Canvis

=== Antiguetat ===

=== Antiguetat ===

Milà fon fundada pels [[Celta|celte]]s del nort italià al voltant de l'any [[600 a. C.|600 a. C.]] i fon despuix conquistada pels [[Roma (antiga)|romans]] al voltant de l'any [[222 a. C.|222 a. C.]], els que li van donar el nom de Mediolanum.

Milà fon fundada pels [[Celta|celte]]s del nort italià al voltant de l'any [[600 a. C.|600 a. C.]] i fon despuix conquistada pels [[Roma (antiga)|romans]] al voltant de l'any [[222 a. C.|222 a. C.]], els que li varen donar el nom de Mediolanum.

En el [[sigle IV]], en temps del bisbe [[Ambrosi de Milà]] i l'emperador [[Teodosi I]], la ciutat es va convertir en capital del [[Imperi Romà d'Occident]] durant un breu periodo. En l'any [[450]] la ciutat fon saquejada pels [[hun]]s.

En el [[sigle IV]], en temps del bisbe [[Ambrosi de Milà]] i l'emperador [[Teodosi I]], la ciutat es va convertir en capital del [[Imperi Romà d'Occident]] durant un breu periodo. En l'any [[450]] la ciutat fon saquejada pels [[hun]]s.

=== Edat Mijana ===

=== Edat Mijana ===

Posteriorment a la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] Milà, igual que el restant d'Itàlia, fon ocupada per [[got]]s i [[ostrogot]]s. La regió entorn de Milà va tindre una de les principals concentracions d'assentaments ostrogots a Itàlia.<ref>[[Franz Georg Maier|M<small>AIER</small>, Franz Georg]] (1968): ''Les transformacions del món mediterràneu: sigles III-VIII.'' – Sigle XXI, Mèxic, 1999, p. 207. ISBN 968-23-0887-9</ref> En [[539]], durant les [[Guerra Gòtica (Itàlia)|Guerres Gòtiques]] entre [[Imperi Bizantí|bizantins]] i ostrogots, el cap ostrogot [[Uraia]] va saquejar la ciutat, exterminant i esclavisant la seua població, i arrasant completament les seues muralles.<ref>[[Michel Rouche|R<small>OUCHE</small>, Michel]] (1982): «Fragmentació i canvi d'Occident (sigles V-VII)», en [[Robert Fossier|F<small>OSSIER</small>, Robert]] (ed.), ''L'Edat Mijana: 1. La formació del món migeval, 350-950.'' – Crítica, Barcelona, 1988, p. 94. ISBN 84-7423-352-6</ref> Fon finalment presa pel general bizantí [[Narsés (general bizantí)|Narsés]], qui la va reconstruir sense conseguir tornar-li el seu antic esplendor.<ref>R<small>OUCHE</small>, Michel (1982), p. 94.</ref> En el 569, la ciutat fon conquistada pels [[llombart]]s,<ref>M<small>AIER</small>, Franz Georg (1968), p. 245.</ref> els que la van mantindre fins a [[774]], quan va passar a mans de [[Carlomagno]].  

Posteriorment a la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] Milà, igual que el restant d'Itàlia, fon ocupada per [[got]]s i [[ostrogot]]s. La regió entorn de Milà va tindre una de les principals concentracions d'assentaments ostrogots a Itàlia.<ref>[[Franz Georg Maier|M<small>AIER</small>, Franz Georg]] (1968): ''Les transformacions del món mediterràneu: sigles III-VIII.'' – Sigle XXI, Mèxic, 1999, p. 207. ISBN 968-23-0887-9</ref> En [[539]], durant les [[Guerra Gòtica (Itàlia)|Guerres Gòtiques]] entre [[Imperi Bizantí|bizantins]] i ostrogots, el cap ostrogot [[Uraia]] va saquejar la ciutat, exterminant i esclavisant la seua població, i arrasant completament les seues muralles.<ref>[[Michel Rouche|R<small>OUCHE</small>, Michel]] (1982): «Fragmentació i canvi d'Occident (sigles V-VII)», en [[Robert Fossier|F<small>OSSIER</small>, Robert]] (ed.), ''L'Edat Mijana: 1. La formació del món migeval, 350-950.'' – Crítica, Barcelona, 1988, p. 94. ISBN 84-7423-352-6</ref> Fon finalment presa pel general bizantí [[Narsés (general bizantí)|Narsés]], qui la va reconstruir sense conseguir tornar-li el seu antic esplendor.<ref>R<small>OUCHE</small>, Michel (1982), p. 94.</ref> En el 569, la ciutat fon conquistada pels [[llombart]]s,<ref>M<small>AIER</small>, Franz Georg (1968), p. 245.</ref> els que la varen mantindre fins a [[774]], quan va passar a mans de [[Carlomagno]].  

