Canvis

De les seues obres completes s'han fet dos edicions, una en [[Basilea]] ([[Suïssa]]), en [[1555]], i atra en [[Valéncia]], baix la direccio de Gregori Mayans i Siscar, en [[1782]]. Una tercera edicio que anava a fer l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1930]] quedà frustrada pels acontenyiments polítics i belics de l'época.

De les seues obres completes s'han fet dos edicions, una en [[Basilea]] ([[Suïssa]]), en [[1555]], i atra en [[Valéncia]], baix la direccio de Gregori Mayans i Siscar, en [[1782]]. Una tercera edicio que anava a fer l'[[Universitat de Valéncia]] en [[1930]] quedà frustrada pels acontenyiments polítics i belics de l'época.

La tendencia fonamental de la filosofia de Vives es empiric-racionalista. Defen que en totes aquelles materies cognoscibles l'espirit deu moure's sense obstaculs ni traves, sense impediments. Que esté sempre en contacte en la realitat de les coses. No li agraden les hipotesis, ni els apriorismes, acodix sempre a l'experiencia. Tots els nostres coneiximents son d'orige sensible, conegam les coses no en si mateixa , sino segons nostra manera de vore. En la seua vertent pedagogica, sa millor obra es De la causa de la corrupció dels estudis. En ella afirma que dita corrupció és deu a la superbia cientifica, l'excessiva volença al magister dixit, la manca d'una sana critica i a l'ignorancia del verdader metodo.  

La tendència fonamental de la filosofia de Vives es empiric-racionalista. Defen que en totes aquelles materies cognoscibles l'espirit deu moure's sense obstaculs ni traves, sense impediments. Que esté sempre en contacte en la realitat de les coses. No li agraden les hipotesis, ni els apriorismes, acodix sempre a l'experiencia. Tots els nostres coneiximents son d'orige sensible, conegam les coses no en si mateixa , sino segons nostra manera de vore. En la seua vertent pedagogica, sa millor obra es De la causa de la corrupció dels estudis. En ella afirma que dita corrupció és deu a la superbia cientifica, l'excessiva volença al magister dixit, la manca d'una sana critica i a l'ignorancia del verdader metodo.  

Defenia que s'havia d'ensenyar coses practiques, utils, odiava la rutina en l'ensenyança i volia que l'estudi fora mes racional i sobre assunts mes humans. L'educació per a [[Lluis Vives]] deu començar des dels bolquers, a carrec de la mare i fent que el chiquet senta sempre un llenguage net, pur i correcte.  

Defenia que s'havia d'ensenyar coses practiques, utils, odiava la rutina en l'ensenyança i volia que l'estudi fora mes racional i sobre assunts mes humans. L'educació per a [[Lluis Vives]] deu començar des dels bolquers, a carrec de la mare i fent que el chiquet senta sempre un llenguage net, pur i correcte.