En valencià representa un sò en resonància velar mija, entre la el catalana i la el castellana.
En valencià representa un sò en resonància velar mija, entre la el catalana i la el castellana.
−
Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[Ll|ell]] que representa el sò [[lateral aproximant palatal sonora|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim sò si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este sò arcaic). Açò encara es manté en algunes paraules com per eixemple mol-le,<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=mol-le</ref> o almel-la.<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=almel-la</ref>
+
Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[Ll|ell]] que representa el sò [[lateral aproximant palatal sonora|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim sò si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este sò arcaic). Açò encara es manté en algunes paraules com per eixemple mol-le<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=mol-le</ref> o almel-la.<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=almel-la</ref>