| A lo llarc de l'història, moltes monarques han segut consagrats sobre la base de la divinitat de la seua persona o com ungits per [[Deu]]. En l'antic [[Egipte]], per eixemple, el [[faraó]] era considerat com una deitat, a l'igual que certs governants orientals. | | A lo llarc de l'història, moltes monarques han segut consagrats sobre la base de la divinitat de la seua persona o com ungits per [[Deu]]. En l'antic [[Egipte]], per eixemple, el [[faraó]] era considerat com una deitat, a l'igual que certs governants orientals. |
− | En l'actualitat, la majoria de les monarquies que encara seguixquen han modificat la seua esencia i han perdut poder, en l'excepció d'algunes nacions africanes i asiatiques. En [[Europa]], s'han transformat en monarquies constitucionals o parlamentaries, baix un regimen democràtic i de sobirania popular. En estos casos, el monarca manté un paper especialment representatiu, simbolic i, en algu cas, d'arbitrage. | + | En l'actualitat, la majoria de les monarquies que encara seguixquen han modificat la seua esencia i han perdut poder, en l'excepció d'algunes nacions africanes i asiatiques. En [[Europa]], s'han transformat en monarquies constitucionals o parlamentaries, baix un regimen democràtic i de [[Sobirania popular|sobirania popular]]. En estos casos, el monarca manté un paper especialment representatiu, simbolic i, en algu cas, d'arbitrage. |
| Estos regimens, per tant, se diferencian de la monarquia absoluta, a on el monarca te el poder total en térmens polítics (no existix la divisió de poders). D'esta forma, el monarca dispon del control dels organs llegislatius i del poder judicial. | | Estos regimens, per tant, se diferencian de la monarquia absoluta, a on el monarca te el poder total en térmens polítics (no existix la divisió de poders). D'esta forma, el monarca dispon del control dels organs llegislatius i del poder judicial. |