Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
12 bytes afegits ,  12:15 25 ago 2018
m
Text reemplaça - ' van ' a ' varen '
Llínea 57: Llínea 57:     
=== Periodo precolonial ===
 
=== Periodo precolonial ===
Hi ha evidències arqueològiques que mostren que l'humanitat ha habitat el territori de Camerun des del [[neolític]]. Els pobladors que porten més temps en la zona són els grups [[pigmeu]]s, com els [[Baka (Camerun i Gabó)|baka]]. La cultura [[sao]] va aparéixer al voltant del [[llac Chad]] al voltant de l'any [[500]]<ref>DeLancey and DeLancey 2.</ref> i donà pas a l'Imperi [[Kanem-Bornu]]. També van aparéixer atres regnes i comunitats en l'oest, com els [[bamileke]], els [[bamum]] i els [[tikar]].<ref>DeLancey and DeLancey 3.</ref>
+
Hi ha evidències arqueològiques que mostren que l'humanitat ha habitat el territori de Camerun des del [[neolític]]. Els pobladors que porten més temps en la zona són els grups [[pigmeu]]s, com els [[Baka (Camerun i Gabó)|baka]]. La cultura [[sao]] va aparéixer al voltant del [[llac Chad]] al voltant de l'any [[500]]<ref>DeLancey and DeLancey 2.</ref> i donà pas a l'Imperi [[Kanem-Bornu]]. També varen aparéixer atres regnes i comunitats en l'oest, com els [[bamileke]], els [[bamum]] i els [[tikar]].<ref>DeLancey and DeLancey 3.</ref>
   −
Els navegants [[Portugal|portuguesos]] varen arribar a la costa camerunesa en [[1472]]. Li van posar el nom de ''Rio dos Camarões'' (''Riu dels camarons''), despuix de constatar l'abundància de [[camaró|camarons]] i [[carranc de riu|carrancs de riu]] de la zona; d'eixe nom es deriva l'actual denominació del país.  
+
Els navegants [[Portugal|portuguesos]] varen arribar a la costa camerunesa en [[1472]]. Li varen posar el nom de ''Rio dos Camarões'' (''Riu dels camarons''), despuix de constatar l'abundància de [[camaró|camarons]] i [[carranc de riu|carrancs de riu]] de la zona; d'eixe nom es deriva l'actual denominació del país.  
 
<ref>Fanso 90.</ref> En els sigles següents els europeus comerciaren en els pobles costers mentres els [[missioner]]s es varen establir en l'interior.
 
<ref>Fanso 90.</ref> En els sigles següents els europeus comerciaren en els pobles costers mentres els [[missioner]]s es varen establir en l'interior.
   Llínea 69: Llínea 69:     
[[Image:German Atangana.jpg|thumb|right|230px|<CENTER>Post fronteriç alemany.</CENTER>]]
 
[[Image:German Atangana.jpg|thumb|right|230px|<CENTER>Post fronteriç alemany.</CENTER>]]
Després que l'[[Imperi Alemany]] reclamara el territori com a propi en [[1884]], passà a ser la [[colonialisme|colonia]] de Camerun.<ref>DeLancey i DeLancey 3–4.</ref>  Els alemanys es van introduir en l'interior del país, trencant el monopoli sobre el comerç que eixercien els pobles costers com els [[duala]] i intensificaren el seu control sobre la regió. També iniciaren plantacions a lo llarc de la costa.<ref name="DeLancey 4">DeLancey i DeLancey 4.</ref> Van realisar quantioses inversions en l'infraestructura de la colònia: construcció de vies férrees, carreteres i hospitals. No obstant, els pobles indígenes es mostraren poc inclinats a treballar en estos proyectes, aixina que el govern va instigar un sever sistema de [[treball forçat]].<ref name="DeLancey 125">DeLancey i DeLancey 125.</ref> Després de la derrota d'[[Alemanya]] en la [[Primera Guerra Mundial]], Camerun va quedar baix el [[mandat de la Societat de nacions]], i es va dividir en el ''Cameroun'' francés i el ''Cameroons'' britànic en [[1919]].<ref name="DeLancey 4"/>  
+
Després que l'[[Imperi Alemany]] reclamara el territori com a propi en [[1884]], passà a ser la [[colonialisme|colonia]] de Camerun.<ref>DeLancey i DeLancey 3–4.</ref>  Els alemanys es varen introduir en l'interior del país, trencant el monopoli sobre el comerç que eixercien els pobles costers com els [[duala]] i intensificaren el seu control sobre la regió. També iniciaren plantacions a lo llarc de la costa.<ref name="DeLancey 4">DeLancey i DeLancey 4.</ref> Van realisar quantioses inversions en l'infraestructura de la colònia: construcció de vies férrees, carreteres i hospitals. No obstant, els pobles indígenes es mostraren poc inclinats a treballar en estos proyectes, aixina que el govern va instigar un sever sistema de [[treball forçat]].<ref name="DeLancey 125">DeLancey i DeLancey 125.</ref> Després de la derrota d'[[Alemanya]] en la [[Primera Guerra Mundial]], Camerun va quedar baix el [[mandat de la Societat de nacions]], i es va dividir en el ''Cameroun'' francés i el ''Cameroons'' britànic en [[1919]].<ref name="DeLancey 4"/>  
   −
Els territoris adquirits per [[Alemanya]] en [[1911]], cridats en el seu conjunt [[Neukamerun]] (en [[idioma valencià|valencià]] "Nou Camerun"), van passar a formar part de l'[[Àfrica Equatorial Francesa]].<ref>DeLancey i DeLancey 200.</ref>
+
Els territoris adquirits per [[Alemanya]] en [[1911]], cridats en el seu conjunt [[Neukamerun]] (en [[idioma valencià|valencià]] "Nou Camerun"), varen passar a formar part de l'[[Àfrica Equatorial Francesa]].<ref>DeLancey i DeLancey 200.</ref>
    
