Canvis

A causa de l'elevada posició de la seua família, va rebre una minuciosa educació. Esta educació, junt en el seu caràcter amable, va fer que es guanyara l'apreci dels seus conciutadans. A açò se li va unir el seu valor i la seua perícia per a manejar les gents, lo que li va valdre per a ser nomenat comandant de les milícies de [[Morvedre]].

A causa de l'elevada posició de la seua família, va rebre una minuciosa educació. Esta educació, junt en el seu caràcter amable, va fer que es guanyara l'apreci dels seus conciutadans. A açò se li va unir el seu valor i la seua perícia per a manejar les gents, lo que li va valdre per a ser nomenat comandant de les milícies de [[Morvedre]].

En [[1800]] contrau matrimoni en Maria Correa Navarro, jove natural de Sant Roc ([[Cadis]]). Al poc de contraure matrimoni, mor son pare, obligant-li a fer-se càrrec dels negocis familiars. La casa de comerç Romeu i Comp. Es dedicava al suministrament de vins i licors aixina com també fon l'encarregada d'abastir a l'eixèrcit i a l'armada, prestant per este motiu importants servicis a la pàtria que no sempre van ser recompensats com es mereixien, inclús ocasionant grans pèrdues durant la guerra de la independència que van propiciar la quebra d'eixa important casa.

En [[1800]] contrau matrimoni en Maria Correa Navarro, jove natural de Sant Roc ([[Cadis]]). Al poc de contraure matrimoni, mor son pare, obligant-li a fer-se càrrec dels negocis familiars. La casa de comerç Romeu i Comp. Es dedicava al suministrament de vins i licors aixina com també fon l'encarregada d'abastir a l'eixèrcit i a l'armada, prestant per este motiu importants servicis a la pàtria que no sempre varen ser recompensats com es mereixien, inclús ocasionant grans pèrdues durant la guerra de la independència que varen propiciar la quebra d'eixa important casa.

Fruit del seu matrimoni, Romeu va tindre 3 fills: José ([[1804]]), Ana Matilde ([[1807]]) i Matilde.

Fruit del seu matrimoni, Romeu va tindre 3 fills: José ([[1804]]), Ana Matilde ([[1807]]) i Matilde.

{{cita |''“Volem, fills de [[Sagunt]], volem cap al camp de l'honor. Pres nostre rei, vilment humiliada la nostra pàtria, jurem no doblegar mai el bascoll al jou afrontós d'eixos advenediços enganyadors que, baix color d'amistat, pretenen tiranisar-nos: Véncer o Morir siga el jurament irrevocable de la divisió saguntina”''<ref>Totes les cites que apareixen en la distinta bibliografia són preses de l'única biografia que es coneix, un manuscrit d'Antonio Sarmiento y Sotomayor, agregat a l'Estat Major i Major General de l'Eixèrcit de Milícies del [[Regne de Valéncia]]. El manuscrit es titula ''Resum dels fets principals del tinent coronel El senyor José Romeu.''</ref>}}

{{cita |''“Volem, fills de [[Sagunt]], volem cap al camp de l'honor. Pres nostre rei, vilment humiliada la nostra pàtria, jurem no doblegar mai el bascoll al jou afrontós d'eixos advenediços enganyadors que, baix color d'amistat, pretenen tiranisar-nos: Véncer o Morir siga el jurament irrevocable de la divisió saguntina”''<ref>Totes les cites que apareixen en la distinta bibliografia són preses de l'única biografia que es coneix, un manuscrit d'Antonio Sarmiento y Sotomayor, agregat a l'Estat Major i Major General de l'Eixèrcit de Milícies del [[Regne de Valéncia]]. El manuscrit es titula ''Resum dels fets principals del tinent coronel El senyor José Romeu.''</ref>}}

La columna va partir en Romeu al cap de la divisió des de l'esplanada de San Francisco pel carrer Real direcció a [[Valéncia]]. En [[Valéncia]] van véncer els espanyols a les órdens de [[Saint-Marcq]] als francesos, pero abans van patir derrotes en el pont de Pajazo i en Cabrilla. No se sap segur si Romeu va prendre part en estes desgraciades accions, pero pareix indicar que aixina fon.<ref>José Mª Cueco Adrián. "Romeu. Héroe de l'Independència"</ref> Lo que sí que és segur és que Romeu va combatre a les órdens de Saint-Marcq en [[Valéncia]]. Després de véncer als francesos en [[Valéncia]] va tornar Romeu a [[Sagunt]] i allí va estudiar tàctica militar.

