Canvis

==Teories sobre l'orige del Valencià==

==Teories sobre l'orige del Valencià==

La '''teoria [[dialecte|dialectal]] ''' argumenta que el valencià prové principalment dels habitants del [[comtat d'Urgell]] que van repoblar les terres valencianes en els temps de la [[Reconquista]]. En el [[Llibre del Repartiment]] s'especifiquen les regions i el número de cases dels nous pobladors. És la teoria acceptada per l'[[Institut d'Estudis Catalans]].

La '''teoria [[dialecte|dialectal]] ''' argumenta que el valencià prové principalment dels habitants del [[comtat d'Urgell]] que varen repoblar les terres valencianes en els temps de la [[Reconquista]]. En el [[Llibre del Repartiment]] s'especifiquen les regions i el número de cases dels nous pobladors. És la teoria acceptada per l'[[Institut d'Estudis Catalans]].

'''La segona teoria''', afirma, que el valencià prové del [[mossàrap]] (llengua constituïda per distints dialectes [[Romanç|romanços]]) que es parlava en[[ Valéncia]] tal com va afirmar [[Jaume I]] despuix de conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels [[Furs del Regne de Valéncia]] ("''Perqué els valencians de tot lo regne els entengueren i pogueren complir-los''" ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el "romanç"), i que la teoria de la repoblació (o dialectal) no se sustenta per no tindre, el [[Comtat d'Urgell]], suficient població com per a repoblar tot el [[Regne de Valéncia]], d'ací la seua diferenciació, actualment recolzada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i [[Lo Rat Penat]].

'''La segona teoria''', afirma, que el valencià prové del [[mossàrap]] (llengua constituïda per distints dialectes [[Romanç|romanços]]) que es parlava en[[ Valéncia]] tal com va afirmar [[Jaume I]] despuix de conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels [[Furs del Regne de Valéncia]] ("''Perqué els valencians de tot lo regne els entengueren i pogueren complir-los''" ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el "romanç"), i que la teoria de la repoblació (o dialectal) no se sustenta per no tindre, el [[Comtat d'Urgell]], suficient població com per a repoblar tot el [[Regne de Valéncia]], d'ací la seua diferenciació, actualment recolzada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i [[Lo Rat Penat]].

Cap al [[sigle XVIII]] es realisen les primeres compilacions i vocabularis del valencià, aixina el ''"Diccionari Castellà-Valencià"'' de [[Gregori Mayans]] i Siscar ([[1699]]-[[1781]]), el ''"Diccionari Castellà-Valencià"'' d'Anselm Dempere ([[1727]]-[[1799]]), el ''"Breu Diccionari Valencià-Castellà"'' de [[1739]], i el ''"Diccionari Valencià-Castellà"'' de 1764, abdós de [[Carles Ros]]. També en este sigle es publicarien algunes obres menors com el ''"Ensaig, Diccionari del Llemosí i Valencià antic i modern al Castellà"'', de Manuel Joaquim Cure-ho ([[1760]]-[[1827]]).

Cap al [[sigle XVIII]] es realisen les primeres compilacions i vocabularis del valencià, aixina el ''"Diccionari Castellà-Valencià"'' de [[Gregori Mayans]] i Siscar ([[1699]]-[[1781]]), el ''"Diccionari Castellà-Valencià"'' d'Anselm Dempere ([[1727]]-[[1799]]), el ''"Breu Diccionari Valencià-Castellà"'' de [[1739]], i el ''"Diccionari Valencià-Castellà"'' de 1764, abdós de [[Carles Ros]]. També en este sigle es publicarien algunes obres menors com el ''"Ensaig, Diccionari del Llemosí i Valencià antic i modern al Castellà"'', de Manuel Joaquim Cure-ho ([[1760]]-[[1827]]).

Esta llabor es prolongarà en [[sigle XIX|XIX]]. L'any [[1828]] es publica ''"Ensaig d'un Diccionari Valencià-Castellà"'', de Lluís Lamarca i Morata, que s'inspira en l'ortografia del castellà. En [[1867]] Josep Escrig i Martínez publica el seu ''"Diccionari Valencià-Castellà"'', si be en successives edicions, les aportacions de [[Constantí Llombart]] ho van modificar substancialment, a que seguix el ''"Novíssim Diccionari General Valencià-Castellà"'', de [[1891]], obra de [[Jogim Martí i Gadea]], que seguix els passos del d'Escrig-Llombart. Totes estes aportacions, en poc ajudaran a la normalisació llingüística del [[valencià]].

Esta llabor es prolongarà en [[sigle XIX|XIX]]. L'any [[1828]] es publica ''"Ensaig d'un Diccionari Valencià-Castellà"'', de Lluís Lamarca i Morata, que s'inspira en l'ortografia del castellà. En [[1867]] Josep Escrig i Martínez publica el seu ''"Diccionari Valencià-Castellà"'', si be en successives edicions, les aportacions de [[Constantí Llombart]] ho varen modificar substancialment, a que seguix el ''"Novíssim Diccionari General Valencià-Castellà"'', de [[1891]], obra de [[Jogim Martí i Gadea]], que seguix els passos del d'Escrig-Llombart. Totes estes aportacions, en poc ajudaran a la normalisació llingüística del [[valencià]].

