Canvis

== Història ==

== Història ==

Els primers europeus en arribar a les illes foren els navegants [[Portugal|portuguesos]]  [[João de Santarém]] i [[Pedro Escobar]] entre [[1469]] i [[1472]]  junt en [[Annobón]]. La primera colonisació reeixida de Sant Tomé fon establida en [[1493]] en judeus sefardites exiliats d'[[Espanya]] per [[Álvaro Caminha]],  que va rebre la terra com una concessió de la corona portuguesa. ''Príncep'' fon colonisada en [[1500]] baix un acort paregut. Per a la mitat del [[sigle XVI]], i en l'ajuda dels [[esclavitut|esclaus]], els colons portuguesos havien convertit a les illes en el principal exportador de [[sucre]] d'Àfrica. ''Sant Tomé'' i ''Príncep'' van ser dominades i administrades per la corona portuguesa en [[1522]] i [[1573]], respectivament.

Els primers europeus en arribar a les illes foren els navegants [[Portugal|portuguesos]]  [[João de Santarém]] i [[Pedro Escobar]] entre [[1469]] i [[1472]]  junt en [[Annobón]]. La primera colonisació reeixida de Sant Tomé fon establida en [[1493]] en judeus sefardites exiliats d'[[Espanya]] per [[Álvaro Caminha]],  que va rebre la terra com una concessió de la corona portuguesa. ''Príncep'' fon colonisada en [[1500]] baix un acort paregut. Per a la mitat del [[sigle XVI]], i en l'ajuda dels [[esclavitut|esclaus]], els colons portuguesos havien convertit a les illes en el principal exportador de [[sucre]] d'Àfrica. ''Sant Tomé'' i ''Príncep'' varen ser dominades i administrades per la corona portuguesa en [[1522]] i [[1573]], respectivament.

El cultiu de [[sucre]] declinà en els següents 100 anys, i per la mitat del [[sigle XVII]], Sant Tomé va passar a ser poc més que un port d'escala per a barcos proveïdors de [[carbó]]. A principis del [[sigle XIX]], dos nous cultius, [[café]] i [[cacau]], foren introduïdes. Els rics sols volcànics van paréixer ser apropiats per a la nova indústria de collites. Com a conseqüència, grans plantacions (''roças''), apropiades per les companyies portugueses o terratinents absentistes, passaren a ocupar casi tot el bon cultivable. Per a [[1908]], Sant Tomé havia arribat a ser el productor mundial més gran de [[cacau]], i ademés la collita més important del país.

El cultiu de [[sucre]] declinà en els següents 100 anys, i per la mitat del [[sigle XVII]], Sant Tomé va passar a ser poc més que un port d'escala per a barcos proveïdors de [[carbó]]. A principis del [[sigle XIX]], dos nous cultius, [[café]] i [[cacau]], foren introduïdes. Els rics sols volcànics varen paréixer ser apropiats per a la nova indústria de collites. Com a conseqüència, grans plantacions (''roças''), apropiades per les companyies portugueses o terratinents absentistes, passaren a ocupar casi tot el bon cultivable. Per a [[1908]], Sant Tomé havia arribat a ser el productor mundial més gran de [[cacau]], i ademés la collita més important del país.

El sistema ''roças'', que donaren als administradors de les plantacions un alt grau d'autoritat, va conduir als abusos contra els grangers [[Àfrica|africans]]. Encara que [[Portugal]] abolí oficialment l'[[esclavitut]] en [[1876]], la pràctica del treball remunerat forçat va continuar. En els primers anys del [[sigle XX]], una controvèrsia publicitada internacionalment descobrí que els contractistes [[Angola|angolenys]] estigueren subjectes a treballs forçats i a condicions insatisfactòries de treball. El desorde laboral esporàdic i el descontent van continuar a lo llarc del [[sigle XX]], culminant en un esclat de motins en [[1953]] en els que varis centenars de treballadors africans moriren en un enfrontament en els seus governadors portuguesos. Esta "Massacre de Batepa" continua sent un fet important en l'història colonial de les illes, i el govern recorda oficialment el seu aniversari.

