Canvis

Fins eixe instant, no havia existit soport economic per part dels [[laboratoris Bell]], pero aixo canvià quan el Grup d'Investigacio en Ciencies de la Computacio decidi utilisar UNIX en una maquina superiora a la PDP-7. Thompson i Ritchie conseguiren complir en la solicitut d'agregar ferramentes que permeteren el processament de texts a UNIX en una maquina [[PDP-11/20]], i com conseqüencia d'aixo conseguiren el soport economic dels laboratoris Bell. Fon aixina com per volta primera, en [[1970]], se parla oficialment del sistema operatiu UNIX<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/firstport.html Porting UNIX for its first commercial application]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> eixecutat en una PDP-11/20. S'incloïa en ell un programa per a donar format a texts (runoff) i un [[editor de text]]. Tant el sistema operatiu com els programes foren escrits en el llenguage ensamblador de la PDP-11/20. Este "sistema de processament de text" inicial, compost tant pel sistema operatiu com de runoff i l'editor de text, fon utilisat en els laboratoris Bell per a processar les solicituts de patents que ells rebien. Pronte, runoff evolucionà fins convertir-se en [[troff]], el primer programa d'edicio electronica que permetia realisar [[tipografia|composicio tipografica]]. El [[3 de novembre]] de [[1971]] Thomson i Ritchie publicaren un manual de programacio d'UNIX (titul original en angles: "UNIX Programmer's Manual").<ref name="Articulo2deRitchie">Dennis M. Ritchie ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/1stEdman.html Unix Programmer's Manual, First Edition (1971)]'' Bell Labs. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref>

Fins eixe instant, no havia existit soport economic per part dels [[laboratoris Bell]], pero aixo canvià quan el Grup d'Investigacio en Ciencies de la Computacio decidi utilisar UNIX en una maquina superiora a la PDP-7. Thompson i Ritchie conseguiren complir en la solicitut d'agregar ferramentes que permeteren el processament de texts a UNIX en una maquina [[PDP-11/20]], i com conseqüencia d'aixo conseguiren el soport economic dels laboratoris Bell. Fon aixina com per volta primera, en [[1970]], se parla oficialment del sistema operatiu UNIX<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/firstport.html Porting UNIX for its first commercial application]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> eixecutat en una PDP-11/20. S'incloïa en ell un programa per a donar format a texts (runoff) i un [[editor de text]]. Tant el sistema operatiu com els programes foren escrits en el llenguage ensamblador de la PDP-11/20. Este "sistema de processament de text" inicial, compost tant pel sistema operatiu com de runoff i l'editor de text, fon utilisat en els laboratoris Bell per a processar les solicituts de patents que ells rebien. Pronte, runoff evolucionà fins convertir-se en [[troff]], el primer programa d'edicio electronica que permetia realisar [[tipografia|composicio tipografica]]. El [[3 de novembre]] de [[1971]] Thomson i Ritchie publicaren un manual de programacio d'UNIX (titul original en angles: "UNIX Programmer's Manual").<ref name="Articulo2deRitchie">Dennis M. Ritchie ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/1stEdman.html Unix Programmer's Manual, First Edition (1971)]'' Bell Labs. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref>

En [[1972]] se prengue la decisio d'escriure novament UNIX, pero esta volta en el [[llenguage de programacio C]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/btoc.html From B language to NB to C]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> Este canvi significava que UNIX podria ser facilment modificat per a funcionar en atres computadores (d'esta manera, se tornava portable) i aixina atres variacions podien ser desenrollades per atres programadors. Ara, el codic era mes concis i compacte, lo que se tradui en un aument en la velocitat de desenroll d'UNIX. AT&T posà a UNIX a disposicio d'universitats i companyies, també al govern dels [[Estats Units]], a través  de llicencies.<ref name="sharingUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/sharing.html Sharing UNIX with the rest of the world]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>

En [[1972]] se prengue la decisio d'escriure novament UNIX, pero esta volta en el [[llenguage de programacio C]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/btoc.html From B language to NB to C]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> Este canvi significava que UNIX podria ser facilment modificat per a funcionar en atres computadores (d'esta manera, se tornava portable) i aixina atres variacions podien ser desenrollades per atres programadors. Ara, el còdic era mes concis i compacte, lo que se tradui en un aument en la velocitat de desenroll d'UNIX. AT&T posà a UNIX a disposicio d'universitats i companyies, també al govern dels [[Estats Units]], a través  de llicencies.<ref name="sharingUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/sharing.html Sharing UNIX with the rest of the world]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>

Una d'estes llicencies fon otorgada al Departament de Computacio de l'Universitat de Californi, en seu en Berkeley.<ref name="sharingUNIX" /> En 1975 esta institucio desenrollà i publicà la seua propi succedaneu d'UNIX, coneguda com ''Berkeley Software Distribution'' ([[Berkeley Software Distribution|BSD]]), que se converti en una forta competencia per a la familia UNIX d'AT&T.

