1492
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − + − + − + − Es va ordenar sacerdot el [[1 de novembre]] de [[1929]] pel Bisbe de Tortosa i el dia 2 del mateix més i any, va celebrar sa primera missa en l'Iglésia parroquial del Salvador de Burriana, en la seua ciutat natal.+ Llínea 18:
Llínea 18: − + Llínea 26:
Llínea 26: − + − + Llínea 34:
Llínea 34: − + − + − + Llínea 64:
Llínea 64: − + Llínea 72:
Llínea 72: − + − + Llínea 86:
Llínea 86: − + − +
sense resum d'edició
[[File:Vicente Enrique y Tarancón.jpg|thumb|250 px|Vicente Enrique i Tarancón]]
[[File:Vicente Enrique y Tarancón.jpg|thumb|250 px|Vicente Enrique i Tarancón]]
'''Vicente Enrique i Tarancón''' naixcut el [[14 de maig]] de [[1907]] en [[Burriana]] ([[Provincia de Castelló]]), fallit el [[28 de novembre]] de [[1994]] en [[Valéncia]]. Fon un religiós valencià.
'''Vicente Enrique i Tarancón''' naixcut el [[14 de maig]] de [[1907]] en [[Borriana]] ([[Provincia de Castelló]]), expirat el [[28 de novembre]] de [[1994]] en [[Valéncia]]. Fon un religiós valencià.
== Biografia ==
== Biografia ==
[[File:Tarancón y Villarreal 01.JPG|thumb|Estatua de Vicente Enrique i Tarancon]]
[[File:Tarancón y Villarreal 01.JPG|thumb|Estàtua de Vicente Enrique i Tarancón]]
Vicente Enrique i Tarancón naixqué el 14 de maig de l'any 1907 en el sí d'una família humil de tradició agrària. Fill de Manuel Enrique i Vicenta Tarancón. En complir 10 anys va ingressar en el [[Seminari de Tortosa]] seguint els passos del seu germà Manuel.
Vicente Enrique i Tarancón naixqué el 14 de maig de l'any 1907 en el sí d'una família humil de tradició agrària. Fill de Manuel Enrique i Vicenta Tarancón. En complir 10 anys va ingressar en el [[Seminari de Tortosa]] seguint els passos de son germà Manuel.
Se va ordenar sacerdot l'[[1 de novembre]] de [[1929]] pel Bisbe de Tortosa i el dia 2 del mateix més i any, va celebrar la seua primera missa en l'Iglésia parroquial del Salvador de Borriana, en la seua ciutat natal.
El [[4 d'agost]] de [[1930]] va prendre possessió del seu primer destí en [[Vinaròs]] com a coadjutor i organiste.
El [[4 d'agost]] de [[1930]] va prendre possessió del seu primer destí en [[Vinaròs]] com a coadjutor i organiste.
En els anys 50 és el secretari de l'Episcopat espanyol. Participa en el [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]), l'any [[1964]] és arquebisbe d'[[Oviedo]], nomenat pel Papa [[Pau VI]].
En els anys 50 és el secretari de l'Episcopat espanyol. Participa en el [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]), l'any [[1964]] és arquebisbe d'[[Oviedo]], nomenat pel Papa [[Pau VI]].
El final de la década dels [[anys 60]] i el principi de la dels [[anys 70]] van evidenciar el caràcter valent i aperturiste del cardenal Tarancón, que va publicar documents sobre la llibertat religiosa, la llibertat sindical o sobre la pobrea política, econòmica i cultural.
El final de la década dels [[anys 60]] i el principi de la dels [[anys 70]] varen evidenciar el caràcter valent i aperturiste del cardenal Tarancón, que va publicar documents sobre la llibertat religiosa, la llibertat sindical o sobre la pobrea política, econòmica i cultural.
En [[1969]] és nomenat arquebisbe de [[Toledo]], primat d'[[Espanya]] i cardenal eixe any pel Papa [[Pau VI]]. Va ser elegit per unanimitat acadèmic de número de la [[Real Acadèmia Espanyola de la llengua|RAE]].
En [[1969]] és nomenat arquebisbe de [[Toledo]], primat d'[[Espanya]] i cardenal eixe any pel Papa [[Pau VI]]. Va ser elegit per unanimitat acadèmic de número de la [[Real Acadèmia Espanyola de la llengua|RAE]].
