Canvis

Després que [[Louis-Victor de Broglie]] va propondre la [[Dualitat ona-corpúscul|naturalea ondulatòria de la matèria]] en [[1924]], la qual fon generalisada per [[Erwin Schrödinger]] en [[1926]], es va actualisar novament el model de l'àtom.

Després que [[Louis-Victor de Broglie]] va propondre la [[Dualitat ona-corpúscul|naturalea ondulatòria de la matèria]] en l'any [[1924]], la qual fon generalisada per [[Erwin Schrödinger]] en [[1926]], es va actualisar novament el model de l'àtom.

En el model de Schrödinger s'abandona la concepció dels electrons com a esferes diminutes en càrrega que giren entorn del núcleu, que és una extrapolació de l'experiència a nivell macroscòpic cap a les diminutes dimensions de l'àtom. En conte d'açò, Schrödinger descriu als electrons per mig d'una [[funció d'ona]], el quadrat de la qual representa la ''provabilitat de presència'' en una regió delimitada de l'espai. Esta zona de provabilitat es coneix com [[orbital atòmic|orbital]]. La gràfica següent mostra els orbitals per als primers nivells d'energia disponibles en l'àtom d'hidrogen.

En el model de Schrödinger s'abandona la concepció dels electrons com a esferes diminutes en càrrega que giren entorn del núcleu, que és una extrapolació de l'experiència a nivell macroscòpic cap a les diminutes dimensions de l'àtom. En conte d'açò, Schrödinger descriu als electrons per mig d'una [[funció d'ona]], el quadrat de la qual representa la ''provabilitat de presència'' en una regió delimitada de l'espai. Esta zona de provabilitat es coneix com [[orbital atòmic|orbital]]. La gràfica següent mostra els orbitals per als primers nivells d'energia disponibles en l'àtom d'hidrogen.