Canvis

Els demostratius són un tipo de determinants o pronoms que indiquen la situació de l'objecte del qual se parla respecte al parlant. Determinats adverbis o atres paraules poden tindre la mateixa funció. Els demostratius tenen sempre un valor deíctic, és dir, depenent de la situació comunicativa varia el seu significat (a diferència del sentit ple de paraules com, per eixemple, els substantius).

Els '''demostratius''' són un tipo de determinants o pronoms que indiquen la situació de l'objecte del qual se parla respecte al parlant. Determinats adverbis o atres paraules poden tindre la mateixa funció. Els demostratius tenen sempre un valor deíctic, és dir, depenent de la situació comunicativa varia el seu significat (a diferència del sentit ple de paraules com, per eixemple, els substantius).

La majoria de llengües que tenen demostratius indiquen dos graus de proximitat (llunt - a prop del parlant). Seguixen les que inclouen tres graus diferents (és el cas del valencià) i posteriorment les que tenen un sistema més complex, em quatre o cinc térmens diferents, els quals poden indicar la situació respecte als dos interlocutors, pero també l'ubicació del referent en altura o si és visible completament o de forma parcial. Estos sistemes més elaborats tenen més presència en els idiomes natius nordamericans o del Pacífic.

La majoria de llengües que tenen demostratius indiquen dos graus de proximitat (llunt - prop del parlant). Seguixen les que inclouen tres graus diferents (és el cas del valencià) i posteriorment les que tenen un sistema més complex, em quatre o cinc térmens diferents, els quals poden indicar la situació respecte als dos interlocutors, pero també l'ubicació del referent en altura o si és visible completament o de forma parcial. Estos sistemes més elaborats tenen més presència en els idiomes natius nordamericans o del Pacífic.

A continuació s'expondran els demostratius en [[llengua valenciana]]

A continuació s'expondran els demostratius en [[llengua valenciana]]

Bàsicament els pronoms reforçats són iguals que els simples pero en el prefix aqu- i sense la -e final. Hui en dia els demostratius reforçats de primer i segon grau han caigut en desús i a soles s'usen en uns pobles molt concrets d'Alacant (en les localitats [[Tàrbena]] i [[La Vall de Gallinera]] exactament).

Bàsicament els pronoms reforçats són iguals que els simples pero en el prefix aqu- i sense la -e final. Hui en dia els demostratius reforçats de primer i segon grau han caigut en desús i a soles s'usen en uns pobles molt concrets d'Alacant (en les localitats [[Tàrbena]] i [[La Vall de Gallinera]] exactament).

En la llengua antiga es feya un us molt extens dels demostratius reforçats juntament en els simples, els reforçats eren, en diferència, els que més s'usaven durant el [[Sigle d'Or]], pero a poc a poc varen anar substituint-se pels pronoms simples. Posteriorment, durant la [[renaixença valenciana]] es varen tractar de reintroduir per a apropar el valencià d'aquella época al valencià del Sigle d'Or, pero no tingué gens d'èxit, puix la gent els veïa com a lo que eren, arcaismes.

En la llengua antiga es feya un us molt extens dels demostratius reforçats juntament en els simples, els reforçats eren, en diferència, els que més s'usaven durant el [[Sigle d'Or]], pero a poc a poc varen anar substituint-se pels pronoms simples. Posteriorment, durant la [[renaixença valenciana]] es varen tractar de reintroduir per a apropar el valencià d'aquella época al valencià del [[Sigle d'Or]], pero no tingué gens d'èxit, puix la gent els veïa com a lo que eren, arcaismes.

L'únic que es conserva actualment en valencià general és el de tercer grau.

L'únic que es conserva actualment en valencià general és el de tercer grau.

====Orige dels demostratius reforçats====

====Orige dels demostratius reforçats====

L'orige llatí dels deomstratius reforçats és el mateix que el dels seus equivalents simples pero emb ''eccu'' davant:

L'orige [[llatí]] dels deomstratius reforçats és el mateix que el dels seus equivalents simples pero emb ''eccu'' davant:

Els demostratius reforçats de primer grau deriven de demostratius llatins: ''aquest'' deriva del llatí ''eccu iste'' i ''aquesta'' deriva del llatí vulgar ''eccu ista''.

Els demostratius reforçats de primer grau deriven de demostratius llatins: ''aquest'' deriva del llatí ''eccu iste'' i ''aquesta'' deriva del llatí vulgar ''eccu ista''.

=====Pronunciació del demostratiu reforçat ''aquest''=====

=====Pronunciació del demostratiu reforçat ''aquest''=====

El pronom demostratiu reforçat ''aquest'' presenta una pronunciació una miqueta complicada i segurament per això caigué en desús. La dificultat es deu a que, a diferència del demostratiu simple ''este'', ''aquest'' mai va desenrollar una -e final per a ajudar a la pronunciació, per tant els valencians varen haver d'ingeniar-se-les per a pronunciar-lo. És important poder llegir bé ''aquest'' per a ser capaços de llegir texts clàssics en veu alta. Primerament, ''aquest'' se pronuncia en e tancada (a diferència del [[català]] ''aquest'', que es pronuncia en e oberta, o del [[balear]] ''aquêst'', que es pronuncia en vocal neutra), despuix, si la paraula següent escomença per vocal, la es s'emmudix, és dir, se pronúncia ''aquet fill'', encara que s'escriga ''aquest fill''; i, finalment, el plural se pronuncia ''aquets'', encara que s'escriga ''aquests''. Esta pronunciació és la que hui dia es gasta en les localitats alacantines a on encara s'usa este demostratiu.

El pronom demostratiu reforçat ''aquest'', totalment en desús actualment en la llengua valenciana, presenta una pronunciació una miqueta complicada i segurament per això caigué en desús. La dificultat es deu a que, a diferència del demostratiu simple ''este'', ''aquest'' mai va desenrollar una -e final per a ajudar a la pronunciació, per tant els valencians varen haver d'ingeniar-se-les per a pronunciar-lo. És important poder llegir bé ''aquest'' per a ser capaços de llegir texts clàssics en veu alta. Primerament, ''aquest'' se pronuncia en e tancada (a diferència del [[català]] ''aquest'', que es pronuncia en e oberta, o del [[balear]] ''aquêst'', que es pronuncia en vocal neutra), despuix, si la paraula següent escomença per vocal, la es s'emmudix, és dir, se pronúncia ''aquet fill'', encara que s'escriga ''aquest fill''; i, finalment, el plural se pronuncia ''aquets'', encara que s'escriga ''aquests''. Esta pronunciació és la que hui dia es gasta en les localitats alacantines a on encara s'usa este demostratiu.

==Demostratius neutres==

==Demostratius neutres==