Canvis

==Reconquista==

==Reconquista==

Posteriorment a la conquista cristiana, l'alqueria islàmica evoluciona segons el gust i necessitats dels pobladors [[aragonés]]os, que introduïxen l'esquema de planta basilical, mantenint el pati com  núcleu articulador i de transició, com estància íntima i domèstica a l'aire lliure. L'abundant mà d'obra morisca, que va continuar residint en el [[Regne de Valéncia]] despuix de la conquista cristiana, fa possible la continuïtat dels modos i pràctiques constructives ([[tapia|tàpies]], [[estuc]]s, [[taulellet]]s.), que estan presents en molts dels elements i que varen sobreviure sent assimilats arquitectònicament: [[cavalleriça|cavallerices]], coberts, anexos, [[corral]]s, cambres, [[cisterna|cisternes]], [[pou]]s, bancs, voreres, [[parral]]s.

Posteriorment a la conquista cristiana, l'alqueria islàmica evoluciona segons el gust i necessitats dels pobladors [[Aragó|aragonesos]], que introduïxen l'esquema de planta basilical, mantenint el pati com  núcleu articulador i de transició, com estància íntima i domèstica a l'aire lliure. L'abundant mà d'obra morisca, que va continuar residint en el [[Regne de Valéncia]] despuix de la conquista cristiana, fa possible la continuïtat dels modos i pràctiques constructives ([[tapia|tàpies]], [[estuc]]s, [[taulellet]]s.), que estan presents en molts dels elements i que varen sobreviure sent assimilats arquitectònicament: [[cavalleriça|cavallerices]], coberts, anexos, [[corral]]s, cambres, [[cisterna|cisternes]], [[pou]]s, bancs, vores, [[parral]]s.

El [[Llibre del Repartiment]] oferix un registre de la repoblació de les alqueries musulmanes, facilitant-nos senyes sobre la seua importància, la seua extensió i dels seus cultius ([[oliva|olivarers]], [[raïm|vinyes]], [[taronja|tarongers]], etc.)

El [[Llibre del Repartiment]] oferix un registre de la repoblació de les alqueries musulmanes, facilitant-nos senyes sobre la seua importància, la seua extensió i dels seus cultius ([[oliva|olivarers]], [[raïm|vinyes]], [[taronja|tarongers]], etc.)

Cal esperar fins a l'época dels [[Els Àustria|Àustria]], per a trobar una nova estètica arquitectònica seguint les directrius estètiques de la [[Contrarreforma]], estètica que donaria forma a una tercera tipologia: el palau aristocràtic rural en hort-jardí, en l'[[Alqueria de la Serena]], de la Sirena o [[Alqueria dels Ferragut|dels Ferragut]] ([[1553]]).

Cal esperar fins a l'época dels [[Els Àustria|Àustria]], per a trobar una nova estètica arquitectònica seguint les directrius estètiques de la [[Contrarreforma]], estètica que donaria forma a una tercera tipologia: el palau aristocràtic rural en hort-jardí, en l'[[Alqueria de la Serena]], de la Sirena o [[Alqueria dels Ferragut|dels Ferragut]] ([[1553]]).

En [[Alfara del Patriarca]] trobem una alqueria, reedificada damunt una anterior, on s'introduïx la planta en torre en cantó i un coberta d'influència flamenca arrematada en [[capitell]], que recorda les [[torres de Valsain]], coronada en una galeria renaixentiste traçada en arcs de mig punt sobre les fàbriques nues i soportant imponents cornises, oferix clares similituts formals en el [[palau dels Valeriola]] i en el [[colege del Corpus Christi]] construïts per l'arquebisbe [[Juan de la  Ribera]] i de la mateixa época.

En [[Alfara del Patriarca]] trobem una alqueria, reedificada damunt una anterior, a on s'introduïx la planta en torre en cantó i un coberta d'influència flamenca arrematada en [[capitell]], que recorda les [[torres de Valsain]], coronada en una galeria renaixentiste traçada en arcs de mig punt sobre les fàbriques nues i soportant imponents cornises, oferix clares similituts formals en el [[palau dels Valeriola]] i en el [[colege del Corpus Christi]] construïts per l'arquebisbe [[Juan de la  Ribera]] i de la mateixa época.

