Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
6 bytes afegits ,  12:19 25 ago 2018
m
Text reemplaça - ' van ' a ' varen '
Llínea 73: Llínea 73:  
Portugal s'establí en el territori en [[1483]] en el [[riu Congo]], on existiren els estats del [[regne del Congo|Kongo]], [[Ndongo]] i [[Lunda]]. L'estat del Kongo s'estenia de l'actual [[Gabó]], en el [[nort]], fins al [[riu Kwanza]] en el [[sur]]. Portugal va establir en [[1575]] una colònia portuguesa en [[Luanda]] basada en la [[Esclavitut|tracta d'esclaus]]. Els portuguesos prengueren gradualment el control de la franja costera a lo llarc del [[sigle XVI]] a través d'una série de tractats i guerres, formaren la colònia d'Angola.
 
Portugal s'establí en el territori en [[1483]] en el [[riu Congo]], on existiren els estats del [[regne del Congo|Kongo]], [[Ndongo]] i [[Lunda]]. L'estat del Kongo s'estenia de l'actual [[Gabó]], en el [[nort]], fins al [[riu Kwanza]] en el [[sur]]. Portugal va establir en [[1575]] una colònia portuguesa en [[Luanda]] basada en la [[Esclavitut|tracta d'esclaus]]. Els portuguesos prengueren gradualment el control de la franja costera a lo llarc del [[sigle XVI]] a través d'una série de tractats i guerres, formaren la colònia d'Angola.
   −
Els [[Països Baixos|holandesos]] van ocupar Luanda des de [[1641]] fins a [[1648]], proporcionant un impuls per als estats antiportuguesos. En [[1648]], Portugal reprengué [[Luanda]] i va iniciar un procés de conquista militar dels estats de Kongo i Ndongo que acabà en la victòria portuguesa en [[1671]]. El control administratiu total portugués de l'interior no va ocórrer fins a començaments del [[sigle XX]]. En [[1951]], la colònia fon reestilisada com una província d'ultramar, cridada també [[Àfrica Occidental Portuguesa]].
+
Els [[Països Baixos|holandesos]] varen ocupar Luanda des de [[1641]] fins a [[1648]], proporcionant un impuls per als estats antiportuguesos. En [[1648]], Portugal reprengué [[Luanda]] i va iniciar un procés de conquista militar dels estats de Kongo i Ndongo que acabà en la victòria portuguesa en [[1671]]. El control administratiu total portugués de l'interior no va ocórrer fins a començaments del [[sigle XX]]. En [[1951]], la colònia fon reestilisada com una província d'ultramar, cridada també [[Àfrica Occidental Portuguesa]].
    
Quan Portugal es va refusar al procés de descolonisació, sorgiren tres moviments d'independència:
 
Quan Portugal es va refusar al procés de descolonisació, sorgiren tres moviments d'independència:
Llínea 87: Llínea 87:  
Inclús abans del traspàs formal del govern per part dels portuguesos (fixat per al [[11 de novembre]] de [[1975]]), una [[Guerra Civil d'Angola|guerra civil]] va esclatar entre el MPLA, la UNITA i el FNLA recolzats per una invasió surafricana (9 d'agost de 1975) El MPLA, d'inspiració [[esquerrà]], conseguix derrotar, en soport de forces cubanes ([[:en:Cuba in Angola]]), [[Guinea Equatorial|guineanes]] i katanguesas (de Katanga, província escindida de [[Zaire]] que posteriorment tornaria a la seua sobirania) als seus oponents en Qifangondo, a les portes de Luanda i rebé el govern de mans dels portuguesos, pero la guerra va continuar. En [[1976]], el FNLA, recolzat pel Zaire, fon derrotat en l'[[Operació Carlota]], deixant al MPLA i la UNITA abonada per la [[Suràfrica en l'era de l'apartheid|Suràfrica de l'apartheid]] a lluitar pel poder.  
 