Una d'estes llicencies fon otorgada al Departament de Computacio de l'Universitat de Californi, en seu en Berkeley.<ref name="sharingUNIX" /> En 1975 esta institucio desenrollà i publicà la seua propi succedaneu d'UNIX, coneguda com ''Berkeley Software Distribution'' ([[Berkeley Software Distribution|BSD]]), que se converti en una forta competencia per a la familia UNIX d'AT&T.

AT&T llavors inicià el desenroll d'UNIX System III, basat en la versio 7, com un variant de tint comercial i aixina venia el producte de manera directa. La primera versio se llançà en [[1981]].<ref name="versionesUNIX" /> A pesar de lo anterior, l'empresa subsidiaria [[Western Electric]] seguia venent versions antigues d'Unix basades en les distintes versions fins la septima. Per a finalisar en la confusio en totes les versions divergents, AT&T decidi combinar varies versions desenrollades en distintes universitats i empreses, donant orige en [[1983]] a l'Unix [[System V]] Release 1.<ref name="versionesUNIX" /> Esta versio presentà caracteristiques tals com l'editor [[Vi]] i la biblioteca [[Curses (programacio)|curses]], desenrollades per [[Berkeley Software Distribution]] en l'[[Universitat de Californi, Berkeley]]. També contava en compatibilitat en les maquines [[VAX]] de la companyia [[Digital Equipment Corporation|DEC]].

AT&T llavors inicià el desenroll d'UNIX System III, basat en la versio 7, com un variant de tint comercial i aixina venia el producte de manera directa. La primera versio se llançà en [[1981]].<ref name="versionesUNIX" /> A pesar de lo anterior, l'empresa subsidiaria [[Western Electric]] seguia venent versions antigues d'Unix basades en les distintes versions fins la septima. Per a finalisar en la confusio en totes les versions divergents, AT&T decidi combinar varies versions desenrollades en distintes universitats i empreses, donant orige en [[1983]] a l'Unix [[System V]] Release 1.<ref name="versionesUNIX" /> Esta versio presentà caracteristiques tals com l'editor [[Vi]] i la biblioteca [[Curses (programacio)|curses]], desenrollades per [[Berkeley Software Distribution]] en l'[[Universitat de Californi, Berkeley]]. També contava en compatibilitat en les maquines [[VAX]] de la companyia [[Digital Equipment Corporation|DEC]].

Cap a 1991, un estudiant de ciencies de la computacio de l'Universitat d'Helsinki, cridat [[Linus Torvalds]] desenrollà un [[nucleu (informatica)|nucleu]] per a computadores en arquitectura [[x86]] de [[Intel]] que emulava moltes de les funcionalidades d'UNIX i ho llançà en forma de codic obert en 1991, baix el nom de [[Linux (nucleu)|Linux]]. En 1992, el [[GNU|Proyecte GNU]] escomençà a utilisar el nucleu Linux junt als seus programes.

Cap a 1991, un estudiant de ciencies de la computacio de l'Universitat d'Helsinki, cridat [[Linus Torvalds]] desenrollà un [[nucleu (informatica)|nucleu]] per a computadores en arquitectura [[x86]] de [[Intel]] que emulava moltes de les funcionalidades d'UNIX i ho llançà en forma de còdic obert en 1991, baix el nom de [[Linux (nucleu)|Linux]]. En 1992, el [[GNU|Proyecte GNU]] escomençà a utilisar el nucleu Linux junt als seus programes.