El sistema ''roças'', que donaren als administradors de les plantacions un alt grau d'autoritat, va conduir als abusos contra els grangers [[Àfrica|africans]]. Encara que [[Portugal]] abolí oficialment l'[[esclavitut]] en [[1876]], la pràctica del treball remunerat forçat va continuar. En els primers anys del [[sigle XX]], una controvèrsia publicitada internacionalment descobrí que els contractistes [[Angola|angolenys]] estigueren subjectes a treballs forçats i a condicions insatisfactòries de treball. El desorde laboral esporàdic i el descontent varen continuar a lo llarc del [[sigle XX]], culminant en un esclat de motins en [[1953]] en els que varis centenars de treballadors africans moriren en un enfrontament en els seus governadors portuguesos. Esta "Massacre de Batepa" continua sent un fet important en l'història colonial de les illes, i el govern recorda oficialment el seu aniversari.

Per als últims anys de la [[anys 1950|década de 1950]], quan atres nacions emergents en el continent africà estaven exigint l'independència, un chicotet grup de santomesos havien format el ''Moviment per a la lliberació de São Tomé i Príncipe ([[MLSTP]])'', el qual establí finalment la seua base en [[Gabó]]. Prenent ímpetu en els [[anys 1960|anys xixanta]], els acontenyiments es van seguir ràpidament despuix del derrocament de la dictadura d'[[António d'Oliveira Salazar|Salazar]] i Caetano en [[Portugal]] en abril de [[1974]]. El nou règim portugués es va comprometre a la dissolució de les seues colònies d'ultramar. En novembre de [[1974]], els seus representants es reuniren en el [[MLSTP]] en [[Alger]] i van elaborar un acort per a la transferència de la sobirania. Després d'un periodo de govern de transició, Sant Tomé i Príncip va conseguir l'independència el [[12 de juliol]] de [[1975]], triant com a primer president al secretari general del MLSTP, [[Manuel Pinto da Costa]].

Per als últims anys de la [[anys 1950|década de 1950]], quan atres nacions emergents en el continent africà estaven exigint l'independència, un chicotet grup de santomesos havien format el ''Moviment per a la lliberació de São Tomé i Príncipe ([[MLSTP]])'', el qual establí finalment la seua base en [[Gabó]]. Prenent ímpetu en els [[anys 1960|anys xixanta]], els acontenyiments es varen seguir ràpidament despuix del derrocament de la dictadura d'[[António d'Oliveira Salazar|Salazar]] i Caetano en [[Portugal]] en abril de [[1974]]. El nou règim portugués es va comprometre a la dissolució de les seues colònies d'ultramar. En novembre de [[1974]], els seus representants es reuniren en el [[MLSTP]] en [[Alger]] i varen elaborar un acort per a la transferència de la sobirania. Després d'un periodo de govern de transició, Sant Tomé i Príncip va conseguir l'independència el [[12 de juliol]] de [[1975]], triant com a primer president al secretari general del MLSTP, [[Manuel Pinto da Costa]].

En [[1990]], Sant Tomé es convertí en un dels primers països [[Àfrica|africans]] en incorporar-se a la reforma democràtica, i els canvis en la constitució -la llegalisació dels partits polítics de l'oposició- va conduir a [[eleccions]] en [[1991]] que foren pacífiques, lliures i transparents. [[Miguel Trovoada]], un ex-Primer ministre que havia estat en l'exili des de [[1986]], va tornar com a candidat independent i fon triat president. Trovoada fon reelegit en la segona elecció presidencial multipartidista de Sant Tomé en [[1996]]. El ''Partit de la Convergència Democràtica (PCD)'' va derrocar al MLSTP per a prendre la majoria dels bancs en l'Assamblea Nacional, en el [[MLSTP]] convertint-se en una minoria important i vocal. Eleccions municipals seguiren en [[1992]], en les que el MLSTP va tornar a guanyar una majoria de bancs en cinc dels set consells regionals.

En [[1990]], Sant Tomé es convertí en un dels primers països [[Àfrica|africans]] en incorporar-se a la reforma democràtica, i els canvis en la constitució -la llegalisació dels partits polítics de l'oposició- va conduir a [[eleccions]] en [[1991]] que foren pacífiques, lliures i transparents. [[Miguel Trovoada]], un ex-Primer ministre que havia estat en l'exili des de [[1986]], va tornar com a candidat independent i fon triat president. Trovoada fon reelegit en la segona elecció presidencial multipartidista de Sant Tomé en [[1996]]. El ''Partit de la Convergència Democràtica (PCD)'' va derrocar al MLSTP per a prendre la majoria dels bancs en l'Assamblea Nacional, en el [[MLSTP]] convertint-se en una minoria important i vocal. Eleccions municipals seguiren en [[1992]], en les que el MLSTP va tornar a guanyar una majoria de bancs en cinc dels set consells regionals.

