Llínea 63: |
Llínea 63: |
| | | |
| La cavalleria començà a tindre més protagonisme, si be es cert que les armes de foc també evolucionaren, donant a l'infanteria un poder de foc, que estava contrarrestant i poder d'atac de la cavalleria sobre l'infanteria; un eixemple ho tenim en la guerra dels set anys: | | La cavalleria començà a tindre més protagonisme, si be es cert que les armes de foc també evolucionaren, donant a l'infanteria un poder de foc, que estava contrarrestant i poder d'atac de la cavalleria sobre l'infanteria; un eixemple ho tenim en la guerra dels set anys: |
− | La [[batalla de Minden]] en els planices del mateix nom, l'eixercit frances que se dirigia a [[Hannover]] ([[Alemanya]]) en [[1757]], fon interceptat per tropes britaniques, alli se desenrollà una batalla que tingué en un dels seus combats la carrega de la cavalleria francesa sobre l'infanteria britanica. | + | La [[batalla de Minden]] en els planices del mateix nom, l'eixercit francés que se dirigia a [[Hannover]] ([[Alemanya]]) en [[1757]], fon interceptat per tropes britaniques, alli se desenrollà una batalla que tingué en un dels seus combats la carrega de la cavalleria francesa sobre l'infanteria britanica. |
| | | |
| == Edat contemporanea == | | == Edat contemporanea == |
Llínea 76: |
Llínea 76: |
| Anys més tart, les guerres en [[Crimea]] demostraren que la cavalleria, encara que seguia fruint en un halo romantic que atreya molt a la gent, no és menys cert que el poder de les noves armes, com els canons, podia infligir greus perdües als atacs de cavalleria. | | Anys més tart, les guerres en [[Crimea]] demostraren que la cavalleria, encara que seguia fruint en un halo romantic que atreya molt a la gent, no és menys cert que el poder de les noves armes, com els canons, podia infligir greus perdües als atacs de cavalleria. |
| Fins l'any [[1890]], en Europa se veïa que la cavalleria s'estava quedant obsoleta per a els nous enfrontaments que s'estaven desenrollant en els camps de batalla, sense poder ser una arma decisiva que inclinara la batalla per a algu dels contendent. | | Fins l'any [[1890]], en Europa se veïa que la cavalleria s'estava quedant obsoleta per a els nous enfrontaments que s'estaven desenrollant en els camps de batalla, sense poder ser una arma decisiva que inclinara la batalla per a algu dels contendent. |
− | La guerra franca-prussiana fon per a Europa un nou advertiment de que la cavalleria ya no podia fer front en garanties a la defensa d'una infanteria forta i decidida. Un eixemple ho tenim el [[6 d'agost]] de [[1870]], una brigada de 1.000 ginets cuiracers del general frances Michel, atacar el poble de Morsbronn. | + | La guerra franca-prussiana fon per a Europa un nou advertiment de que la cavalleria ya no podia fer front en garanties a la defensa d'una infanteria forta i decidida. Un eixemple ho tenim el [[6 d'agost]] de [[1870]], una brigada de 1.000 ginets cuiracers del general francés Michel, atacar el poble de Morsbronn. |
| | | |
| == Temps finals == | | == Temps finals == |
Llínea 100: |
Llínea 100: |
| '''Dragons:''' Tipo de cavalleria a on els soldats solien ser capaç de lluitar com infanteria a cavall, l'us de cavalls per a el transport solament. Esta flexibilitat es la causa principal de l'exit de tals unitats. En el [[sigle XX]], hague unitats de dragons soles unitats del guardia combatiu en fins d'observacio del camp de batalla (en la [[Primera Guerra Mundial]]). Hui en dia, a excepcio d'algunes unitats degudes a la tradició, esta unitat no s'utilisa. | | '''Dragons:''' Tipo de cavalleria a on els soldats solien ser capaç de lluitar com infanteria a cavall, l'us de cavalls per a el transport solament. Esta flexibilitat es la causa principal de l'exit de tals unitats. En el [[sigle XX]], hague unitats de dragons soles unitats del guardia combatiu en fins d'observacio del camp de batalla (en la [[Primera Guerra Mundial]]). Hui en dia, a excepcio d'algunes unitats degudes a la tradició, esta unitat no s'utilisa. |
| | | |
− | '''Hussar:''' del frances ''hussard'' (original ortografia serbia : ''gussar'' , a través de l'hongaresa ''huszar'' , plural ''huszárok'' ) se referix a la classe de la cavalleria llaugera d'orige serbio , pero posteriorment a través d'[[Hungría]] i emulat per varis països d'[[Europa]] , que tingué gran influencia en estrategia militar dels sigles XVIII i XIX . Hui en dia, per raons tradicionals, algunes unitats militars encara tenen "hussar" com part del seu titul. | + | '''Hussar:''' del francés ''hussard'' (original ortografia serbia : ''gussar'' , a través de l'hongaresa ''huszar'' , plural ''huszárok'' ) se referix a la classe de la cavalleria llaugera d'orige serbio , pero posteriorment a través d'[[Hungría]] i emulat per varis països d'[[Europa]] , que tingué gran influencia en estrategia militar dels sigles XVIII i XIX . Hui en dia, per raons tradicionals, algunes unitats militars encara tenen "hussar" com part del seu titul. |
| | | |
| '''Cuiracers:''' eren les tropes de cavalleria, equipats en armadures i més tart en armes de foc, que originalment apareix en Europa en el [[sigle XV]]. Eren els successors dels cavallers en l'época migeval. El terme se deriva de la [[cuiraça]], la peça de l'armadura protegir el pit. | | '''Cuiracers:''' eren les tropes de cavalleria, equipats en armadures i més tart en armes de foc, que originalment apareix en Europa en el [[sigle XV]]. Eren els successors dels cavallers en l'época migeval. El terme se deriva de la [[cuiraça]], la peça de l'armadura protegir el pit. |