La columna va partir en Romeu al cap de la divisió des de l'esplanada de San Francisco pel carrer Real direcció a [[Valéncia]]. En [[Valéncia]] varen véncer els espanyols a les órdens de [[Saint-Marcq]] als francesos, pero abans varen patir derrotes en el pont de Pajazo i en Cabrilla. No se sap segur si Romeu va prendre part en estes desgraciades accions, pero pareix indicar que aixina fon.<ref>José Mª Cueco Adrián. "Romeu. Héroe de l'Independència"</ref> Lo que sí que és segur és que Romeu va combatre a les órdens de Saint-Marcq en [[Valéncia]]. Després de véncer als francesos en [[Valéncia]] va tornar Romeu a [[Sagunt]] i allí va estudiar tàctica militar.

En [[setembre]] de [[1808]] viaja a [[Madrit]] per a atendre assunts de família en les oficines de l'Estat. Permaneix allí fins [[decembre]] d'eixe mateix any, quan [[Napoleó]] entra en el seu eixèrcit en [[Madrit]]. En conte de tornar a la seua ciutat, Romeu s'oferix al tinent general D. Manuel Miranda Gayoso, el qual li atorgà un lloc preferent en les portes de Recoletos i Veterinària. A pesar de rendir-se la Vila de [[Madrit]], Romeu conseguix escapar. En la seua fugida és ferit per una descàrrega en el seu braç esquerre. Ferit en un braç i sense els diners i els seus documents que li havien fet viajar a [[Madrit]], va tornar a la seua ciutat.

En [[setembre]] de [[1808]] viaja a [[Madrit]] per a atendre assunts de família en les oficines de l'Estat. Permaneix allí fins [[decembre]] d'eixe mateix any, quan [[Napoleó]] entra en el seu eixèrcit en [[Madrit]]. En conte de tornar a la seua ciutat, Romeu s'oferix al tinent general D. Manuel Miranda Gayoso, el qual li atorgà un lloc preferent en les portes de Recoletos i Veterinària. A pesar de rendir-se la Vila de [[Madrit]], Romeu conseguix escapar. En la seua fugida és ferit per una descàrrega en el seu braç esquerre. Ferit en un braç i sense els diners i els seus documents que li havien fet viajar a [[Madrit]], va tornar a la seua ciutat.

En [[1809]] és nomenat capità de la Companyia de Granaders que es va organisar en [[Morvedre]]. Al cap d'esta companyia, Romeu va anar cap a [[Morella]], que es trobava sitiada, a combatre devall les órdens del General Roca. Des d'ací fon a [[Albentosa]] ([[província de Terol|Terol]]) on va conseguir arrebatar diversos combois als francesos.

En [[1809]] és nomenat capità de la Companyia de Granaders que es va organisar en [[Morvedre]]. Al cap d'esta companyia, Romeu va anar cap a [[Morella]], que es trobava sitiada, a combatre devall les órdens del General Roca. Des d'ací fon a [[Albentosa]] ([[província de Terol|Terol]]) on va conseguir arrebatar diversos combois als francesos.

En [[març]] de [[1810]], el [[Mariscal de Camp|Mariscal]] [[Suchet]] alvançava cap a [[Valéncia]] i Romeu picà incessantment la seua retaguàrdia. Al pas dels francesos per [[Morvedre]], estos es van venjar i van destrossar les seues pertinences. Es van apoderar també del seu diners i atres papers a pesar de que l'esposa de Romeu els havia amagat en un hort de la seua propietat.

En [[març]] de [[1810]], el [[Mariscal de Camp|Mariscal]] [[Suchet]] alvançava cap a [[Valéncia]] i Romeu picà incessantment la seua retaguàrdia. Al pas dels francesos per [[Morvedre]], estos es varen venjar i varen destrossar les seues pertinences. Es varen apoderar també del seu diners i atres papers a pesar de que l'esposa de Romeu els havia amagat en un hort de la seua propietat.

En eixe mateix més fon nomenat comandant dels dos batallons de milícies honrades de [[Chest]] i [[Chiva]], que componien el quint cos saguntí.

En eixe mateix més fon nomenat comandant dels dos batallons de milícies honrades de [[Chest]] i [[Chiva]], que componien el quint cos saguntí.

