Canvis

Hi ha antecedents prehistòrics d'una població molt antiga, des de l'época neolítica, especialment de restes ibèriques i romans. Siga com siga, la localitat de Carcaixent té el seu orige en una alqueria musulmana. Durant el periodo de domini àrap, es va organisar el territori i la població de manera dispersa en alqueries. Hi ha unes quantes alqueries documentades en el terme: la de Carcaixent, Papada, Ternils, Benimaclí, Benivaire, Alborgí... Totes estes formaven un conjunt territorial que es coneixerà despuix en el nom de "''Horta de Cent''" o "''Horta de Carcaixent''".

Hi ha antecedents prehistòrics d'una població molt antiga, des de l'época neolítica, especialment de restes ibèriques i romans. Siga com siga, la localitat de Carcaixent té el seu orige en una alqueria musulmana. Durant el periodo de domini àrap, es va organisar el territori i la població de manera dispersa en alqueries. Hi ha unes quantes alqueries documentades en el terme: la de Carcaixent, Papada, Ternils, Benimaclí, Benivaire, Alborgí... Totes estes formaven un conjunt territorial que es coneixerà despuix en el nom de "''Horta de Cent''" o "''Horta de Carcaixent''".

La conquista cristiana per [[Jaume I d'Aragó]] en el [[sigle XIII]] i la posterior repoblació, van produir diferents canvis radicals en esta organisació. Pronte va començar un procés de concentració de la població que va beneficiar al núcleu de  Carcaixent. En l'any [[1266]] tenia 60 cases i uns 250 veïns. Es va establir la parròquia en l'alqueria de Ternils, i d'esta manera, Ternils es va convertir en el centre religiós d'esta ''Horta de Cent''. Per este motiu, es va construir ràpidament una bella edificació de pedra que es conserva actualment en la seua estructura original (Ermita de Sant Roc).

La conquista cristiana per [[Jaume I d'Aragó]] en el [[sigle XIII]] i la posterior repoblació, varen produir diferents canvis radicals en esta organisació. Pronte va començar un procés de concentració de la població que va beneficiar al núcleu de  Carcaixent. En l'any [[1266]] tenia 60 cases i uns 250 veïns. Es va establir la parròquia en l'alqueria de Ternils, i d'esta manera, Ternils es va convertir en el centre religiós d'esta ''Horta de Cent''. Per este motiu, es va construir ràpidament una bella edificació de pedra que es conserva actualment en la seua estructura original (Ermita de Sant Roc).

Estos núcleus depenien de la vila de [[Alzira]], una de les més importants del [[Regne de Valéncia]]. Formaven part del seu terme municipal igual que atres poblacions ([[Algemesí]], [[Guadassuar]], etc.). Esta situació de dependència va perdurar durant tota l'Edat Mijana i part de l'Edat Moderna (fins al [[sigle XVI]]). És per això que apareix en els documents d'esta manera: "Lloc de  Carcaixent, terme i aldea de la Vila d'Algecira". En l'any [[1348]], la [[guerra de l'Unió]] va afectar les alqueries, Carcaixent i Papada van ser cremades.

Estos núcleus depenien de la vila de [[Alzira]], una de les més importants del [[Regne de Valéncia]]. Formaven part del seu terme municipal igual que atres poblacions ([[Algemesí]], [[Guadassuar]], etc.). Esta situació de dependència va perdurar durant tota l'Edat Mijana i part de l'Edat Moderna (fins al [[sigle XVI]]). És per això que apareix en els documents d'esta manera: "Lloc de  Carcaixent, terme i aldea de la Vila d'Algecira". En l'any [[1348]], la [[guerra de l'Unió]] va afectar les alqueries, Carcaixent i Papada varen ser cremades.

L'Edat Moderna va ser l'etapa més brillant, en la que la localitat va conseguir la seua independència. A principis del [[sigle XVI]], en l'any [[1521]], era un dels principals núcleus agermanats on tenien lloc lluites en els seus carrers. Es va produir un gran creiximent econòmic a causa, sobretot, del cultiu de la morera i del comerç de la seda. Paralelament, es va produir un gran creiximent demogràfic, continuant el procés de concentració de població i intensificat, a més, per causes climàtiques (fortes inundacions). Esta localitat es troba més elevada geogràficament i tindria segurament un gran poder d'atracció. També allí es va traslladar la parròquia de Ternils ([[1572]]). I és en eixe moment, al separar-se d'[[Alzira]], quan va assumir l'autonomia. El monarca [[Felip II d'Espanya|Felip II]] va donar a Carcagenteel títul d'Universitat ([[1576]]) i poc despuix el títul de Vila Real, en dret de vot en les Corts Valencianes, per mig de privilegis reals i en el pagament previ de substanciosos donatius a la Corona.

