Llínea 60: |
Llínea 60: |
| == Història == | | == Història == |
| | | |
− | Alguns fòssils trobats a l'[[est]] d'Àfrica sugerixen que [[Evolució humana|protohumans]] van rondar l'àrea de l'actual Kénia més de vint millons d'anys arrere. Troballes recents en les proximitats del [[llac Turkana]] indiquen que homínits com el ''[[Homo habilis]] '' i el ''[[Homo erectus]] '' habitaren en el territori més de 2,6 millons d'anys arrere. | + | Alguns fòssils trobats a l'[[est]] d'Àfrica sugerixen que [[Evolució humana|protohumans]] varen rondar l'àrea de l'actual Kénia més de vint millons d'anys arrere. Troballes recents en les proximitats del [[llac Turkana]] indiquen que homínits com el ''[[Homo habilis]] '' i el ''[[Homo erectus]] '' habitaren en el territori més de 2,6 millons d'anys arrere. |
| | | |
| L'història colonial de Kénia comença en l'establiment d'un protectorat [[Alemanya|alemà]] sobre les possessions costeres del sultà de [[Zanzibar]] en l'any [[1885]], seguit per l'arribada de la [[Companyia Britànica d'Àfrica Oriental]] en l'any [[1888]]. L'incipient rivalitat imperial va acabar quan Alemanya va otorgar les seues possessions costeres en [[Gran Bretanya]] en [[1890]], a condició que esta respectara el seu domini sobre les seues recentment adquirides possessions en l'actual [[Tanzània]]. | | L'història colonial de Kénia comença en l'establiment d'un protectorat [[Alemanya|alemà]] sobre les possessions costeres del sultà de [[Zanzibar]] en l'any [[1885]], seguit per l'arribada de la [[Companyia Britànica d'Àfrica Oriental]] en l'any [[1888]]. L'incipient rivalitat imperial va acabar quan Alemanya va otorgar les seues possessions costeres en [[Gran Bretanya]] en [[1890]], a condició que esta respectara el seu domini sobre les seues recentment adquirides possessions en l'actual [[Tanzània]]. |
| | | |
− | A partir d'[[octubre]] de [[1952]] i fins a [[decembre]] de [[1959]], Kènia es mantingué devall un estat d'emergència com a conseqüència d'una rebelió en contra del domini britànic. Les primeres eleccions directes d'africans per al Consell Llegislatiu es van dur a terme en [[1957]]. A pesar de les esperances britàniques d'otorgar el comandament de la nació a un grup de líders africans "moderats", fon la ''Kenya African National Union'' (KANU, [[Unió Nacional Africana de Kenya]]) de [[Jomo Kenyatta]] la força política que formà el primer govern despuix de l'independència de Kénia el [[12 de decembre]] de [[1963]]. Kenyatta es va convertir en el màxim dirigent del país en un principi com a Primer ministre i, a partir de l'any [[1964]], quan Kénia es convertí en [[república]], com a primer president de la República. | + | A partir d'[[octubre]] de [[1952]] i fins a [[decembre]] de [[1959]], Kènia es mantingué devall un estat d'emergència com a conseqüència d'una rebelió en contra del domini britànic. Les primeres eleccions directes d'africans per al Consell Llegislatiu es varen dur a terme en [[1957]]. A pesar de les esperances britàniques d'otorgar el comandament de la nació a un grup de líders africans "moderats", fon la ''Kenya African National Union'' (KANU, [[Unió Nacional Africana de Kenya]]) de [[Jomo Kenyatta]] la força política que formà el primer govern despuix de l'independència de Kénia el [[12 de decembre]] de [[1963]]. Kenyatta es va convertir en el màxim dirigent del país en un principi com a Primer ministre i, a partir de l'any [[1964]], quan Kénia es convertí en [[república]], com a primer president de la República. |
| | | |
| Després de la mort de Kenyatta en [[1978]], [[Daniel Arap Moi]] el va succeir en la presidència. Després d'un intent fallit de [[colp d'estat]] en l'any [[1982]], Moi prohibí els partits de l'oposició i va declarar un règim de partit únic. Les pressions internacionals portaren al restabliment d'una democràcia multipartidista en [[1991]]. Moi va guanyar les eleccions presidencials de [[1992]] i [[1997]]. L'any [[2002]], Moi no es podia presentar a les eleccions degut a la llimitació de mandats establida per la constitució, i recolzà al seu successor [[Uhuru Kenyatta]], fill de Jomo Kenyatta. La ''National Rainbow Coalition'' (Narc, Coalició Nacional de l'Arc de Sant Martí), que agrupava a numerosos partits de l'oposició, liderada pel veterà polític [[Mwai Kibaki]], va guanyar les eleccions. Kibaki es convertí aixina en el tercer president de Kénia. | | Després de la mort de Kenyatta en [[1978]], [[Daniel Arap Moi]] el va succeir en la presidència. Després d'un intent fallit de [[colp d'estat]] en l'any [[1982]], Moi prohibí els partits de l'oposició i va declarar un règim de partit únic. Les pressions internacionals portaren al restabliment d'una democràcia multipartidista en [[1991]]. Moi va guanyar les eleccions presidencials de [[1992]] i [[1997]]. L'any [[2002]], Moi no es podia presentar a les eleccions degut a la llimitació de mandats establida per la constitució, i recolzà al seu successor [[Uhuru Kenyatta]], fill de Jomo Kenyatta. La ''National Rainbow Coalition'' (Narc, Coalició Nacional de l'Arc de Sant Martí), que agrupava a numerosos partits de l'oposició, liderada pel veterà polític [[Mwai Kibaki]], va guanyar les eleccions. Kibaki es convertí aixina en el tercer president de Kénia. |