[[França]] millorà l'infraestructura del seu territori per mig de grans inversions, treballadors capacitats i treballs forçats continuats.<ref name="DeLancey 125"/> El Camerun francés va superar al britànic en producte nacional brut, educació i facilitats sanitàries. No obstant, estes millores arribaren a soles a [[Douala]], [[Foumban]], [[Yaoundé]], [[Kribi]] i el territori entre elles. L'economia va quedar molt lligada a la francesa; les matèries primeres enviades a [[Europa]] es tornaven a vendre a la colònia una vegada manufacturades.<ref name="DeLancey 5">DeLancey i DeLancey 5.</ref>
 
[[França]] millorà l'infraestructura del seu territori per mig de grans inversions, treballadors capacitats i treballs forçats continuats.<ref name="DeLancey 125"/> El Camerun francés va superar al britànic en producte nacional brut, educació i facilitats sanitàries. No obstant, estes millores arribaren a soles a [[Douala]], [[Foumban]], [[Yaoundé]], [[Kribi]] i el territori entre elles. L'economia va quedar molt lligada a la francesa; les matèries primeres enviades a [[Europa]] es tornaven a vendre a la colònia una vegada manufacturades.<ref name="DeLancey 5">DeLancey i DeLancey 5.</ref>
Llínea 83: Llínea 83:  
El [[1 de giner]] de [[1960]] el Camerun francés va obtindre l'independència. El seu primer president fon [[Ahmadou Ahidjo]]. El [[1 d'octubre]] de [[1961]] el sur de Camerun britànic se reunificà en el Camerun francés per a formar la república de Camerun. El Camerun del nort britànic va optar en canvi per unir-se a Nigèria. La guerra en l'UPC permeté a Ahidjo concentrar el poder en la presidència. La resistència fon finalment suprimida en [[1971]], pero es va continuar en estat d'emergència.<ref name="DeLancey 6"/> Ahidjo va insistir en el [[nacionalisme]] evitant el [[tribalisme]]. L'[[Unió Nacional de Camerun]] (CNU) passà a ser l'únic partit de la nació el [[1 de setembre]] de [[1966]]. En [[1972]] s'abolí el [[federació|sistema federal de govern]] en favor del govern centraliste des de Yaoundé.<ref>DeLancey and DeLancey 19.</ref>
 
