Llínea 60: |
Llínea 60: |
| En [[1477]], [[Joan II d'Aragó|Joan II]] concedí el primer títul de [[Marquesat d'Albaida|Comte d'Albaida]], pero fins a [[1604]] no fon transformat en marquesat per [[Felip III d'Espanya|Felip III]]. El [[Marquesat d'Albaida]] comprenia la ciutat d'Albaida i els termes dels actuals pobles de [[Benissoda]], [[Palomar]], [[Carrícola]], Aljorfa i [[Atzeneta d'Albaida]]. També formaren part del marquesat en el sigle XVIII: [[Montaverner]], la [[baronia]] d'[[Otos]], [[Bèlgida]] i la seua [[baronia]]. | | En [[1477]], [[Joan II d'Aragó|Joan II]] concedí el primer títul de [[Marquesat d'Albaida|Comte d'Albaida]], pero fins a [[1604]] no fon transformat en marquesat per [[Felip III d'Espanya|Felip III]]. El [[Marquesat d'Albaida]] comprenia la ciutat d'Albaida i els termes dels actuals pobles de [[Benissoda]], [[Palomar]], [[Carrícola]], Aljorfa i [[Atzeneta d'Albaida]]. També formaren part del marquesat en el sigle XVIII: [[Montaverner]], la [[baronia]] d'[[Otos]], [[Bèlgida]] i la seua [[baronia]]. |
| | | |
− | Al aplegar el [[sigle XIX]], el cep i l'industria de la cera foren l'inici de l'eclosió industrial i textil del [[sigle XX]]. | + | Al aplegar el [[sigle XIX]], el cep i l'indústria de la cera foren l'inici de l'eclosió industrial i textil del [[sigle XX]]. |
| | | |
| En la [[Guerra de l'Independència Espanyola]], Albaida fon un dels principals fòcs de lluita armada contra els invasors francesos. No seria fins a [[1906]] quant obtingué d'[[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]]] la condició de [[ciutat]]. | | En la [[Guerra de l'Independència Espanyola]], Albaida fon un dels principals fòcs de lluita armada contra els invasors francesos. No seria fins a [[1906]] quant obtingué d'[[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]]] la condició de [[ciutat]]. |
Llínea 98: |
Llínea 98: |
| | | |
| == Economia == | | == Economia == |
− | L'[[agricultura]] és fonamentalment de secà (73 per cent de la superfície del terme) en 232 hectàrees de regadiu; produïx [[fruta|frutes]], [[hortaliça|hortalices]], [[oliva|olives]] i [[garrofa|garrofes]]; la principal producció és el [[raïm]] de taula. Té industria de [[cera|cereria]], actualment en retrocés. L'[[textil|industria textil]] té també raïlam de sigles i ha alcançat un gran desenroll, manufacturant-se edredons, cobertors, estovalles, sedaços, llançols, mantes, tovalles, draps de cuina i gèneros de punt. | + | L'[[agricultura]] és fonamentalment de secà (73 per cent de la superfície del terme) en 232 hectàrees de regadiu; produïx [[fruta|frutes]], [[hortaliça|hortalices]], [[oliva|olives]] i [[garrofa|garrofes]]; la principal producció és el [[raïm]] de taula. Té indústria de [[cera|cereria]], actualment en retrocés. L'[[textil|indústria textil]] té també raïlam de sigles i ha alcançat un gran desenroll, manufacturant-se edredons, cobertors, estovalles, sedaços, llançols, mantes, tovalles, draps de cuina i gèneros de punt. |
| | | |
− | S'ha basat tradicionalment en l'explotació agrícola del seu terme. Ara be, des del [[sigle XV]] l'industria de la cera fon una de les ocupacions importants dels veïns, convertint Albaida en un dels centres productors més importants. Molts anys fon junt a [[Barcelona]] el principal centre de fabricació de ciris en tota [[Espanya]]. | + | S'ha basat tradicionalment en l'explotació agrícola del seu terme. Ara be, des del [[sigle XV]] l'indústria de la cera fon una de les ocupacions importants dels veïns, convertint Albaida en un dels centres productors més importants. Molts anys fon junt a [[Barcelona]] el principal centre de fabricació de ciris en tota [[Espanya]]. |
| | | |
− | Encara que a finals dels 70 contava en vintitrés fabriques de cera, l'activitat econòmica se decantà per l'industria textil. | + | Encara que a finals dels 70 contava en vintitrés fabriques de cera, l'activitat econòmica se decantà per l'indústria textil. |
| | | |
− | Actualment les explotacions agrícoles han evolucionat, i trobem que en el terme d'Albaida predominen els frutals i el [[cep]]. Hi ha que destacar també la presencia de [[olivera|oliveres]], [[armelers]], [[taronja|tarongers]] i hortalices diverses. L'activitat agrícola s'unix en l'industria textil i en la cera. | + | Actualment les explotacions agrícoles han evolucionat, i trobem que en el terme d'Albaida predominen els frutals i el [[cep]]. Hi ha que destacar també la presencia de [[olivera|oliveres]], [[armelers]], [[taronja|tarongers]] i hortalices diverses. L'activitat agrícola s'unix en l'indústria textil i en la cera. |
| | | |
− | En respecte a l'industria, hi ha que dir que '''Albaida''' representa hui un important núcleu industrial del textil, on acodix molta ma d'obra dels pobles veïns de la comarca i a on el visitant podrà trobar el frut d'eixa producció: edredons, llançols, cortines, tovalles. L'industria ha desbancat a l'agricultura com principal sector econòmic i productiu. | + | En respecte a l'industria, hi ha que dir que '''Albaida''' representa hui un important núcleu industrial del textil, on acodix molta ma d'obra dels pobles veïns de la comarca i a on el visitant podrà trobar el frut d'eixa producció: edredons, llançols, cortines, tovalles. L'indústria ha desbancat a l'agricultura com principal sector econòmic i productiu. |
| | | |
| En els últims anys, en la lliberalisació del mercat textil i la supressió dels aranzels en [[2005]], esta producció ha entrat en un procés de crisis en esta regió per la busca d'atres mercats per les empreses i l'aplegada de productes de més baixa calitat i baix preu que reduïxen les vendes dels nostres propis productes. | | En els últims anys, en la lliberalisació del mercat textil i la supressió dels aranzels en [[2005]], esta producció ha entrat en un procés de crisis en esta regió per la busca d'atres mercats per les empreses i l'aplegada de productes de més baixa calitat i baix preu que reduïxen les vendes dels nostres propis productes. |