En les primeres eleccions llegislatives en octubre de [[1994]], el [[MLSTP]] guanyà una majoria de bancs en l'Assamblea. Va reconquistar una majoria com toca de assents en les eleccions de novembre de [[1998]]. Les eleccions presidencials es celebraren en juliol de [[2001]]. El candidat abonat pel Partit Independent d'Acció Democràtica, [[Fradique de Menezes]], fon triat en la primera volta i instalat en el govern el [[3 de setembre]]. Després, en març del 2002, es van celebrar unes eleccions parlamentàries que portaren a un govern de coalició despuix de que cap partit conseguira una majoria de bancs. Un intent de [[colp d'estat]] per uns membres dels militars i el ''Front Demócrata Cristià'' (majorment representants dels exvoluntaris santomesos de l'eixèrcit [[Suràfrica|surafricà]] de l'era de l'[[apartheid]]) en juliol de [[2003]] fon revertit per mediació internacional, inclús l'[[Estats Units|estatunidenc]], sense derramament de sanc. En setembre de [[2004]], el president Menezes va despedir al primer ministre i va nomenar a un nou gabinet, el qual fon acceptat pel partit majoritari.

En les primeres eleccions llegislatives en octubre de [[1994]], el [[MLSTP]] guanyà una majoria de bancs en l'Assamblea. Va reconquistar una majoria com toca de assents en les eleccions de novembre de [[1998]]. Les eleccions presidencials es celebraren en juliol de [[2001]]. El candidat abonat pel Partit Independent d'Acció Democràtica, [[Fradique de Menezes]], fon triat en la primera volta i instalat en el govern el [[3 de setembre]]. Després, en març del 2002, es varen celebrar unes eleccions parlamentàries que portaren a un govern de coalició despuix de que cap partit conseguira una majoria de bancs. Un intent de [[colp d'estat]] per uns membres dels militars i el ''Front Demócrata Cristià'' (majorment representants dels exvoluntaris santomesos de l'eixèrcit [[Suràfrica|surafricà]] de l'era de l'[[apartheid]]) en juliol de [[2003]] fon revertit per mediació internacional, inclús l'[[Estats Units|estatunidenc]], sense derramament de sanc. En setembre de [[2004]], el president Menezes va despedir al primer ministre i va nomenar a un nou gabinet, el qual fon acceptat pel partit majoritari.

== Govern i política ==

== Govern i política ==

== Economia ==

== Economia ==

Des de 1800, l'economia de Sant Tomé i Príncip es va basar en l'agricultura. En el temps de l'independència, les plantacions que posseïen els portuguesos ocupaven el 90% de les terres cultivables. Després de l'independència, el control d'estes plantacions passaren a unes quantes empreses agrícoles estatals, que se van anar privatisant en el temps. El cultiu dominant en Sant Tomé i Príncip és el [[cacau]], que representa un 95% de les exportacions. Atres productes són la [[copra]], margallons, [[banana]] i [[café]].  

Des de 1800, l'economia de Sant Tomé i Príncip es va basar en l'agricultura. En el temps de l'independència, les plantacions que posseïen els portuguesos ocupaven el 90% de les terres cultivables. Després de l'independència, el control d'estes plantacions passaren a unes quantes empreses agrícoles estatals, que se varen anar privatisant en el temps. El cultiu dominant en Sant Tomé i Príncip és el [[cacau]], que representa un 95% de les exportacions. Atres productes són la [[copra]], margallons, [[banana]] i [[café]].  

La producció domèstica és inadequada per al consum local, per lo qual el país importa part d'este menjar. Han sigut mampresos els esforços que ha vengut fent el govern en els últims anys per a expandir la producció alimentària i atres grans proyectes, la majoria d'ells, finançats per donants estrangers.

La producció domèstica és inadequada per al consum local, per lo qual el país importa part d'este menjar. Han sigut mampresos els esforços que ha vengut fent el govern en els últims anys per a expandir la producció alimentària i atres grans proyectes, la majoria d'ells, finançats per donants estrangers.

Ademés de l'agricultura, la principal activitat econòmica és la [[Peixca comercial|peixca]] i chicotetes indústries del sector alimentari. Els paisages de les illes tenen un potencial atractiu turístic, i el govern està tractant de millorar l'infraestructura del lloc, que fins al moment és precària. El sector del govern representa un 11% de l'ocupació.

