Canvis

En [[1881]] se graduà com a mege.<ref>{{cita llibre |apellido=Gay |nombre=Peter |enlaceautor=Peter Gay |título=Freud |url= |fechaacceso=17 de novembre de 2010 |año=2010 |editorial=Paidós |ubicación=Barcelona |isbn=978-84-493-2427-7 |páginas=52 |cita=Se llançà a la seua carrera universitaria molt tempranament, als desset anys; la acabà tart, en 1881, als vinticinc. La seua vasta curiositat i la seua preocupació per l'investigació li impediren obtindre el seu títul de mege en els cinc anys habituals.}}</ref> Freud treballà baix la direccio de [[Theodor Meynert]] en l'Hospital General de Viena entre els anys [[1883]] i [[1885]]. Com investigador medic, Freud fon un pioner al propondre l'us terapeutic de la [[cocaïna]] com estimulant i analgesic. Entre [[1884]] i [[1887]] escrigué molts articuls sobre les propietats de dita droga. En base a les experimentacions que ell mateix realisava en el laboratori de neuroanatomía del notable patologiste austriac i especialiste en [[histologia]] [[Salomon Stricker]], conseguí demostrar les propietats de la cocaïna com anestesic local.

En [[1881]] se graduà com a mege.<ref>{{cita llibre |apellido=Gay |nombre=Peter |enlaceautor=Peter Gay |título=Freud |url= |fechaacceso=17 de novembre de 2010 |año=2010 |editorial=Paidós |ubicación=Barcelona |isbn=978-84-493-2427-7 |páginas=52 |cita=Se llançà a la seua carrera universitaria molt tempranament, als desset anys; la acabà tart, en 1881, als vinticinc. La seua vasta curiositat i la seua preocupació per l'investigació li impediren obtindre el seu títul de mege en els cinc anys habituals.}}</ref> Freud treballà baix la direccio de [[Theodor Meynert]] en l'Hospital General de Viena entre els anys [[1883]] i [[1885]]. Com investigador medic, Freud fon un pioner al propondre l'us terapeutic de la [[cocaïna]] com estimulant i analgesic. Entre [[1884]] i [[1887]] escrigué molts articuls sobre les propietats de dita droga. En base a les experimentacions que ell mateix realisava en el laboratori de neuroanatomía del notable patologiste austriac i especialiste en [[histologia]] [[Salomon Stricker]], conseguí demostrar les propietats de la cocaïna com anestesic local.

En [[1884]] Freud publicà el seu treball ''Über Coca'' (''Sobre la coca''), al que succeiren varios articuls més sobre el tema. Aplicant els resultats de Freud, pero sense citar-ho, [[Carl Koller]] utilisà en gran èxit la cocaïna en cirugia i intervencions [[oftalmologia|oftalmologiques]] publicant al respecte i obtenint per aixo un gran reconeiximent cientific.<ref>{{cita web |url=http://www.freud-museum.at/pdf/NL12001.pdf |título=Newsletter des Sigmund Freud-Museums |fechaacceso=21 de maig de 2010 |idioma=alemán}}</ref> S'ha pogut determinar despuix de la publicació de les cartes a la seua llavors promesa i més tart esposa, Martha Bernays<ref>Freud, Sigmund ''Brautbriefe: Briefe vagen Martha Bernays aus d. Jahren 1882 - 1886''. Seleccio, edicio i pròlec de von Ernst L. Freud, Fischer, [[Fráncfort del Meno]] 1987. ISBN 3-596-26733-1.</ref> - que Freud feu un intent frustrat de curar en cocaïna al seu amic Ernst von Fleischl-Marxow, qui era adicte a la morfina, pero el tractament soles agregà una nova adicción i finalment faltà. Se li critica a Freud no haver admés publicament este fracàs, aixina com el fet de que el seu biógraf i amic [[Ernest Jones]] tampoc li ho haja reportat. Es també conegut que el propi Freud consumí cocaïna per algun periodo de sa vida, segons se pot llegir en la versió completa de la seua correspondencia en [[Wilhelm Fliess]].<ref>Cartes a Wilhelm Fliess (1887-1904). Nova edició completa. Bons Aires & Madrit: Amorrortu Editors. ISBN 978-950-518-128-5.</ref>

