Llínea 5: |
Llínea 5: |
| '''Avidesa''' va ser una empresa [[Comunitat Valenciana|valenciana]], i el nom de la seua marca de [[gelats]], en sèu en [[Alzira]], en la [[província de Valéncia]]. La seua successora és l'actual Isse Cream Factory Comaker, principal fabricant de gelats per volum d'Espanya.<ref>{{cita web|url=http://www.icfc.es/ice-cream-factory-retoma-el-liderazgo-del-sector-por-volumen-en-fabricacion-de-helados-en-espana-2/}}</ref> | | '''Avidesa''' va ser una empresa [[Comunitat Valenciana|valenciana]], i el nom de la seua marca de [[gelats]], en sèu en [[Alzira]], en la [[província de Valéncia]]. La seua successora és l'actual Isse Cream Factory Comaker, principal fabricant de gelats per volum d'Espanya.<ref>{{cita web|url=http://www.icfc.es/ice-cream-factory-retoma-el-liderazgo-del-sector-por-volumen-en-fabricacion-de-helados-en-espana-2/}}</ref> |
| | | |
− | La societat mercantil Avidesa, Avícolas y Derivados va ser fundada en [[1956]] per l'empresari valencià [[Luis Suñer]], propietari d'una puixant indústria de cartonages ([[Cartonajes Suñer]]). Va ser líder nacional del seu sector durant décades, famosa pels seus patrocinis deportius i populars anuncis televisius. Alguns dels seus [[gelats]] varen ser llegendaris, com el ''apolo'' de vainilla, i el ''sándwich de nata'', que encara hui es comercialisen baix la marca [[Nestlé]]. | + | La societat mercantil Avidesa, Avícolas y Derivados va ser fundada en l'any [[1956]] per l'empresari valencià [[Luis Suñer]], propietari d'una puixant indústria de cartonages ([[Cartonajes Suñer]]). Va ser líder nacional del seu sector durant décades, famosa pels seus patrocinis deportius i populars anuncis televisius. Alguns dels seus [[gelats]] varen ser llegendaris, com el ''apolo'' de vainilla, i el ''sándwich de nata'', que encara hui es comercialisen baix la marca [[Nestlé]]. |
| | | |
| | | |
Llínea 13: |
Llínea 13: |
| == Història == | | == Història == |
| === Anys 60 i 70 === | | === Anys 60 i 70 === |
− | [[Archiu:Factoriaavidesa.JPG|thumb|left|250px|Emblema d''''Avidesa''' en una de les antigues factories de [[Luis Suñer]], en [[Alzira]].]]Si be la nova empresa va estar dedicada en els seus inicis a la producció i explotació avícola, en els [[anys 1960]] pretenia introduir-se en el sector del [[gelat]], per iniciativa del fill de [[Luis Suñer|Suñer]], [[Luis Suñer Picó]], que en aquells dies era director general de l'empresa. En [[1961]] Avidesa havia rebut la visita del príncip [[Juan Carlos I d'Espanya|Juan Carlos de Borbón]], futur [[rei d'Espanya]]. La divisió de [[gelats]], postres i dolços, va ser creada en agost de [[1964]]. En giner d'eixe mateix any havia fallit sobtadament [[Luis Suñer Picó]], per la qual cosa no va aplegar a conéixer-la. Tenia vintiun anys. L'èxit de la nova divisió va ser espectacular, per la qual cosa [[Luis Suñer|Suñer]] va reorientar l'empresa cap ad esta activitat, abandonant paulatinament el negoci avícola en els [[anys 1980]]. L'impuls d'Avidesa, junt a la consolidada indústria de cartonages va convertir al grup de [[Luis Suñer]] en un imperi industrial. Els seus èxits empresarials li havien fet acreedor de la Medalla d'Or al Treball en [[1959]] i l'Encomanda al Mèrit Agrícola en [[1964]]. En [[1978]], [[Luis Suñer]] va ser el contribuent que majors ingressos va declarar a la Facenda espanyola. Les seues empreses donaven treball a més de dos mil persones. | + | [[Archiu:Factoriaavidesa.JPG|thumb|left|250px|Emblema d''''Avidesa''' en una de les antigues factories de [[Luis Suñer]], en [[Alzira]].]]Si be la nova empresa va estar dedicada en els seus inicis a la producció i explotació avícola, en els [[anys 1960]] pretenia introduir-se en el sector del [[gelat]], per