Canvis

Cristiaan Huygens feu les primeres observacions d'àrees obscures en la superfície de '''Mart''' en [[1659]], i també fon un dels primers en detectar els casquets polars. Atres astrònoms que contribuïren l'estudi de Mart foren G. Cassini (calculà en 1666 la rotació del planeta en 24 hores i 40 minuts i en 1672 deduí l'existència d'una atmòsfera en el planeta), W. Herschel (descobrí l'obliqüitat del eix de rotació de Mart i observà núvols marcians), i J. Schroeter.

Cristiaan Huygens feu les primeres observacions d'àrees obscures en la superfície de '''Mart''' en [[1659]], i també fon un dels primers en detectar els casquets polars. Atres astrònoms que contribuïren l'estudi de Mart foren G. Cassini (calculà en 1666 la rotació del planeta en 24 hores i 40 minuts i en 1672 deduí l'existència d'una atmòsfera en el planeta), W. Herschel (descobrí l'obliqüitat del eix de rotació de Mart i observà núvols marcians), i J. Schroeter.

[[Image: Martian_face_viking.jpg|right|thumb|300px|[[Cara de Mart]]]]

[[Image: Martian_face_viking.jpg|right|thumb|300px|[[Cara de Mart]]]]

En [[1837]] els astrònoms alemanys Beer i Mädler publicaren el primer mapamundi de Mart, en dades obtingudes de les seues observacions telescòpiques, al que seguiren els del britànic Dawes a partir de [[1852]].

En l'any [[1837]] els astrònoms alemanys Beer i Mädler publicaren el primer mapamundi de Mart, en dades obtingudes de les seues observacions telescòpiques, al que seguiren els del britànic Dawes a partir de l'any [[1852]].

L'any [[1877]] presentà una oposició molt propenca a la [[Terra]], i fon un any clau per als estudis de Mart. L'astrònom estatunidenc [[Asaph Hall|A. Hall]] descobrí els satèlits [[Fobos (lluna)|Fobos]] i [[Deimos (lluna)|Deimos]], mentres l'astrònom italià G. Schiaparelli se dedicà a cartografiar cuidadosament Mart; en efecte, hui en dia, s'usa la nomenclatura inventada per ell per als noms de les regions marcianes (Syrtis Major; Mare Tyrrhenum; Solis Lacus, etc.). Schiaparelli també cregué observar unes llínees fines en Mart, a les quals batejà com ''canali''. El problema fon que esta paraula se traduí a l'anglés com "canals", paraula que implica algo artificial.

En l'any [[1877]] presentà una oposició molt propenca a la [[Terra]], i fon un any clau per als estudis de Mart. L'astrònom estatunidenc [[Asaph Hall|A. Hall]] descobrí els satèlits [[Fobos (lluna)|Fobos]] i [[Deimos (lluna)|Deimos]], mentres l'astrònom italià G. Schiaparelli se dedicà a cartografiar cuidadosament Mart; en efecte, hui en dia, s'usa la nomenclatura inventada per ell per als noms de les regions marcianes (Syrtis Major; Mare Tyrrhenum; Solis Lacus, etc.). Schiaparelli també cregué observar unes llínees fines en Mart, a les quals batejà com ''canali''. El problema fon que esta paraula se traduí a l'anglés com "canals", paraula que implica algo artificial.

Esta última paraula despertà l'imaginació de molta gent, especialment de l'astrònom C. Flammarion i de l'aristócrata [[Percival Lowell|P. Lowell]]. Ells se dedicaren a especular en que havia vida en Mart (els marcians). Lowell estava tan entusiasmat en esta idea que se construí en [[1894]] el seu propi observatori en Flagstaff, [[Arizona]], per a estudiar al planeta Mart. Les seues observacions el convenceren de que no a soles havia vida en Mart, sino que eixa vida era inteligent: Mart era un planeta que s'estava secant, i una sabia i antiga civilisació marciana havia construït eixos canals per a drenar aigua dels casquets polars i enviar-la cap a les assedegades ciutats. En el pas del temps, el furor dels canals marcians se fon dissipant, ya que molts astrònoms ni podien vore-los; de fet, els canals foren una ilusió òptica. Cap als anys [[1950]], ya casi ningú creïa en civilisacions marcianes, pero molts estaven convençuts de que sí que havia vida en Mart en forma de verdets i líquens primitius, fet que se posà en dubte al ser Mart visitat per primera vegada per una nau espacial en [[1965]].

Esta última paraula despertà l'imaginació de molta gent, especialment de l'astrònom C. Flammarion i de l'aristócrata [[Percival Lowell|P. Lowell]]. Ells se dedicaren a especular en que havia vida en Mart (els marcians). Lowell estava tan entusiasmat en esta idea que se construí en l'any [[1894]] el seu propi observatori en Flagstaff, [[Arizona]], per a estudiar al planeta Mart. Les seues observacions el convenceren de que no a soles havia vida en Mart, sino que eixa vida era inteligent: Mart era un planeta que s'estava secant, i una sabia i antiga civilisació marciana havia construït eixos canals per a drenar aigua dels casquets polars i enviar-la cap a les assedegades ciutats. En el pas del temps, el furor dels canals marcians se fon dissipant, ya que molts astrònoms ni podien vore-los; de fet, els canals foren una ilusió òptica. Cap als anys [[1950]], ya casi ningú creïa en civilisacions marcianes, pero molts estaven convençuts de que sí que havia vida en Mart en forma de verdets i líquens primitius, fet que se posà en dubte al ser Mart visitat per primera vegada per una nau espacial en l'any [[1965]].

== Exploració ==

== Exploració ==