Llínea 25: |
Llínea 25: |
| | | |
| ==Hereu de la Corona== | | ==Hereu de la Corona== |
− | [[Carles II de Castella]] moria en l'any [[1700]] sense descendents directes. Les principals potències europees van propondre un príncip elector de Baviera, en el conseqüent repartiment de possessions entre estes potències. Aixina la [[república de les Set Províncies Unides]] es quedava una part del [[comtat de Flandes]]; [[Anglaterra]] es quedava [[Oran]], [[Gibraltar]] i [[Cuba]]; [[França]] en [[Guipúscoa]], [[Nàpols]], [[Sicília]] i el restant de [[Flandes]]; i el [[Sacre Imperi Romà-germànic]] es quedava el [[Ducat de Milà]]. La mort del príncip elector va provocar que [[Carles II]] designara com a hereu a '''Felip d'Anjou''', en la condició que no poguera ser designat hereu del tro [[francés]]. | + | [[Carles II de Castella]] moria en l'any [[1700]] sense descendents directes. Les principals potències europees varen propondre un príncip elector de Baviera, en el conseqüent repartiment de possessions entre estes potències. Aixina la [[república de les Set Províncies Unides]] es quedava una part del [[comtat de Flandes]]; [[Anglaterra]] es quedava [[Oran]], [[Gibraltar]] i [[Cuba]]; [[França]] en [[Guipúscoa]], [[Nàpols]], [[Sicília]] i el restant de [[Flandes]]; i el [[Sacre Imperi Romà-germànic]] es quedava el [[Ducat de Milà]]. La mort del príncip elector va provocar que [[Carles II]] designara com a hereu a '''Felip d'Anjou''', en la condició que no poguera ser designat hereu del tro [[francés]]. |
| | | |
− | La major part dels països europeus van acceptar el nou rei, fins i tot la pròpia [[Corona de Castella]] i el [[Regne d'Aragó]]. Pero el Sacre Imperi es va negar a fer-ho, considerant que l'[[Archiduc Carles d'Àustria]], segon fill de l'[[emperador]] [[Leopolt I d'Habsburg]], tenia més drets al tro i invocant la renúncia de la yaya de Felip d'Anjou i germana de [[Carles II]], [[Maria Teresa d'Habsburg i de Borbó|Maria Teresa d'Habsburg]], als seus drets com a membre de la [[Dinastia Habsburg]]. Poc despuix, [[Lluís XIV de França]], violant el testament del difunt rei castellà, va nomenar hereu de [[França]] a Felip V de Castella. Esta situació no agradà a les potències d'Anglaterra, la república de les Set Províncies Unides i el Sacre Imperi, a la qual s'uní posteriorment [[Portugal]], declarant la guerra a [[França]] i [[Espanya]]. | + | La major part dels països europeus varen acceptar el nou rei, fins i tot la pròpia [[Corona de Castella]] i el [[Regne d'Aragó]]. Pero el Sacre Imperi es va negar a fer-ho, considerant que l'[[Archiduc Carles d'Àustria]], segon fill de l'[[emperador]] [[Leopolt I d'Habsburg]], tenia més drets al tro i invocant la renúncia de la yaya de Felip d'Anjou i germana de [[Carles II]], [[Maria Teresa d'Habsburg i de Borbó|Maria Teresa d'Habsburg]], als seus drets com a membre de la [[Dinastia Habsburg]]. Poc despuix, [[Lluís XIV de França]], violant el testament del difunt rei castellà, va nomenar hereu de [[França]] a Felip V de Castella. Esta situació no agradà a les potències d'Anglaterra, la república de les Set Províncies Unides i el Sacre Imperi, a la qual s'uní posteriorment [[Portugal]], declarant la guerra a [[França]] i [[Espanya]]. |
| | | |
| La coronació de '''Felip d'Anjou''' en [[1700]] va supondre l'adveniment de la [[dinastia Borbó]] al tro espanyol. En la seua primera etapa, el regnat de '''Felip V''' estigué tutelat pel seu yayo, [[Lluís XIV de França]]. | | La coronació de '''Felip d'Anjou''' en [[1700]] va supondre l'adveniment de la [[dinastia Borbó]] al tro espanyol. En la seua primera etapa, el regnat de '''Felip V''' estigué tutelat pel seu yayo, [[Lluís XIV de França]]. |
Llínea 34: |
Llínea 34: |
| | | |
| ==Després de la guerra== | | ==Després de la guerra== |
