Canvis

[[Archiu:Passatge de Guillem Agulló i Salvador de Vic (1).jpg|thumb|Passage i mural en homenage a Guillem Agulló en Vic, Catalunya.]]

[[Archiu:Passatge de Guillem Agulló i Salvador de Vic (1).jpg|thumb|Passage i mural en homenage a Guillem Agulló en Vic, Catalunya.]]

'''Guillem Agulló i Salvador''' ([[Burjassot]], [[1974]]<ref>{{ref-web|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/4130575/20130701/ciutat-vic-homenatge-guillem-agullo.html|consulta=19 novembre 2013|títul=La ciutat de Vic fa un homenatge a Guillem Agulló|obra=1 d'agost de 2013|editor=[[Vilaweb]]}}</ref> - [[Montanejos]], [[11 d'abril]] de [[1993]]) era un jove [[Comunitat Valenciana|valencià]], militant en moviments [[Independentisme català|independentistes]] d'[[esquerra (política)|esquerres]], que morí assessinat a mans d'un grup de militants de l'[[extrema dreta]].<ref>{{ref-web|llinage=Zaballa|nom=Bel|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/4103908/20130411/guillem-agullo-lassassi-meu-fill-vull-ben-viu-patesca.html|títul=Guillem Agulló: 'L'assassí del meu fill, el vull ben viu perquè patesca'|editor=VilaWeb}}</ref> Concretament, Agulló militava, en la seua mort, en l'organisació jovenil de l'esquerra independentista [[Maulets (organisació)|Maulets]], de [[Burjassot]] (l'Horta) i al moviment [[antiracisme|antirraciste]] i [[antifascisme|antifasciste]] ''[[Skinheads Against Racial Prejudice|SHARP]]'' (''Skinheads Against Racial Prejudice'').<ref>{{ref-publicació|títul=Burjassot recorda Guillem Agulló|publicació=El Punt Avui|data=11 abril 2011|url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/395770-burjassot-recorda-guillem-agullo.html}}</ref>

'''Guillem Agulló i Salvador''' ([[Burjassot]], [[1974]]<ref>{{ref-web|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/4130575/20130701/ciutat-vic-homenatge-guillem-agullo.html|consulta=19 novembre 2013|títul=La ciutat de Vic fa un homenatge a Guillem Agulló|obra=1 d'agost de 2013|editor=[[Vilaweb]]}}</ref> - [[Montanejos]], [[11 d'abril]] de [[1993]]) era un jove [[Comunitat Valenciana|valencià]], militant en moviments [[Independentisme català|independentistes]] d'[[esquerra (política)|esquerres]], que morí assessinat per Pedro Cuevas «el Ventosa»,[8], que va ser condemnat pel juge a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre als atres quatre acusats, posats en llibertat una semana despuix del juí.  

 

== Fets ==

== Fets ==

La matinada de l'[[11 d'abril]] de l'any [[1993]], Guillem Agulló va morir en [[Montanejos]], en l'[[Alt Millars]], assessinat d'una gavinetada a mans d'un grup de jóvens<ref name="elpais">{{ref-publicació|títul=Sólo un condenado por la muerte del joven Guillem Agulló|publicació=El País|data=21 maig 1996|url=http://elpais.com/diario/1996/05/21/espana/832629621_850215.html|llengua=castellà|lloc=València}}</ref> constituïts en el "Komando Marchalenes IV Reich".{{sfn|Fernández, David|2006|p=95|loc=Guillem Agulló}} Els familiars i organisacions d'esquerres i independentistes varen denunciar que el motiu del crim havia sigut polític, puix els jóvens que varen intervindre en l'assessinat eren coneguts per la seua ideologia nacionalista espanyola.<ref>{{ref-publicació|llinage=Peiró|nom=Empar|títul=«El mataren per independentista»|publicació=El Punt|data=21 juliol 2009|url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/62989-lel-mataren-per-independentistar.html}}</ref> Tots els partits polítics varen condenar els fets, excepte el [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]], [[Unió Valenciana]] i la [[Falange Española]].<ref>{{ref-web |url= http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2011/04/11/guillem-agullo-divuit-anys-despres/ |títul= Guillem Agulló, divuit anys després |nom= Ferran |llinage= Vital |editor= [[Sàpiens]] |data= 11 d'abril de 2011 |consulta= 19/11/2013}}</ref><ref>{{Ref-web|url = https://www.llibertat.cat/2013/03/20-anys-de-l-assassinat-de-guillem-agullo-21229|títul = 20 anys de l'assassinat de Guillem Agulló|consulta = 04/07/2014|llengua = català|data = 28/03/2013}}</ref>

