Llínea 56: |
Llínea 56: |
| == Història == | | == Història == |
| [[Archiu:Meroe Westfriedhof.JPG|thumb|left|Piràmides nubies en [[Meroe]]]] | | [[Archiu:Meroe Westfriedhof.JPG|thumb|left|Piràmides nubies en [[Meroe]]]] |
− | Tres [[regne]]s [[kush]]ites i [[Meroe|meroítics]] s'establiren en el territori nort de l'actual estat del Sudan des de temps antics. Dites [[Civilisació|civilisacions]] van florir principalment sobre el [[riu Nil]] des de la primera fins a la sexta [[Cascada|catarata]]. Estos regnes van ser influïts per l'[[Antic Egipte]], al que a la seua vegada van influir més tart. De fet, les fronteres de l'Antic Egipte i els regnes sudanesos fluctuaven prou. | + | Tres [[regne]]s [[kush]]ites i [[Meroe|meroítics]] s'establiren en el territori nort de l'actual estat del Sudan des de temps antics. Dites [[Civilisació|civilisacions]] varen florir principalment sobre el [[riu Nil]] des de la primera fins a la sexta [[Cascada|catarata]]. Estos regnes varen ser influïts per l'[[Antic Egipte]], al que a la seua vegada varen influir més tart. De fet, les fronteres de l'Antic Egipte i els regnes sudanesos fluctuaven prou. |
| | | |
| L'any anterior a l'independència, en [[1955]], els sudanesos del sur s'embarcaren en la [[Primera Guerra Civil Sudanesa]]. | | L'any anterior a l'independència, en [[1955]], els sudanesos del sur s'embarcaren en la [[Primera Guerra Civil Sudanesa]]. |
| | | |
− | Les eleccions foren celebrades en abril de [[1965]], pero Sudan va tindre una série de governs que van ser incapaços d'acceptar una [[constitució]] permanent o solucionar problemes com el faccionalisme, l'estancament econòmic, i la dissidència ètnica. Molts dels conflictes ètnics naixen entre els habitants del nort (àraps musulmans que representen el 93% dels habitants del Sudan) i els del sur (africans cristians i animistes, el 7%), degut també a un fort element econòmic en quant a les regions, ya que durant el règim colonial britànic, l'atenció es centrà en la colònia del nort. L'insatisfacció va acabar en un segon colp militar el [[25 de maig]] de [[1969]]. El líder del colp, el musulmà coronel [[Gaafar Muhammad Nimeiri]], es convertí en primer ministre, i el nou règim va abolir el parlament i illegalisà tots els partits polítics. Seguiren molts anys de conflictes militars entre el govern sudanés, que estava de part dels ''[[yanyawid]] '' àraps musulmans del nort, contra els no musulmans en el sur. | + | Les eleccions foren celebrades en abril de [[1965]], pero Sudan va tindre una série de governs que varen ser incapaços d'acceptar una [[constitució]] permanent o solucionar problemes com el faccionalisme, l'estancament econòmic, i la dissidència ètnica. Molts dels conflictes ètnics naixen entre els habitants del nort (àraps musulmans que representen el 93% dels habitants del Sudan) i els del sur (africans cristians i animistes, el 7%), degut també a un fort element econòmic en quant a les regions, ya que durant el règim colonial britànic, l'atenció es centrà en la colònia del nort. L'insatisfacció va acabar en un segon colp militar el [[25 de maig]] de [[1969]]. El líder del colp, el musulmà coronel [[Gaafar Muhammad Nimeiri]], es convertí en primer ministre, i el nou règim va abolir el parlament i illegalisà tots els partits polítics. Seguiren molts anys de conflictes militars entre el govern sudanés, que estava de part dels ''[[yanyawid]] '' àraps musulmans del nort, contra els no musulmans en el sur. |
| | | |
| El dit conflicte va durar dèsset anys des de [[1955]], fins que en [[1972]] es firmà l'[[Acort d'Addis Abeba]] que va posar fi a la guerra civil entre el nort i el sur i va permetre cert grau d'autonomia. El dit acort supongué un lapsus de deu anys en la guerra civil. | | El dit conflicte va durar dèsset anys des de [[1955]], fins que en [[1972]] es firmà l'[[Acort d'Addis Abeba]] que va posar fi a la guerra civil entre el nort i el sur i va permetre cert grau d'autonomia. El dit acort supongué un lapsus de deu anys en la guerra civil. |
Llínea 68: |
Llínea 68: |
| A causa de l'escassea de combustible i pa, una insurgència creixent en el sur, la [[sequia]] i la [[fam canina]], es va produir entre [[1984]] i [[1985]] un atre colp militar dirigit pel general [[Suwar al-Dahab]], que restaurà un govern civil. No obstant la guerra civil es va intensificar i l'economia continuava deteriorant-se. En [[1989]] el general [[Omar el-Bashir]] es va convertir en president i cap d'estat, primer ministre i cap de les forces armades. | | A causa de l'escassea de combustible i pa, una insurgència creixent en el sur, la [[sequia]] i la [[fam canina]], es va produir entre [[1984]] i [[1985]] un atre colp militar dirigit pel general [[Suwar al-Dahab]], que restaurà un govern civil. No obstant la guerra civil es va intensificar i l'economia continuava deteriorant-se. En [[1989]] el general [[Omar el-Bashir]] es va convertir en president i cap d'estat, primer ministre i cap de les forces armades. |
| | | |
− | La segona guerra civil desplaçà a més de quatre millons d'habitants del sur. Alguns van fugir cap a les ciutats del sur com [[Juba]], atres van emigrar cap al nort a ciutats com Khartum, i inclusivament a atres països veïns. | + | La segona guerra civil desplaçà a més de quatre millons d'habitants del sur. Alguns varen fugir cap a les ciutats del sur com [[Juba]], atres varen emigrar cap al nort a ciutats com Khartum, i inclusivament a atres països veïns. |
| | | |
| Des de [[2003]] en la regió de Darfur es du a terme un extermini de la població negra per part dels [[yanyawid]]. És conegut com el [[Conflicte de Darfur]]. | | Des de [[2003]] en la regió de Darfur es du a terme un extermini de la població negra per part dels [[yanyawid]]. És conegut com el [[Conflicte de Darfur]]. |