Alguns autors catalans preferien que se li denominara català i alguns dels valencians [[llengua llemosina]] (un dialecte de la [[llengua occitana]], emparentat  pròximament en el [[català]]). Fins eixes dates la forma general de denominar la llengua entre els valencians era [[valencià]], i este debat ni tan sols transcendix entre el chicotet sector d'intelectuals regionalistes de Valéncia.  

Alguns autors catalans preferien que se li denominara català i alguns dels valencians [[llengua llemosina]] (un dialecte de la [[llengua occitana]], emparentat  pròximament en el [[català]]). Fins eixes dates la forma general de denominar la llengua entre els valencians era [[valencià]], i este debat ni tan sols transcendix entre el chicotet sector d'intelectuals regionalistes de Valéncia.  

L'any 1915 [[Lluís Fullana i Mira]] publica una ''"Gramàtica elemental de la llengua valenciana"'', en el qual, com a membre de la [[RACV]] i de la [[RAE]]), no va adoptar una posició convergent i intermedia de les normes ortogràfiques de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] en solucions ortogràfiques dialectals; este autor per eixemple no postulava per una denominació comuna que  coincidira en un gentilici (català, valencià, balear, etc...), i la seua proposta era la denominació de ''llemosí''.

L'any 1915 [[Lluís Fullana i Mira]] publica una ''"Gramàtica elemental de la llengua valenciana"'', en el qual, com a membre de la [[RACV]] i de la [[RAE]]), no va adoptar una posició convergent i intermedia de les normes ortogràfiques de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] en solucions ortogràfiques dialectals; este autor per eixemple no postulava per una denominació comuna que  coincidira en un gentilici (català, valencià, balear, etc...), i la seua proposta era la denominació de ''llemosí''.

Diversos van ser els factors que va portar a alguns autors valencians a tirar per terra eixa teoria, entre elles la poca filiació filològica en el [[llengua llemosina|llemosí]] autèntic.

Diversos varen ser els factors que va portar a alguns autors valencians a tirar per terra eixa teoria, entre elles la poca filiació filològica en el [[llengua llemosina|llemosí]] autèntic.

=== Segona discussió: valencià o català ===

=== Segona discussió: valencià o català ===

Hagueren distintes normatives no oficials fins a despuix del [[franquisme]], ya en la transició,  es van adoptar oficialment les [[Normes del Puig]] o de la [[RACV]] en les que es va publicar la [[Constitució del 78]] i el [[Estatut d'Autonomia Valencià del 82]].  

Hagueren distintes normatives no oficials fins a despuix del [[franquisme]], ya en la transició,  es varen adoptar oficialment les [[Normes del Puig]] o de la [[RACV]] en les que es va publicar la [[Constitució del 78]] i el [[Estatut d'Autonomia Valencià del 82]].  

[[Image:Fullananormes32.jpg|200px|thumb|Fullana accepta les Normes com a medida provisional|right]]

[[Image:Fullananormes32.jpg|200px|thumb|Fullana accepta les Normes com a medida provisional|right]]

Entre elles les d'Escrig-Llombart, adoptades per [[Lo Rat Penat]] des de [[1888]]. Des de [[1913]] les propostes del [[Centre de Cultura Valenciana]] (posteriorment [[RACV]]) van ser també meridianament populars. Des de [[1932]] fins als nostres dies van adquirir gran renom pel seu potencial anexionant, les  [[Normes de Castelló]], provisionals com es pot verificar en les mateixes firmes ,si be des d'ans i també despuix, han fruit de més popularitat entre els valencians les publicades per l'acadèmic de la [[RAE]] i Catedràtic de la llengua valenciana [[Lluís Fullana i Mira]].

Entre elles les d'Escrig-Llombart, adoptades per [[Lo Rat Penat]] des de [[1888]]. Des de [[1913]] les propostes del [[Centre de Cultura Valenciana]] (posteriorment [[RACV]]) varen ser també meridianament populars. Des de [[1932]] fins als nostres dies varen adquirir gran renom pel seu potencial anexionant, les  [[Normes de Castelló]], provisionals com es pot verificar en les mateixes firmes ,si be des d'ans i també despuix, han fruit de més popularitat entre els valencians les publicades per l'acadèmic de la [[RAE]] i Catedràtic de la llengua valenciana [[Lluís Fullana i Mira]].

Un dels precursors del conflicte llingüístic fon el poeta valencià [[Josep Maria Bayarri]], qui l'any [[1966]] publica ''"Alfavetisasió dels valensians"'', a on propon una normativa  basada en el dialecte [[apichat]] del valencià.

Un dels precursors del conflicte llingüístic fon el poeta valencià [[Josep Maria Bayarri]], qui l'any [[1966]] publica ''"Alfavetisasió dels valensians"'', a on propon una normativa  basada en el dialecte [[apichat]] del valencià.