat.
 
   
 
   
 
== Infància ==
 
== Infància ==
 +
 
Sent un monyicot, rebé la seua primera gramàtica llatina de mà dels [[Orde Franciscana|franciscans]] del convent de [[Cocentaina]], a on hi havia un grup de religiosos especialistes en llatí que preparaven als chiquets que volien ingressar en el colege seràfic de [[Benissa]], per a ser flarets. La relació en els franciscans de Cocentaina nos indica l'afició del chiquet Fullana a l'estudi, a l'estudi del llatí i la seua inclinació a la vida franciscana.
 
Sent un monyicot, rebé la seua primera gramàtica llatina de mà dels [[Orde Franciscana|franciscans]] del convent de [[Cocentaina]], a on hi havia un grup de religiosos especialistes en llatí que preparaven als chiquets que volien ingressar en el colege seràfic de [[Benissa]], per a ser flarets. La relació en els franciscans de Cocentaina nos indica l'afició del chiquet Fullana a l'estudi, a l'estudi del llatí i la seua inclinació a la vida franciscana.
    
== Ordenació Sacerdotal ==
 
== Ordenació Sacerdotal ==
 +
 
El pare Fullana estrenà sa vida de religiós profés, Orde dels Flares Menors Franciscans, en el convent d'[[Ontinyent]] i poc despuix és traslladat al convent de [[Cocentaina]] per a iniciar els estudis de Filosofia. En [[Ontinyent]] i [[Benigànim]] estudià els cursos de Teologia. En [[1876]] rebé la gràcia de l'ordenació sacerdotal.
 
El pare Fullana estrenà sa vida de religiós profés, Orde dels Flares Menors Franciscans, en el convent d'[[Ontinyent]] i poc despuix és traslladat al convent de [[Cocentaina]] per a iniciar els estudis de Filosofia. En [[Ontinyent]] i [[Benigànim]] estudià els cursos de Teologia. En [[1876]] rebé la gràcia de l'ordenació sacerdotal.
    
== Catedràtic ==
 
== Catedràtic ==
 +
 
Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la [[Reina Donya Maria Cristina]]- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- fon el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'[[Ontinyent]] fon professor de francés, i en l'[[Universitat de Valéncia]], [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/catedratic.htm catedratic de Llengua Valenciana]. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, inclús fon requerit pel [[Ministeri d'Assunts Exteriors]] com a intérpret en motiu de la visita a [[Espanya]] del Gran Visir del [[Protectorat Espanyol en el Marroc]].
 
Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la [[Reina Donya Maria Cristina]]- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- fon el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'[[Ontinyent]] fon professor de francés, i en l'[[Universitat de Valéncia]], [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/catedratic.htm catedratic de Llengua Valenciana]. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, inclús fon requerit pel [[Ministeri d'Assunts Exteriors]] com a intérpret en motiu de la visita a [[Espanya]] del Gran Visir del [[Protectorat Espanyol en el Marroc]].
   Llínea 20: Llínea 23:     
== Acadèmic de la R.A.E. ==
 
== Acadèmic de la R.A.E. ==
 +
 
El [[26 de novembre]] de [[1926]], per [[Real Decret]], se manà ampliar, fins 42, el número dels Acadèmics de la Llengua, a fi de que tinguen el seu lloc en la [[Real Acadèmia Espanyola]] els estudis dels atres idiomes espanyols, ademés del castellà.  
 
El [[26 de novembre]] de [[1926]], per [[Real Decret]], se manà ampliar, fins 42, el número dels Acadèmics de la Llengua, a fi de que tinguen el seu lloc en la [[Real Acadèmia Espanyola]] els estudis dels atres idiomes espanyols, ademés del castellà.  
   Llínea 55: Llínea 59:     
== Obra ==
 
== Obra ==
 +
 
Entre el cabal d'obres d'este eminent escritor sobre Filologia Valenciana, citarem unes quantes per orde de publicació.
 
Entre el cabal d'obres d'este eminent escritor sobre Filologia Valenciana, citarem unes quantes per orde de publicació.
 +
 
*[[1903]]. Observacions sobre l'análisis etimològich i fònich de la nostra llengua.
 
*[[1903]]. Observacions sobre l'análisis etimològich i fònich de la nostra llengua.
 
*[[1906]]. Ullada general sobre la Morfologia [[Idioma català|catalana]].
 
*[[1906]]. Ullada general sobre la Morfologia [[Idioma català|catalana]].
Llínea 77: Llínea 83:     
== Homenages ==
 
== Homenages ==
 +
 
Entre els múltiples homenages que ha rebut podem destacar:
 
Entre els múltiples homenages que ha rebut podem destacar:
 
*Nomenat Fill Adoptiu de [[Valéncia]] en setembre de [[1996]].  
 
*Nomenat Fill Adoptiu de [[Valéncia]] en setembre de [[1996]].  
26 149

edicions

Menú de navegació