La matinada de l'[[11 d'abril]] de l'any [[1993]], Guillem Agulló va morir en [[Montanejos]], en l'[[Alt Millars]], assessinat d'una gavinetada <ref name="elpais">{{ref-publicació|títul=Sólo un condenado por la muerte del joven Guillem Agulló|publicació=El País|data=21 maig 1996|url=http://elpais.com/diario/1996/05/21/espana/832629621_850215.html|llengua=castellà|lloc=València}}</ref> constituïts en el "Komando Marchalenes IV Reich".{{sfn|Fernández, David|2006|p=95|loc=Guillem Agulló}} Els familiars i organisacions d'esquerres i independentistes varen denunciar que el motiu del crim havia sigut polític.<ref>{{ref-publicació|llinage=Peiró|nom=Empar|títul=«El mataren per independentista»|publicació=El Punt|data=21 juliol 2009|url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/62989-lel-mataren-per-independentistar.html}}</ref> Tots els partits polítics varen condenar els fets, excepte el [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]], [[Unió Valenciana]] i la [[Falange Española]].<ref>{{ref-web |url= http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2011/04/11/guillem-agullo-divuit-anys-despres/ |títul= Guillem Agulló, divuit anys després |nom= Ferran |llinage= Vital |editor= [[Sàpiens]] |data= 11 d'abril de 2011 |consulta= 19/11/2013}}</ref><ref>{{Ref-web|url = https://www.llibertat.cat/2013/03/20-anys-de-l-assassinat-de-guillem-agullo-21229|títul = 20 anys de l'assassinat de Guillem Agulló|consulta = 04/07/2014|llengua = català|data = 28/03/2013}}</ref>

== Juí ==

== Juí ==

En el juí del cas, dut a terme en [[Castelló de la Plana]] en l'any [[1995]], el juge condenà a un dels acusats, el confés i autor de les gavinetades Pedro Cuevas «el Ventosa»,<ref>{{ref-web |url= http://www.laccent.cat/index.php/paisos-catalans/actualitat-social/item/3323-qu%C3%A8-hi-ha-darrere-la-desaparici%C3%B3-de-yomus |títul= Què hi ha darrere la desaparició de Yomus? |nom= Vicent |llinage= Llogodí |editor= [[L'Accent|Laccent.cat]] |data= 1 d'octubre 2013 |consulta= 2/10/2013}}</ref> a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre als atres quatre acusats, posats en llibertat una semana despuix del juí.<ref name="elpais"/> El juge despolitisà el cas rebujant el caràcter ultra de l'assessinat<ref name="lacra" /> afirmant que era una "lluita de chavals".<ref>{{ref-notícia|títul=El nazi que mató al joven antifascista valenciano Guillem Agulló también reclama sus armas de Pánzer|publicació=Público|url=http://www.publico.es/actualidad/nazi-asesino-al-joven-antifascista.html|consulta=11 abril 2018|data=30-9-2015}}</ref> Fon condenat a 14 anys.<ref name="apunt_amenaces" />

En el juí del cas, dut a terme en [[Castelló de la Plana]] en l'any [[1995]], el juge condenà a un dels acusats, el confés i autor de les gavinetades Pedro Cuevas «el Ventosa»,<ref>{{ref-web |url= http://www.laccent.cat/index.php/paisos-catalans/actualitat-social/item/3323-qu%C3%A8-hi-ha-darrere-la-desaparici%C3%B3-de-yomus |títul= Què hi ha darrere la desaparició de Yomus? |nom= Vicent |llinage= Llogodí |editor= [[L'Accent|Laccent.cat]] |data= 1 d'octubre 2013 |consulta= 2/10/2013}}</ref> a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre als atres quatre acusats, posats en llibertat una semana despuix del juí.<ref name="elpais"/> El juge despolitisà el cas rebujant el caràcter ultra de l'assessinat<ref name="lacra" /> afirmant que era una "lluita de chavals".<ref>{{ref-notícia|títul=El nazi que mató al joven antifascista valenciano Guillem Agulló también reclama sus armas de Pánzer|publicació=Público|url=http://www.publico.es/actualidad/nazi-asesino-al-joven-antifascista.html|consulta=11 abril 2018|data=30-9-2015}}</ref> Fon condenat a 14 anys.<ref name="apunt_amenaces" />