A finals de [[sigle VIII]], Milà va conseguir recuperar la seua antiga prosperitat. En estos moments la ciutat era governada per [[arquebisbe]]s, que més tart varen anar perdent el poder en benefici de la noblea. De la mà d'estos la ciutat es va tornar pròspera i important en el [[sigle XI]]. En [[1162]] fon arrasada per [[Federico I Barba-roja]], encara que es va recuperar i va véncer a este en [[1176]] en la [[batalla de Legnano]], junt en el restant de la [[Lliga Llombarda]]. D'esta manera va començar un nou periodo de prosperitat. Entre [[1277]] i [[1447]] la ciutat va estar devall poder dels [[Visconti]]. Durant la [[pesta negra]] del [[sigle XIV]], Milà fon un dels pocs llocs d'[[Europa]] que no fon alcançat  per l' [[epidèmia]], perqué el bisbe va ordenar que emparedaren les tres primeres cases a les que va afectar. Els morts, els malalts i els sans van quedar atrapats en el seu interior sense distinció. El major auge de la ciutat fon conseguit per [[Gian Galeazzo Visconti]], [[Duc]] de la ciutat entre [[1351]] i [[1402]].

A finals de [[sigle VIII]], Milà va conseguir recuperar la seua antiga prosperitat. En estos moments la ciutat era governada per [[arquebisbe]]s, que més tart varen anar perdent el poder en benefici de la noblea. De la mà d'estos la ciutat es va tornar pròspera i important en el [[sigle XI]]. En [[1162]] fon arrasada per [[Federico I Barba-roja]], encara que es va recuperar i va véncer a este en [[1176]] en la [[batalla de Legnano]], junt en el restant de la [[Lliga Llombarda]]. D'esta manera va començar un nou periodo de prosperitat. Entre [[1277]] i [[1447]] la ciutat va estar devall poder dels [[Visconti]]. Durant la [[pesta negra]] del [[sigle XIV]], Milà fon un dels pocs llocs d'[[Europa]] que no fon alcançat  per l' [[epidèmia]], perqué el bisbe va ordenar que emparedaren les tres primeres cases a les que va afectar. Els morts, els malalts i els sans varen quedar atrapats en el seu interior sense distinció. El major auge de la ciutat fon conseguit per [[Gian Galeazzo Visconti]], [[Duc]] de la ciutat entre [[1351]] i [[1402]].

=== Renaiximent ===

=== Renaiximent ===

Fon ciutat símbol del socialisme: entre atres, el centre de divulgació principal del [[Partit Socialiste Italià]], el periòdic [[l'Avanti]], establix ací la seua seu. Milà fon també el breçol del [[moviment fasciste]], que fon fundat el [[23 de març]] de [[1919]] en el nom de ''Movimento dei Fasci dí Combattimento''. Ademés, el primer programa del moviment fasciste fon en la ''piazza San Sepolcro''.

Fon ciutat símbol del socialisme: entre atres, el centre de divulgació principal del [[Partit Socialiste Italià]], el periòdic [[l'Avanti]], establix ací la seua seu. Milà fon també el breçol del [[moviment fasciste]], que fon fundat el [[23 de març]] de [[1919]] en el nom de ''Movimento dei Fasci dí Combattimento''. Ademés, el primer programa del moviment fasciste fon en la ''piazza San Sepolcro''.

