Canvis

== La sicologia de les bromes i el seu estudi ==

== La sicologia de les bromes i el seu estudi ==

La raó per la qual riem ha sigut estudiada en numeroses ocasions per experts en el camp de la [[sicologia]], com és el cas per eixemple del llibre ''El succeït i la seua relació ab l’[[inconscient]]'' de [[Sigmund Freud]].

La raó per la qual riem ha sigut estudiada en numeroses ocasions per experts en el camp de la [[sicologia]], com és el cas per eixemple del llibre ''El succeït i la seua relació en l’[[inconscient]]'' de [[Sigmund Freud]].

''Society of Mind'' ''(La societat de la ment)'', obra de [[Marvin Minsky]], sugerix que la riallada té una funció específica que es relaciona en el cervell humà. Opina que els succeïts i el fet de riure constituïxen mecanismes que ampra el cervell per a deprendre l'absurt. Per este motiu, argumenta que un succeït, despuix d'escoltar-lo diverses vegades, ya no és divertit.

''Society of Mind'' ''(La societat de la ment)'', obra de [[Marvin Minsky]], sugerix que la riallada té una funció específica que es relaciona en el cervell humà. Opina que els succeïts i el fet de riure constituïxen mecanismes que ampra el cervell per a deprendre l'absurt. Per este motiu, argumenta que un succeït, despuix d'escoltar-lo diverses vegades, ya no és divertit.

En ''The mechanism of the mind'' ''(El mecanisme de la ment)'' i ''I am right, you are wrong'' ''(Yo tinc raó, tu estàs equivocat)'' d'[[Edward de Bono]], l’autor sugerix que la ment és una màquina que treballa formant patrons, i que funciona reconeixent històries i conductes per a posar-les en patrons familiars. Quan una conexió familiar s'interromp, i alternativament un víncul nou i inesperat se produïx en el cervell per una ruta diferent a l'esperada, s'origina el fet de riure ab la nova conexió. Esta teoria explica bastant sobre els succeïts. Per eixemple:  

En ''The mechanism of the mind'' ''(El mecanisme de la ment)'' i ''I am right, you are wrong'' ''(Yo tinc raó, tu estàs equivocat)'' d'[[Edward de Bono]], l’autor sugerix que la ment és una màquina que treballa formant patrons, i que funciona reconeixent històries i conductes per a posar-les en patrons familiars. Quan una conexió familiar s'interromp, i alternativament un víncul nou i inesperat se produïx en el cervell per una ruta diferent a l'esperada, s'origina el fet de riure en la nova conexió. Esta teoria explica bastant sobre els succeïts. Per eixemple:  

* Per qué un succeït només és graciós quan s'escolta per primera vegada: una volta s’ha escoltat, s'origina el patró de reconeiximent, de manera que no poden hi haure noves conexions i, per tant, no hi ha riure.  

* Per qué un succeït només és graciós quan s'escolta per primera vegada: una volta s’ha escoltat, s'origina el patró de reconeiximent, de manera que no poden hi haure noves conexions i, per tant, no hi ha riure.  

* Per qué els succeïts tenen un inici elaborat i a sovint repetitiu: La repetició establix el patró familiar en el cervell. Un mètodo usual és repetir aproximadament la mateixa història dos vegades per tal de, despuix, dir la part graciosa la tercera vegada que es conta l'història. Les primeres dos vegades de l'història evoquen un patró familiar en el cervell, i d'esta manera preparen el cervell per a la part còmica.

* Per qué els succeïts tenen un inici elaborat i a sovint repetitiu: La repetició establix el patró familiar en el cervell. Un mètodo usual és repetir aproximadament la mateixa història dos vegades per tal de, despuix, dir la part graciosa la tercera vegada que es conta l'història. Les primeres dos vegades de l'història evoquen un patró familiar en el cervell, i d'esta manera preparen el cervell per a la part còmica.