El juí fon controvertit, i originà molta polèmica entre els mijos de comunicació.{{efn| «El judici a Castelló és una farsa macabra. Només hi haurà un condemnat, Pedro Cuevas, que ingressarà a la presó. 11 anys més tart, en l'any 2005, tornen a detindre al seu assessí. Una operació de la Guàrdia Civil desmantella un grup nazi. 9 detinguts, dos d'ells militars en actiu. Hi ha armes i, fins i tot, un bazooca.»{{sfn|Fernández, David|2006|p=95|loc=Guillem Agulló}}}} El jutge acceptà un estrany testimoni ‘X’, presentat per la defensa, que declarà baix secret. [[Maulets]] (organització a on militava Guillem Agulló), que eixercia l'acusació popular, se retirà del juí.

El juí fon controvertit, i originà molta polèmica entre alguns mijos de comunicació.{{efn| «El judici a Castelló és una farsa macabra. Només hi haurà un condemnat, Pedro Cuevas, que ingressarà a la presó. 11 anys més tart, en l'any 2005, tornen a detindre al seu assessí. Una operació de la Guàrdia Civil desmantella un grup nazi. 9 detinguts, dos d'ells militars en actiu. Hi ha armes i, fins i tot, un bazooca.»{{sfn|Fernández, David|2006|p=95|loc=Guillem Agulló}}}} El jutge acceptà un estrany testimoni ‘X’, presentat per la defensa, que declarà baix secret. [[Maulets]] (organització a on militava Guillem Agulló), que eixercia l'acusació popular, se retirà del juí.

Durant el procés judicial la [[prensa]], encapçalada pel diari ''[[Las Provincias]]'' dirigit per [[María Consuelo Reyna]], campanyes de criminalisació del criminal i els colectius antifascistes i independentistes als quals pertanyia l'assessinat. En el context del juí durant eixos anys hi havia incidents protagonisats per neonazis per la Comunitat Valenciana.<ref name="elsalto">{{ref-notícia|llinage=Ramos|nom=Miquel|títul=25 años del asesinato neonazi de Guillem Agulló|publicació=El Salto|url=https://www.elsaltodiario.com/crimenes-de-odio/25-anos-asesinato-neonazi-guillem-agullo|consulta=11 abril 2018|data=10-4-2018}}</ref>

Durant el procés judicial la [[prensa]], encapçalada pel diari ''[[Las Provincias]]'' dirigit per [[María Consuelo Reyna]], campanyes de criminalisació del criminal i els colectius antifascistes i independentistes als quals pertanyia l'assessinat. En el context del juí durant eixos anys hi havia incidents protagonisats per neonazis per la Comunitat Valenciana.<ref name="elsalto">{{ref-notícia|llinage=Ramos|nom=Miquel|títul=25 años del asesinato neonazi de Guillem Agulló|publicació=El Salto|url=https://www.elsaltodiario.com/crimenes-de-odio/25-anos-asesinato-neonazi-guillem-agullo|consulta=11 abril 2018|data=10-4-2018}}</ref>

== Posteritat ==

== Posteritat ==

[[Archiu:Banner Guillem Agulló, 25 anys amb tú.jpg|thumb|Pancarta "Guillem Agulló, 25 anys en tu" (Camp Nou, 2018).]]

[[Archiu:Banner Guillem Agulló, 25 anys amb tú.jpg|thumb|Pancarta "Guillem Agulló, 25 anys en tu" (Camp Nou, 2018).]]

