Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
8 bytes afegits ,  12:21 25 ago 2018
m
Text reemplaça - ' van ' a ' varen '
Llínea 62: Llínea 62:  
Al final de la guerra els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]] no conseguixen posar-se d'acort sobre el futur de l'antiga colònia italiana. En eixe moment era un territori més de cinc vegades major que la pròpia Itàlia. No obstant, la població no sobrepassa el milló d'habitants, per lo qual representava un destí apropiat per al remanent de població d'Itàlia que va començar a buscar llocs als quals emigrar despuix de la guerra. Els recels entre occident i l'[[Unió Soviètica]] fan que finalment l'[[ONU]] decidixca donar l'independència al país deixant-lo en mans del rei [[Idris]].
 
Al final de la guerra els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]] no conseguixen posar-se d'acort sobre el futur de l'antiga colònia italiana. En eixe moment era un territori més de cinc vegades major que la pròpia Itàlia. No obstant, la població no sobrepassa el milló d'habitants, per lo qual representava un destí apropiat per al remanent de població d'Itàlia que va començar a buscar llocs als quals emigrar despuix de la guerra. Els recels entre occident i l'[[Unió Soviètica]] fan que finalment l'[[ONU]] decidixca donar l'independència al país deixant-lo en mans del rei [[Idris]].
   −
D'esta manera Líbia es convertix en la primera colònia africana en conseguir la seua independència. Més avant les potències europees lamentarien este fet, puix contribuí a desencadenar les diferents lluites per l'independència africana. Ademés van perdre per a si l'última oportunitat de construir un estat d'estil europeu en el litoral sur del [[Mediterràneu]].
+
D'esta manera Líbia es convertix en la primera colònia africana en conseguir la seua independència. Més avant les potències europees lamentarien este fet, puix contribuí a desencadenar les diferents lluites per l'independència africana. Ademés varen perdre per a si l'última oportunitat de construir un estat d'estil europeu en el litoral sur del [[Mediterràneu]].
   −
En l'actualitat, Líbia és un règim dictatorial socialiste. No obstant, [[Muamar Gadafi|Muammar al-Gaddafi]] (existixen més de trenta maneres de transcriure este nom en caràcters llatins), continua sent la figura emblemàtica i líder de la revolució, a pesar de no tindre cap càrrec governamental. En efecte, [[Muamar Gadafi|Muammar al-Gaddafi]] implantà un règim de govern proclamadament socialiste conegut com [[Yamahiriyya]] (Estat de les Masses) que pretén ser un sistema de govern directe a on el poble eixercix el poder per mig de la participació directa i protagònica en les preses de decisions (Poder Popular). Defensor del [[panarabisme]] i de l'[[islam]], Gaddafi va patrocinar accions terroristes contra països occidentals i principalment contra objectius [[nortamericà]]ns. Com a conseqüència [[Ronald Reagan]], ordenà un bombardeig a [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]] i [[Bengasi]], les seues dos principals ciutats, en [[1986]]. Al mig d'estes accions van morir diversos civils, incloent una filla adoptiva d'al-gaddafi, Jana.
+
En l'actualitat, Líbia és un règim dictatorial socialiste. No obstant, [[Muamar Gadafi|Muammar al-Gaddafi]] (existixen més de trenta maneres de transcriure este nom en caràcters llatins), continua sent la figura emblemàtica i líder de la revolució, a pesar de no tindre cap càrrec governamental. En efecte, [[Muamar Gadafi|Muammar al-Gaddafi]] implantà un règim de govern proclamadament socialiste conegut com [[Yamahiriyya]] (Estat de les Masses) que pretén ser un sistema de govern directe a on el poble eixercix el poder per mig de la participació directa i protagònica en les preses de decisions (Poder Popular). Defensor del [[panarabisme]] i de l'[[islam]], Gaddafi va patrocinar accions terroristes contra països occidentals i principalment contra objectius [[nortamericà]]ns. Com a conseqüència [[Ronald Reagan]], ordenà un bombardeig a [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]] i [[Bengasi]], les seues dos principals ciutats, en [[1986]]. Al mig d'estes accions varen morir diversos civils, incloent una filla adoptiva d'al-gaddafi, Jana.
   −
Al final dels [[Anys 1980|anys huitanta]] del [[sigle XX]] dos avions explotaren com a conseqüència d'atentats terroristes, un al [[Regne Unit]] ([[Atentat de Lockerbie]]) i un atre en [[Àfrica]] ([[Atentat contra el vol UTA 772]]). Els Estats Units, Gran Bretanya i [[França]] van acusar Líbia de les dites accions i mamprengueren una série de sancions que portaren a l'aïllament del país.
+
Al final dels [[Anys 1980|anys huitanta]] del [[sigle XX]] dos avions explotaren com a conseqüència d'atentats terroristes, un al [[Regne Unit]] ([[Atentat de Lockerbie]]) i un atre en [[Àfrica]] ([[Atentat contra el vol UTA 772]]). Els Estats Units, Gran Bretanya i [[França]] varen acusar Líbia de les dites accions i mamprengueren una série de sancions que portaren a l'aïllament del país.
    
D'atra banda, l'[[Unió Africana]] es va formar oficialment en [[març]] del [[2001]], durant una cerimònia duta a terme en la ciutat líbia de [[Syrte]].
 
D'atra banda, l'[[Unió Africana]] es va formar oficialment en [[març]] del [[2001]], durant una cerimònia duta a terme en la ciutat líbia de [[Syrte]].
Llínea 79: Llínea 79:  
=== Govern Local ===
 
=== Govern Local ===
 
Des de [[1977]] Líbia es va organisar en 46 municipis i 186 "unitats administratives bàsiques". Posteriorment es crearen 26 congressos populars municipals.
 
Des de [[1977]] Líbia es va organisar en 46 municipis i 186 "unitats administratives bàsiques". Posteriorment es crearen 26 congressos populars municipals.
Les competències dels 19 ministeris que formaven el Comité Popular General es van traslladar a congressos populars municipals l'any [[2000]].
+
Les competències dels 19 ministeris que formaven el Comité Popular General es varen traslladar a congressos populars municipals l'any [[2000]].
    
=== Poder Judicial ===
 
=== Poder Judicial ===
124 521

edicions

Menú de navegació