Llínea 27: |
Llínea 27: |
| La calor de l''''oceà Índic''' manté la producció de plàncton baixa, excepte a lo llarc dels llímits nort i alguns atres punts concrets; la vida marina és, puix, llimitada. La [[peixca]] està llimitada a nivells de subsistència. La funció econòmica més important és el transport de mercaderies. Els europeus, seguint els antics exploradors, arribaven A l'Est i tornaven en [[seda]]s, estores, [[Camellia sinensis|té]], i [[espècies]]. L'oceà Índic, també és important pel transport de [[petròleu ]] des del sur-est asiàtic als països de l'oest. El petròleu és el recurs més significant de l'àrea, extret principalment del golf Pèrsic. | | La calor de l''''oceà Índic''' manté la producció de plàncton baixa, excepte a lo llarc dels llímits nort i alguns atres punts concrets; la vida marina és, puix, llimitada. La [[peixca]] està llimitada a nivells de subsistència. La funció econòmica més important és el transport de mercaderies. Els europeus, seguint els antics exploradors, arribaven A l'Est i tornaven en [[seda]]s, estores, [[Camellia sinensis|té]], i [[espècies]]. L'oceà Índic, també és important pel transport de [[petròleu ]] des del sur-est asiàtic als països de l'oest. El petròleu és el recurs més significant de l'àrea, extret principalment del golf Pèrsic. |
| | | |
− | Les civilisacions més antigues, a les valls del [[Nil]], el [[Eufrates]], el [[Tigris]], i el riu Indus en el Sur-est d'Àsia, s'han desenrollat prop de l'Índic. Durant la primera dinastia de [[Egipte]] (aprox. 3000 aC), es van enviar alguns mariners a estes aigües, viajant cap a Punt. Els barcos que tornaven portaven or i esclaus. Els [[fenicis]] del tercer milenari abans de Crist podrien haver arribat a esta àrea, pero no van establir cap assentament. | + | Les civilisacions més antigues, a les valls del [[Nil]], el [[Eufrates]], el [[Tigris]], i el riu Indus en el Sur-est d'Àsia, s'han desenrollat prop de l'Índic. Durant la primera dinastia de [[Egipte]] (aprox. 3000 aC), es varen enviar alguns mariners a estes aigües, viajant cap a Punt. Els barcos que tornaven portaven or i esclaus. Els [[fenicis]] del tercer milenari abans de Crist podrien haver arribat a esta àrea, pero no varen establir cap assentament. |
| Els grecs i romans sabien alguna cosa de l'oceà; l'autor desconegut de ''Periplus of the Erythraean Siga'' descriu ports i a les costes de [[Àfrica]] i [[Índia]] al voltant del segon sigle despuix de Crist. | | Els grecs i romans sabien alguna cosa de l'oceà; l'autor desconegut de ''Periplus of the Erythraean Siga'' descriu ports i a les costes de [[Àfrica]] i [[Índia]] al voltant del segon sigle despuix de Crist. |
| | | |
− | Els indonesis van creuar l'Índic per a establir-se en [[Madagascar]]. Es crega que [[Marco Pol]] (c. [[1254]]-[[1324]]) va tornar del lluntà Este per ell. Les expedicions chinenques d'exploració van arribar a l'est d'Àfrica cap al [[sigle XV]], pero els mercaders [[Poble àrap|àrap]]s van dominar el comerç a l'Índic abans que [[Vasco da Gamma]] doblegara el [[Cap de Bona Esperanza]] en el [[1497]] i despuix va navegar a Índia, fon el primer europeu a fer-ho. | + | Els indonesis varen creuar l'Índic per a establir-se en [[Madagascar]]. Es crega que [[Marco Pol]] (c. [[1254]]-[[1324]]) va tornar del lluntà Este per ell. Les expedicions chinenques d'exploració varen arribar a l'est d'Àfrica cap al [[sigle XV]], pero els mercaders [[Poble àrap|àrap]]s varen dominar el comerç a l'Índic abans que [[Vasco da Gamma]] doblegara el [[Cap de Bona Esperanza]] en el [[1497]] i despuix va navegar a Índia, fon el primer europeu a fer-ho. |
| | | |
− | Els pobles antics que vivien en l'oceà van intentar controlar les seues rutes comercials, infructuosament. [[Portugal]] va intentar conseguir el domini durant més d'un sigle, fins que ho va perdre a mitat sigle XVII. La Companyia Holandesa de les Índies Orientals ([[1602]]-[[1798]]) va buscar el control del comerç en l'Est per l'oceà Índic. [[França]] i Anglaterra van establir companyies de comerç en l'àrea, i Anglaterra va arribar a dominar tota l'àrea cap al [[1815]]. | + | Els pobles antics que vivien en l'oceà varen intentar controlar les seues rutes comercials, infructuosament. [[Portugal]] va intentar conseguir el domini durant més d'un sigle, fins que ho va perdre a mitat sigle XVII. La Companyia Holandesa de les Índies Orientals ([[1602]]-[[1798]]) va buscar el control del comerç en l'Est per l'oceà Índic. [[França]] i Anglaterra varen establir companyies de comerç en l'àrea, i Anglaterra va arribar a dominar tota l'àrea cap al [[1815]]. |
| | | |
| L'obertura del [[canal de Suez]], en [[1869]], va reactivar l'interés europeu per l'est, pero cap nació va conseguir el domini del comerç. Des de la [[Segona Guerra Mundial]] el Regne Unit s'ha retirat de l'àrea, per a ser parcialment substituït per l'Índia, l'Unió Soviètica i els Estats Units. Els països en via de desenrollament que voregen l'oceà, de totes les maneres, volen que siga una "zona de pau" en vies de navegació d'us lliure. | | L'obertura del [[canal de Suez]], en [[1869]], va reactivar l'interés europeu per l'est, pero cap nació va conseguir el domini del comerç. Des de la [[Segona Guerra Mundial]] el Regne Unit s'ha retirat de l'àrea, per a ser parcialment substituït per l'Índia, l'Unió Soviètica i els Estats Units. Els països en via de desenrollament que voregen l'oceà, de totes les maneres, volen que siga una "zona de pau" en vies de navegació d'us lliure. |