26 618
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 21:
Llínea 21: − +
→Història
La temporada [[1940]]-[[1941|41]] ascendix a la 1ª divisió en una promoció agònica contra el [[Real Saragossa]] en el camp de Chamartín, donant començ a una de les etapes més importants del club encadenant 6 temporades consecutives en la màxima categoria del fútbol espanyol. Molt destacable va ser la temporada [[1942]]-[[1943|43]], en la qual el Castelló va estar prop de guanyar el títul de lliga despuix d'una llarga lluita en l'[[Athletic Club]]; finalment una derrota, en certa polèmica, en l'antepenúltima jornada de lliga per 5-0 en Balaídos va fer que s'esfumara el somi i foren els vascs els que es varen alçar en el títul mentres que els albinegres varen acabar la lliga en 4ª posició, que és la cota més alta que s'alcançat en primera divisió.
La temporada [[1940]]-[[1941|41]] ascendix a la 1ª divisió en una promoció agònica contra el [[Real Saragossa]] en el camp de Chamartín, donant començ a una de les etapes més importants del club encadenant 6 temporades consecutives en la màxima categoria del fútbol espanyol. Molt destacable va ser la temporada [[1942]]-[[1943|43]], en la qual el Castelló va estar prop de guanyar el títul de lliga despuix d'una llarga lluita en l'[[Athletic Club]]; finalment una derrota, en certa polèmica, en l'antepenúltima jornada de lliga per 5-0 en Balaídos va fer que s'esfumara el somi i foren els vascs els que es varen alçar en el títul mentres que els albinegres varen acabar la lliga en 4ª posició, que és la cota més alta que s'alcançat en primera divisió.
En [[1946]] s'inaugura l'[[Estadi Castàlia]] en partit front a l'[[Atlètic Aviació]], deixant arrere el volgut i enyorat Sequiol que es quedava chicotet per a l'afició. En la temporada [[1957]]-[[1958|58]], el CD Castelló va conseguir l'ascens a Segona divisió despuix de guanyar l'última eliminatòria al Club Deportiu Mirandés.
En [[1946]] s'inaugura l'[[Nou Estadi Castàlia|Estadi Castàlia]] en partit front a l'[[Atlètic Aviació]], deixant arrere el volgut i enyorat Sequiol que es quedava chicotet per a l'afició. En la temporada [[1957]]-[[1958|58]], el CD Castelló va conseguir l'ascens a Segona divisió despuix de guanyar l'última eliminatòria al Club Deportiu Mirandés.
Les Bodes d'Or les complix el club a lo gran: 5º classificat en la lliga de primera divisió i finalista de la Copa d'Espanya front a l'Athletic Club en partit disputat en l'estadi del Manzanares ([[1973]]) i que va perdre la final de la Copa del Rei per 2 a 0, tenint en les seues files a jugadors com, [[Vicente del Bosque]] i [[Juan Bautista Planelles]].
Les Bodes d'Or les complix el club a lo gran: 5º classificat en la lliga de primera divisió i finalista de la Copa d'Espanya front a l'Athletic Club en partit disputat en l'estadi del Manzanares ([[1973]]) i que va perdre la final de la Copa del Rei per 2 a 0, tenint en les seues files a jugadors com, [[Vicente del Bosque]] i [[Juan Bautista Planelles]].