1492
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 52:
Llínea 52: − + + + Llínea 59:
Llínea 61: + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
===Demostratiu neutre de proximitat===
===Demostratiu neutre de proximitat===
El demostratiu neutre de proximitat és ''açò'', que deriva del llatí ''ecce hoc''.
El demostratiu neutre de proximitat és ''açò'', que deriva del llatí ''ecce hoc''.
També existix una variant antiga d'este demostratiu, ''ço'', que hui en dia només se gasta com a recurs estilístic davant de que (''ço que passa'', volent dir ''lo que passa''), davant de de (''ço d'ella'', volent dir ''lo d'ella'') o en l'expressió ''ço és'' (que vol dir ''es dir''), també pot gastar-se com a sinònim de l'artícul neutre ''lo'', pero en la llengua oral i espontànea este demostratiu arcaic està totalment en desús.
===Demostratiu neutre de grau intermig de proximitat===
===Demostratiu neutre de grau intermig de proximitat===
===Demostratiu neutre de lluntania===
===Demostratiu neutre de lluntania===
El demostratiu neutre de lluntania és ''allò'', que deriva del llatí ''illud'' (té el mateix orige etimològic que l'[[Artícul valencià|artícul]] masculí i neutre).
El demostratiu neutre de lluntania és ''allò'', que deriva del llatí ''illud'' (té el mateix orige etimològic que l'[[Artícul valencià|artícul]] masculí i neutre).
==Demostratius simples i reforçats en atres llengües==
En castellà i en portugués existien demostratius reforçats i simples. En castellà els demostratius reforçats eren ''aqueste'', ''aquese'' i ''aquel''; en portugués eren ''aqueste'', ''aquesse'' i ''aquele'', pero, igual que passà en valencià, els demostratius reforçats de primer i segon grau caigueren en desús i hui només s'usen com a recurs estilístic. En castellà, ademés, també hi havia pronoms reforçats neutres: ''aquesto'', ''aqueso'' i ''aquello''. Hui en dia, tant en portugués com en castellà s'usen els demostratius simples (que en abdós idiomes són iguals que els reforçats pero sense el prefix ''aqu-'') excepte en els demostratius de tercer grau.
En català hui en dia s'usen tant els demostratius simples com els reforçats (que són igual que en valencià, tant els simples com els reforçats): en la província de Lleida, la província de Tarragona i el país d'Andorra l'ús majoritari és el dels pronoms simples, pero en la província de Barcelona, la província de Girona, la zona del Rosselló i l'Alguer s'úsen majoritàriament els pronoms reforçats. Ademés, en les zones que s'usen els pronoms reforçats, només distinguixen dos graus de proximitat, és dir, han perdut el demostratiu ''aqueix'' (excepte en l'Alguer, a on encara es conserva, pero com a sinònim d'''aquest''). La normativa moderna catalana propugna l'us dels demostratius reforçats, deixant els simples com a opció secundària.
En Balear antigament hi havia demostratius simples i reforçats, pero hui dia els simples s'han perdut, i només queden els reforçats, que són: ''aquêst'', ''aquêx'' i ''aquêll''.
En Italià els també hi ha determinants reforçats i simples. En la llengua escrita es preferixen els reforçats: ''questo'', ''codesto'' i ''quello'', pero en el llenguage coloquial, especialment del sur d'itàlia, s'usa el demostratiu simple ''sto'' en conte de ''questo'' (només hi ha demostratius simples de primer grau).
==Referències==
==Referències==