Des del decés de l'antic Cap de l'Estat, [[Francisco Franco]], va participar de manera molt activa en el procés de la [[Transició espanyola|transició espanyola]] cap a la [[Democràcia|democràcia]].
Des del decés de l'antic Cap de l'Estat, [[Francisco Franco]], va participar de manera molt activa en el procés de la [[Transició espanyola|transició espanyola]] cap a la [[Democràcia|democràcia]].
Durant els primers anys de la dècada dels 70 realisà una gran llavor en favor de les llibertats i la reconciliació d'[[Espanya]] per la raó del qual la seua persona fon el centre de controvèrsies més allà de la [[Transició espanyola|Transició]], en la que el cardenal Tarancón fon una figura clau. El cardenal Tarancón va ser una de les figures més destacades en l'época de la transició espanyola i va mantindre contactes en tots els sectors socials i partits polítics, inclús els clandestins; va oficiar en decembre de [[1973]] la missa funeral pel president del Govern, l'almirant [[Luis Carrero Blanco]], assessinat per [[ETA]]. Despuix de la missa, sectors franquistes i ultres es van dirigir al cardenal en el famós crit de ''Tarancón, al paredón'' (“fusileu Tarancón”). Segons paraules del mateix cardenal:
Durant els primers anys de la dècada dels 70 realisà una gran llabor en favor de les llibertats i la reconciliació d'[[Espanya]] per lo que la seua persona fon el centre de controvèrsies més allà de la [[Transició espanyola|Transició]], en la que el cardenal Tarancón fon una figura clau. El cardenal Tarancón va ser una de les figures més destacades en l'época de la transició espanyola i va mantindre contactes en tots els sectors socials i partits polítics, inclús els clandestins; va oficiar en decembre de [[1973]] la missa funeral pel president del Govern, l'almirant [[Luis Carrero Blanco]], assessinat per [[ETA]]. Despuix de la missa, sectors franquistes i ultres es varen dirigir al cardenal en el famós crit de ''Tarancón, al paredón'' (“fusileu Tarancón”). Segons paraules del mateix cardenal:
{{Cita|''Fon el día més trist de la meua vida'', va comentar alguns anys més tart, perque aquells crits li recordaven a la guerra civil i a les dos Espanyes que ell havia jurat reconciliar.|Vicente Enrique y Tarancón. 110 años del cardenal del cambio, per Elena Aguilar (Mediterráneo, 7.5.2017)}}
{{Cita|''Fon el dia més trist de la meua vida'', va comentar alguns anys més tart, perque aquells crits li recordaven a la guerra civil i a les dos Espanyes que ell havia jurat reconciliar.|Vicente Enrique y Tarancón. 110 años del cardenal del cambio, per Elena Aguilar (Mediterráneo, 7.5.2017)}}
{{Cita|''La Iglesia acepta leal y sinceramente la democracia. Y la acepta, ante todo porque así el pueblo lo ha decidido y hemos de respetar la decisión de éste... Para el pueblo lo peor que puede pasar es un nuevo enfrentamiento. La jerarquia (...) tiene la obligación de hacer todo lo posible para evitarlo... los españoles (...) [hemos] de comprender que nadie tiene la verdad absoluta.''|Rodríguez, Pedro: ¿Yo soy así? Vicente Enrique y Tarancón. 1991}}
{{Cita|''La Iglesia acepta leal y sinceramente la democracia. Y la acepta, ante todo porque así el pueblo lo ha decidido y hemos de respetar la decisión de éste... Para el pueblo lo peor que puede pasar es un nuevo enfrentamiento. La jerarquia (...) tiene la obligación de hacer todo lo posible para evitarlo... los españoles (...) [hemos] de comprender que nadie tiene la verdad absoluta.''|Rodríguez, Pedro: ¿Yo soy así? Vicente Enrique y Tarancón. 1991}}
El prelat també va oficiar el funeral per la mort de [[Francisco Franco]] el [[20 de novembre]] de [[1975]] i va presidir dies despuix la Missa de l'Esperit Sant, en la qual [[Joan Carles I|Joan Carles de Borbó]] va ser coronat rei d'[[Espanya]]. En les seues homilies, el cardenal va advocar per la reconciliació i va defendre els drets humans i les llibertats.