En [[1884]] Freud publicà el seu treball ''Über Coca'' (''Sobre la coca''), al que succeiren varios articuls més sobre el tema. Aplicant els resultats de Freud, pero sense citar-ho, [[Carl Koller]] utilisà en gran èxit la cocaïna en cirugia i intervencions [[oftalmologia|oftalmologiques]] publicant al respecte i obtenint per això un gran reconeiximent cientific.<ref>{{cita web |url=http://www.freud-museum.at/pdf/NL12001.pdf |título=Newsletter des Sigmund Freud-Museums |fechaacceso=21 de maig de 2010 |idioma=alemán}}</ref> S'ha pogut determinar despuix de la publicació de les cartes a la seua llavors promesa i més tart esposa, Martha Bernays<ref>Freud, Sigmund ''Brautbriefe: Briefe vagen Martha Bernays aus d. Jahren 1882 - 1886''. Seleccio, edicio i pròlec de von Ernst L. Freud, Fischer, [[Fráncfort del Meno]] 1987. ISBN 3-596-26733-1.</ref> - que Freud feu un intent frustrat de curar en cocaïna al seu amic Ernst von Fleischl-Marxow, qui era adicte a la morfina, pero el tractament soles agregà una nova adicción i finalment faltà. Se li critica a Freud no haver admés publicament este fracàs, aixina com el fet de que el seu biógraf i amic [[Ernest Jones]] tampoc li ho haja reportat. Es també conegut que el propi Freud consumí cocaïna per algun periodo de sa vida, segons se pot llegir en la versió completa de la seua correspondencia en [[Wilhelm Fliess]].<ref>Cartes a Wilhelm Fliess (1887-1904). Nova edició completa. Bons Aires & Madrit: Amorrortu Editors. ISBN 978-950-518-128-5.</ref>

[[Image:Sigmund freud um 1905.jpg|thumb|150px|Sigmund Freud en 1905.]]En [[1886]], Freud se casà en [[Martha Bernays]] i obrí una clinica privada especialisada en desórdenes nerviosos. Començà la seua practica per a tractar la [[histeria]] i la [[neurosis]] utilisant l'hipnosis i el método catartic que el seu colaborador Josef Breuer havia aplicat en [[Bertha Pappenheim]] (Anna O.) obtenint resultats que en aquell moment semblaven sorprenents,<ref>Joseph Breuer i Sigmund Freud, ''Estudis sobre l'histeria'' en: Obres Completes, Vol. II, Amorrotu, B.Aires 9ª. Edicio 1996, p. 47, ISBN 950-518-578-2 (Titul original: ''Studien über Hysterie'', 1895).</ref> per a posteriorment abandonar abdós tècniques en favor de la [[associacio lliure]], desenrollada per ell entre els anys [[1895]] i [[1900]], impulsat per les experiencies en les seues pacients histeriques. Freud notà que podia aliviar els seus síntomes animant-les a que verbalisaren sense censura qualsevol ocurrencia que passara per la seua ment.

[[Image:Sigmund freud um 1905.jpg|thumb|150px|Sigmund Freud en 1905.]]En [[1886]], Freud se casà en [[Martha Bernays]] i obrí una clinica privada especialisada en desórdenes nerviosos. Començà la seua practica per a tractar la [[histeria]] i la [[neurosis]] utilisant l'hipnosis i el método catartic que el seu colaborador Josef Breuer havia aplicat en [[Bertha Pappenheim]] (Anna O.) obtenint resultats que en aquell moment semblaven sorprenents,<ref>Joseph Breuer i Sigmund Freud, ''Estudis sobre l'histeria'' en: Obres Completes, Vol. II, Amorrotu, B.Aires 9ª. Edicio 1996, p. 47, ISBN 950-518-578-2 (Titul original: ''Studien über Hysterie'', 1895).</ref> per a posteriorment abandonar abdós tècniques en favor de la [[associacio lliure]], desenrollada per ell entre els anys [[1895]] i [[1900]], impulsat per les experiencies en les seues pacients histeriques. Freud notà que podia aliviar els seus síntomes animant-les a que verbalisaren sense censura qualsevol ocurrencia que passara per la seua ment.