La Plataforma per l'Impunitat comentà que este cas posà en evidència fins a on arriba la violència de l'extrema dreta en la Comunitat Valenciana, a on entre l'any 2007 i l'any 2013 s'havien posat vint artefactes explosius prop de les sèus de partits d'esquerres i associacions culturals.<ref name="lacra" /> El periodiste [[Salvador Enguix]] emmarca l'impunitat d'este cas en l'impunitat general que hi ha en la Comunitat Valenciana. Per a soportar esta tesis senyala el silenci del PSOE de Joan Lerma respecte l'acontenyiment, deixant escàs o cap soport institucional a la família de l'assessinat.<ref>{{ref-notícia|llinage=Enguix|nom=Salvador|títul=Incómodo Guillem Agulló|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20180411/442437654532/guillem-agullo-silencios-incomodidad-25-aniversario-asesinato.html|consulta=11 abril 2018|data=11-4-2018}}</ref>

La Plataforma per l'Impunitat comentà que este cas segons la seua opinió, posà en evidència fins a on arriba la violència de l'extrema dreta en la Comunitat Valenciana, a on entre l'any 2007 i l'any 2013 s'havien posat vint artefactes explosius prop de les sèus de partits d'esquerres i associacions culturals.<ref name="lacra" /> El periodiste [[Salvador Enguix]] emmarca l'impunitat d'este cas en l'impunitat general que hi ha en la Comunitat Valenciana. Per a soportar esta tesis senyala el silenci del PSOE de Joan Lerma respecte l'acontenyiment, deixant escàs o cap soport institucional a la família de l'assessinat.<ref>{{ref-notícia|llinage=Enguix|nom=Salvador|títul=Incómodo Guillem Agulló|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20180411/442437654532/guillem-agullo-silencios-incomodidad-25-aniversario-asesinato.html|consulta=11 abril 2018|data=11-4-2018}}</ref>

Anys despuix se continuà homenajant-lo i quan se compliren dèu, quinze i vint anys<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/4104975/20130413/manifestacio-recorre-burjassot-homenatge-guillem-agullo.html |títul= Una manifestació recorre Burjassot en homenatge a Guillem Agulló |editor= Vilaweb |data= 13 d'abril 2013 |consulta= 15/4/2013}}</ref> de la seua mort hi hagué diverses manifestacions. D'atra banda, diversos grups de música han anat fent cançons per a homenajar-lo, com ara: "Guillem Agulló" ([[Cagant Melodies]]), "No sé què sent" ([[Feliu Ventura]]), "No tingues por" ([[Obrint Pas]]), "Company Guillem" ([[Opció k-95]]), "11 d'abril" ([[Greska]]), "11 d'abril del 93" (Odi), "Soldats catalans" ([[Orgull Roig]]) o "Sangre por sangre" ([[Non Servium]]).

Anys despuix se continuà homenajant-lo i quan se compliren dèu, quinze i vint anys<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/4104975/20130413/manifestacio-recorre-burjassot-homenatge-guillem-agullo.html |títul= Una manifestació recorre Burjassot en homenatge a Guillem Agulló |editor= Vilaweb |data= 13 d'abril 2013 |consulta= 15/4/2013}}</ref> de la seua mort hi hagué diverses manifestacions. D'atra banda, diversos grups de música han anat fent cançons per a homenajar-lo, com ara: "Guillem Agulló" ([[Cagant Melodies]]), "No sé què sent" ([[Feliu Ventura]]), "No tingues por" ([[Obrint Pas]]), "Company Guillem" ([[Opció k-95]]), "11 d'abril" ([[Greska]]), "11 d'abril del 93" (Odi), "Soldats catalans" ([[Orgull Roig]]) o "Sangre por sangre" ([[Non Servium]]).

Diversos municipis han dedicat carrers i places a l'assessinat.<ref>{{ref-notícia|llinage=Andrès Durà|nom=Raquel|títul=València homenajea a Guillem Agulló 25 años después de su asesinato|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20180410/442436267021/paseo-guillem-agullo-25-anos-asesinato.html|consulta=11 abril 2018|data=10-4-2018}}</ref>

Diversos municipis han dedicat carrers i places a l'assessinat.<ref>{{ref-notícia|llinage=Andrès Durà|nom=Raquel|títul=València homenajea a Guillem Agulló 25 años después de su asesinato|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20180410/442436267021/paseo-guillem-agullo-25-anos-asesinato.html|consulta=11 abril 2018|data=10-4-2018}}</ref>