En [[1811]], el [[25 d'octubre]], es lliurà la batalla de [[Sagunt]] en derrota per als espanyols. Romeu, al cap dels 2 batallons de les Milícies Honrades de [[Chest]] i [[Chiva]], s'aquartera en [[Riba-roja del Túria]] per a la defensa del pont sobre el [[Túria]] d'esta població. Per a l'eixèrcit francés, que venia d'[[Aragó]], este era pas obligat abans de sitiar [[Valéncia]]. A pesar de la derrota, Romeu va meréixer el reconeiximent per la defensa del pont del General [[Joaquín Blake|Blake]].

En [[1811]], el [[25 d'octubre]], es lliurà la batalla de [[Sagunt]] en derrota per als espanyols. Romeu, al cap dels 2 batallons de les Milícies Honrades de [[Chest]] i [[Chiva]], s'aquartera en [[Riba-roja del Túria]] per a la defensa del pont sobre el [[Túria]] d'esta població. Per a l'eixèrcit francés, que venia d'[[Aragó]], este era pas obligat abans de sitiar [[Valéncia]]. A pesar de la derrota, Romeu va meréixer el reconeiximent per la defensa del pont del General [[Joaquín Blake|Blake]].

Quan es va rendir [[Valéncia]] als francesos es van dissoldre quasi totes les milícies organisades en el [[Regne de Valéncia]]. Romeu es va dirigir llavors a [[Alacant]] a oferir els seus servicis a la Junta de Guerra d'aquella ciutat. Mentrestant, la seua dona s'amagava en les montanyes en els seus 3 fills.

Quan es va rendir [[Valéncia]] als francesos es varen dissoldre quasi totes les milícies organisades en el [[Regne de Valéncia]]. Romeu es va dirigir llavors a [[Alacant]] a oferir els seus servicis a la Junta de Guerra d'aquella ciutat. Mentrestant, la seua dona s'amagava en les montanyes en els seus 3 fills.

En [[1812]] organisa alçaments populars en uns quants pobles d'[[Alacant]]. Creua els montanyes d'[[Elig]] i dispersa una partida enemiga que intentava tallar-li el pas en les Pedreres. Des d'ací continua cap a [[Novelda]], des d'on acodix a reunir-se en els llauradors en “Les Salinetes”. Acodixen voluntaris de [[Capdet]], [[Font de la Figuera]], [[Ibi]], [[Cocentaina]], [[Bocairent]], i conseguix formar un complet grup de guerrillers. En [[Ontinyent]] s'entrevistà en el guerriller Cortés, i junts reunixen ya uns huit-cents hòmens, que com a batisme real de sanc tindran un dur enfrontament entre [[Xixona]] i [[Muchamel]].  

En [[1812]] organisa alçaments populars en uns quants pobles d'[[Alacant]]. Creua els montanyes d'[[Elig]] i dispersa una partida enemiga que intentava tallar-li el pas en les Pedreres. Des d'ací continua cap a [[Novelda]], des d'on acodix a reunir-se en els llauradors en “Les Salinetes”. Acodixen voluntaris de [[Capdet]], [[Font de la Figuera]], [[Ibi]], [[Cocentaina]], [[Bocairent]], i conseguix formar un complet grup de guerrillers. En [[Ontinyent]] s'entrevistà en el guerriller Cortés, i junts reunixen ya uns huit-cents hòmens, que com a batisme real de sanc tindran un dur enfrontament entre [[Xixona]] i [[Muchamel]].  

Després d'organisar les guerrilles de la vall d'Albaida, Romeu part a nous destins. Combats a [[Cocentaina]], [[Alcoy]], [[Petrer]], [[Albaida]].

Després d'organisar les guerrilles de la vall d'Albaida, Romeu part a nous destins. Combats a [[Cocentaina]], [[Alcoy]], [[Petrer]], [[Albaida]].

Pronte els francesos es van donar conte dels coneiximents militars que tenia i de les seues habilitats per a alçar l'ànim als espanyols, i van començar a perseguir-li activament. Romeu es va refugiar en [[Alatoz]], al peu de la serra de [[Chinchilla]] en els llímits de les províncies de [[Albacete]] i [[Conca]] i es convertix en el lloc de recluta i entrenament dels voluntaris.

Pronte els francesos es varen donar conte dels coneiximents militars que tenia i de les seues habilitats per a alçar l'ànim als espanyols, i varen començar a perseguir-li activament. Romeu es va refugiar en [[Alatoz]], al peu de la serra de [[Chinchilla]] en els llímits de les províncies de [[Albacete]] i [[Conca]] i es convertix en el lloc de recluta i entrenament dels voluntaris.

