Canvis

=== Característiques atmosfériques ===

=== Característiques atmosfériques ===

L'atmòsfera de '''Mart''' és molt tènue en una pressió superficial de a soles 7 a 9 hPa front als 1033 hPa de l'[[atmòsfera]] terrestre. Açò representa una centèsima part de la terrestre. La pressió atmosfèrica varia considerablement en l'altitut, des de casi 9 hPa en les depressions més profundes, fins a 1 hPa en la cima del Mont Olimpo. La seua composició és fonamentalment: [[diòxit de carbono]] (95,3%) en un 2,7% de [[nitrogen]], 1,6% d'[[argó]] i traces d'[[oxigen diatòmic|oxigen molecular]] (0,15%) [[monòxit de carbono]] (0,07%) i vapor d'[[aigua]] (0,03%). La proporció d'atres elements és ínfima i escapa a la seua dosificació a la sensibilitat dels instruments fins a ara gastats. El contingut d'ozon és 1000 vegades menor que en la [[Terra]], per lo que esta capa, que se troba a 40 km d'altura, és incapaç de bloquejar la radiació ultravioleta.

L'atmòsfera de '''Mart''' és molt tènue en una pressió superficial de a soles 7 a 9 hPa front als 1033 hPa de l'[[atmòsfera]] terrestre. Açò representa una centèsima part de la terrestre. La pressió atmosfèrica varia considerablement en l'altitut, des de casi 9 hPa en les depressions més profundes, fins a 1 hPa en la cima del Mont Olimpo. La seua composició és fonamentalment: [[diòxit de carbono]] (95,3%) en un 2,7% de [[nitrogen]], 1,6% d'[[argó]] i traces d'[[oxigen diatòmic|oxigen molecular]] (0,15%) [[monòxit de carbono]] (0,07%) i vapor d'[[aigua]] (0,03%). La proporció d'atres elements és ínfima i escapa a la seua dosificació a la sensibilitat dels instruments fins a ara gastats. El contingut d'ozon és 1000 vegades menor que en la Terra, per lo que esta capa, que se troba a 40 km d'altura, és incapaç de bloquejar la radiació ultravioleta.

La atmòsfera és lo bastant densa com per albergar vents molt forts i grans tormentes de pols que, en ocasions, poden comprendre el planeta sancer durant mesos. Este vent és el responsable de l'existència de dunes d'arena en els deserts marcians. Els núvols poden presentar-se en tres colors: blancs, grocs i blaus. Els núvols blancs son de vapor d'aigua condensat o de diòxit de carbono en latituts polars. Els grocs, de naturalea pilosa, son el resultat de les tormentes de pols i estan composts per partícules de tamany en torn a 1 [[micrómetro (unitat de llongitut)|micra]]. La volta celest marciana és d'un suau color rosa salmó degut a la dispersió de la llum pels grans de pols molt fins procedents del sol ferruginós.

La atmòsfera és lo bastant densa com per albergar vents molt forts i grans tormentes de pols que, en ocasions, poden comprendre el planeta sancer durant mesos. Este vent és el responsable de l'existència de dunes d'arena en els deserts marcians. Els núvols poden presentar-se en tres colors: blancs, grocs i blaus. Els núvols blancs son de vapor d'aigua condensat o de diòxit de carbono en latituts polars. Els grocs, de naturalea pilosa, son el resultat de les tormentes de pols i estan composts per partícules de tamany en torn a 1 [[micrómetro (unitat de llongitut)|micra]]. La volta celest marciana és d'un suau color rosa salmó degut a la dispersió de la llum pels grans de pols molt fins procedents del sol ferruginós.

En [[hivern]], en les latituts miges, el vapor d'aigua se condensa en l'atmòsfera i forma núvols llaugers de finíssims cristals de gel. En les latituts extremes, la condensació del anhídrit carbònic forma atres núvols que consten de cristals de neu carbònica.

En [[hivern]], en les latituts miges, el vapor d'aigua se condensa en l'atmòsfera i forma núvols llaugers de finíssims cristals de gel. En les latituts extremes, la condensació del anhídrit carbònic forma atres núvols que consten de cristals de neu carbònica.

La dèbil atmòsfera marciana produïx un efecte hivernàcul que aumenta la temperatura superficial uns 5 graus; molt menys que lo observat en Venus i en la [[Terra]].

La dèbil atmòsfera marciana produïx un efecte hivernàcul que aumenta la temperatura superficial uns 5 graus; molt menys que lo observat en Venus i en la Terra.

L'atmòsfera marciana ha sofrit un procés d'evolució considerable per lo que és una atmòsfera de segona generació. L'atmòsfera primigènia, formada poc despuix que el [[planeta]], ha donat pas a atra, de la qual els elements provenen de l'activitat geològica del [[planeta]]. Aixina, el vulcanisme aboca a l'atmòsfera determinats gasos, entre els quals predominen el gas carbònic i el vapor d'aigua. El primer queda en l'atmòsfera, en tant que el segon tendix a congelar-se en el sol gelat. El [[nitrogen]] i l'[[oxigen]] no son produïts en Mart més que en ínfimes proporcions. Pel contrari, l'[[argó]] és relativament abundant en l'atmòsfera marciana. Açò no és d'estranyar: els elements llaugers de l'atmòsfera ([[hidrogen]], [[heli]], etc.) son els que més fàcilment s'escapen en l'espai interplanetari donat que els seus àtoms i molècules alcancen la [[velocitat d'escape]]; els gasos més pesats acaben per combinar-se en els elements del sol; l'[[argó]], encara que llauger, és lo bastant pesat com per a que el seu escape hidrodinàmic cap a l'espai interplanetari siga difícil i, per atra part, al ser un gas neutre o inert, no se combina en els atres elements per lo que va acumulant-se en el temps.

