Canvis

'''Roald Engelbregt Gravning Amundsen''' ([[Borge]], [[Noruega]], [[16 de juliol]] de [[1872]] - [[Mar de Barents]], [[18 de juny]] de [[1928]]) fon un explorador noruec de les regions polars. Va dirigir l'expedició a la [[Antàrtida]] que per primera vegada va conseguir arribar al [[Pol Sur]]. També fon el primer a solcar el [[Pas del Nort-oest]], que unia l'[[Atlàntic]] en el [[Pacífic]], i va formar part de la primera expedició aérea que va sobrevolar el [[Pol Nort]].  

'''Roald Engelbregt Gravning Amundsen''' ([[Borge]], [[Noruega]], [[16 de juliol]] de [[1872]] - [[Mar de Barents]], [[18 de juny]] de [[1928]]) fon un explorador noruec de les regions polars. Va dirigir l'expedició a la [[Antàrtida]] que per primera vegada va conseguir arribar al [[Pol Sur]]. També fon el primer a solcar el [[Pas del Nort-oest]], que unia l'[[Atlàntic]] en el [[Pacífic]], i va formar part de la primera expedició aérea que va sobrevolar el [[Pol Nort]].  

En una excelent formació naviera i una especial habilitat en les tècniques de supervivència, depreses en part de la seua experiència en deports hivernals, en la vida dels [[esquimal]]s, i en les expedicions que li van precedir. En les seues diferents expedicions  en un renomenat equip en els camps de la [[navegació]], del [[esquí]], de la [[ingenieria aeronàutica]] i de la [[aviació]].

En una excelent formació naviera i una especial habilitat en les tècniques de supervivència, depreses en part de la seua experiència en deports hivernals, en la vida dels [[esquimal]]s, i en les expedicions que li varen precedir. En les seues diferents expedicions  en un renomenat equip en els camps de la [[navegació]], del [[esquí]], de la [[ingenieria aeronàutica]] i de la [[aviació]].

== Primers anys ==

== Primers anys ==

El [[14 de giner]] de [[1911]] va arribar el ''Fram'' a la [[Plataforma de Gel de Ross]], en el mar del mateix nom. Allí ancoraria la nau en la Baïa de les Ballenes i Amundsen alçaria el seu campament, al que nomenaria ''Framheim''. Scott, per la seua banda, s'havia establit en MacMurdo Sound, 96 km més llunt del pol que Amundsen. Mentres els plans de Scott eren seguir la ruta de [[Ernest Shackleton]] pel [[Glaciar Beardmore]] fins a la [[Altiplà Antàrtic]], Amundsen pretenia crear la seua pròpia ruta, i va decidir pujar els [[Montes Transantàrtics]] fins a arribar a l'Altiplà Antàrtic.

El [[14 de giner]] de [[1911]] va arribar el ''Fram'' a la [[Plataforma de Gel de Ross]], en el mar del mateix nom. Allí ancoraria la nau en la Baïa de les Ballenes i Amundsen alçaria el seu campament, al que nomenaria ''Framheim''. Scott, per la seua banda, s'havia establit en MacMurdo Sound, 96 km més llunt del pol que Amundsen. Mentres els plans de Scott eren seguir la ruta de [[Ernest Shackleton]] pel [[Glaciar Beardmore]] fins a la [[Altiplà Antàrtic]], Amundsen pretenia crear la seua pròpia ruta, i va decidir pujar els [[Montes Transantàrtics]] fins a arribar a l'Altiplà Antàrtic.

En febrer, març i abril de [[1911]], els expedicionaris van colocar llocs d'avituallament en els paralels 80°, 81° i 82° Sur en llínea directa cap al pol, una pràctica que els permetria provar les condicions del lloc aixina com el funcionament dels equips. Durant l'hivern, els expedicionaris es van dedicar al millorament de l'equip, en particular dels trineus. [[Olav Bjalland]] va conseguir disminuir significativament el pes dels trineus. El [[4 de febrer]] de [[1911]], una part de l'equip de Scott va realisar una visita amistosa en barco a ''Framheim''.