L'Edat Moderna va ser l'etapa més brillant, en la que la localitat va conseguir la seua independència. A principis del [[sigle XVI]], en l'any [[1521]], era un dels principals núcleus agermanats on tenien lloc lluites en els seus carrers. Es va produir un gran creiximent econòmic a causa, sobretot, del cultiu de la morera i del comerç de la seda. Paralelament, es va produir un gran creiximent demogràfic, continuant el procés de concentració de població i intensificat, a més, per causes climàtiques (fortes inundacions). Esta localitat es troba més elevada geogràficament i tindria segurament un gran poder d'atracció. També allí es va traslladar la parròquia de Ternils ([[1572]]). I és en eixe moment, al separar-se d'[[Alzira]], quan va assumir l'autonomia. El monarca [[Felip II d'Espanya|Felip II]] va donar a Carcagenteel títul d'Universitat ([[1576]]) i poc despuix el títul de Vila Real, en dret de vot en les Corts Valencianes, per mig de privilegis reals i en el pagament previ de substanciosos donatius a la Corona.

En el [[sigle XVII]] es realisa una obra de gran transcendència per a Carcaixent: la [[Real Séquia de Carcaixent]], construïda entre [[1654]] i [[1679]], en l'autorisació del rei [[Felip IV d'Espanya|Felipe IV]], que arreplega les aigües del [[riu Xúquer]] des del terme de Sumacàrcer i es ramifica en tres quan arriba al terme de Carcaixent. Gràcies a esta obra, es van posar les bases per al posterior desenroll econòmic d'esta Vila Real en el sigle XVIII. En l'actualitat, la séquia (en els seus tres ramals de la Vall, de la Coma i de Sant Roc) abastix d'aigües a 1.361 hectàrees de regadiu tradicional, segons sifres oficials, en la zona oest del terme, gràcies al seu cabal d'1,79 metros cúbics per segon.

En el [[sigle XVII]] es realisa una obra de gran transcendència per a Carcaixent: la [[Real Séquia de Carcaixent]], construïda entre [[1654]] i [[1679]], en l'autorisació del rei [[Felip IV d'Espanya|Felipe IV]], que arreplega les aigües del [[riu Xúquer]] des del terme de Sumacàrcer i es ramifica en tres quan arriba al terme de Carcaixent. Gràcies a esta obra, es varen posar les bases per al posterior desenroll econòmic d'esta Vila Real en el sigle XVIII. En l'actualitat, la séquia (en els seus tres ramals de la Vall, de la Coma i de Sant Roc) abastix d'aigües a 1.361 hectàrees de regadiu tradicional, segons sifres oficials, en la zona oest del terme, gràcies al seu cabal d'1,79 metros cúbics per segon.

En el [[sigle XVIII]] es va produir un gran desenroll tant econòmic com demogràfic. Carcaixent era el principal núcleu de la seda en la comarca. Va tindre lloc l'abolició dels Furs o Lleis del Regne de Valéncia; pero el soport de la vila al llegítim rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]] en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]] li va valdre diversos privilegis i gràcies.

En el [[sigle XVIII]] es va produir un gran desenroll tant econòmic com demogràfic. Carcaixent era el principal núcleu de la seda en la comarca. Va tindre lloc l'abolició dels Furs o Lleis del Regne de Valéncia; pero el soport de la vila al llegítim rei [[Felip V d'Espanya|Felip V]] en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]] li va valdre diversos privilegis i gràcies.

Pel que fa a l'agricultura i economia, va ser fonamental la introducció del taronger, que va revolucionar l'agricultura i va marcar la seua posterior evolució. En l'any [[1781]], Mossén Monzó i els seus amics, Maseres i Bodí, van plantar els primers camps de tarongers en la partida de la ''Bassa del Rei''. El taronger va ser implantant-se des de final del sigle i substituint a atres cultius, fins a convertir-se en predominant. En el sigle XIX va començar a exportar-se la taronja a gran escala.

Pel que fa a l'agricultura i economia, va ser fonamental la introducció del taronger, que va revolucionar l'agricultura i va marcar la seua posterior evolució. En l'any [[1781]], Mossén Monzó i els seus amics, Maseres i Bodí, varen plantar els primers camps de tarongers en la partida de la ''Bassa del Rei''. El taronger va ser implantant-se des de final del sigle i substituint a atres cultius, fins a convertir-se en predominant. En el sigle XIX va començar a exportar-se la taronja a gran escala.

La [[Guerra de la Independència espanyola|guerra d'Independència]] va afectar la localitat, i va tindre lloc una batalla en qué va nàixer la llegenda de la "Marcassita", Mª Antonia Talens Mesquita ([[1783]]-[[1858]]). El ferrocarril de Valéncia a Xàtiva va arribar en l'any [[1853]], i en [[1864]] va començar a funcionar el tramvia Carcaixent-Gandia-Dénia.

La [[Guerra de la Independència espanyola|guerra d'Independència]] va afectar la localitat, i va tindre lloc una batalla en qué va nàixer la llegenda de la "Marcassita", Mª Antonia Talens Mesquita ([[1783]]-[[1858]]). El ferrocarril de Valéncia a Xàtiva va arribar en l'any [[1853]], i en [[1864]] va començar a funcionar el tramvia Carcaixent-Gandia-Dénia.