El ple de l'Ajuntament de [[Vic]] celebrat el [[3 de juny]] de l'any [[2013]] va decidir, per unanimitat ([[Convergència i Unió|CiU]], [[Plataforma per Catalunya|PxC]], [[Candidatura d'Unitat Popular|CUP]], [[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]], [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]], [[Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa|ICV-EUiA]] i [[Solidaritat Catalana per la Independència|SI]]) i a instància de la [[Candidatura d'Unitat Popular|CUP]], dedicar-li un carrer en el seu nom.<ref>{{ref-web|url=http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/37121/pxc/tamb/vota/favor/dedicar/nom/carrer/vic/guillem/agullo|títul=PxC també vota a favor de dedicar el nom d'un carrer de Vic a Guillem Agulló|editor=Osona.com|data=3 juny 2013}}</ref> El [[28 de juny]] se celebrà un acte d'homenage en la capital d'Osona en motiu de l'inauguració del passage, en el que hi participaren els pares de Guillem Agulló, el militant d'[[Arran (organització)|Arran]] Guillem Rovira, i el diputat de la CUP [[David Fernàndez i Ramos|David Fernàndez]].<ref>{{citar ref |url= http://www.llibertat.cat/2013/06/inauguracio-del-passatge-de-guillem-agullo-i-salvador-a-vic-22194 |títul= Inauguració del passatge de Guillem Agulló i Salvador a Vic |editor= Llibertat.cat |data= 30 de juny 2013 |consulta= 18/11/2013}}</ref><ref name="homenatgeVic">{{citar ref |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/4129805/20130628/vic-ret-homenatge-guillem-agullo.html |títul= Vic ret homenatge a Guillem Agulló |editor= VilaWeb |data= 28 de juny 2013 |consulta= 28/6/2013}}</ref>

El ple de l'Ajuntament de [[Vic]] celebrat el [[3 de juny]] de l'any [[2013]] va decidir, per unanimitat ([[Convergència i Unió|CiU]], [[Plataforma per Catalunya|PxC]], [[Candidatura d'Unitat Popular|CUP]], [[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]], [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]], [[Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa|ICV-EUiA]] i [[Solidaritat Catalana per la Independència|SI]]) i a instància de la [[Candidatura d'Unitat Popular|CUP]], dedicar-li un carrer en el seu nom.<ref>{{ref-web|url=http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/37121/pxc/tamb/vota/favor/dedicar/nom/carrer/vic/guillem/agullo|títul=PxC també vota a favor de dedicar el nom d'un carrer de Vic a Guillem Agulló|editor=Osona.com|data=3 juny 2013}}</ref> El [[28 de juny]] se celebrà un acte d'homenage en la capital d'Osona en motiu de l'inauguració del passage, en el que hi participaren els pares de Guillem Agulló, el militant d'[[Arran (organisació)|Arran]] Guillem Rovira, i el diputat de la CUP [[David Fernàndez i Ramos|David Fernàndez]].<ref>{{citar ref |url= http://www.llibertat.cat/2013/06/inauguracio-del-passatge-de-guillem-agullo-i-salvador-a-vic-22194 |títul= Inauguració del passatge de Guillem Agulló i Salvador a Vic |editor= Llibertat.cat |data= 30 de juny 2013 |consulta= 18/11/2013}}</ref><ref name="homenatgeVic">{{citar ref |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/4129805/20130628/vic-ret-homenatge-guillem-agullo.html |títul= Vic ret homenatge a Guillem Agulló |editor= VilaWeb |data= 28 de juny 2013 |consulta= 28/6/2013}}</ref>

Esquerra Unida intentà portar avant una declaració institucional per a recordar l'assessinat en les Corts Valencianes en l'any 2013, pero fon frustrat pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana.<ref name="elsalto" />

Esquerra Unida intentà portar avant una declaració institucional per a recordar l'assessinat en les Corts Valencianes en l'any 2013, pero fon frustrat pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana.<ref name="elsalto" />

