Canvis

Els elements utilisats en la seua construcció han anat variant en el pas del temps; ademés, l'ubicació de les masies ha condicionat també el tipo de material triat. Aixina, en les zones de montanya, el material més usat ha segut la [[pedra]] sense polir. En les llindars de portes i finestres s'utilisava la pedra picada. Durant l'[[Edat Mija]], les pedres s'unien per mig de [[fanc]], material que es va substituir més avant per la [[calç]] o el [[ciment]]. En els llocs en que la pedra escassejava es recorria al [[atobó]] per a la construcció.

Els elements utilisats en la seua construcció han anat variant en el pas del temps; ademés, l'ubicació de les masies ha condicionat també el tipo de material triat. Aixina, en les zones de montanya, el material més usat ha segut la [[pedra]] sense polir. En les llindars de portes i finestres s'utilisava la pedra picada. Durant l'[[Edat Mija]], les pedres s'unien per mig de [[fanc]], material que es va substituir més avant per la [[calç]] o el [[ciment]]. En els llocs en que la pedra escassejava es recorria al [[atobó]] per a la construcció.

La majoria de les masies té la seua frontera principal orientada cap al sur. Les construïdes en anterioritat al [[sigle XVI]] té una porta d'entrada de [[dovella]] mentres que les que es van construir fins al [[sigle XVIII]] són de [[llindar]]. La planta no solia superar els cinc metros i el cobriment es realisava per mig d'un entramat de [[biga|bigues]] de fusta colocat de forma perpendicular a la frontera. Es recobria en teules o [[taulell]]s. En la zona de [[montanya]] la cobertura solia ser de [[pissarra]].

La majoria de les masies té la seua frontera principal orientada cap al sur. Les construïdes en anterioritat al [[sigle XVI]] té una porta d'entrada de [[dovella]] mentres que les que es varen construir fins al [[sigle XVIII]] són de [[llindar]]. La planta no solia superar els cinc metros i el cobriment es realisava per mig d'un entramat de [[biga|bigues]] de fusta colocat de forma perpendicular a la frontera. Es recobria en teules o [[taulell]]s. En la zona de [[montanya]] la cobertura solia ser de [[pissarra]].

La teulada solia ser en dos vertents, horisontals a la frontera, encara que també es construïen, de forma menys freqüent, trespols perpendiculars. Al sobreeixir de l'edifici, la teulada protegia els murs de la masia que, fora qual fora el material utilisat en la construcció,  eren de pedra fins una altura d'un metro. El grossor de les parets era d'entre 30 i 50 centímetros. En algunes masies importants construïdes en els sigles [[Sigle XVI|XVI]] i [[Sigle XVII|XVII]], els trespols interiors tenien una [[volta]] de creueria, pero en la majoria els sostres interiors són llisos.

La teulada solia ser en dos vertents, horisontals a la frontera, encara que també es construïen, de forma menys freqüent, trespols perpendiculars. Al sobreeixir de l'edifici, la teulada protegia els murs de la masia que, fora qual fora el material utilisat en la construcció,  eren de pedra fins una altura d'un metro. El grossor de les parets era d'entre 30 i 50 centímetros. En algunes masies importants construïdes en els sigles [[Sigle XVI|XVI]] i [[Sigle XVII|XVII]], els trespols interiors tenien una [[volta]] de creueria, pero en la majoria els sostres interiors són llisos.