Ademés de l'agricultura, la principal activitat econòmica és la [[Peixca comercial|peixca]] i chicotetes indústries del sector alimentari. Els paisages de les illes tenen un potencial atractiu turístic, i el govern està tractant de millorar l'infraestructura del lloc, que fins al moment és precària. El sector del govern representa un 11% de l'ocupació.

Després de l'independència, el país ha centralisat la seua economia i la majoria dels mijos de producció són i estan controlats per l'Estat. La Constitució garantisa una ''economia mixta'', en cooperatives privades combinades en propietat i mijos de producció pública. En la [[década de 1980|década dels 80]] i els [[década de 1990|90]], l'economia de Sant Tomé travessà grans dificultats. L'economia es va vore estancada, i les exportacions de [[cacau]] van caure tant en valor, com en volum, creant grans dèficits. Els esforços per redistribuir les terres per a la plantació resultaren en un descens de la producció del cacau. Al mateix temps, els preus internacionals del cacau van caure.

Després de l'independència, el país ha centralisat la seua economia i la majoria dels mijos de producció són i estan controlats per l'Estat. La Constitució garantisa una ''economia mixta'', en cooperatives privades combinades en propietat i mijos de producció pública. En la [[década de 1980|década dels 80]] i els [[década de 1990|90]], l'economia de Sant Tomé travessà grans dificultats. L'economia es va vore estancada, i les exportacions de [[cacau]] varen caure tant en valor, com en volum, creant grans dèficits. Els esforços per redistribuir les terres per a la plantació resultaren en un descens de la producció del cacau. Al mateix temps, els preus internacionals del cacau varen caure.

En resposta a la crisis econòmica, el govern dugué a terme una série de reformes. En 1987, es va implementar un programa d'ajust del [[Fondo Monetari Internacional]] (FMI) i es va invitar a capitals privats a participar en activitats relacionades en l'[[agricultura]], el [[comerç]], els [[banc]]s i el [[turisme]]. Les reformes dels noranta es centraren en la [[privatisació]], especialment en l'agricultura i els sectors industrials.

En resposta a la crisis econòmica, el govern dugué a terme una série de reformes. En 1987, es va implementar un programa d'ajust del [[Fondo Monetari Internacional]] (FMI) i es va invitar a capitals privats a participar en activitats relacionades en l'[[agricultura]], el [[comerç]], els [[banc]]s i el [[turisme]]. Les reformes dels noranta es centraren en la [[privatisació]], especialment en l'agricultura i els sectors industrials.

El govern santotomenc obté ajuda estrangera de diversos donants, inclòs el [[Programa de les nacions Unides per al Desenroll]], el [[Banc Mundial]], l'[[Unió Europea]], [[Portugal]], [[Taiwan]], i el [[Banc de Desenroll Africà]]. A l'abril del 2000, el FMI va aprovar una reducció de la pobrea i instalació del creiximent per a Sant Tomé que tenia com a resultat reduir l'inflació a un 3% en 2001, creiximent de l'economia a un 4% i reducció del dèficit fiscal. A finals de 2000, el país fon reconegut per la seua significant reducció en el seu deute.  

El govern santotomenc obté ajuda estrangera de diversos donants, inclòs el [[Programa de les nacions Unides per al Desenroll]], el [[Banc Mundial]], l'[[Unió Europea]], [[Portugal]], [[Taiwan]], i el [[Banc de Desenroll Africà]]. A l'abril del 2000, el FMI va aprovar una reducció de la pobrea i instalació del creiximent per a Sant Tomé que tenia com a resultat reduir l'inflació a un 3% en 2001, creiximent de l'economia a un 4% i reducció del dèficit fiscal. A finals de 2000, el país fon reconegut per la seua significant reducció en el seu deute.  

En 2001, Sant Tomé i [[Nigèria]] van arribar a un acort per a l'exploració conjunta de les aigües reclamades per abdós països en la província del delta nigerià.

En 2001, Sant Tomé i [[Nigèria]] varen arribar a un acort per a l'exploració conjunta de les aigües reclamades per abdós països en la província del delta nigerià.

Actualment s'està intentant potenciar el turisme encara que per ara l'existència d'estes illes és pràcticament desconeguda per a la majoria de les agències de viages no portugueses.

Actualment s'està intentant potenciar el turisme encara que per ara l'existència d'estes illes és pràcticament desconeguda per a la majoria de les agències de viages no portugueses.