De tal manera es van atemorisar els francesos, que contra el campament dirigixen els atacs de la Brigada de Maupoint, composta del 4t regiment de Caçadors Napolitans, part del 16 d'Hússars i del 11é de Caçadors de llínea. Els resultats obtenguts són que cada atac és un fracàs francés i un nou motiu d'orgull per a Romeu i els seus. Rebuts reforços, Maupoint ataca de nou i torna a patir un nou infortuni. La mateixa sort va córrer el general Paris que  va intentar recuperar l'honor perdut pel seu antecessor.

De tal manera es varen atemorisar els francesos, que contra el campament dirigixen els atacs de la Brigada de Maupoint, composta del 4t regiment de Caçadors Napolitans, part del 16 d'Hússars i del 11é de Caçadors de llínea. Els resultats obtenguts són que cada atac és un fracàs francés i un nou motiu d'orgull per a Romeu i els seus. Rebuts reforços, Maupoint ataca de nou i torna a patir un nou infortuni. La mateixa sort va córrer el general Paris que  va intentar recuperar l'honor perdut pel seu antecessor.

No podent capturar a Romeu els francesos, van intentar atraure-li per mig de la persuasió. El Major comandant de [[Valéncia]], Anné, li va remetre un plec per conducte de Jacomet, governador de [[Bunyol]], en el qual li oferia totes les consideracions i tot tipo de protecció si tornava pacífic al seu llar. Romeu va rebujar l'oferta per escrit i ho va tornar a intentar el general Suchet. Esta vegada, també va rebujar Romeu l'oferta escrivint-li:

No podent capturar a Romeu els francesos, varen intentar atraure-li per mig de la persuasió. El Major comandant de [[Valéncia]], Anné, li va remetre un plec per conducte de Jacomet, governador de [[Bunyol]], en el qual li oferia totes les consideracions i tot tipo de protecció si tornava pacífic al seu llar. Romeu va rebujar l'oferta per escrit i ho va tornar a intentar el general Suchet. Esta vegada, també va rebujar Romeu l'oferta escrivint-li:

{{cita |''“Que mentres haguera un pam de terreny lliure en [[Espanya]], li havia de defendre com a bon patriota i fidel súbdit del seu august monarca el senyor D. [[Ferran VII]], i que la sort de la seua pàtria havia de ser la seua.”''}}

{{cita |''“Que mentres haguera un pam de terreny lliure en [[Espanya]], li havia de defendre com a bon patriota i fidel súbdit del seu august monarca el senyor D. [[Ferran VII]], i que la sort de la seua pàtria havia de ser la seua.”''}}

=== Captura i mort ===

=== Captura i mort ===

Aixina, en juny de [[1812]], lo que no van poder conseguir les tropes franceses, ho va conseguir la traïció d'un espanyol. Suchet havia promés una recompensa<ref>10.000 pessetes segons la tradició</ref> a qui entregarà a Romeu. Este paisà, conegut en el malnom de “Recelós”,<ref>Segons conta [[Blasco Ibáñez]] en la seua novela ''Per la Pàtria''.</ref> va seguir a Romeu pels montanyes, avisant al comandant Saint-Georges que es trobava en [[Llíria]], que Romeu es dirigia en a soles 40 cavalls en direcció a [[Sot de Chera]], en les montanyes de la [[Serrania Valenciana]] prop de Conca, on solia pernoctar. Eixa nit del 6 de juny, Saint-Georges, va manar 4 divisions en uns 1800 soldats per a que caigueren sobre [[Sot de Chera]] en la matinada. Romeu es va vore sorprés i no va tindre ni temps d'empunyar una arma i vendre cara la seua vida.

Aixina, en juny de [[1812]], lo que no varen poder conseguir les tropes franceses, ho va conseguir la traïció d'un espanyol. Suchet havia promés una recompensa<ref>10.000 pessetes segons la tradició</ref> a qui entregarà a Romeu. Este paisà, conegut en el malnom de “Recelós”,<ref>Segons conta [[Blasco Ibáñez]] en la seua novela ''Per la Pàtria''.</ref> va seguir a Romeu pels montanyes, avisant al comandant Saint-Georges que es trobava en [[Llíria]], que Romeu es dirigia en a soles 40 cavalls en direcció a [[Sot de Chera]], en les montanyes de la [[Serrania Valenciana]] prop de Conca, on solia pernoctar. Eixa nit del 6 de juny, Saint-Georges, va manar 4 divisions en uns 1800 soldats per a que caigueren sobre [[Sot de Chera]] en la matinada. Romeu es va vore sorprés i no va tindre ni temps d'empunyar una arma i vendre cara la seua vida.