Al setembre de l'any [[1911]], els successos causats per la vaga contra la guerra d'[[Àfrica]] van produir un amotinament que va acabar en la crema de l'ajuntament.

Al setembre de l'any [[1911]], els successos causats per la vaga contra la guerra d'[[Àfrica]] varen produir un amotinament que va acabar en la crema de l'ajuntament.

En l'any [[1916]], se li va concedir el títul de ciutat.

En l'any [[1916]], se li va concedir el títul de ciutat.

[[File:Església de l'Assumpció de Carcaixent (Ribera Alta-País Valencià).jpg|thumb|Iglésia de l'Assunció de Carcaixent]]

[[File:Església de l'Assumpció de Carcaixent (Ribera Alta-País Valencià).jpg|thumb|Iglésia de l'Assunció de Carcaixent]]

*Iglésia de L'Assunció. L'iglésia primitiva data de l'any [[1434]]. D'orde gòtic, ocupava la nau de l'actual, des de la porta nova fins al púlpit. Encara poden vore's arcades de creueria gòtica en l'òrgan. En esta época, la parròquia es trobava encara en la pròxima població de Ternils. En el creiximent demogràfic esta iglésia pronte es va quedar chicoteta i se li van fer reformes en els sigles següents. Més tart, en l'any [[1625]], se li va fer una gran remodelació, i va adquirir la forma actual de creuer. De la direcció de l'obra es va fer càrrec el mestre [[Joaquín Bernabéu]]. Es va alçar el campanar, i la coronació es va posar en l'any 1619. En motiu de l'incendi de 1736, el temple es va ornamentar en l'estil barroc que té actualment. Es va construir de nou i es va realisar el frontispici de la nova porta l'any 1770. És de planta basilical, en accentuació del fals creuer. En alts murs i pilastres adossades d'alta base i contraforts interiors molt marcats. En la frontera, resalten els alts contraforts que resalten l'altura de la nau, l'esvelt campanar rectangular i la monumental cúpula alçada sobre un esvelt tambor circular en la coberta semiesfèrica, revestida de ceràmica multicolor. De l'interior destaca el monumental retaule de fusta policromada, situat en el presbiteri. Té un total d'onze capelles, entre les quals destaca la de la Mare de Déu d'Aigües Vives, patrona de la població. També hi ha unes destacables pintures de [[Segrelles]].

*Iglésia de L'Assunció. L'iglésia primitiva data de l'any [[1434]]. D'orde gòtic, ocupava la nau de l'actual, des de la porta nova fins al púlpit. Encara poden vore's arcades de creueria gòtica en l'òrgan. En esta época, la parròquia es trobava encara en la pròxima població de Ternils. En el creiximent demogràfic esta iglésia pronte es va quedar chicoteta i se li varen fer reformes en els sigles següents. Més tart, en l'any [[1625]], se li va fer una gran remodelació, i va adquirir la forma actual de creuer. De la direcció de l'obra es va fer càrrec el mestre [[Joaquín Bernabéu]]. Es va alçar el campanar, i la coronació es va posar en l'any 1619. En motiu de l'incendi de 1736, el temple es va ornamentar en l'estil barroc que té actualment. Es va construir de nou i es va realisar el frontispici de la nova porta l'any 1770. És de planta basilical, en accentuació del fals creuer. En alts murs i pilastres adossades d'alta base i contraforts interiors molt marcats. En la frontera, resalten els alts contraforts que resalten l'altura de la nau, l'esvelt campanar rectangular i la monumental cúpula alçada sobre un esvelt tambor circular en la coberta semiesfèrica, revestida de ceràmica multicolor. De l'interior destaca el monumental retaule de fusta policromada, situat en el presbiteri. Té un total d'onze capelles, entre les quals destaca la de la Mare de Déu d'Aigües Vives, patrona de la població. També hi ha unes destacables pintures de [[Segrelles]].

*[[Convent d'Aigües Vives]]. Situat en la vall d'este nom, s'alça el Monasteri d'Aigües Vives, que va ser monasteri dels Agustins. La vall constituïx un paisage de gran bellea. Les obres primitives daten del sigle XIII, pero l'edifici actual va començar a realisar-se en el sigle XVI. En l'any [[1597]] es va construir l'actual claustre, més tart es va alçar l'iglésia del convent, i finalment, tot l'ala nort de l'edifici va ser conclosa en el sigle XVIII.

*[[Convent d'Aigües Vives]]. Situat en la vall d'este nom, s'alça el Monasteri d'Aigües Vives, que va ser monasteri dels Agustins. La vall constituïx un paisage de gran bellea. Les obres primitives daten del sigle XIII, pero l'edifici actual va començar a realisar-se en el sigle XVI. En l'any [[1597]] es va construir l'actual claustre, més tart es va alçar l'iglésia del convent, i finalment, tot l'ala nort de l'edifici va ser conclosa en el sigle XVIII.