Canvis

A diferència de l'històrica [[idioma valencià|llengua valenciana]] que va existir com a llengua normalisada des del [[sigle XV]], en plena autonomia lèxica, morfosintàctica, fonètica i semàntica i un [[Sigle d'Or valencià|Sigle i mig d'Or]] cultural i lliterari en les seues gramàtiques i diccionaris, per contra , el  dialecte de Barcelona ara nomenat català no conseguix el seu estàndart llingüístic fins a l'any [[1906]], any del [[I Congrés de la Llengua Catalana]], si be no és fins a [[1912]] quan l'ingenier químic cubà [[Pompeu Fabra]]  publica la seua primera "Gramàtica Catalana" (Gramàtica molt criticada pel gramàtic [[Ramón Menéndez Pidal|Menéndez Pidal]] i per En [[Miguel de Unamuno]] (Catedràtic de [[Llingüística]] de l'[[Universitat de Salamanca]]), que arriba a afirmar que els seus (d'En Pompeu) treballs eren el propis d'un químic, aficionat i sense rigor llingüístic.<ref>¿Lengua valenciana o dialecto barceloní?.Ed.cit. 2008. Pág 16.</ref>

A diferència de l'històrica [[idioma valencià|llengua valenciana]] que va existir com a llengua normalisada des del [[sigle XV]], en plena autonomia lèxica, morfosintàctica, fonètica i semàntica i un [[Sigle d'Or valencià|Sigle i mig d'Or]] cultural i lliterari en les seues gramàtiques i diccionaris, per contra , el  dialecte de Barcelona ara nomenat català no conseguix el seu estàndart llingüístic fins a l'any [[1906]], any del [[I Congrés de la Llengua Catalana]], si be no és fins a [[1912]] quan l'ingenier químic cubà [[Pompeu Fabra]]  publica la seua primera "Gramàtica Catalana" (Gramàtica molt criticada pel gramàtic [[Ramón Menéndez Pidal|Menéndez Pidal]] i per En [[Miguel de Unamuno]] (Catedràtic de [[Llingüística]] de l'[[Universitat de Salamanca]]), que arriba a afirmar que els seus (d'En Pompeu) treballs eren el propis d'un químic, aficionat i sense rigor llingüístic.<ref>¿Lengua valenciana o dialecto barceloní?.Ed.cit. 2008. Pág 16.</ref>

Fon durant el [[sigle XIX]] i especialment des de [[1859]] quan [[Pròsper de Bofarull i Mascaró|Bofarull]] va tractar de conseguir una unitat llingüística en Catalunya entre tots els numerosos dialectes catalans provinents del [[Provençal]], fracassant en tots els seus intents, arribant-se a produir enfrontaments violents <ref> "Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" de  [[Mª Teresa Puerto Ferre]], [[Ricart Garcia Moya]] i  [[Ignaci Culla Hernández]]. Diputació de Valéncia. ISBN 978-84-7795-470-5 </ref> i fins no entrat en [[sigle XX]], el citat Fabra no fon capaç de desenrollar un estandart per a Catalunya, que posteriorment van intentar impondre en les comunitats veïnes: [[Regne de Valéncia]], [[Illes Balears]] i [[Aragó]].  

Fon durant el [[sigle XIX]] i especialment des de [[1859]] quan [[Pròsper de Bofarull i Mascaró|Bofarull]] va tractar de conseguir una unitat llingüística en Catalunya entre tots els numerosos dialectes catalans provinents del [[Provençal]], fracassant en tots els seus intents, arribant-se a produir enfrontaments violents <ref> "Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" de  [[Mª Teresa Puerto Ferre]], [[Ricart Garcia Moya]] i  [[Ignaci Culla Hernández]]. Diputació de Valéncia. ISBN 978-84-7795-470-5 </ref> i fins no entrat en [[sigle XX]], el citat Fabra no fon capaç de desenrollar un estandart per a Catalunya, que posteriorment varen intentar impondre en les comunitats veïnes: [[Regne de Valéncia]], [[Illes Balears]] i [[Aragó]].  