Al matí següent, el [[7 de juny]], Romeu fon conduït cap a [[Valéncia]], on Suchet esperava que Romeu es convertira a la causes gala, influint en els seus conciutadans i conseguir aixina la pacificació de la província. Mazzuchelli, el governador superior de [[Valéncia]], envià el tinent Gavilán a convéncer a Romeu que s'unixca a la causa francesa. Romeu, indignat li va contestar:

Al matí següent, el [[7 de juny]], Romeu fon conduït cap a [[Valéncia]], on Suchet esperava que Romeu es convertira a la causes gala, influint en els seus conciutadans i conseguir aixina la pacificació de la província. Mazzuchelli, el governador superior de [[Valéncia]], envià el tinent Gavilán a convéncer a Romeu que s'unixca a la causa francesa. Romeu, indignat li va contestar:

Romeu fon penjat en 34 anys d'edat, deixant en el major abandó i misèria dona i 3 fills.

Romeu fon penjat en 34 anys d'edat, deixant en el major abandó i misèria dona i 3 fills.

Els seus restes van ser acompanyats pels confrares de la Confraria de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] fins al cementeri de [[Carraixet]], en [[Tavernes Blanques]]. El cementeri, junt en el barranc del [[Carraixet]], està dedicat exclusivament per als ajusticiats. Allí reposen les restes mortals de Romeu en una fosa comú.

Els seus restes varen ser acompanyats pels confrares de la Confraria de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] fins al cementeri de [[Carraixet]], en [[Tavernes Blanques]]. El cementeri, junt en el barranc del [[Carraixet]], està dedicat exclusivament per als ajusticiats. Allí reposen les restes mortals de Romeu en una fosa comú.

== Reconeiximent ==

== Reconeiximent ==

En [[1908]], en motiu del centenari de l'alçament dels espanyols, es va publicar un fullet en la biografia de Romeu que publicà en [[1888]] D. Antonio Chabret.

En [[1908]], en motiu del centenari de l'alçament dels espanyols, es va publicar un fullet en la biografia de Romeu que publicà en [[1888]] D. Antonio Chabret.

En l'any [[1912]], en motiu del centenari de la mort de l'héroe, se celebren les festes centenàries en [[Sagunt]] i [[Valéncia]], en processons cíviques en les dos ciutats. En [[Valéncia]] es descobrix una làpida commemorativa en la [[Llonja de la Seda|Llonja]], lloc on fon eixecutat, tal com va decretar la Junta Superior de [[Valéncia]] en [[1812]]. En [[Sagunt]] s'estrenà l'himne “Glòria a Romeu”, escrit per D. Enrique Batalla Vives, lletra, i D. Antonio Palanca Masiá, música. Fon interpretat pel Regiment Badajoz número 73 i els cors del Gran Teatre del [[Liceu de Barcelona]], baix direcció de D. Julián Palanca Masiá. En el mateix acte van pronunciar discursos D. Vicente Dualde i D. [[Teodoro Llorente]].

En l'any [[1912]], en motiu del centenari de la mort de l'héroe, se celebren les festes centenàries en [[Sagunt]] i [[Valéncia]], en processons cíviques en les dos ciutats. En [[Valéncia]] es descobrix una làpida commemorativa en la [[Llonja de la Seda|Llonja]], lloc on fon eixecutat, tal com va decretar la Junta Superior de [[Valéncia]] en [[1812]]. En [[Sagunt]] s'estrenà l'himne “Glòria a Romeu”, escrit per D. Enrique Batalla Vives, lletra, i D. Antonio Palanca Masiá, música. Fon interpretat pel Regiment Badajoz número 73 i els cors del Gran Teatre del [[Liceu de Barcelona]], baix direcció de D. Julián Palanca Masiá. En el mateix acte varen pronunciar discursos D. Vicente Dualde i D. [[Teodoro Llorente]].

En [[Valéncia]], prop del carrer [[Sagunt]], l'[[Ajuntament]] va dedicar un bust a l'héroe Romeu, obra de l'escultor Florencio Ramón. És un bust realisat en pedra i colocat sobre una columna en capitell romà.

En [[Valéncia]], prop del carrer [[Sagunt]], l'[[Ajuntament]] va dedicar un bust a l'héroe Romeu, obra de l'escultor Florencio Ramón. És un bust realisat en pedra i colocat sobre una columna en capitell romà.