En febrer, març i abril de [[1911]], els expedicionaris varen colocar llocs d'avituallament en els paralels 80°, 81° i 82° Sur en llínea directa cap al pol, una pràctica que els permetria provar les condicions del lloc aixina com el funcionament dels equips. Durant l'hivern, els expedicionaris es varen dedicar al millorament de l'equip, en particular dels trineus. [[Olav Bjalland]] va conseguir disminuir significativament el pes dels trineus. El [[4 de febrer]] de [[1911]], una part de l'equip de Scott va realisar una visita amistosa en barco a ''Framheim''.

El [[8 de setembre]] de [[1911]] va eixir l'expedició rumbo al pol, aprofitant un aument en la temperatura que pareixia un calfament primaveral. L'equip consistia de huit persones: Olav Bjaaland, Helmer Hanssen, Sverre Hassel, Oscar Wisting, Jorgen Stubberud, Hjalmar Johansen, Kristian Prestrud i Amundsen. Pero poc despuix de l'eixida, les temperatures van baixar dràsticament fins menys de -51 °C. El [[12 de setembre]] van conseguir el lloc de 80°S, van deixar els seus suministraments i van tornar ràpidament a ''Framheim''. El resultat d'esta afollada  expedició fon el des encontre entre Amundsen i Johansen, el qual fon expulsat de l'equip del pol sur. Amudsen va decidir reorganisar a l'equip: Prestrud, Johansen i Stubberud van ser comissionats pera l'exploració de la [[Terra d'Eduart VII]] -descoberta prèviament per Scott-, mentres que Amundsen, Bjalland, Hanssen, Hassel i Wistning van formar el nou equip del Pol Sur.

El [[8 de setembre]] de [[1911]] va eixir l'expedició rumbo al pol, aprofitant un aument en la temperatura que pareixia un calfament primaveral. L'equip consistia de huit persones: Olav Bjaaland, Helmer Hanssen, Sverre Hassel, Oscar Wisting, Jorgen Stubberud, Hjalmar Johansen, Kristian Prestrud i Amundsen. Pero poc despuix de l'eixida, les temperatures varen baixar dràsticament fins menys de -51 °C. El [[12 de setembre]] varen conseguir el lloc de 80°S, varen deixar els seus suministraments i varen tornar ràpidament a ''Framheim''. El resultat d'esta afollada  expedició fon el des encontre entre Amundsen i Johansen, el qual fon expulsat de l'equip del pol sur. Amudsen va decidir reorganisar a l'equip: Prestrud, Johansen i Stubberud varen ser comissionats pera l'exploració de la [[Terra d'Eduart VII]] -descoberta prèviament per Scott-, mentres que Amundsen, Bjalland, Hanssen, Hassel i Wistning varen formar el nou equip del Pol Sur.

Amundsen i el seu equip van partir el [[19 d'octubre]] de [[1911]] en quatre trineus i 52 gossos de raça [[groenlandés|groenlandesa]], liderats per la femella Etah. L'aliment de l'equip constava d'una ració personal diària de 380 g de galletes, 350 g de [[pemmican]], 40 g de [[chocolate]] i 60 g de [[llet en pols]], mentres que els gossos van ser alimentats en 500 g de ''pemmican'' diaris.

Amundsen i el seu equip varen partir el [[19 d'octubre]] de [[1911]] en quatre trineus i 52 gossos de raça [[groenlandés|groenlandesa]], liderats per la femella Etah. L'aliment de l'equip constava d'una ració personal diària de 380 g de galletes, 350 g de [[pemmican]], 40 g de [[chocolate]] i 60 g de [[llet en pols]], mentres que els gossos varen ser alimentats en 500 g de ''pemmican'' diaris.

El [[23 d'octubre]] van conseguir el lloc dels 80° i el [[3 de novembre]] el de 82°, l'últim. El dia [[15 de novembre]], es va conseguir la latitut de 85° Sur, quedant al peu dels Montes Transantàrtics. Van ascendir els montanyes i el [[21 de novembre]] van arribar a l'Altiplà Polar, que seria nomenat com Altiplà del Rei [[Haakon VII]], mentres que els montanyes adjacents van ser batejats com a Montes de la Reina Maud. Allí van alçar un campament que rebria el nom de ''La Carniceria'', en el que serien sacrificats 24 gossos. Una part de la carn seria empleada per a alimentar els gossos sobre vivents, i el restant se almagasenaria per al viage de tornada. Somesos a tempestats al creuar per sendes prou escarpats, van arribar als 87° el [[4 de decembre]] i el dia 7, tres dies despuix, conseguirien el punt més al sur de l'expedició de Shackleton: 88° 23 ' Sur, quedant a 180 km del pol sur.

