Canvis

== El viage de Niccolò i Maffeo ==

== El viage de Niccolò i Maffeo ==

[[Archiu:Français 2810, fol. 3v, Qubilaï donnant une tablette aux Polo.jpeg|thumb|[[Kublai Kan]] entrega la ''[[paiza]]'' als germans Polo.<br />[[Biblioteca Nacional de França]] (ms. fr. 2810)]]

[[Archiu:Français 2810, fol. 3v, Qubilaï donnant une tablette aux Polo.jpeg|thumb|[[Kublai Kan]] entrega la ''[[paiza]]'' als germans Polo.<br />[[Biblioteca Nacional de França]] (ms. fr. 2810)]]

En una data propenca a [[1260]] Niccolò i Maffeo decidiren mamprendre viage en l'intenció inicial de comerciar en joyes en el [[kanato]] [[Imperi mogol|mogol]] de la [[Horda d'Or]]. En principi tingueren exit ya que en [[Sarai]], prop del curs inferior del [[Volga]], conegueren al [[kan]] [[Berke Kan|Berke]], a qui «regalaren» joyes per les que obtingueren a canvi «presents» pel doble del seu valor,{{Harvnp|Larner|2001|p=62}} pero en [[juliol]] de [[1261]] [[Miquel VIII Paleolec|Miquel Paleolec]] [[Reconquista de Constantinopla|reconquistà Constantinopla]] posant fi al [[Imperi llati]]. El nou [[Emperador bizanti|emperador]] es vengà de tots els mercaderes venecians que pogué capturar i estes circumstancies complicaren el viage de tornada dels Polo a Venecia. La situació empijorà quan en [[hivern]] esclatà la guerra entre l'Horda d'Or i el [[Ilkanato|Ilkanato persa]] de [[Hulagu|Hulegu]], lo que els impedia utilisar la ruta que portava a [[Tabriz]] travessant el [[Cáucaso]], per lo que, despuix de permanecer en Sarai un any, partiren cap al nort en direcció a [[Ukek]], des d'a on seguiren viage cap al este i creuaren el [[kanato de Chagatai]] fins aplegar a [[Bujará]], en [[Transoxiana]].{{Harvnp|Larner|2001|p=63}}

En una data propenca a [[1260]] Niccolò i Maffeo decidiren mamprendre viage en l'intenció inicial de comerciar en joyes en el [[kanato]] [[Imperi mogol|mogol]] de la [[Horda d'Or]]. En principi tingueren èxit ya que en [[Sarai]], prop del curs inferior del [[Volga]], conegueren al [[kan]] [[Berke Kan|Berke]], a qui «regalaren» joyes per les que obtingueren a canvi «presents» pel doble del seu valor,{{Harvnp|Larner|2001|p=62}} pero en [[juliol]] de [[1261]] [[Miquel VIII Paleolec|Miquel Paleolec]] [[Reconquista de Constantinopla|reconquistà Constantinopla]] posant fi al [[Imperi llati]]. El nou [[Emperador bizanti|emperador]] es vengà de tots els mercaderes venecians que pogué capturar i estes circumstancies complicaren el viage de tornada dels Polo a Venecia. La situació empijorà quan en [[hivern]] esclatà la guerra entre l'Horda d'Or i el [[Ilkanato|Ilkanato persa]] de [[Hulagu|Hulegu]], lo que els impedia utilisar la ruta que portava a [[Tabriz]] travessant el [[Cáucaso]], per lo que, despuix de permanecer en Sarai un any, partiren cap al nort en direcció a [[Ukek]], des d'a on seguiren viage cap al este i creuaren el [[kanato de Chagatai]] fins aplegar a [[Bujará]], en [[Transoxiana]].{{Harvnp|Larner|2001|p=63}}