Ciutat emblema de la Resistència (el [[25 d'abril]], festa italiana de la lliberació, recorda la sublevació general partisà del 25 d'abril de [[1945]] que va portar a la  lliberació de la ciutat), fon en el segon despuix de guerra, un dels motors de la reconstrucció industrial i cultural del país. En Milà es van realisar algunes de les majors trobades del 68' italià que fon el primer episodi d'allò que s'ha conegut com ''Estratègia de la tensió'' (el [[12 de decembre]] de [[1969]] en la massacre de la ''Piazza Fontana'').

Ciutat emblema de la Resistència (el [[25 d'abril]], festa italiana de la lliberació, recorda la sublevació general partisà del 25 d'abril de [[1945]] que va portar a la  lliberació de la ciutat), fon en el segon despuix de guerra, un dels motors de la reconstrucció industrial i cultural del país. En Milà es varen realisar algunes de les majors trobades del 68' italià que fon el primer episodi d'allò que s'ha conegut com ''Estratègia de la tensió'' (el [[12 de decembre]] de [[1969]] en la massacre de la ''Piazza Fontana'').

En l'últim quart de sigle la ciutat fon, per a lo bo  i lo roïn, centre de la política italiana: en la pujada al govern de la classe dirigent milanesa del [[PSI]]-guiada per [[Bettino Craxi]]- al govern italià, despuix en l'escàndal de [[Tangentopoli]], despuix encara en la pujada de l'empresari milanés [[Silvio Berlusconi]], ha conduït d'una coalició de centre dreta-.

En l'últim quart de sigle la ciutat fon, per a lo bo  i lo roïn, centre de la política italiana: en la pujada al govern de la classe dirigent milanesa del [[PSI]]-guiada per [[Bettino Craxi]]- al govern italià, despuix en l'escàndal de [[Tangentopoli]], despuix encara en la pujada de l'empresari milanés [[Silvio Berlusconi]], ha conduït d'una coalició de centre dreta-.

*L'Iglésia de '''[[Santa Maria de les Gràcies]] ''', l'iglésia fon començada per [[Giovanni Solari]] en [[1463]] i transformada en [[1492]] per [[Donato Bramador]]. En una paret del [[refectori]] de l'antic convent junt en l'iglésia, es troba la pintura de [[l'Últim Sopar (Leonardo)|L'últim sopar]], obra mestra de [[Leonardo dóna Vinci]].

*L'Iglésia de '''[[Santa Maria de les Gràcies]] ''', l'iglésia fon començada per [[Giovanni Solari]] en [[1463]] i transformada en [[1492]] per [[Donato Bramador]]. En una paret del [[refectori]] de l'antic convent junt en l'iglésia, es troba la pintura de [[l'Últim Sopar (Leonardo)|L'últim sopar]], obra mestra de [[Leonardo dóna Vinci]].

*La [[Pinacoteca doní Brera]], Pinacoteca Enrosiana, [[Poldi Pezzoli]] i les galeries dels Musei del Castelló, que alberguen un gran número d'obres mestres de la pintura. (Pinacoteca Enrosiana): El seu primer núcleu fon la colecció privada del cardenal Federico Borromeo, colocada ací en el [[sigle XVII]]. (Pinacoteca de Brera): Fon inaugurada en 1809 en el gran edifici que acolle també l'Acadèmia d'Art. (Museu Poldi-Pezzoli): Fon fundat en la segona mitat del sigle XIX per voluntat de Gian Giacomo Poldi Pezzoli que va donar la seua colecció artística a la ciutat.

*La [[Pinacoteca doní Brera]], Pinacoteca Enrosiana, [[Poldi Pezzoli]] i les galeries dels Musei del Castelló, que alberguen un gran número d'obres mestres de la pintura. (Pinacoteca Enrosiana): El seu primer núcleu fon la colecció privada del cardenal Federico Borromeo, colocada ací en el [[sigle XVII]]. (Pinacoteca de Brera): Fon inaugurada en 1809 en el gran edifici que acolle també l'Acadèmia d'Art. (Museu Poldi-Pezzoli): Fon fundat en la segona mitat del sigle XIX per voluntat de Gian Giacomo Poldi Pezzoli que va donar la seua colecció artística a la ciutat.

