− | La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en [[valencià]], puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch. Com a curiositat, [[Lluís Fullana]] encara reconeixia la pronunciació del dígraf tl, que ell escribia ll, que hui la [[RACV]] recull (escrit l-l o tl) en molt poques paraules com ara mol-le<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=mol-le</ref> (escritura antiga per a [[mòle]]), almel-la<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=almel-la</ref> (variant dialectal d'[[armela]]) o guatla<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=guatla&l=1</ref> (variant antiga de guala). El diccionari de la RACV també recull variants antigues que usaven els dígrafs arcaics, com per eixemple: ''platja''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=platja</ref> (hui ''plaja''), ''metge''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=metge</ref> (hui ''mege''), ''cotna''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=cotna</ref> (hui ''cona''), ''setmana''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=setmana</ref> (hui ''semana''), ''guatla''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=guatla</ref> (hui ''guala''), motlle<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=motlle</ref> (variant de ''mol-le'', hui ''mòle''), ''atxa''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=atxa</ref> (hui ''acha'', que és una arma, no confondre en l'[[astral]]); naturalment totes estes grafies hui són arcaiques. | + | La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te'''. En l'[[edat mija]] s'amprava per a formar els dígrafs tj, tg, tn, tm, tl, tll i l'estrany dígraf tx, tots estos hui arcaics en [[valencià]], puix han segut substituits per j, g, n, m, l, ll i ch. Com a curiositat, [[Lluís Fullana]] encara reconeixia la pronunciació del dígraf tl, que ell escribia ll, que hui la [[RACV]] recull (escrit l-l o tl) en molt poques paraules com ara mol-le<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=mol-le</ref> (escritura antiga per a [[mòle]]), almel-la<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=almel-la</ref> (variant dialectal d'[[armela]]) o guatla<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=guatla&l=1</ref> (variant antiga de guala). El diccionari de la RACV de vegades recull variants antigues que usaven els dígrafs arcaics, com per eixemple: ''platja''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=platja</ref> (hui ''plaja''), ''metge''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=metge</ref> (hui ''mege''), ''cotna''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=cotna</ref> (hui ''cona''), ''setmana''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=setmana</ref> (hui ''semana''), ''guatla''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=guatla</ref> (hui ''guala''), motlle<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=motlle</ref> (variant de ''mol-le'', hui ''mòle''), ''atxa''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=atxa</ref> (hui ''acha'', que és una arma, no confondre en l'[[astral]]); naturalment totes estes grafies hui són arcaiques, el principal motiu pel qual estan en el diccionari és per a poder llegir texts antics sense cap problema. |