El prelat també va oficiar el funeral per la mort de [[Francisco Franco]] el [[20 de novembre]] de [[1975]] i va presidir dies despuix la Missa de l'Esperit Sant, en la qual [[Joan Carles I|Joan Carles de Borbó]] va ser coronat rei d'[[Espanya]]. En les seues homilies, el cardenal va advocar per la reconciliació i va defendre els drets humans i les llibertats.
En l'any [[1978]] Vicente Enrique i Tarancón va participar en el cónclau d'[[agost]] per a triar al nou [[Papa]] [[Joan Pau I]] i en [[octubre]], del que va eixir [[Joan Pau II|Karol Wojtyla]] com a Papa en el nom de [[Joan Pau II]].
En l'any [[1978]] Vicente Enrique i Tarancón va participar en el cónclau d'[[agost]] per a triar al nou [[Papa]] [[Joan Pau I]] i en [[octubre]], de lo que va eixir [[Joan Pau II|Karol Wojtyla]] com a Papa en el nom de [[Joan Pau II]].
En l'any [[1983]] presentà la renúncia a la [[Santa Seu]] com a responsable de l'archidiòcesis de [[Madrit]]-[[Alcalá]], el Papa Joan Pau II va acceptar la seua renúncia i es va retirar a ''Villa Anita'', una finca d'[[Almassora]] junt al municipi de [[Vilarreal]], a on passà el restant de la seua vida treballant en el camp de la cultura, en el món intelectual, pero sense deixar a banda la seua llavor pastoral.
En l'any [[1983]] presentà la renúncia a la [[Santa Sèu]] com a responsable de l'archidiòcesis de [[Madrit]]-[[Alcalá]], el Papa Joan Pau II va acceptar la seua renúncia i es va retirar a ''Villa Anita'', una finca d'[[Almassora]] junt al municipi de [[Vilarreal]], a on passà el restant de sa vida treballant en el camp de la cultura, en el món intelectual, pero sense deixar a banda la seua llavor pastoral.
En l'any [[1985]] va ser designat per l'unanimitat de les [[Corts Valencianes]] membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC).
En l'any [[1985]] va ser designat per l'unanimitat de les [[Corts Valencianes]] membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC).
En [[1994]], dos mesos despuix de ser investit ''doctor honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]], va morir degut a una enfermetat pulmonar en l'hospital de la [[Casa de la Salut]] de la ciutat de [[Valéncia]]. Era el [[28 de novembre]] i tenia 87 anys. Els restos mortals de Vicente Enrique i Tarancón reposen en la Colegiata de Sant Isidre, en [[Madrit]].
En [[1994]], dos mesos despuix de ser investit ''doctor honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]], va morir degut a una malaltia pulmonar en l'hospital de la [[Casa de la Salut]] de la ciutat de [[Valéncia]]. Era el [[28 de novembre]] i tenia 87 anys. Els restants mortals de Vicente Enrique i Tarancón reposen en la Colegiata de Sant Isidre, en [[Madrit]].
== Obra ==
== Obra ==
== Reconeiximents ==
== Reconeiximents ==
En maig de l'any [[2007]] un grup de capellans de Madrit i Oviedo promogueren la causa per a beatificar al cardenal Tarancón. Eixe mateix any, l'Ajuntament de Burriana va organisar una exposició titulada ''Pontifex Hispaniarum'' commemorant el centenari del naiximent del Cardenal, que fon un éxit, i que va tindre lloc en el Centre Municipal Cultural La Mercé. L'any [[2008]], l'Ajuntament de Vilarreal també va organisar una versió de l'exposició ''Pontifex Hispaniarum'' centrada en la rectoria de Tarancón com archiprest de Sant Jaume, en gran assistència de visitants.
En maig de l'any [[2007]] un grup de capellans de Madrit i Oviedo promogueren la causa per a beatificar al cardenal Tarancón. Eixe mateix any, l'Ajuntament de Borriana va organisar una exposició titulada ''Pontifex Hispaniarum'' commemorant el centenari del naiximent del Cardenal, que fon un èxit, i que va tindre lloc en el Centre Municipal Cultural La Mercé. L'any [[2008]], l'Ajuntament de Vilarreal també va organisar una versió de l'exposició ''Pontifex Hispaniarum'' centrada en la rectoria de Tarancón com archiprest de Sant Jaume, en gran assistència de visitants.