*'''[[Castillo Sforzesco]] '''. Fon començat pels Visconti en la segona mitat del [[sigle XIV]] i continuat en el sigle següent per Francesco Sforza, senyor de Milà. Les obres les van dirigir Giovanni dóna Milà i Filarete que va edificar la torre d'entrada.

*'''[[Castillo Sforzesco]] '''. Fon començat pels Visconti en la segona mitat del [[sigle XIV]] i continuat en el sigle següent per Francesco Sforza, senyor de Milà. Les obres les varen dirigir Giovanni dóna Milà i Filarete que va edificar la torre d'entrada.

*'''[[basílica de Sant Ambrosio|San Ambrosio]] '''. Basílica fundada per [[Sant Ambrosi]] en el [[386]], en tres naus sense transepte, estructura que conserva inclús actualment a pesar de les reconstruccions dels [[sigle IX|sigles IX]]-[[sigle XII|XII]], que la van convertir en un model d'arquitectura llombarda.

*'''[[basílica de Sant Ambrosio|San Ambrosio]] '''. Basílica fundada per [[Sant Ambrosi]] en el [[386]], en tres naus sense transepte, estructura que conserva inclús actualment a pesar de les reconstruccions dels [[sigle IX|sigles IX]]-[[sigle XII|XII]], que la varen convertir en un model d'arquitectura llombarda.

*'''Museu Bagatti Valsecchi'''. Una casa del [[sigle XIX]] inspirada en palaus senyorials del Cinquecento llombart, decorada en objectes i mobles renaixentistes italianes. Ha conservat l'aspecte de vivenda, on els amos de casa disponien de totes les comoditats pròpies del sigle XIX, sense alterar l'harmonia general inspirada en l'antiguetat.

*'''Museu Bagatti Valsecchi'''. Una casa del [[sigle XIX]] inspirada en palaus senyorials del Cinquecento llombart, decorada en objectes i mobles renaixentistes italianes. Ha conservat l'aspecte de vivenda, on els amos de casa disponien de totes les comoditats pròpies del sigle XIX, sense alterar l'harmonia general inspirada en l'antiguetat.

*'''[[Museu Cívic d'Història Natural de Milán|Museo d'història natural]] ''', que conserva importants coleccions de de mineralogia, paleontologia, botanica i zoologia.

*'''[[Museu Cívic d'Història Natural de Milán|Museo d'història natural]] ''', que conserva importants coleccions de de mineralogia, paleontologia, botanica i zoologia.

== Geografia ==

== Geografia ==

Es troba a l'oest de [[Llombardia]]; cobrix una superfície de 1.982 [[quilómetro quadrat|km]]² i conta en una població de 3.775.765 habitants<!--(31/12/2004)-->. La província consta de 188 comunes. En els deu anys que van entre [[1991]] i [[2001]], la comuna de Milà va perdre 113.084 habitants (8,3%).

Es troba a l'oest de [[Llombardia]]; cobrix una superfície de 1.982 [[quilómetro quadrat|km]]² i conta en una població de 3.775.765 habitants<!--(31/12/2004)-->. La província consta de 188 comunes. En els deu anys que varen entre [[1991]] i [[2001]], la comuna de Milà va perdre 113.084 habitants (8,3%).

La ciutat és famosa per les seues firmes de [[moda]] i pel tradicional [[pastiç]] nadalenc cridat ''[[panettone]] '', les tallades de carn empanada denominades ''“cotoletta alla milanese”'' i el [[arròs]]  groc pel [[safrà]] denominat ''"risotto alla milanese"''.

La ciutat és famosa per les seues firmes de [[moda]] i pel tradicional [[pastiç]] nadalenc cridat ''[[panettone]] '', les tallades de carn empanada denominades ''“cotoletta alla milanese”'' i el [[arròs]]  groc pel [[safrà]] denominat ''"risotto alla milanese"''.