Llínea 77: |
Llínea 77: |
| === Incidents despuix de les eleccions de l'any 2007 === | | === Incidents despuix de les eleccions de l'any 2007 === |
| | | |
− | Les últimes eleccions generals es van celebrar el [[27 de decembre]] de [[2007]]. El president Kibaki, del Partit d'Unitat Nacional, competia per la reelecció contra el principal partit de l'oposició, el Moviment Democràtic Taronja que tenia com a candidat a [[Raila Odinga]]. Al principi del reconte pareixia que Odinga tenia una chicoteta pero suficient ventaja. No obstant, segons anà acabant el reconte Kibaki va conseguir reduir la ventaja i al final impondre's en les eleccions. Les acusacions de frau en les eleccions (avalades pels observadors europeus) van conduir a protestes en els carrers i Odinga es va arribar a proclamar el "president del Poble", a l'hora que demanava un reconte i la renúncia de Kibaki. | + | Les últimes eleccions generals es varen celebrar el [[27 de decembre]] de [[2007]]. El president Kibaki, del Partit d'Unitat Nacional, competia per la reelecció contra el principal partit de l'oposició, el Moviment Democràtic Taronja que tenia com a candidat a [[Raila Odinga]]. Al principi del reconte pareixia que Odinga tenia una chicoteta pero suficient ventaja. No obstant, segons anà acabant el reconte Kibaki va conseguir reduir la ventaja i al final impondre's en les eleccions. Les acusacions de frau en les eleccions (avalades pels observadors europeus) varen conduir a protestes en els carrers i Odinga es va arribar a proclamar el "president del Poble", a l'hora que demanava un reconte i la renúncia de Kibaki. |
| | | |
| El [[18 de juny]] Odinga va demanar el fi de les manifestacions a l'hora que cridava a un boicot econòmic a les empreses pròximes al president Kibaki i demanava una folga. El ministre d'economia de Kénia estimà que el brot de violència ha costat a Kénia 1.000 millons de dolars.<ref>[http://www.bloomberg.com/apps/news?pid=20601087&sid=a2huqPLFLeJg&refer=home Bloomberg.Com: Worldwide<!-- Título generado por un bot -->]</ref> | | El [[18 de juny]] Odinga va demanar el fi de les manifestacions a l'hora que cridava a un boicot econòmic a les empreses pròximes al president Kibaki i demanava una folga. El ministre d'economia de Kénia estimà que el brot de violència ha costat a Kénia 1.000 millons de dolars.<ref>[http://www.bloomberg.com/apps/news?pid=20601087&sid=a2huqPLFLeJg&refer=home Bloomberg.Com: Worldwide<!-- Título generado por un bot -->]</ref> |
Llínea 126: |
Llínea 126: |
| En l'any [[2007]], Kénia té una població de 36.913.721 habitants. Els idiomes oficials són l'[[Idioma anglés|anglés]] i el [[suahili]]. L'esperança de vida és de 55 anys. La mija de fills per dòna és de 4,82. El 85,1% de la població està alfabetisada. | | En l'any [[2007]], Kénia té una població de 36.913.721 habitants. Els idiomes oficials són l'[[Idioma anglés|anglés]] i el [[suahili]]. L'esperança de vida és de 55 anys. La mija de fills per dòna és de 4,82. El 85,1% de la població està alfabetisada. |
| | | |
− | Kènia és un país de gran diversitat ètnica. La tensió entre les distintes ètnies ha sigut una de les principals fonts de conflictes en el país. Al començament dels [[anys 1990]], disturbis interètnics provocaren la mort de mils de persones i van deixar a decenes de mils sense llar. Fon precisament esta divisió ètnica la que permeté a l'antic president [[Daniel Arap Moi]], en el poder de [[1978]] a [[2002]], mantindre's governant durant quatre mandats consecutius. | + | Kènia és un país de gran diversitat ètnica. La tensió entre les distintes ètnies ha sigut una de les principals fonts de conflictes en el país. Al començament dels [[anys 1990]], disturbis interètnics provocaren la mort de mils de persones i varen deixar a decenes de mils sense llar. Fon precisament esta divisió ètnica la que permeté a l'antic president [[Daniel Arap Moi]], en el poder de [[1978]] a [[2002]], mantindre's governant durant quatre mandats consecutius. |
| | | |
| '''Grups ètnics''': [[kikuyu|kikuyu]] 22%, [[luhya]] 14%, [[luo]] 13%, [[kalenjin]] 15%, [[kamba]] 11%, [[kisii]] 6%, [[meru]] 6%, atres grups africans 12%, no africans (asiàtics, europeus i àraps) 1% | | '''Grups ètnics''': [[kikuyu|kikuyu]] 22%, [[luhya]] 14%, [[luo]] 13%, [[kalenjin]] 15%, [[kamba]] 11%, [[kisii]] 6%, [[meru]] 6%, atres grups africans 12%, no africans (asiàtics, europeus i àraps) 1% |