== El Cardenal Tarancón i la llengua valenciana ==
== El Cardenal Tarancón i la llengua valenciana ==
Adhesió del Cardenal Tarancón a la carta firmada pels acadèmics de la RAE.
Adhesió del Cardenal Tarancón a la carta firmada pels acadèmics de la RAE.
{{Cita|''10 de junio de 1975. Firmo con mucho gusto el documento presentado por mis compañeros de Academia y no tengo ningún inconveniente en publicar mi adhesión. No comprendo, de verdad, cómo se puede defender la postura contraria. Atentamente, Vicente, Cardenal Enrique y Tarancón. Académico de número de la R.A.E.''}}
{{Cita|''10 de junio de 1975. Firmo con mucho gusto el documento presentado por mis compañeros de Academia y no tengo ningún inconveniente en publicar mi adhesión. No comprendo, de verdad, cómo se puede defender la postura contraria. Atentamente, Vicente, Cardenal Enrique y Tarancón. Académico de número de la R.A.E.''}}
[[Josep Lluís Garcia Ferrada]] en representació del [[Colectiu Valldaura]] de Burriana li va enviar una carta al Cardenal Tarancón i ell li va respondre dient lo següent:
[[Josep Lluís Garcia Ferrada]] en representació del [[Colectiu Valldaura]] de Borriana li va enviar una carta al Cardenal Tarancón i ell li va respondre dient lo següent:
{{Cita|''José Luis García, Secretario del Colectiu Valldaura. No puedo contestar satisfactoriamente a vuestras preguntas. Se trata de una "contestación" que se dio "a persona interesada", en la que se manifestaba simplemente el "parecer" de los Académicos firmantes. Sería ahora -las investigaciones históricas ofrecen continuamente sorpresas y éstas influyen en las conclusiones científicas sobre una realidad viva e histórica, como es la lengua-, no sería tan tajante la afirmación que en aquel entonces, era científicamente correcta. Atentamente"''}}
{{Cita|''José Luis García, Secretario del Colectiu Valldaura. No puedo contestar satisfactoriamente a vuestras preguntas. Se trata de una "contestación" que se dio "a persona interesada", en la que se manifestaba simplemente el "parecer" de los Académicos firmantes. Sería ahora -las investigaciones históricas ofrecen continuamente sorpresas y éstas influyen en las conclusiones científicas sobre una realidad viva e histórica, como es la lengua-, no sería tan tajante la afirmación que en aquel entonces, era científicamente correcta. Atentamente"''}}
* També alguns afirmen que eixe document és fals. Ademés, alguns dels acadèmics que el firmaren com el president de la RAE, [[Dámaso Alonso]], ha publicat comentaris defenent la [[llengua valenciana]].
* També alguns afirmen que eixe document és fals. Ademés, alguns dels acadèmics que el firmaren com el president de la RAE, [[Dámaso Alonso]], ha publicat comentaris defenent la [[llengua valenciana]].
* De totes maneres el document és un testimoni perfecte per a tots aquells que creguen que la Llengua Valenciana és lo que és, una llengua. Ademés la resposta del Cardenal Tarancón al secretari del Colectiu Valldaura li honra.
* De totes maneres el document és un testimoni perfecte per a tots aquells que creuen que la llengua valenciana és lo que és, una llengua. Ademés, la resposta del Cardenal Tarancón al secretari del Colectiu Valldaura li honra.
El Colectiu Valldaura de [[Burriana]] va publicar un llibre titulat ''La Real Academia Espanyola front a la [[Llengua Valenciana]]'' (Valéncia, 1992). Editat per [[Lo Rat Penat]] ISBN: 84-89069-24-7
El Colectiu Valldaura de [[Borriana]] va publicar un llibre titulat ''La Real Acadèmia Espanyola front a la [[llengua valenciana]]'' (Valéncia, 1992). Editat per [[Lo Rat Penat]] ISBN: 84-89069-24-7
== Vore també ==
== Vore també ==