iniciativa del fill de [[Luis Suñer|Suñer]], [[Luis Suñer Picó]], que en aquells dies era director general de l'empresa. En [[1961]] Avidesa havia rebut la visita del príncip [[Juan Carlos I d'Espanya|Juan Carlos de Borbón]], futur [[rei d'Espanya]]. La divisió de [[gelats]], postres i dolços, va ser creada en agost de [[1964]]. En giner d'eixe mateix any havia fallit sobtadament [[Luis Suñer Picó]], per la qual cosa no va aplegar a conéixer-la. Tenia vintiun anys. L'èxit de la nova divisió va ser espectacular, per la qual cosa [[Luis Suñer|Suñer]] va reorientar l'empresa cap ad esta activitat, abandonant paulatinament el negoci avícola en els [[anys 1980]]. L'impuls d'Avidesa, junt a la consolidada indústria de cartonages va convertir al grup de [[Luis Suñer]] en un imperi industrial. Els seus èxits empresarials li havien fet acreedor de la Medalla d'Or al Treball en l'any [[1959]] i l'Encomanda al Mèrit Agrícola en [[1964]]. En [[1978]], [[Luis Suñer]] va ser el contribuent que majors ingressos va declarar a la Facenda espanyola. Les seues empreses donaven treball a més de dos mil persones. |
| | | |
| | | |
Llínea 19: |
Llínea 19: |
| Els primers anys de la década dels [[anys 1980]] varen ser transcendentals per a la companyia, el futur de la qual es va vore sériament amenaçat. En [[1981]] [[Luis Suñer]] va ser seqüestrat, mentres treballava en el seu despaig d'Avidesa, per la banda terrorista [[ETA]]. Tenia 71 anys. Sa filla, [[María del Carmen Suñer Picó]], va dirigir la companyia durant els tres mesos que va durar el seqüestre. Despuix de la seua lliberació, es va incorporar al seu treball, pero molt debilitat en la seua salut. Poc despuix, en octubre de [[1982]], la [[pantanada de Tous]] va afectar greument a les seues indústries. Les instalacions d'Avidesa varen quedar completament inundades per la riuada. Eixe mateix any Avidesa havia segut la marca de [[gelat]] oficial del [[Mundial de Fútbol de 1982]], celebrat en [[Espanya]]. | | Els primers anys de la década dels [[anys 1980]] varen ser transcendentals per a la companyia, el futur de la qual es va vore sériament amenaçat. En [[1981]] [[Luis Suñer]] va ser seqüestrat, mentres treballava en el seu despaig d'Avidesa, per la banda terrorista [[ETA]]. Tenia 71 anys. Sa filla, [[María del Carmen Suñer Picó]], va dirigir la companyia durant els tres mesos que va durar el seqüestre. Despuix de la seua lliberació, es va incorporar al seu treball, pero molt debilitat en la seua salut. Poc despuix, en octubre de [[1982]], la [[pantanada de Tous]] va afectar greument a les seues indústries. Les instalacions d'Avidesa varen quedar completament inundades per la riuada. Eixe mateix any Avidesa havia segut la marca de [[gelat]] oficial del [[Mundial de Fútbol de 1982]], celebrat en [[Espanya]]. |
| | | |
− | Alberto Campos-Suñer, net de [[Luis Suñer]], va assumir la direcció del grup en [[1989]]. Davant les dificultats de finançació, va traure a [[bossa de valors|bossa]] el 30% d'Avidesa. [[Luis Suñer]] fallia en agost de [[1990]]. [[María del Carmen Suñer Picó]] va assumir la presidència del consell d'administració, i Alberto Campos-Suñer va continuar com a director general de la companyia. En [[1991]], el Banc Bilbao Viscaya (BBV), actual [[Banc Bilbao Viscaya Argentaria]], ([[BBVA]]), a través de la seua filial alimentària Conelsa, va llançar una opa sobre el 75% del capital de l'empresa. El director de Conelsa, Guillermo Lamsfus, va ser nomenat director general. Conelsa va culminar en [[1993]] el seu control sobre la totalitat de les accions, i va excloure a Avidesa de la [[bossa de valors|bossa]]. Avidesa va ser patrocinadora del [[BM Alzira Avidesa]], campeó de la [[Copa del Rei de balonmà]] en la temporada [[1991]]-[[1992]] i de la [[Copa EHF]] en la temporada [[1993]]-[[1994]]. En [[1993]], el [[BBVA]] va vendre la companyia a [[Nestlé]]. La multinacional [[Suïssa|suïssa]] va confirmar a Guillermo Lamsfus com a director general d'Avidesa. La marca desparegué i els [[gelats]] varen començar a fabricar-se baix la marca ''Camy''. | + | Alberto Campos-Suñer, net de [[Luis Suñer]], va assumir la direcció del grup en [[1989]]. Davant les dificultats de finançació, va traure a [[bossa de valors|bossa]] el 30% d'Avidesa. [[Luis Suñer]] fallia en agost de [[1990]]. [[María del Carmen Suñer Picó]] va assumir la presidència del consell d'administració, i Alberto Campos-Suñer va continuar com a director general de la companyia. En l'any [[1991]], el Banc Bilbao Viscaya (BBV), actual [[Banc Bilbao Viscaya Argentaria]], ([[BBVA]]), a través de la seua filial alimentària Conelsa, va llançar una opa sobre el 75% del capital de l'empresa. El director de Conelsa, Guillermo Lamsfus, va ser nomenat director general. Conelsa va culminar en [[1993]] el seu control sobre la totalitat de les accions, i va excloure a Avidesa de la [[bossa de valors|bossa]]. Avidesa va ser patrocinadora del [[BM Alzira Avidesa]], campeó de la [[Copa del Rei de balonmà]] en la temporada [[1991]]-[[1992]] i de la [[Copa EHF]] en la temporada [[1993]]-[[1994]]. En [[1993]], el [[BBVA]] va vendre la companyia a [[Nestlé]]. La multinacional [[Suïssa|suïssa]] va confirmar a Guillermo Lamsfus com a director general d'Avidesa. La marca desparegué i els [[gelats]] varen començar a fabricar-se baix la marca ''Camy''. |
| | | |
| | | |
| ===Isse Cream Factory Comaker=== | | ===Isse Cream Factory Comaker=== |
− | En [[2003]], Guillermo Lamsfus va adquirir les instalacions d'Avidesa a [[Nestlé]], creant una nova societat, denominada ''Isse Cream Factory Comaker'', dedicada a la fabricació de [[gelat]] de marca blanca per a grans distribuïdors d'alimentació, com [[Carrefour]], [[Eroski]], [[Alcampo]] o [[Caprabo]]. Segons l'acort de venda, [[Nestlé]] passava a ser el principal client de la nova societat, en un compromís de sis anys. La nova companyia va absorbir les instalacions industrials i a trescents vinticinc empleats. Les inversions per a modernisar la factoria varen tindre un cost de 19 millons d'euros, sobre els 24 millons d'euros pagats a [[Nestlé]] per la seua adquisició. La planta, ubicada en [[Alzira]], està considerada una de les més importants d'[[Europa]], per la seua tecnologia i dimensions. | + | En l'any [[2003]], Guillermo Lamsfus va adquirir les instalacions d'Avidesa a [[Nestlé]], creant una nova societat, denominada ''Isse Cream Factory Comaker'', dedicada a la fabricació de [[gelat]] de marca blanca per a grans distribuïdors d'alimentació, com [[Carrefour]], [[Eroski]], [[Alcampo]] o [[Caprabo]]. Segons l'acort de venda, [[Nestlé]] passava a ser el principal client de la nova societat, en un compromís de sis anys. La nova companyia va absorbir les instalacions industrials i a trescents vinticinc empleats. Les inversions per a modernisar la factoria varen tindre un cost de 19 millons d'euros, sobre els 24 millons d'euros pagats a [[Nestlé]] per la seua adquisició. La planta, ubicada en [[Alzira]], està considerada una de les més importants d'[[Europa]], per la seua tecnologia i dimensions. |
| | | |
| | | |
| | | |
− | En setembre de [[2010]] ha segut adquirida en un 83% pel fondo de capital [[Ibersuizas]], donant continuïtat al proyecte i al seu equip directiu. | + | En [[setembre]] de l'any [[2010]] ha segut adquirida en un 83% pel fondo de capital [[Ibersuizas]], donant continuïtat al proyecte i al seu equip directiu. |
| | | |
| ===Denominacions socials=== | | ===Denominacions socials=== |