Canvis

==Català igual a dialecte barceloní==

==Català igual a dialecte barceloní==

A diferència de l'històrica [[idioma valencià|llengua valenciana]] que va existir com a llengua normalisada des del [[sigle XV]], en plena autonomia lèxica, morfosintàctica, fonètica i semàntica i un [[Sigle d'Or valencià|Sigle i mig d'Or]] cultural i lliterari en les seues gramàtiques i diccionaris, per contra , el  dialecte de Barcelona ara nomenat català no conseguix el seu estàndart llingüístic fins a l'any [[1906]], any del [[primer Congrés de la Llengua Catalana]], si be no és fins a [[1912]] quan l'ingenier químic cubà [[Pompeu Fabra]]  publica la seua primera "Gramàtica Catalana" (Gramàtica molt criticada pel gramàtic [[Menéndez Pidal]] i per En [[Miguel de Unamuno]] (Catedràtic de [[Llingüística]] de l'[[Universitat de Salamanca]]), que arriba a afirmar que els seus (d'En Pompeu) treballs eren el propis d'un químic, aficionat i sense rigor llingüístic.<ref>¿Lengua valenciana o dialecto barceloní?.Ed.cit. 2008. Pág 16.</ref>

A diferència de l'històrica [[idioma valencià|llengua valenciana]] que va existir com a llengua normalisada des del [[sigle XV]], en plena autonomia lèxica, morfosintàctica, fonètica i semàntica i un [[Sigle d'Or valencià|Sigle i mig d'Or]] cultural i lliterari en les seues gramàtiques i diccionaris, per contra , el  dialecte de Barcelona ara nomenat català no conseguix el seu estàndart llingüístic fins a l'any [[1906]], any del [[primer Congrés de la Llengua Catalana]], si be no és fins a [[1912]] quan l'ingenier químic cubà [[Pompeu Fabra]]  publica la seua primera "Gramàtica Catalana" (Gramàtica molt criticada pel gramàtic [[Ramón Menéndez Pidal|Menéndez Pidal]] i per En [[Miguel de Unamuno]] (Catedràtic de [[Llingüística]] de l'[[Universitat de Salamanca]]), que arriba a afirmar que els seus (d'En Pompeu) treballs eren el propis d'un químic, aficionat i sense rigor llingüístic.<ref>¿Lengua valenciana o dialecto barceloní?.Ed.cit. 2008. Pág 16.</ref>

Fon durant el [[sigle XIX]] i especialment des de [[1859]] quan [[Bofarull]] va tractar de conseguir una unitat llingüística en Catalunya entre tots els numerosos dialectes catalans provinents del [[Provençal]], fracassant en tots els seus intents, arribant-se a produir enfrontaments violents <ref> "Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" de  [[Mª Teresa Puerto Ferre]], [[Ricart Garcia Moya]] i  [[Ignaci Culla Hernández]]. Diputació de Valéncia. ISBN 978-84-7795-470-5 </ref> i fins no entrat en [[sigle XX]], el citat Fabra no fon capaç de desenrollar un estandart per a Catalunya, que posteriorment van intentar impondre en les comunitats veïnes: [[Regne de Valéncia]], [[Illes Balears]] i [[Aragó]].  

Fon durant el [[sigle XIX]] i especialment des de [[1859]] quan [[Bofarull]] va tractar de conseguir una unitat llingüística en Catalunya entre tots els numerosos dialectes catalans provinents del [[Provençal]], fracassant en tots els seus intents, arribant-se a produir enfrontaments violents <ref> "Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana" de  [[Mª Teresa Puerto Ferre]], [[Ricart Garcia Moya]] i  [[Ignaci Culla Hernández]]. Diputació de Valéncia. ISBN 978-84-7795-470-5 </ref> i fins no entrat en [[sigle XX]], el citat Fabra no fon capaç de desenrollar un estandart per a Catalunya, que posteriorment van intentar impondre en les comunitats veïnes: [[Regne de Valéncia]], [[Illes Balears]] i [[Aragó]].