Quan portaven tres anys en Bujará els germans se uniren a una embaixada d'Hulegu que se dirigia a visitar al [[Gran Kan]] i, despuix d'un any de viage, aplegaren a la cort de [[Kublai Kan]], encara que no consta en el llibre el lloc a on se trobava en eixe moment.{{Harvnp|Larner|2001|pp=63-64}} Kublai els concedí audiencia i, despuix de informar-se de la situació europea, els demanà que acompanyaren a un dels seus diplomatics en una embaixada al [[Papa]]. En les seues cartes el Kan solicitava al Papa cent hòmens instruits en les [[Arts lliberals|set arts lliberals]], potser com missioners o tal volta com administradors de les seues noves possessions en [[China]], i oli de la llantia del [[Sant Vas]] de [[Jerusalén]], possiblement com amulet per a les seues esposes [[Cristianisme|cristianes]].{{Harvnp|Larner|2001|pp=64-65}} Per a la tornada, el Kan els proporcionà una ''[[paiza]]'', una pastilla de [[or]] que autorisava als seus portadors a servir-se del ''[[Yam (mogol)|yam]]'', el servici de [[Correu a cavalls|postes]] [[mogol (etnia)|mogol]]. El ''yam'' era altament eficient per a l'epoca aixina que semblen escessius els tres anys que asseguren haver torbat en aplegar al port de [[Ayas|Fanzelles]], en [[Regne armeni de Cilicia|Armenia Menor]]. Alli s'enteraren de la mort del Papa [[Climent IV]], lo que situa la seua aplegada molt provablement en [[1269]]. Continuaren viage fins [[Acre (Israel)|Acre]] a on afirmen haver-se reunit en el llavors [[archidiácono]] [[Gregori X|Tedaldo Visconti]],{{refn|group=lower-alpha|No obstant, Visconti no estigue en la zona fins [[1271]] i, de fet, el llibre situa l'aplegada d'abdós a Acre en [[1260]]. Aixina mateixa la duració alguna cosa exagerada de certes etapes pot no ser més que un recurs lliterari per a remarcar les dificultats del viage. La cronologia es un dels molts aspectes confusos de l'obra.{{Harvnp|Larner|2001|p=65}}}} i des de cuyo port retornaren a [[Venecia]] per a esperar l'elecció d'un nou Papa. Alli se reuní Niccolò en el seu fill Marc quan, segons el llibre, contava quinze anys, lo que permet fixar la seua data de naiximent.{{Harvnp|Larner|2001|pp=65-66}}

Quan portaven tres anys en Bujará els germans se uniren a una embaixada d'Hulegu que se dirigia a visitar al [[Gran Kan]] i, despuix d'un any de viage, aplegaren a la cort de [[Kublai Kan]], encara que no consta en el llibre el lloc a on se trobava en eixe moment.{{Harvnp|Larner|2001|pp=63-64}} Kublai els concedí audiencia i, despuix de informar-se de la situació europea, els demanà que acompanyaren a un dels seus diplomatics en una embaixada al [[Papa]]. En les seues cartes el Kan solicitava al Papa cent hòmens instruits en les [[Arts lliberals|set arts lliberals]], potser com missioners o tal volta com administradors de les seues noves possessions en [[China]], i oli de la llantia del [[Sant Vas]] de [[Jerusalén]], possiblement com amulet per a les seues esposes [[Cristianisme|cristianes]].{{Harvnp|Larner|2001|pp=64-65}} Per a la tornada, el Kan els proporcionà una ''[[paiza]]'', una pastilla de [[or]] que autorisava als seus portadors a servir-se del ''[[Yam (mogol)|yam]]'', el servici de [[Correu a cavalls|postes]] [[mogol (etnia)|mogol]]. El ''yam'' era altament eficient per a l'epoca aixina que semblen escessius els tres anys que asseguren haver torbat en aplegar al port de [[Ayas|Fanzelles]], en [[Regne armeni de Cilicia|Armenia Menor]]. Alli s'enteraren de la mort del Papa [[Climent IV]], lo que situa la seua aplegada molt provablement en [[1269]]. Continuaren viage fins [[Acre (Israel)|Acre]] a on afirmen haver-se reunit en el llavors [[archidiácono]] [[Gregori X|Tedaldo Visconti]],{{refn|group=lower-alpha|No obstant, Visconti no estigue en la zona fins [[1271]] i, de fet, el llibre situa l'aplegada d'abdós a Acre en [[1260]]. Aixina mateixa la duració alguna cosa exagerada de certes etapes pot no ser més que un recurs lliterari per a remarcar les dificultats del viage. La cronologia es un dels molts aspectes confusos de l'obra.{{Harvnp|Larner|2001|p=65}}}} i des de cuyo port retornaren a [[Venecia]] per a esperar l'elecció d'un nou Papa. Alli se reuní Niccolò en el seu fill Marc quan, segons el llibre, contava quinze anys, lo que permet fixar la seua data de naiximent.{{Harvnp|Larner|2001|pp=65-66}}

