Canvis

El [[3 de decembre]] de l'any [[1420]], al sege de Bonifazio, el rei [[Alfons el Magnànim]] concedix a [[Jordi de Sant Jordi]] l'alcaldia de la Vall d'Uxó i en esta ocasió és nomenat per primera vegada "cavaller".

El [[3 de decembre]] de l'any [[1420]], al sege de Bonifazio, el rei [[Alfons el Magnànim]] concedix a [[Jordi de Sant Jordi]] l'alcaldia de la Vall d'Uxó i en esta ocasió és nomenat per primera vegada "cavaller".

Va pertànyer posteriorment a successius senyorius fins a arribar als ducs de [[Sogorp]] que van perdre el domini sobre este en l'abolició dels senyorius per les [[Corts de Càdis]] en l'any [[1812]].

Va pertànyer posteriorment a successius senyorius fins a arribar als ducs de [[Sogorp]] que varen perdre el domini sobre este en l'abolició dels senyorius per les [[Corts de Càdis]] en l'any [[1812]].

En el [[sigle XVII]] se formaren dos núcleus de població. El primer format per l'Alcúdia, Benigafull, Zenete i el segon per Benizahat i Zeneja. Despuix de l'expulsió morisca es produí una despoblació de la vall, que obligaria a realisar una repoblació del mateix en gents procedents del Maestrat de Montesa. Durant la [[Guerra de Successió|guerra de successió]], La Vall se va inclinar pel partit [[Felip V|felipiste]], per lo qual rebria alguns privilegis. Fon l'escenari d'enfrontaments bèlics durant les [[Guerres carlistes|guerres carlistes]]. El progressiu aument dels dos municipis (abdós comptaven en parròquia pròpia) va fer que acabaren unint-se al llarc del [[sigle XIX]], per a conseguir en l'any [[1926]] el títul de ciutat.

En el [[sigle XVII]] se formaren dos núcleus de població. El primer format per l'Alcúdia, Benigafull, Zenete i el segon per Benizahat i Zeneja. Despuix de l'expulsió morisca es produí una despoblació de la vall, que obligaria a realisar una repoblació del mateix en gents procedents del Maestrat de Montesa. Durant la [[Guerra de Successió|guerra de successió]], La Vall se va inclinar pel partit [[Felip V|felipiste]], per lo qual rebria alguns privilegis. Fon l'escenari d'enfrontaments bèlics durant les [[Guerres carlistes|guerres carlistes]]. El progressiu aument dels dos municipis (abdós comptaven en parròquia pròpia) va fer que acabaren unint-se al llarc del [[sigle XIX]], per a conseguir en l'any [[1926]] el títul de ciutat.

* '''Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia''': localisat en la carretera de Sant Josep, al final del casc urbà. Constituixen despuix del riu subterràneu de Sant Josep, el lloc d'interés més important del municipi. L'aqüeducte de Sant Josep va ser construit en época romana i utilisat hasda mijans del sigle XX. Va patir diverses reparacions en l'época migeval. Se troba complet des del seu orige, en la "Font de Sant Josep", encara que enmascarat en part per construccions modernes. Junt a ell, un atre aqüeducte d'época migeval, que forma un conjunt hídrico que meneja dos molins.

* '''Conjunt d'Aqüeductes de Sant Josep i l'Alcúdia''': localisat en la carretera de Sant Josep, al final del casc urbà. Constituixen despuix del riu subterràneu de Sant Josep, el lloc d'interés més important del municipi. L'aqüeducte de Sant Josep va ser construit en época romana i utilisat hasda mijans del sigle XX. Va patir diverses reparacions en l'época migeval. Se troba complet des del seu orige, en la "Font de Sant Josep", encara que enmascarat en part per construccions modernes. Junt a ell, un atre aqüeducte d'época migeval, que forma un conjunt hídrico que meneja dos molins.

* '''Castell d'Uxó''', sobre la cima del mont noguero a més de 400 m. sobre el nivell de la mar. Data del sigle X, construit pels àraps durant la seua ocupació. Se tracta d'una fortificació de grans dimensions i va tindre en la seua época gran importància per la seua estratègica situació en les ultímes estribacions de la serra d'Espadà controlant la plana i el tràfic pirata en les costes.

* '''Castell d'Uxó''', sobre la cima del mont noguero a més de 400 m. sobre el nivell de la mar. Data del sigle X, construit pels àraps durant la seua ocupació. Se tracta d'una fortificació de grans dimensions i va tindre en la seua época gran importància per la seua estratègica situació en les ultímes estribacions de la serra d'Espadà controlant la plana i el tràfic pirata en les costes.

* '''Torre de la Casota''', se troba al nort de la ciutat pasant el barri Carbonaire, en el creuament dels camins que van a la font de la Nogueret (o Anoueret) i el de l'Horteta que direcciona a la senda del castell. S. XI. de planta cuadrada, estè en ruines encara que en un dels seus murs encara se pot contemplar l'altura completa.

* '''Torre de la Casota''', se troba al nort de la ciutat pasant el barri Carbonaire, en el creuament dels camins que varen a la font de la Nogueret (o Anoueret) i el de l'Horteta que direcciona a la senda del castell. S. XI. de planta cuadrada, estè en ruines encara que en un dels seus murs encara se pot contemplar l'altura completa.

*'''Torre de la Torrassa''', en la partida de la Torrassa junt a la rotonda que enllaça en l'autovía A7 i la carretera cap a la Vilavella. se tracta d'una torre guaita de planta cuadrada. Només se conserven dos parets i un aljup.

*'''Torre de la Torrassa''', en la partida de la Torrassa junt a la rotonda que enllaça en l'autovía A7 i la carretera cap a la Vilavella. se tracta d'una torre guaita de planta cuadrada. Només se conserven dos parets i un aljup.

*'''Poblat ibèric de Sant Josep''', junt a l'ermita de la Sagrada Família, sobre les [[grutes de Sant Josep]], encara s'aprècien els basaments de les cases i de la seua muralla parcialment.

*'''Poblat ibèric de Sant Josep''', junt a l'ermita de la Sagrada Família, sobre les [[grutes de Sant Josep]], encara s'aprècien els basaments de les cases i de la seua muralla parcialment.