El cantant [[Miquel Gil]] el va recordar just abans d'interpretar «El jorn dels miserables» en el [[Concert per la Llibertat]] celebrat el 29 de juny de l'any 2013 en el [[Camp Nou]].<ref>{{citar ref |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/4130978/20130702/miquel-gil-jorn-miserables.html |títol= Miquel Gil: 'El jorn dels miserables' |editor= VilaWeb |consulta= 02/7/2013}}</ref>[[Archiu:Passeig Guillem Agulló.jpg|esquerra|miniatura|300x300px|Passeig Guillem Agulló en els [[Jardins del Real]] de Valéncia]] El [[12 d'abril]] de l'any [[2016]] les [[Corts Valencianes]] varen rendir homenage a Guillem Agulló, 23 anys despuix del seu assessinat, en una declaració institucional signada per tots els grups parlamentaris ([[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV]], [[Coalició Compromís|Compromís]], [[Podem]], [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PPCV]] i [[Ciutadans - Partit de la Ciutadania|Ciutadans]]) i llegida per [[Enric Morera i Català|Enric Morera]], president de les Corts. Varen estar presents els pares i la germana d'Agulló i l'exdiputat de la [[Candidatura d'Unitat Popular|CUP]] [[David Fernàndez i Ramos|David Fernández]], entre d'atres.<ref>{{citar ref |url= http://www.vilaweb.cat/noticies/homenatge-historic-de-les-corts-valencianes-a-guillem-agullo-vint-i-tres-anys-despres/ |títul= Homenatge històric de les Corts Valencianes a Guillem Agulló, vint-i-tres anys després |editor= VilaWeb |consulta= 15/4/2016}}</ref> A través d'esta declaració institucional les Corts varen crear el Premi Guillem Agulló, concebut per a reconéixer «a les persones i les iniciatives destacades en la lluita contra la xenofòbia, el racisme i els delictes d'odi».<ref name="LaVanguardia.2017.04.20">{{Ref-publicació| llinage= Andrés Durà|nom = Raquel |artícul = El primer Premi Guillem Agulló reconoce al activista Daniel Sanjuan Guaita | publicació= [[La Vanguardia]]|url = http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20170420/421872807574/premi-guillem-agullo-2017-daniel-sanjuan-guaita-corts-valencianes.html |llengua = castellà |editor = |citació = | data = 20 d'abril de 2017}}</ref> El premi té caràcter anual, en lliurament el més d'abril. El primer guardonat, a títul pòstum, fon l'advocat Daniel Sanjuan Guaita, que havia mort el [[24 de giner]] de l'any [[2016]]. Sanjuan fon membre de la Comissió d'Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEAR PV) i de la comissió jurídica de la campanya "[[Centre d'internament d'estrangers|CIE]]s No", a favor del tancament dels [[Centre d'internament d'estrangers|Centres d'internament d'estrangers]]. El premi li fon otorgat per la seua defensa dels drets humans, especialment en l'ambit de l'immigració i li serà lliurat el [[25 d'abril]] en les [[Corts Valencianes]].<ref name="Vilaweb.2017.04.20">{{Ref-publicació| llinage=|nom = |artícul = Les corts atorgaran el primer premi Guillem Agulló a l'activista Daniel Sanjuan a títol pòstum | publicació= [[Vilaweb]]|url = http://www.vilaweb.cat/noticies/les-corts-atorgaran-el-primer-premi-guillem-agullo-a-lactivista-daniel-sanjuan-a-titol-postum/ |llengua = català |editor = |citació = El guardó reconeix la faena de Sanjuan en la defensa dels drets humans i la lluita contra els CIE| data = 20 d'abril de 2017}}</ref>