L'atmòsfera marciana ha sofrit un procés d'evolució considerable per lo que és una atmòsfera de segona generació. L'atmòsfera primigènia, formada poc despuix que el planeta, ha donat pas a atra, de la qual els elements provenen de l'activitat geològica del planeta. Aixina, el vulcanisme aboca a l'atmòsfera determinats gasos, entre els quals predominen el gas carbònic i el vapor d'aigua. El primer queda en l'atmòsfera, en tant que el segon tendix a congelar-se en el sol gelat. El [[nitrogen]] i l'[[oxigen]] no son produïts en Mart més que en ínfimes proporcions. Pel contrari, l'[[argó]] és relativament abundant en l'atmòsfera marciana. Açò no és d'estranyar: els elements llaugers de l'atmòsfera ([[hidrogen]], [[heli]], etc.) son els que més fàcilment s'escapen en l'espai interplanetari donat que els seus àtoms i molècules alcancen la [[velocitat d'escape]]; els gasos més pesats acaben per combinar-se en els elements del sol; l'[[argó]], encara que llauger, és lo bastant pesat com per a que el seu escape hidrodinàmic cap a l'espai interplanetari siga difícil i, per atra part, al ser un gas neutre o inert, no se combina en els atres elements per lo que va acumulant-se en el temps.

[[Image: Martian_Methane_Map.jpg|thumb|300px|Distribució desigual del gas metà en l'atmòsfera de Mart.]]

[[Image: Martian_Methane_Map.jpg|thumb|300px|Distribució desigual del gas metà en l'atmòsfera de Mart.]]

En els inicis de la seua història, Mart pogué haver sigut molt paregut a la [[Terra]]. A l'igual que en el nostre planeta la majoria del seu diòxit de carbono s'utilisà per a formar carbonats en les roques. Pero al carir d'una tectònica de plaques és incapaç de reciclar cap a l'atmòsfera res d'este diòxit de carbono i aixina no pot mantindre un efecte hivernàcul significatiu.

En els inicis de la seua història, Mart pogué haver sigut molt paregut a la Terra. A l'igual que en el nostre planeta la majoria del seu diòxit de carbono s'utilisà per a formar carbonats en les roques. Pero al carir d'una tectònica de plaques és incapaç de reciclar cap a l'atmòsfera res d'este diòxit de carbono i aixina no pot mantindre un efecte hivernàcul significatiu.

No hi ha cinturó de [[radiació]], encara que sí hi ha una dèbil [[ionosfera]] que te la seua màxima densitat electrònica a 130 km d'altura.

No hi ha cinturó de [[radiació]], encara que sí hi ha una dèbil [[ionosfera]] que te la seua màxima densitat electrònica a 130 km d'altura.

Encara que no hi ha evidencia d'activitat volcànica actual, recentment la nau europea [[Mars Express]] i medides terrestres obtingudes pel telescopi Keck des de la [[Terra]] han trobat traces de gas [[metà]] en una proporció de 10 parts per 1000 millons. Este gas a soles pot tindre un orige volcànic o biològic. El metà no pot permanéixer molt de temps en l'atmòsfera; s'estima en 400 anys el temps en desaparéixer de l'atmòsfera de Mart, açò implica que hi ha una font activa que el produïx. La chicoteta proporció de metà detectada, molt poc per damunt del llímit de sensibilitat instrumental, impedix pel moment donar una explicació clara del seu orige, ya siga volcànica i/o biològic.<ref>[http://www.sondasespaciales.com/index.php?option=com_content&task=view&id=11383&Itemid=42] Se troba metà: Mart és un [[planeta]] encara viu</ref> La missió del aterrisador [[Mars Science Laboratory]] inclourà equip per a comparar les proporcions dels isòtops C-12, C-13, i C-14 presents en diòxit de carbono i en metà, per a aixina determinar l'orige del metà.

Encara que no hi ha evidencia d'activitat volcànica actual, recentment la nau europea [[Mars Express]] i medides terrestres obtingudes pel telescopi Keck des de la Terra han trobat traces de gas [[metà]] en una proporció de 10 parts per 1000 millons. Este gas a soles pot tindre un orige volcànic o biològic. El metà no pot permanéixer molt de temps en l'atmòsfera; s'estima en 400 anys el temps en desaparéixer de l'atmòsfera de Mart, açò implica que hi ha una font activa que el produïx. La chicoteta proporció de metà detectada, molt poc per damunt del llímit de sensibilitat instrumental, impedix pel moment donar una explicació clara del seu orige, ya siga volcànica i/o biològic.<ref>[http://www.sondasespaciales.com/index.php?option=com_content&task=view&id=11383&Itemid=42] Se troba metà: Mart és un planeta encara viu</ref> La missió del aterrisador [[Mars Science Laboratory]] inclourà equip per a comparar les proporcions dels isòtops C-12, C-13, i C-14 presents en diòxit de carbono i en metà, per a aixina determinar l'orige del metà.

=== L'aigua en Mart ===

=== L'aigua en Mart ===