El [[23 d'octubre]] varen conseguir el lloc dels 80° i el [[3 de novembre]] el de 82°, l'últim. El dia [[15 de novembre]], es va conseguir la latitut de 85° Sur, quedant al peu dels Montes Transantàrtics. Van ascendir els montanyes i el [[21 de novembre]] varen arribar a l'Altiplà Polar, que seria nomenat com Altiplà del Rei [[Haakon VII]], mentres que els montanyes adjacents varen ser batejats com a Montes de la Reina Maud. Allí varen alçar un campament que rebria el nom de ''La Carniceria'', en el que serien sacrificats 24 gossos. Una part de la carn seria empleada per a alimentar els gossos sobre vivents, i el restant se almagasenaria per al viage de tornada. Somesos a tempestats al creuar per sendes prou escarpats, varen arribar als 87° el [[4 de decembre]] i el dia 7, tres dies despuix, conseguirien el punt més al sur de l'expedició de Shackleton: 88° 23 ' Sur, quedant a 180 km del pol sur.

[[Image:Antarctic expedition map (Amundsen - Scott)-es.svg|thumb|300px|Les rutes seguides per Amundsen (roig) y Scott (vert)]]

[[Image:Antarctic expedition map (Amundsen - Scott)-es.svg|thumb|300px|Les rutes seguides per Amundsen (roig) y Scott (vert)]]

Posteriorment a l'expedició en dirigible, va ocórrer un desencontre entre Amundsen i Nobile, motivat per desacorts sobre a qui pertanyia l'honor d'haver solcat l'Àrtic. A l'any següent, Nobile va encapçalar la seua pròpia expedició àrtica a bordo del dirigible ''Itàlia''. Al tornar del Pol Nort, el dirigible es va perdre, i Amundsen formaria part de l'equip de rescat que va eixir de [[Tromsø]] el [[18 de juny]] de [[1928]], a bordo del [[hidroavió]] [[França|francés]] Latham. Poc despuix es va trobar prop de la costa de Tromsø un flotador de l'hidroavió.

Posteriorment a l'expedició en dirigible, va ocórrer un desencontre entre Amundsen i Nobile, motivat per desacorts sobre a qui pertanyia l'honor d'haver solcat l'Àrtic. A l'any següent, Nobile va encapçalar la seua pròpia expedició àrtica a bordo del dirigible ''Itàlia''. Al tornar del Pol Nort, el dirigible es va perdre, i Amundsen formaria part de l'equip de rescat que va eixir de [[Tromsø]] el [[18 de juny]] de [[1928]], a bordo del [[hidroavió]] [[França|francés]] Latham. Poc despuix es va trobar prop de la costa de Tromsø un flotador de l'hidroavió.

La creència fon que l'hidroavió es va estrelar en el [[Mar de Barents]], prop de l'illa [[Bjørnøya]] i que Amundsen va morir en l'accident. Les missions de busca per part del govern noruec van finalisar tres mesos despuix, en setembre, quan es va perdre tota esperança de trobar en vida a l'explorador. El seu cos mai fon trobat, al contrari, Nobile sí que fon trobat en vida.

La creència fon que l'hidroavió es va estrelar en el [[Mar de Barents]], prop de l'illa [[Bjørnøya]] i que Amundsen va morir en l'accident. Les missions de busca per part del govern noruec varen finalisar tres mesos despuix, en setembre, quan es va perdre tota esperança de trobar en vida a l'explorador. El seu cos mai fon trobat, al contrari, Nobile sí que fon trobat en vida.

El govern noruec va establir el [[14 de decembre]] -dia del Pol Sur- com el dia en memòria de Roald Amundsen. L'explorador fon recordat en el repicar de totes les iglésies del país, dos minuts de silenci a les 12 hores, i un memorable discurs de part de Fridtjof Nansen.

El govern noruec va establir el [[14 de decembre]] -dia del Pol Sur- com el dia en memòria de Roald Amundsen. L'explorador fon recordat en el repicar de totes les iglésies del país, dos minuts de silenci a les 12 hores, i un memorable discurs de part de Fridtjof Nansen.