124 560
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 4:
Llínea 4: + + + + − +
sense resum d'edició
Té forma cònica i uns 30 centímetros de llongitut. El qui toca la dolçaina és un dolçainer. En la classificació de [[Hornbostel-Sachs]] se troba en el grup 422.12, dels aeròfons de llengüeta doble i tubo cònic.
Té forma cònica i uns 30 centímetros de llongitut. El qui toca la dolçaina és un dolçainer. En la classificació de [[Hornbostel-Sachs]] se troba en el grup 422.12, dels aeròfons de llengüeta doble i tubo cònic.
== Atres tipos de dolçaines ==
També existixen instruments derivats de la dolçaina o pareguts en atres regions, com per eixemple la dolçaina castellana (que pot tindre claus), la dolçaina aragonesa, la bombarda (típica de la bretanya francesa), la gralla catalana, la gaita navarra...
També existixen instruments derivats de la dolçaina o pareguts en atres regions, com per eixemple la dolçaina castellana (que pot tindre claus), la dolçaina aragonesa, la bombarda (típica de la bretanya francesa), la gralla catalana, la gaita navarra...
<gallery>
[[Archiu:Dulzaina.jpg|miniaturadeimagen|right|90px|Dolçaina aragonesa, dita ''dulzaina'' en castellà]]
[[Archiu:Dulzaina.jpg|miniaturadeimagen|right|90px|Dolçaina aragonesa, dita ''dulzaina'' en castellà]]
[[Archiu:Dulzainas Castellanas sinllavesDiatonica y conllavesCromatica.png|miniaturadeimagen|right|90px|Dolçaines castellanes: una sense claus i l'atra en claus.]]
[[Archiu:Dulzainas Castellanas sinllavesDiatonica y conllavesCromatica.png|miniaturadeimagen|right|90px|Dolçaines castellanes: una sense claus i l'atra en claus.]]
</gallery>