Inclús abans del traspàs formal del govern per part dels portuguesos (fixat per al [[11 de novembre]] de [[1975]]), una [[Guerra Civil d'Angola|guerra civil]] va esclatar entre el MPLA, la UNITA i el FNLA recolzats per una invasió surafricana (9 d'agost de 1975) El MPLA, d'inspiració [[esquerrà]], conseguix derrotar, en soport de forces cubanes ([[:en:Cuba in Angola]]), [[Guinea Equatorial|guineanes]] i katanguesas (de Katanga, província escindida de [[Zaire]] que posteriorment tornaria a la seua sobirania) als seus oponents en Qifangondo, a les portes de Luanda i rebé el govern de mans dels portuguesos, pero la guerra va continuar. En [[1976]], el FNLA, recolzat pel Zaire, fon derrotat en l'[[Operació Carlota]], deixant al MPLA i la UNITA abonada per la [[Suràfrica en l'era de l'apartheid|Suràfrica de l'apartheid]] a lluitar pel poder.  
   −
En [[1991]], despuix de la derrota patida en Cuito Cuanavale en [[1988]], despuix de llargues negociacions, Suràfrica accepta retirar-se de [[Namíbia]] i deixar de recolzar a la UNITA, [[Cuba]] retirà les seues forces i el govern d'Angola i UNITA  van acordar convertir a Angola en un estat multipartidiste, pero despuix que [[José Eduardo dos Santos]], del MPLA, guanyara les eleccions presidencials supervisades per observadors internacionals, l'UNETA va tornar a deslligar les hostilitats, proclamant que va hi hagué frau, alegació no avalada per eixos observadors.
+
En [[1991]], despuix de la derrota patida en Cuito Cuanavale en [[1988]], despuix de llargues negociacions, Suràfrica accepta retirar-se de [[Namíbia]] i deixar de recolzar a la UNITA, [[Cuba]] retirà les seues forces i el govern d'Angola i UNITA  varen acordar convertir a Angola en un estat multipartidiste, pero despuix que [[José Eduardo dos Santos]], del MPLA, guanyara les eleccions presidencials supervisades per observadors internacionals, l'UNETA va tornar a deslligar les hostilitats, proclamant que va hi hagué frau, alegació no avalada per eixos observadors.
    
Un nou acort de pau en [[1994]] (Protocol de Lusaka) entre el govern i l'UNITA va vore la integració d'ex-insurgents de l'UNITA en el govern. Un govern d'unitat nacional s'instalà en [[1997]]. No obstant, l'UNITA va alegar que el govern no estava complint els acorts i reprengué les hostilitats en [[1998]]. Esta vegada la ONU va aprovar una censura contra l'UNITA. El president José Eduardo dos Santos suspengué el funcionament regular de les instàncies democràtiques a causa del conflicte i llançà una ofensiva major que esclafà les forces convencionals de l'UNITA en [[1999]] i recapturà les ciutats principals. L'UNITA va anunciar un retorn a la guerra de guerrilles.
 
Un nou acort de pau en [[1994]] (Protocol de Lusaka) entre el govern i l'UNITA va vore la integració d'ex-insurgents de l'UNITA en el govern. Un govern d'unitat nacional s'instalà en [[1997]]. No obstant, l'UNITA va alegar que el govern no estava complint els acorts i reprengué les hostilitats en [[1998]]. Esta vegada la ONU va aprovar una censura contra l'UNITA. El president José Eduardo dos Santos suspengué el funcionament regular de les instàncies democràtiques a causa del conflicte i llançà una ofensiva major que esclafà les forces convencionals de l'UNITA en [[1999]] i recapturà les ciutats principals. L'UNITA va anunciar un retorn a la guerra de guerrilles.
Llínea 203: Llínea 203:  
|colspan=2 style="font-size:75%; background:#f5f5f5"|* Majors de 15 anys que saben llegir i escriure
 
|colspan=2 style="font-size:75%; background:#f5f5f5"|* Majors de 15 anys que saben llegir i escriure
 
|}
 
|}
En principi, l'educació és gratuïta i obligatòria per als chiquets i chiquetes entre els 6 i els 9 anys. En el cicle lectiu del [[2000]], 1.178.485 alumnes estaven inscrits en l'ensenyança primària. Les taxes d'escolarisació en les ensenyances secundària i superior van ser del 19% i 1%, respectivament. L'única universitat del país és l'Universitat d'Agostinho Neto (1976) en Luanda. El govern s'ha compromés a realisar un dràstic increment de la taxa d'alfabetisació (estimada en casi el 42%); pero açò choca en la carència de professors i la continuació de l'enfrontament civil. L'educació no estigué especialment atesa devall el mandat colonial; l'accés estava restringit principalment a la colònia portuguesa i a un chicotet grup d'Angolenys.
+
En principi, l'educació és gratuïta i obligatòria per als chiquets i chiquetes entre els 6 i els 9 anys. En el cicle lectiu del [[2000]], 1.178.485 alumnes estaven inscrits en l'ensenyança primària. Les taxes d'escolarisació en les ensenyances secundària i superior varen ser del 19% i 1%, respectivament. L'única universitat del país és l'Universitat d'Agostinho Neto (1976) en Luanda. El govern s'ha compromés a realisar un dràstic increment de la taxa d'alfabetisació (estimada en casi el 42%); pero açò choca en la carència de professors i la continuació de l'enfrontament civil. L'educació no estigué especialment atesa devall el mandat colonial; l'accés estava restringit principalment a la colònia portuguesa i a un chicotet grup d'Angolenys.
    
== Cultura ==
 
== Cultura ==
124 718

edicions

Menú de navegació