El seu treball fon durament criticat per llingüístes de prestigi de la seua época com Menéndez Pidal i Unamuno que va arribar a afirmar de Fabra que era "un mal deprenent de filòlec, i no controlava el camp lèxic, va inundar de galicismes el dialecte barceloní, convertint-ho en una llengua bombarda", "una llengua bombarda de laboratori" <ref>Llengua Valenciana o dialecte barceloní?. Puerto Ferre ,T. ed. cit. 2008 p. 19.</ref>

El seu treball fon durament criticat per llingüístes de prestigi de la seua época com Menéndez Pidal i Unamuno que va arribar a afirmar de Fabra que era "un mal deprenent de filòlec, i no controlava el camp lèxic, va inundar de galicismes el dialecte barceloní, convertint-ho en una llengua bombarda", "una llengua bombarda de laboratori" <ref>Llengua Valenciana o dialecte barceloní?. Puerto Ferre ,T. ed. cit. 2008 p. 19.</ref>

==Reaccions==

==Reaccions==

Vist que el disseny d'una llengua era un instrument del nacionalisme català i este tenia l'objectiu d'impondre-la en els territoris que pretenia anexionar-se, no van tardar a reaccionar  llingüistes  que discrepaven en el proyecte i les formes, com els citats Unamuno o Menendez Pidal i, atres que en un principi es mostraven conciliadors en la  idea.  

Vist que el disseny d'una llengua era un instrument del nacionalisme català i este tenia l'objectiu d'impondre-la en els territoris que pretenia anexionar-se, no varen tardar a reaccionar  llingüistes  que discrepaven en el proyecte i les formes, com els citats Unamuno o Menendez Pidal i, atres que en un principi es mostraven conciliadors en la  idea.  

{{cita|¿Quin dret ni categoria té el barceloní davant del català balear, occidental i la [[llengua valenciana]]? Donar al barceloní tal dret i categoria ¿no és tal vegada crear un centralisme llingüístic? Mossén Alcover. <ref> Geografia del Regne de Valéncia. Carreres Candi, Fco.  ed. cit.  1927, p. 692 </ref><ref>Llengua Valenciana o dialecto barceloní?. Puerto Ferre ,T. Ed. cit 2008, p. 19</ref>.}}

{{cita|¿Quin dret ni categoria té el barceloní davant del català balear, occidental i la [[llengua valenciana]]? Donar al barceloní tal dret i categoria ¿no és tal vegada crear un centralisme llingüístic? Mossén Alcover. <ref> Geografia del Regne de Valéncia. Carreres Candi, Fco.  ed. cit.  1927, p. 692 </ref><ref>Llengua Valenciana o dialecto barceloní?. Puerto Ferre ,T. Ed. cit 2008, p. 19</ref>.}}

  {{cita|...no vaja a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians ... fon un camí de roses pera ells mateixos, ni abans ni despuix de l'engany de les mal nomenades "normes del 32", ... van acabar en l'imposició política i dogmàtica no de l'ortografia sino de tot un artificiós  dialecte barceloní tardà i personal de l'indecís  químic Fabra ([[1913]]), portat de Bilbao pel déspota [[Prat de la Riba]] (1911), despuix d'humiliar i eliminar els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals i laborioses enquestes en transcripció fonètica de [[Lluis Fullana Mira|Fullana]] (Valéncia) i [[Antoni Maria Alcover|Alcover]] (Mallorca), junts i per separat en llarcs recorreguts i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del "Diccionari Català, Valencià, Balear... Juanto, F. Filòlec de l' Universitat de la Sorbona. <ref>Faltes ortogràfiques catalanes. Junato, F. Les províncies 19-06-1997</ref><ref>Llengua Valenciana o dialecte barceloní?. Puerto Ferre ,T. Ed. cit. 2008,p. 22,</ref>}}

  {{cita|...no vaja a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians ... fon un camí de roses pera ells mateixos, ni abans ni despuix de l'engany de les mal nomenades "normes del 32", ... varen acabar en l'imposició política i dogmàtica no de l'ortografia sino de tot un artificiós  dialecte barceloní tardà i personal de l'indecís  químic Fabra ([[1913]]), portat de Bilbao pel déspota [[Prat de la Riba]] (1911), despuix d'humiliar i eliminar els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals i laborioses enquestes en transcripció fonètica de [[Lluis Fullana Mira|Fullana]] (Valéncia) i [[Antoni Maria Alcover|Alcover]] (Mallorca), junts i per separat en llarcs recorreguts i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del "Diccionari Català, Valencià, Balear... Juanto, F. Filòlec de l' Universitat de la Sorbona. <ref>Faltes ortogràfiques catalanes. Junato, F. Les províncies 19-06-1997</ref><ref>Llengua Valenciana o dialecte barceloní?. Puerto Ferre ,T. Ed. cit. 2008,p. 22,</ref>}}

==Atres definicions històriques  que avalen la genètica del “dialecte barceloní==

==Atres definicions històriques  que avalen la genètica del “dialecte barceloní==

* F. Juanto, Filòlec de la Universitat de la Sorbona (París)  

* F. Juanto, Filòlec de la Universitat de la Sorbona (París)  