Este tipos de casa adopta l'arquitectura culta de la cort, en esta época apareixen noves estructures: torres, [[Miramar|miramars]], llògies, com les que veem en les alqueries del [[Alqueria del Magistre|Magistre]], [[Alqueria de Sant Josep|de Sant Josep]], [[Alqueria de  Julià|de Julià]], [[Alqueria de Parcent|de Parcent]], [[Alqueria de Sant Vicent|de Sant Vicent]]...  

Este tipos de casa adopta l'arquitectura culta de la cort, en esta época apareixen noves estructures: torres, [[Miramar (arquitectura)|miramars]], llògies, com les que veem en les alqueries del [[Alqueria del Magistre|Magistre]], [[Alqueria de Sant Josep|de Sant Josep]], [[Alqueria de  Julià|de Julià]], [[Alqueria de Parcent|de Parcent]], [[Alqueria de Sant Vicent|de Sant Vicent]]...  

Moltes d'estes alqueries, paisages i atres mostres d'arquitectura rural, varen ser ilustrades per a [[Felip II]], per [[Van Der Wijngaerde]] en [[1563]] en les seues perspectives de Valéncia.  

Moltes d'estes alqueries, païsages i atres mostres d'arquitectura rural, varen ser ilustrades per a [[Felip II]], per [[Van Der Wijngaerde]] en l'any [[1563]] en les seues perspectives de Valéncia.  

En la rica [[horta valenciana]], en l'entorn de les alqueries, trobem tot tipo de construccions agrícoles, hidràuliques i domèstiques que ha caracterisat durant sigles el paisage valencià: [[Aqüeducte romà|Aqüeductes romans]], [[Sénia|sénies]], [[séquia|séquies]] i canalisacions àraps, fonts pre-romàniques, [[pont]]s, [[bancal]]s, heretats, hortes, [[barraca|barraques]], alqueries i masies que són hui fonamentals pera entendre l'evolució de les tècniques de producció forestal i agropecuària, i de les formes de viure  de la societat agrícola valenciana.

En la rica [[horta valenciana]], en l'entorn de les alqueries, trobem tot tipo de construccions agrícoles, hidràuliques i domèstiques que ha caracterisat durant sigles el païsage valencià: [[Aqüeducte romà|Aqüeductes romans]], [[Sénia|sénies]], [[séquia|séquies]] i canalisacions àraps, fonts pre-romàniques, [[pont]]s, [[bancal]]s, heretats, hortes, [[barraca|barraques]], alqueries i masies que són hui fonamentals pera entendre l'evolució de les tècniques de producció forestal i agropecuària, i de les formes de viure  de la societat agrícola valenciana.

==Decliu==

==Decliu==

==Alqueries més importants de la Comunitat Valenciana==

==Alqueries més importants de la Comunitat Valenciana==

 

 

* [[Alqueria de Falcó]]

* [[Alqueria de Falcó]]

* [[Alqueria de Julià]]

* [[Alqueria de Julià]]

* [[Alqueria de l'Aigua Fresca]]

* [[Alqueria de l'Aigua Fresca]]

* [[Alqueria del Masserof]]

* [[Alqueria del Masserof]]

* [[Alqueria del Duc]]

* [[Alqueria del Duc]]

== Vore també ==

== Vore també ==

*[[Mas]]

* [[Mas]]

*[[Barraca]]

* [[Barraca]]

*[[Miramar (arquitectura)]]  

* [[Miramar (arquitectura)]]  

*[[Riurau]]

* [[Riurau]]

==Enllaços externs==

==Enllaços externs==

*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090628/valencia/paisaje-rural-valenciano-alqueria-20090628.html El paisage rural valencià: l'alqueria]

 

* [http://www.lasprovincias.es/valencia/20090628/valencia/paisaje-rural-valenciano-alqueria-20090628.html El païsage rural valencià: l'alqueria]

[[Categoria:Arquitectura]]

[[Categoria:Arquitectura]]

[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

[[Categoria:Alqueries]]

[[Categoria:Alqueries]]