No està clar com aplegà Marc a la presó [[Republica de Génova|genovesa]] a on se relata que en [[1298]] coneixque a «[[Rustichello de Chafa|Rusticiaus]]» de [[Republica de Chafa|Chafa]]. En la primera mitat del {{SEGLE|XIV|d|s|1}} en la seua obra ''Imago Mundi seu Chronica'', el flare [[Orde de Predicadors|dominic]] [[Jacopo d'Acqui]] afirmà que Marc fon fet presoner en [[1296]] despuix d'una batalla maritima entre mercaderes genovesos i venecians en les rodalies de [[Ayas|Fanzelles]], encara que la data real de la batalla correspon a [[1294]], l'any anterior a l'aplegada de Marc a Venecia. De [[Giovanni Battista Ramusio|Giambattista Ramusio]], en el {{SEGLE|XVI|d|s|1}}, procedix la versió que situa l'orige de l'empresonament en la [[Batalla de Curzola|batalla naval de Curzola]], la gran derrota veneciana que tingue lloc en [[setembre]] de [[1298]], encara que la data deixa escaso marge per a que fora traslladat a Génova, coneixquera a Rustichello i abdós escomençaren a redactar el seu llibre. Potser resultà capturat en algun atre enfrontament de menor importancia en torn a eixes dates, pero en qualsevol cas degue ser deslliurat despuix de la ratificacio del tractat de pau entre Génova i Venecia en [[juliol]] de [[1299]].{{refn|group=lower-alpha|El tractat se firmà en maig de 1299.{{Harvnp|Norwich|2003|p=229}}}}{{Harvnp|Larner|2001|pp=76-77}}

No està clar com aplegà Marc a la presó [[Republica de Génova|genovesa]] a on se relata que en [[1298]] coneixque a «[[Rustichello de Chafa|Rusticiaus]]» de [[Republica de Chafa|Chafa]]. En la primera mitat del {{SEGLE|XIV|d|s|1}} en la seua obra ''Imago Mundi seu Chronica'', el flare [[Orde de Predicadors|dominic]] [[Jacopo d'Acqui]] afirmà que Marc fon fet presoner en [[1296]] despuix d'una batalla maritima entre mercaderes genovesos i venecians en les rodalies de [[Ayas|Fanzelles]], encara que la data real de la batalla correspon a [[1294]], l'any anterior a l'aplegada de Marc a Venecia. De [[Giovanni Battista Ramusio|Giambattista Ramusio]], en el {{SEGLE|XVI|d|s|1}}, procedix la versió que situa l'orige de l'empresonament en la [[Batalla de Curzola|batalla naval de Curzola]], la gran derrota veneciana que tingue lloc en [[setembre]] de [[1298]], encara que la data deixa escaso marge per a que fora traslladat a Génova, coneixquera a Rustichello i abdós escomençaren a redactar el seu llibre. Potser resultà capturat en algun atre enfrontament de menor importancia en torn a eixes dates, pero en qualsevol cas degue ser deslliurat despuix de la ratificacio del tractat de pau entre Génova i Venecia en [[juliol]] de [[1299]].{{refn|group=lower-alpha|El tractat se firmà en maig de 1299.{{Harvnp|Norwich|2003|p=229}}}}{{Harvnp|Larner|2001|pp=76-77}}