{{cita|"No vaja el llector a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians des de la “Catalunya Vella i la Catalunya Gran” – terminologia de l'hitlerià Prat de la Riba, [[1907]]- fora un camí de roses per a ells mateixos,  ni abans ni despuix de l'engany de les mal cridades “normes del ´32” ........ van acabar en  l'imposició política i dogmàtica  no de l'ortografia sino de tot un ''artificiós dialecte barceloní'',  personal de l'indecís químic Pompeu Fabra ([[1913]] ), portat de Bilbao per Prat de la Riba ([[1911]]) , darrere d'humiliar i eliminar  els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals  i laborioses enquestes en transcripció fonètica  de [[Pare Fullana|Fullana]] ([[Valéncia]]) i Alcover ( Mallorca) , junts i per separat en llarcs recorreguts  i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del “ Diccionari Català, Valencià , Balear...”  <ref>F.Juanto. Faltes ortogràfiques catalanes. [[Las Provincias]]. 19.06.[[1997]]</ref>.}}

{{cita|"No vaja el llector a creure's que l'ortografia que va voler impondre's als valencians des de la “Catalunya Vella i la Catalunya Gran” – terminologia de l'hitlerià Prat de la Riba, [[1907]]- fora un camí de roses per a ells mateixos,  ni abans ni despuix de l'engany de les mal cridades “normes del ´32” ........ varen acabar en  l'imposició política i dogmàtica  no de l'ortografia sino de tot un ''artificiós dialecte barceloní'',  personal de l'indecís químic Pompeu Fabra ([[1913]] ), portat de Bilbao per Prat de la Riba ([[1911]]) , darrere d'humiliar i eliminar  els coneiximents filològics, lèxics i gramaticals  i laborioses enquestes en transcripció fonètica  de [[Pare Fullana|Fullana]] ([[Valéncia]]) i Alcover ( Mallorca) , junts i per separat en llarcs recorreguts  i en més de 30.000 fiches misteriosament desaparegudes en la confecció (o millor, correcció posterior) del “ Diccionari Català, Valencià , Balear...”  <ref>F.Juanto. Faltes ortogràfiques catalanes. [[Las Provincias]]. 19.06.[[1997]]</ref>.}}

* Historiador i humaniste [[Marcelino Menéndez Pelayo|Menéndez i Pelayo]]:  

* Historiador i humaniste [[Marcelino Menéndez Pelayo|Menéndez i Pelayo]]:  

Esta nova denominació fon invalidada pel reputat gramatiste i filòlec Menendez Pidal en la seua obra "Gramàtica Històrica" ([[Madrit]]. [[1977]])  on va demostrar la falta de rigor  de Meyer Lübke a les mateixes temps que reconeixia l'independència idiomàtica de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]  

Esta nova denominació fon invalidada pel reputat gramatiste i filòlec Menendez Pidal en la seua obra "Gramàtica Històrica" ([[Madrit]]. [[1977]])  on va demostrar la falta de rigor  de Meyer Lübke a les mateixes temps que reconeixia l'independència idiomàtica de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]  

{{cita|"És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'[[Europa]] dels clàssics de la qual no sols van aprendre els catalans, sino inclús els castellans".}}

{{cita|"És la Llengua Valenciana la primera llengua romanç lliterària d'[[Europa]] dels clàssics de la qual no sols varen aprendre els catalans, sino inclús els castellans".}}

* [[Mayans i Ciscar]]. Seguint la definició del Pare de la Romanística Friedrich Díez, Mayans i Ciscar també afirmava en [[1873]] que

* [[Mayans i Ciscar]]. Seguint la definició del Pare de la Romanística Friedrich Díez, Mayans i Ciscar també afirmava en [[1873]] que

* [[Manuel Mourelle de Lema|Mourelle de Lema]], Catedràtic de Romanística de l'Universitat de Madrit.

* [[Manuel Mourelle de Lema|Mourelle de Lema]], Catedràtic de Romanística de l'Universitat de Madrit.

{{cita|"Si mos fixem en lo que ocorria en Catalunya, observarem que fins a Arnau de Vilanova ( valencià) i Raimundo Lull(mallorquí) , que van nàixer pels mateixos anys (el valencià en [[1238]] i el mallorquí en [[1235]]), no hi ha un sol autor que escriba en lo que poguera denominar-se català, és a dir, no hi ha mes que trobadors i estos ampraven una llengua d'orige gal (el provençal)” .}}

{{cita|"Si mos fixem en lo que ocorria en Catalunya, observarem que fins a Arnau de Vilanova ( valencià) i Raimundo Lull(mallorquí) , que varen nàixer pels mateixos anys (el valencià en [[1238]] i el mallorquí en [[1235]]), no hi ha un sol autor que escriba en lo que poguera denominar-se català, és a dir, no hi ha mes que trobadors i estos ampraven una llengua d'orige gal (el provençal)” .}}