− | Posteriorment al decés de Dídac Vich, i en el seu llegat, la comunitat pogué concloure les millors que s'havien iniciat en vida del protector. A lo llarc del [[sigle XVIII]] els monges mamprengueren noves obres de millora, pero ya no se trià a mestres de primer orde. El conjunt del cenobi fon ampliat i reformat, destacant la reforma del refectori i el seu blanquejament, aixina com del claustre, cela del prior i iglésia que fon pintada pels milanesos Carles i Llorenç Soronetti i Pere Bazzi en [[1772]]. Aixina s'havia fet en l'iglésia de [[Llíria]], en la [[Cartoixa de Porta Coeli]], i s'havia encarregat per a les seus de [[Seu de Saragossa|Saragossa]] i [[Seu d'Oriola|Oriola]]. Destacaren també els chapats de les parets en taulellets i l'ampliació i reforma de l'estageria construïda en [[1657]]. | + | Posteriorment al decés de Dídac Vich, i en el seu llegat, la comunitat pogué concloure les millors que s'havien iniciat en vida del protector. A lo llarc del [[sigle XVIII]] els monges mamprengueren noves obres de millora, pero ya no se trià a mestres de primer orde. El conjunt del cenobi fon ampliat i reformat, destacant la reforma del refectori i el seu blanquejament, aixina com del claustre, cela del prior i iglésia que fon pintada pels milanesos Carles i Llorenç Soronetti i Pere Bazzi en l'any [[1772]]. Aixina s'havia fet en l'iglésia de [[Llíria]], en la [[Cartoixa de Porta Coeli]], i s'havia encarregat per a les seus de [[Seu de Saragossa|Saragossa]] i [[Seu d'Oriola|Oriola]]. Destacaren també els chapats de les parets en taulellets i l'ampliació i reforma de l'estageria construïda en l'any [[1657]]. |