En [[1899]]<ref>La data oficial de publicació, no obstant, quedà establida com 1900.</ref> se publicà la que es considerada la seua obra més important i influent, ''[[L'Interpretacio dels Somis]] '', inaugurant una nova disciplina i modo d'entendre a l'home, el [[sicoanàlisis]]. Enacabant de alguns anys d'aïllament personal i professional degut a l'incomprensió i indignació que en general les seues teories i idees provocaren, començà a formar-se un grup d'adeptes en torn a ell, el llavor del futur moviment sicoanalític. Les seues idees començaren a interessar cada volta més al gran públic i se foren divulgant pese a la gran resistencia que suscitaven.

En [[1899]]<ref>La data oficial de publicació, no obstant, quedà establida com 1900.</ref> se publicà la que es considerada la seua obra més important i influent, ''[[L'Interpretacio dels Somis]] '', inaugurant una nova disciplina i modo d'entendre a l'home, el [[sicoanàlisis]]. Enacabant de alguns anys d'aïllament personal i professional degut a l'incomprensió i indignació que en general les seues teories i idees provocaren, començà a formar-se un grup d'adeptes en torn a ell, el llavor del futur moviment sicoanalític. Les seues idees començaren a interessar cada volta més al gran públic i se foren divulgant pese a la gran resistencia que suscitaven.

Freud esperava provar que la seua model, basat en observacions de la classe mija austriaca, fose universalment valit. Utilisà la [[mitologia grega]] i la [[etnografia]] contemporanea com models comparatius. Acodi al ''[[Edipo Rei (Sófocles)|Edipo Rei]] '' de [[Sófocles]] per a indicar que el ser huma desija el [[incest]] de forma natural i com es reprimit eixe desig. El [[complex d'Edipo]] fon descrit com una fase del [[desenroll psicosexual]] i de madurea. També se fixà en els estudis antropologics sobre [[Tótem|totemisme]], argumentant que reflectixen una costum ritualisada del complex d'Edipo (''[[Tótem i tabu]] ''). Incorporà també en la seua teoria conceptes de la religio [[catolicisme|catolic]] i [[judaisme|judeu]]; aixina com principis de la societat victoriana sobre [[Repressio (psicoanálisis)|repressio]], [[sexualitat]] i [[moral]]; i atres de la [[biologia]] i la [[hidraulica]].

Freud esperava provar que la seua model, basat en observacions de la classe mija austriaca, fose universalment valit. Utilisà la [[mitologia grega]] i la [[etnografia]] contemporanea com models comparatius. Acodi al ''[[Edipo Rei (Sófocles)|Edipo Rei]] '' de [[Sófocles]] per a indicar que el ser huma desija el [[incest]] de forma natural i com es reprimit eixe desig. El [[complex d'Edipo]] fon descrit com una fase del [[desenroll psicosexual]] i de madurea. També se fixà en els estudis antropologics sobre [[Tótem|totemisme]], argumentant que reflectixen una costum ritualisada del complex d'Edipo (''[[Tótem i tabu]] ''). Incorporà també en la seua teoria conceptes de la religio [[catolicisme|catolic]] i [[judaisme|judeu]]; aixina com principis de la societat victoriana sobre [[Repressio (psicoanálisis)|repressio]], [[sexualitat]] i [[moral]]; i atres de la [[biologia]] i la [[hidraulica]].