Es possible que, com era habitual en Génova, la «presó» consistira en estar confinat en casa d'alguna família, pero en qualsevol cas Marc passà els pocs mesos de la seua tancada dictant a Rustichello un detallat relat dels seus viages per les llavors desconegudes regions de [[Extrem Orient]]. El manuscrit original, provablement escrit en [[Idioma occita|frances antic]] o [[Idioma francoitaliano|francoitaliano]], no ha sobrevixcut, pero el llibre,{{Harvnp|Larner|2001|pp=79-80}} ''Il milione'' (‘El millo’, més conegut en [[Idioma espanyol|espanyol]] com ''[[Els viages de Marc Polo]]'' o ''Llibre de les maravelles'') tingue rapit exit fon i traduit pronte a moltes llengües europees. Estes traduccions, fins i tot les més tempranas, són a sovint prou diferents entre sí i contenen numerosos detalls contradictoris i controvertits.{{Harvnp|Larner|2001|p=266}}

Es possible que, com era habitual en Génova, la «presó» consistira en estar confinat en casa d'alguna família, pero en qualsevol cas Marc passà els pocs mesos de la seua tancada dictant a Rustichello un detallat relat dels seus viages per les llavors desconegudes regions de [[Extrem Orient]]. El manuscrit original, provablement escrit en [[Idioma occita|frances antic]] o [[Idioma francoitaliano|francoitaliano]], no ha sobrevixcut, pero el llibre,{{Harvnp|Larner|2001|pp=79-80}} ''Il milione'' (‘El millo’, més conegut en [[Idioma espanyol|espanyol]] com ''[[Els viages de Marc Polo]]'' o ''Llibre de les maravelles'') tingue rapit èxit fon i traduit pronte a moltes llengües europees. Estes traduccions, fins i tot les més tempranas, són a sovint prou diferents entre sí i contenen numerosos detalls contradictoris i controvertits.{{Harvnp|Larner|2001|p=266}}

Existix una versió alternativa i minoritaria que considera la colaboració de Marc Polo i Rustichello en la preso de Génova com una ficcio.{{Harvnp|Wehr|1993|p=320}} En este cas la versió de Rustichello seria la traduccio al frances d'un text escrit originariament per Marc en [[Idioma véneto|venecia]], un manuscrit que també s'hauria perdut cuya versio conservada més pròxima seria la traducció al [[llati]] realisada entre [[1310]] i [[1317]] pel dominic [[Francesco Pipino]]. Rustichello hauria escrit l'obra per al rei [[Eduart I d'Anglaterra]] qui, en la seua condició de [[Creuades|creuat]], tindria gran interés en senyes sobre Asia i Orient.{{Harvnp|Larner|2001|pp=87-88}}

Existix una versió alternativa i minoritaria que considera la colaboració de Marc Polo i Rustichello en la preso de Génova com una ficcio.{{Harvnp|Wehr|1993|p=320}} En este cas la versió de Rustichello seria la traduccio al frances d'un text escrit originariament per Marc en [[Idioma véneto|venecia]], un manuscrit que també s'hauria perdut cuya versio conservada més pròxima seria la traducció al [[llati]] realisada entre [[1310]] i [[1317]] pel dominic [[Francesco Pipino]]. Rustichello hauria escrit l'obra per al rei [[Eduart I d'Anglaterra]] qui, en la seua condició de [[Creuades|creuat]], tindria gran interés en senyes sobre Asia i Orient.{{Harvnp|Larner|2001|pp=87-88}}