− | Finalisada la guerra, el monarca va mamprendre llavors una profunda reforma administrativa de l'Estat de caràcter centralista, les llínees més significatives de la qual van ser l'enfortiment del Consell de [[Castella]] i en l'any [[1716]] el [[Decret de Nova Planta]] de la Corona d'[[Aragó]], pel qual dissolia les seues principals institucions i reduïa al mínim la seua autonomia. | + | Finalisada la guerra, el monarca va mamprendre llavors una profunda reforma administrativa de l'Estat de caràcter centralista, les llínees més significatives de la qual varen ser l'enfortiment del Consell de [[Castella]] i en l'any [[1716]] el [[Decret de Nova Planta]] de la Corona d'[[Aragó]], pel qual dissolia les seues principals institucions i reduïa al mínim la seua autonomia. |
| | | |
| Entre les reformes de l'Estat Central, entre les qual cal destacar la creació dels [[virrei|virregnats]], la divisió de l'estat en [[província|províncies]] ([[1833]]) i l'instauració de les [[Audiències]], en l'any [[1713]] ya havia instaurat la [[Llei Sàlica]]. | | Entre les reformes de l'Estat Central, entre les qual cal destacar la creació dels [[virrei|virregnats]], la divisió de l'estat en [[província|províncies]] ([[1833]]) i l'instauració de les [[Audiències]], en l'any [[1713]] ya havia instaurat la [[Llei Sàlica]]. |
Llínea 41: |
Llínea 41: |
| Després d'enviudar de la seua primera dona [[Maria Lluïsa de Saboya|Maria Lluïsa Gabriela de Saboya]], es va casar molt pronte en [[Isabel de Farnesio]], que es va convertir en la seua principal consellera, al costat del [[primer ministre]] [[Julio Alberoni]]. En este periodo es va abandonar el model de política francés i es va iniciar el govern a mans de [[vàlits]]. | | Després d'enviudar de la seua primera dona [[Maria Lluïsa de Saboya|Maria Lluïsa Gabriela de Saboya]], es va casar molt pronte en [[Isabel de Farnesio]], que es va convertir en la seua principal consellera, al costat del [[primer ministre]] [[Julio Alberoni]]. En este periodo es va abandonar el model de política francés i es va iniciar el govern a mans de [[vàlits]]. |
| | | |
− | En l'objectiu de recuperar les possessions perdudes va rebujar el [[Tractat d'Utrecht]] en el propòsit d'assegurar el futur dels seus fills, Carles i Felip. Aixina en [[1717]] les tropes espanyoles van ocupar l'illa de [[Sardenya]] i van invadir la de [[Sicília]] l'any següent. Per este motiu la [[Gran Bretanya]], [[França]], la [[república de les Set Províncies Unides]] i el [[Sacre Imperi Romà Germànic]] van firmar la [[Quàdruple Aliança]] contra el [[Regne d'Espanya]]. Una esquadra anglesa va conseguir destruir l'armada espanyola al [[cap de Pessaro]] i els aliats van solicitar la dimissió del primer ministre Alberoni, promotor d'esta política beligerant. Durant este temps d'agitació les tropes franceses ocupen part del Pirineu central català abolint temporalment els Decret de Nova Planta. | + | En l'objectiu de recuperar les possessions perdudes va rebujar el [[Tractat d'Utrecht]] en el propòsit d'assegurar el futur dels seus fills, Carles i Felip. Aixina en [[1717]] les tropes espanyoles varen ocupar l'illa de [[Sardenya]] i varen invadir la de [[Sicília]] l'any següent. Per este motiu la [[Gran Bretanya]], [[França]], la [[república de les Set Províncies Unides]] i el [[Sacre Imperi Romà Germànic]] varen firmar la [[Quàdruple Aliança]] contra el [[Regne d'Espanya]]. Una esquadra anglesa va conseguir destruir l'armada espanyola al [[cap de Pessaro]] i els aliats varen solicitar la dimissió del primer ministre Alberoni, promotor d'esta política beligerant. Durant este temps d'agitació les tropes franceses ocupen part del Pirineu central català abolint temporalment els Decret de Nova Planta. |
| | | |
| ==Abdicació== | | ==Abdicació== |