En [[1993]], la companyia [[Novell]] adquiri la divisio [[Unix Systems Laboratories]] d'AT&T junt en la seua propietat intelectual.<ref name="movsUNIX">{{cita web|url=http://www.bell-labs.com/history/unix/moveson.html|título= The Creation of the UNIX* Operating System: UNIX mous on|idioma=inglés|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref> Açò ocorreu en un moment delicat en el que ''Unix Systems Laboratories'' disputava una demanda en els tribunals contra BSD per infraccio dels drets de copyright, revelacio de secrets i violacio de marca de mercat.<ref name=demanda>{{cita web|url=http://www.neoteo.com/la-historia-de-unix|título=La colorida historia de l'UNIX|idioma=español|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref>

En [[1993]], la companyia [[Novell]] adquiri la divisio [[Unix Systems Laboratories]] d'AT&T junt en la seua propietat intelectual.<ref name="movsUNIX">{{cita web|url=http://www.bell-labs.com/history/unix/moveson.html|título= The Creation of the UNIX* Operating System: UNIX mous on|idioma=inglés|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref> Açò ocorreu en un moment delicat en el que ''Unix Systems Laboratories'' disputava una demanda en els tribunals contra BSD per infraccio dels drets de copyright, revelacio de secrets i violacio de marca de mercat.<ref name=demanda>{{cita web|url=http://www.neoteo.com/la-historia-de-unix|título=La colorida historia de l'UNIX|idioma=español|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref>

Encara que BSD guanyà el juï, Novell descobri que gran part del codic de BSD fon copiada illegalment en UNIX [[System V]]. En realitat, la propietat intelectual de Novell se reduia a uns quants archius font.<ref name=demanda></ref> El corresponent contra-demanda acabà en un acort extrajudicial cuyos termens permanecen baix secret a peticio de Novell.  

Encara que BSD guanyà el juï, Novell descobri que gran part del còdic de BSD fon copiada illegalment en UNIX [[System V]]. En realitat, la propietat intelectual de Novell se reduia a uns quants archius font.<ref name=demanda></ref> El corresponent contra-demanda acabà en un acort extrajudicial cuyos termens permanecen baix secret a peticio de Novell.  

En [[1995]], Novell vengue la seua divisio UNIX comercial<ref name="movsUNIX" />(es dir, l'antiga Unix Systems Laboratories) a ''[[Santa Creu Operation]]'' (SCO) reservant-se, aparentment, alguns drets de propietat intelectual sobre el software.<ref>Novell, Inc. Press Release (20 September 1995) ''[http://www.novell.com/news/press/archive/1995/09/pr95220.html HP, Novell and SCO To Deliver High-Volume UNIX VOS With Advanced Network And Enterprise Services]'' Novell, Inc. New York. (en angles)</ref> SCO continua la comercialización de System V en el seu producte [[UnixWare]], que durant cert temps passà a denominar-se OpenUnix, encara que ha retomado de nou el nom d'UnixWare.

En [[1995]], Novell vengue la seua divisio UNIX comercial<ref name="movsUNIX" />(es dir, l'antiga Unix Systems Laboratories) a ''[[Santa Creu Operation]]'' (SCO) reservant-se, aparentment, alguns drets de propietat intelectual sobre el software.<ref>Novell, Inc. Press Release (20 September 1995) ''[http://www.novell.com/news/press/archive/1995/09/pr95220.html HP, Novell and SCO To Deliver High-Volume UNIX VOS With Advanced Network And Enterprise Services]'' Novell, Inc. New York. (en angles)</ref> SCO continua la comercialización de System V en el seu producte [[UnixWare]], que durant cert temps passà a denominar-se OpenUnix, encara que ha retomado de nou el nom d'UnixWare.

* La familia original AT&T incorpora illegalment propietat intelectual de BSD en UNIX System III r3.

* La familia original AT&T incorpora illegalment propietat intelectual de BSD en UNIX System III r3.

* La familia AIX torna a incorporar propietat intelectual de la familia AT&T, esta volta procedent d'UNIX System V.

* La familia AIX torna a incorporar propietat intelectual de la familia AT&T, esta volta procedent d'UNIX System V.

* Linux incorpora propietat intelectual de BSD, gracies a que este també se llibera en una llicencia de codic obert denominada ''Open-source BSD''.

* Linux incorpora propietat intelectual de BSD, gracies a que este també se llibera en una llicencia de còdic obert denominada ''Open-source BSD''.