[[Image:Freudsdoor.JPG|thumb|170px|Entrada a la consulta de Freud.]]Esperava que la seua investigacio proporcionara una solida base cientifica per al seu método terapèutic. L'objectiu de la terapia freudiana o [[psicoanálisis]] es, relacionant conceptes de la ment cartesiana i de l'hidraulica, moure els pensaments i sentiments reprimits (explicats com una forma d'energia) cap al [[conscient]]. A l'inici dels seus treballs en [[Josef Breuer|Breuer]], Freud pensava que aço podia realisar-se a través de la [[metodo catartic|catarsis]] i que això duria automaticament la retor. Al poc temps, no obstant, Freud abandona abdós idees en benefici del método de la [[associacio lliure]] i de la [[interpretacio dels somis]]. Deixa en aixo arrere també la [[hipnosis]] i tota forma de [[Sugestio|tècnica sugestiva]], en lo que inaugura la tècnica psicoanalítica propiament dita, a la que s'agrega atre element central: a través de la relativament poca intervencio del psicoanalista, que adopta una postura [[Neutralitat (psicoanálisis)|neutral]] i [[Regla de l'abstinencia|abstinent]], el pacient pot proyectar els seus pensaments i sentiments sobre ell. A través d'este proces, cridat [[Transferencia (psicoanálisis)|transferencia]], el pacient pot reconstruir i resolver conflictes reprimits (causants de la seua malaltia), especialment conflictes de l'infancia en els seus pares.

[[Image:Freudsdoor.JPG|thumb|170px|Entrada a la consulta de Freud.]]Esperava que la seua investigacio proporcionara una solida base cientifica per al seu método terapèutic. L'objectiu de la terapia freudiana o [[psicoanálisis]] es, relacionant conceptes de la ment cartesiana i de l'hidraulica, moure els pensaments i sentiments reprimits (explicats com una forma d'energia) cap al [[conscient]]. A l'inici dels seus treballs en [[Josef Breuer|Breuer]], Freud pensava que aço podia realisar-se a través de la [[metodo catartic|catarsis]] i que això duria automaticament la retor. Al poc temps, no obstant, Freud abandona abdós idees en benefici del método de la [[associacio lliure]] i de la [[interpretacio dels somis]]. Deixa en això arrere també la [[hipnosis]] i tota forma de [[Sugestio|tècnica sugestiva]], en lo que inaugura la tècnica psicoanalítica propiament dita, a la que s'agrega atre element central: a través de la relativament poca intervencio del psicoanalista, que adopta una postura [[Neutralitat (psicoanálisis)|neutral]] i [[Regla de l'abstinencia|abstinent]], el pacient pot proyectar els seus pensaments i sentiments sobre ell. A través d'este proces, cridat [[Transferencia (psicoanálisis)|transferencia]], el pacient pot reconstruir i resolver conflictes reprimits (causants de la seua malaltia), especialment conflictes de l'infancia en els seus pares.

Es menys conegut l'interés inicial de Freud per la [[neurologia]]. En els començaments de la seua carrera havia investigat la [[parálisis cerebral]]. Publicà numerosos articuls medics en este camp. També mostrà que la malaltia existia molt abans de que atres investigadors del seu temps tingueren noticia d'ella i l'estudiaren. També sugeri que era erroneu que esta malaltia, que havia descrit William Little (cirugià ortopedic britanic), tinguera com causa una falta d'oxigen durant el naiximent. En canvi, digue que les complicacions en el part eren soles un sintoma del problema. No fon fins la década de [[1980]] quan les seues especulacions foren confirmades per investigadors mes moderns.

Es menys conegut l'interés inicial de Freud per la [[neurologia]]. En els començaments de la seua carrera havia investigat la [[parálisis cerebral]]. Publicà numerosos articuls medics en este camp. També mostrà que la malaltia existia molt abans de que atres investigadors del seu temps tingueren noticia d'ella i l'estudiaren. També sugeri que era erroneu que esta malaltia, que havia descrit William Little (cirugià ortopedic britanic), tinguera com causa una falta d'oxigen durant el naiximent. En canvi, digue que les complicacions en el part eren soles un sintoma del problema. No fon fins la década de [[1980]] quan les seues especulacions foren confirmades per investigadors mes moderns.