El cantant [[Miquel Gil]] el va recordar just abans d'interpretar «El jorn dels miserables» en el [[Concert per la Llibertat]] celebrat el 29 de juny de l'any 2013 en el [[Camp Nou]].<ref>{{citar ref |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/4130978/20130702/miquel-gil-jorn-miserables.html |títol= Miquel Gil: 'El jorn dels miserables' |editor= VilaWeb |consulta= 02/7/2013}}</ref>[[Archiu:Passeig Guillem Agulló.jpg|esquerra|miniatura|300x300px|Passeig Guillem Agulló en els [[Jardins del Real]] de Valéncia]] El [[12 d'abril]] de l'any [[2016]] les [[Corts Valencianes]] varen rendir homenage a Guillem Agulló, 23 anys despuix del seu assessinat, en una declaració institucional signada per tots els grups parlamentaris ([[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV]], [[Coalició Compromís|Compromís]], [[Podem]], [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana|PPCV]] i [[Ciutadans - Partit de la Ciutadania|Ciutadans]]) i llegida per [[Enric Morera i Català|Enric Morera]], president de les Corts. Varen estar presents els pares i la germana d'Agulló i l'exdiputat de la [[Candidatura d'Unitat Popular|CUP]] [[David Fernàndez i Ramos|David Fernández]], entre d'atres.<ref>{{citar ref |url= http://www.vilaweb.cat/noticies/homenatge-historic-de-les-corts-valencianes-a-guillem-agullo-vint-i-tres-anys-despres/ |títul= Homenatge històric de les Corts Valencianes a Guillem Agulló, vint-i-tres anys després |editor= VilaWeb |consulta= 15/4/2016}}</ref> A través d'esta declaració institucional les Corts varen crear el Premi Guillem Agulló, concebut per a reconéixer «a les persones i les iniciatives destacades en la lluita contra la xenofòbia, el racisme i els delictes d'odi».<ref name="LaVanguardia.2017.04.20">{{Ref-publicació| llinage= Andrés Durà|nom = Raquel |artícul = El primer Premi Guillem Agulló reconoce al activista Daniel Sanjuan Guaita | publicació= [[La Vanguardia]]|url = http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20170420/421872807574/premi-guillem-agullo-2017-daniel-sanjuan-guaita-corts-valencianes.html |llengua = castellà |editor = |citació = | data = 20 d'abril de 2017}}</ref> El premi té caràcter anual, en lliurament el més d'abril. El primer guardonat, a títul pòstum, fon l'advocat Daniel Sanjuan Guaita, que havia mort el [[24 de giner]] de l'any [[2016]]. Sanjuan fon membre de la Comissió d'Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEAR PV) i de la comissió jurídica de la campanya "[[Centre d'internament d'estrangers|CIE]]s No", a favor del tancament dels [[Centre d'internament d'estrangers|Centres d'internament d'estrangers]]. El premi li fon otorgat per la seua defensa dels drets humans, especialment en l'àmbit de l'immigració i li serà lliurat el [[25 d'abril]] en les [[Corts Valencianes]].<ref name="Vilaweb.2017.04.20">{{Ref-publicació| llinage=|nom = |artícul = Les corts atorgaran el primer premi Guillem Agulló a l'activista Daniel Sanjuan a títol pòstum | publicació= [[Vilaweb]]|url = http://www.vilaweb.cat/noticies/les-corts-atorgaran-el-primer-premi-guillem-agullo-a-lactivista-daniel-sanjuan-a-titol-postum/ |llengua = català |editor = |citació = El guardó reconeix la faena de Sanjuan en la defensa dels drets humans i la lluita contra els CIE| data = 20 d'abril de 2017}}</ref>

En l'any [[2017]] s'acordà finalment que un passeig central dels [[Jardins del Real]] portaria el seu nom en memòria d'ell i atres víctimes de [[crims d'odi]].<ref>{{ref-notícia|llinage=Andrès Durà|nom=Raquel|títul=Guillem Agulló tendrá un paseo en los Jardines de Viveros de València|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20170516/422626061376/guillem-agullo-calle-paseo-jardines-viveros-valencia.html|consulta=11 abril 2018|data=16-5-2017}}</ref> Poc de temps despuix de colocar la placa fon arrancada.<ref>{{ref-notícia|títul=Pinten i arranquen la placa del passeig dedicat a Guillem Agulló a València|publicació=À Punt|url=https://www.apuntmedia.es/va/Not%C3%ADcies/Societat/Pinten-i-arranquen-la-placa-del-passeig-dedicat-a-Guillem-Agullo-als-Jardins-de-Vivers-de-Valencia|consulta=22 abril 2018|data=22-4-2018}}</ref>

En l'any [[2017]] s'acordà finalment que un passeig central dels [[Jardins del Real]] portaria el seu nom en memòria d'ell i atres víctimes de [[crims d'odi]].<ref>{{ref-notícia|llinage=Andrès Durà|nom=Raquel|títul=Guillem Agulló tendrá un paseo en los Jardines de Viveros de València|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20170516/422626061376/guillem-agullo-calle-paseo-jardines-viveros-valencia.html|consulta=11 abril 2018|data=16-5-2017}}</ref> Poc de temps despuix de colocar la placa fon arrancada.<ref>{{ref-notícia|títul=Pinten i arranquen la placa del passeig dedicat a Guillem Agulló a València|publicació=À Punt|url=https://www.apuntmedia.es/va/Not%C3%ADcies/Societat/Pinten-i-arranquen-la-placa-del-passeig-dedicat-a-Guillem-Agullo-als-Jardins-de-Vivers-de-Valencia|consulta=22 abril 2018|data=22-4-2018}}</ref>