* Segons [[SCO Group]], Linux incorpora propietat intelectual procedent d'AIX, gracies a la colaboracio d'IBM en la versio 2.4, mes encara no està demostrat, hi ha un proces judicial al respecte: [[Disputes de SCO sobre Linux]].

* Segons [[SCO Group]], Linux incorpora propietat intelectual procedent d'AIX, gracies a la colaboracio d'IBM en la versio 2.4, mes encara no està demostrat, hi ha un proces judicial al respecte: [[Disputes de SCO sobre Linux]].

[[Archiu:Solaris10-x86-240507.png‎|200px|thumb|[[Solaris (sistema operatiu)|Solaris]] 10, un sistema operatiu derivat de la branca [[System V]]]]

[[Archiu:Solaris10-x86-240507.png‎|200px|thumb|[[Solaris (sistema operatiu)|Solaris]] 10, un sistema operatiu derivat de la branca [[System V]]]]

* [[Solaris (sistema operatiu)|Solaris]]  de [[Sun Microsystems]]. Un dels sistemes operatius Unix mes difosos en l'entorn empresarial i conegut per la seua gran estabilitat. Part del codic font de Solaris s'ha deslliurat en llicencia de fonts obertes ([[OpenSolaris]]).

* [[Solaris (sistema operatiu)|Solaris]]  de [[Sun Microsystems]]. Un dels sistemes operatius Unix mes difosos en l'entorn empresarial i conegut per la seua gran estabilitat. Part del còdic font de Solaris s'ha deslliurat en llicencia de fonts obertes ([[OpenSolaris]]).

* [[AIX]] de [[IBM]]. L'UNIX "propietari" d'IBM compli 20 anys de vida en el 2006 i continua en ple desenroll, en una perceptible herencia del mainframe en camps com la [[virtualización]] o la RAS dels servicis, heretada de les seues "germans majors".  

* [[AIX]] de [[IBM]]. L'UNIX "propietari" d'IBM compli 20 anys de vida en el 2006 i continua en ple desenroll, en una perceptible herencia del mainframe en camps com la [[virtualización]] o la RAS dels servicis, heretada de les seues "germans majors".  

* [[HP-UX]] de [[Hewlett-Packard]]. Este sistema operatiu també naixque lligat a les computadores departamentals d'este fabricant. També es un sistema operatiu estable que continua en desenroll.

* [[HP-UX]] de [[Hewlett-Packard]]. Este sistema operatiu també naixque lligat a les computadores departamentals d'este fabricant. També es un sistema operatiu estable que continua en desenroll.

* [[FreeBSD]]. Potser el sistema operatiu mes popular de la familia, de proposit multiple. En una implementación [[SMP]] molt elaborada, es el sistema operatiu utilisat pels servidors de [[Yahoo]]. I base de molts sistemes operatius entre ells [[Mac VOS X]] de [[Apple Inc.|Apple]].

* [[FreeBSD]]. Potser el sistema operatiu mes popular de la familia, de proposit multiple. En una implementación [[SMP]] molt elaborada, es el sistema operatiu utilisat pels servidors de [[Yahoo]]. I base de molts sistemes operatius entre ells [[Mac VOS X]] de [[Apple Inc.|Apple]].

* [[OpenBSD]]. Amplament reconeguda per la seua seguritat proactiva i auditoria permanent del codic font. Es utilisada en ambients a on la seguritat cosina sobre tot, es usual trobar-ho instalat en servidors que actüen com [[Firewall]], [[Xarcia privada virtual|VPN]] o [[Proxy]].

* [[OpenBSD]]. Amplament reconeguda per la seua seguritat proactiva i auditoria permanent del còdic font. Es utilisada en ambients a on la seguritat cosina sobre tot, es usual trobar-ho instalat en servidors que actüen com [[Firewall]], [[Xarcia privada virtual|VPN]] o [[Proxy]].

* [[NetBSD]]. Se li coneix per la seua portabilitat, a octubre de 2008: 53 arquitectures soportades. La [[NASA]] ho ha utilisat per a l'investigacio en rets [[TCP/IP]] satelitales, a l'igual que per a reciclar computadores velles en software modern.

* [[NetBSD]]. Se li coneix per la seua portabilitat, a octubre de 2008: 53 arquitectures soportades. La [[NASA]] ho ha utilisat per a l'investigacio en rets [[TCP/IP]] satelitales, a l'igual que per a reciclar computadores velles en software modern.