Canvis

==En combat==

==En combat==

ElFw-190 fon empleat en el front oriental contra els sovietics, i quan se comprovaren les seues habilitats en l'atac a sol, substitui al llent i vulnerable Ju-87 Stuka. De fet, les versions F i G del Fw-190 se dissenyaren per a la missio de caça bombarder, podent transportar en casos extrems en el soport ventral variacions d'armament des de 4 bombes SC-50, de 50 kg fins una bomba SC-1800, en l'aleta ventral llevada, de 1.800 kg, carrega superiora a la de molts bombarders mijos aliats. Este aparat també fon el soport per a moltes armes experimentals quan Alemanya veïa que estava perdent la guerra, com el model Sturm. Algunes eren intents desesperats, pero algunes eren grans ingenis partint de la senzillea. Un eixemple es la SG 113A Fortersonde. Se tractava d'una parella de canons contra carro de 77 mm que disparaven sense retroces. Al sobrevolar una columna, el camp magnetic generat pels carros activava les armes que començaven a disparar perforant el debil blindage superior dels carros.  

ElFw-190 fon empleat en el front oriental contra els sovietics, i quan se comprovaren les seues habilitats en l'atac a sol, substitui al llent i vulnerable Ju-87 Stuka. De fet, les versions F i G del Fw-190 se dissenyaren per a la missio de caça bombarder, podent transportar en casos extrems en el soport ventral variacions d'armament des de 4 bombes SC-50, de 50 kg fins una bomba SC-1800, en l'aleta ventral llevada, de 1.800 kg, carrega superiora a la de molts bombarders mijos aliats. Este aparat també fon el soport per a moltes armes experimentals quan Alemanya veïa que estava perdent la guerra, com el model Sturm. Algunes eren intents desesperats, pero algunes eren grans ingenis partint de la senzillea. Un eixemple es la SG 113A Fortersonde. Se tractava d'una parella de canons contra carro de 77 mm que disparaven sense retroces. Al sobrevolar una columna, el camp magnetic generat pels carros activava les armes que començaven a disparar perforant el dèbil blindage superior dels carros.  

Les armes pesades del Fw-190 resultaren mes letals contra els bombarders estadounidenços que ya penetraven en el cor d'Alemanya per a bombardejar l'estructura econòmica per a mantindre l'esforç de guerra alemana. Esta época corresponde ya a 1944, quan la serie "D" del P-51 Mustang estadounidenc ya era superior al Fw-190A a cotes superiores als 6.000 peus, a on el motor radial perdia rendiment front als motors Merlin Mk.60 sobrealimentats dels P-51. La cèlula original tenia un gran potencial de desenroll i sobre la qual Kurt Tank guany remediar els problemes del Fw-190A a grans altures instalant motors lineals sobre alimentats. Des d'esta llinea genealogica se desenrollà el Fòcke- Wulf Fw-190D i terminant en les variants Ra-4 que posteriorment passà aconeixer-se com Ta-152H-1 i desembocant en el Ta-153 per a molt grans altures, preparant-se per a combatre contra els B-29.

Les armes pesades del Fw-190 resultaren mes letals contra els bombarders estadounidenços que ya penetraven en el cor d'Alemanya per a bombardejar l'estructura econòmica per a mantindre l'esforç de guerra alemana. Esta época corresponde ya a 1944, quan la serie "D" del P-51 Mustang estadounidenc ya era superior al Fw-190A a cotes superiores als 6.000 peus, a on el motor radial perdia rendiment front als motors Merlin Mk.60 sobrealimentats dels P-51. La cèlula original tenia un gran potencial de desenroll i sobre la qual Kurt Tank guany remediar els problemes del Fw-190A a grans altures instalant motors lineals sobre alimentats. Des d'esta llinea genealogica se desenrollà el Fòcke- Wulf Fw-190D i terminant en les variants Ra-4 que posteriorment passà aconeixer-se com Ta-152H-1 i desembocant en el Ta-153 per a molt grans altures, preparant-se per a combatre contra els B-29.