El [[1 de giner]] de [[1960]] el Camerun francés va obtindre l'independència. El seu primer president fon [[Ahmadou Ahidjo]]. El [[1 d'octubre]] de [[1961]] el sur de Camerun britànic se reunificà en el Camerun francés per a formar la república de Camerun. El Camerun del nort britànic va optar en canvi per unir-se a Nigèria. La guerra en l'UPC permeté a Ahidjo concentrar el poder en la presidència. La resistència fon finalment suprimida en [[1971]], pero es va continuar en estat d'emergència.<ref name="DeLancey 6"/> Ahidjo va insistir en el [[nacionalisme]] evitant el [[tribalisme]]. L'[[Unió Nacional de Camerun]] (CNU) passà a ser l'únic partit de la nació el [[1 de setembre]] de [[1966]]. En [[1972]] s'abolí el [[federació|sistema federal de govern]] en favor del govern centraliste des de Yaoundé.<ref>DeLancey and DeLancey 19.</ref>
   −
Econòmicament, Ahidjo va mamprendre una política de [[lliberalisme]].<ref name="DeLancey 6"/> L'agricultura fon la prioritat inicial, pero el descobriment de jaciments [[petròleu|petrolífers]] en [[1970]] va canviar la situació. Els diners del petròleu s'utilisà per a crear una reserva financera, pagar als cultivadors i finançar [[Proyecte de desenroll|proyectes de desenroll]]. Es van expandir principalment els sectors de comunicacions, educació, transport i infraestructura hidroelèctrica. No obstant, Ahidjo va donar els llocs de responsabilitat en les noves indústries als seus aliats com a recompensa. Molts fracassaren per incompetència.<ref>DeLancey i DeLancey 7.</ref>
+
Econòmicament, Ahidjo va mamprendre una política de [[lliberalisme]].<ref name="DeLancey 6"/> L'agricultura fon la prioritat inicial, pero el descobriment de jaciments [[petròleu|petrolífers]] en [[1970]] va canviar la situació. Els diners del petròleu s'utilisà per a crear una reserva financera, pagar als cultivadors i finançar [[Proyecte de desenroll|proyectes de desenroll]]. Es varen expandir principalment els sectors de comunicacions, educació, transport i infraestructura hidroelèctrica. No obstant, Ahidjo va donar els llocs de responsabilitat en les noves indústries als seus aliats com a recompensa. Molts fracassaren per incompetència.<ref>DeLancey i DeLancey 7.</ref>
   −
Ahidjo va dimitir el [[4 de novembre]] de [[1982]], deixant el poder en mans del successor segons la constitució, [[Paul Biya]]. No obstant, Ahidjo continuà eixercint el control de la CNU, lo qual va comportar una lluita de poder entre abdós presidents. Quan Ahidjo tractà d'establir el dret del partit a triar el president Biya  i els seus aliats li van pressionar per a dimitir. Biya va celebrar eleccions per als oficials del partit i per a l'[[Assamblea Nacional de Camerun]]. No obstant, despuix d'un [[colp d'estat]] fallit el [[6 d'abril]] de [[1984]], optà per seguir l'estil de govern del seu predecessor.<ref>DeLancey i DeLancey 8.</ref> Camerun va obtindre l'atenció internacional el [[21 d'agost]] de [[1986]] quan el [[Llac Nyos]] expelí gasos tòxics i va matar entre 1.700 i 2.000 persones<ref>DeLancey i DeLancey 161 afirmen que varen ser 1 700; Hudgens i Trillo 1 054 diuen "almenys 2.000"; West 10 diu "més de 2.000".</ref>
+
Ahidjo va dimitir el [[4 de novembre]] de [[1982]], deixant el poder en mans del successor segons la constitució, [[Paul Biya]]. No obstant, Ahidjo continuà eixercint el control de la CNU, lo qual va comportar una lluita de poder entre abdós presidents. Quan Ahidjo tractà d'establir el dret del partit a triar el president Biya  i els seus aliats li varen pressionar per a dimitir. Biya va celebrar eleccions per als oficials del partit i per a l'[[Assamblea Nacional de Camerun]]. No obstant, despuix d'un [[colp d'estat]] fallit el [[6 d'abril]] de [[1984]], optà per seguir l'estil de govern del seu predecessor.<ref>DeLancey i DeLancey 8.</ref> Camerun va obtindre l'atenció internacional el [[21 d'agost]] de [[1986]] quan el [[Llac Nyos]] expelí gasos tòxics i va matar entre 1.700 i 2.000 persones<ref>DeLancey i DeLancey 161 afirmen que varen ser 1 700; Hudgens i Trillo 1 054 diuen "almenys 2.000"; West 10 diu "més de 2.000".</ref>
    
El primer desafiament important de Biya fon la [[crisis econòmica de Camerun|crisis econòmica]] que assotà el país des de mitat dels [[década de 1980|huitanta]] fins a finals dels [[década de 1990|noranta]], resultat de la conjuntura econòmica internacional, la sequia, la caiguda dels preus del petròleu, la corrupció política i la mala gestió. Camerun va demanar l'ajuda estrangera, reduí els fondo per a l'educació, el govern i la salut pública, i va privatisar indústries.<ref>DeLancey and DeLancey 9–10.</ref> Açò va produir el descontent de la part anglòfona del país.  
 
El primer desafiament important de Biya fon la [[crisis econòmica de Camerun|crisis econòmica]] que assotà el país des de mitat dels [[década de 1980|huitanta]] fins a finals dels [[década de 1990|noranta]], resultat de la conjuntura econòmica internacional, la sequia, la caiguda dels preus del petròleu, la corrupció política i la mala gestió. Camerun va demanar l'ajuda estrangera, reduí els fondo per a l'educació, el govern i la salut pública, i va privatisar indústries.<ref>DeLancey and DeLancey 9–10.</ref> Açò va produir el descontent de la part anglòfona del país.  
124 718

edicions

Menú de navegació