Canvis

L''''avinguda de Vicente Blasco Ibáñez''' és una via urbana de [[Valéncia]] situada entre els [[Jardins del Real]] i el barri d'[[El Cabanyal]]. S'inicia al seu extrem occidental en l'encreuament dels carrers del Botànic Cavanilles i del General Elío, i finalisa en el seu extrem oriental en l'estació de [[Rodalia de València|rodalia]] i [[Mija Distància Renfe|mija distància]] de [[Estació del Cabanyal|Valéncia-Cabanyal]], just en l'inici d'[[El Cabanyal]] i en l'encreuament dels carrers del Marí Blas de Lezo i de [[Carrer de la Serradora|Serrería]].

L''''avinguda de Vicente Blasco Ibáñez''' és una via urbana de [[Valéncia]] situada entre els [[Jardins del Real]] i el barri d'[[El Cabanyal]]. S'inicia al seu extrem occidental en l'encreuament dels carrers del Botànic Cavanilles i del General Elío, i finalisa en el seu extrem oriental en l'estació de [[Rodalia de València|rodalia]] i [[Mija Distància Renfe|mija distància]] de [[Estació del Cabanyal|Valéncia-Cabanyal]], just en l'inici d'[[El Cabanyal]] i en l'encreuament dels carrers del Marí Blas de Lezo i de [[Carrer de la Serradora|Serrería]].

A lo llarc dels seus casi tres quilómetros s'encreua ab numeroses vies importants de l'est de la ciutat com el [[carrer de Jaume Roig]], l'[[avinguda de Suècia]], l'[[avinguda d'Aragó]], l'[[avinguda de Catalunya]], l'[[avinguda del Cardenal Benlloch]], el [[carrer de Ramon Llull]] i el [[carrer del Doctor Manuel Candela]].

A lo llarc dels seus casi tres quilómetros s'encreua en numeroses vies importants de l'est de la ciutat com el [[carrer de Jaume Roig]], l'[[avinguda de Suècia]], l'[[avinguda d'Aragó]], l'[[avinguda de Catalunya]], l'[[avinguda del Cardenal Benlloch]], el [[carrer de Ramon Llull]] i el [[carrer del Doctor Manuel Candela]].

Travessa d'oest a est tots els barris dels distrits del [[Pla del Real]] i d'[[Algirós]] fins a arribar als [[Poblats Marítims]].  

Travessa d'oest a est tots els barris dels distrits del [[Pla del Real]] i d'[[Algirós]] fins a arribar als [[Poblats Marítims]].  

== Nom ==

== Nom ==

L'avinguda pren el nom de [[Vicente Blasco Ibáñez]], important escritor, periodiste i polític [[Valéncia|valencià]] de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX|XX]]. Fins al [[1980]] fon coneguda com el '''Passeig de Valéncia al Mar''', nom ab el qual va nàixer al tractar-se d'una gran avinguda que conectaria el [[Ciutat Vella de Valéncia|centre]] ab la [[Mediterrànea|mar]].

L'avinguda pren el nom de [[Vicente Blasco Ibáñez]], important escritor, periodiste i polític [[Valéncia|valencià]] de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX|XX]]. Fins a l'any [[1980]] fon coneguda com el '''Passeig de Valéncia al Mar''', nom en el qual va nàixer al tractar-se d'una gran avinguda que conectaria el [[Ciutat Vella de Valéncia|centre]] en la [[Mediterrànea|mar]].

Anteriorment, fon coneguda durant la [[guerra civil espanyola]] (1936-1939) com a ''avinguda de l'Unió Soviètica'', denominació que fon revertida en la [[dictadura franquista]]. En juny de 1977 la comissió de govern municipal aprovà unànimement la denominació d'avinguda de Blasco Ibáñez per a la via.

Anteriorment, fon coneguda durant la [[guerra civil espanyola]] (1936-1939) com a ''avinguda de l'Unió Soviètica'', denominació que fon revertida en la [[dictadura franquista]]. En [[juny]] de l'any [[1977]] la comissió de govern municipal aprovà unànimement la denominació d'avinguda de Blasco Ibáñez per a la via.

== Història ==

== Història ==

El seu traçat discorre casi paralel al vell camí del [[Cabanyal]], que partia des del [[pont del Real]] junt als [[jardins de Montfort]] i arribava fins als actuals carrers del Serpis i el d'Antoni Joan en el [[Cabanyal]]. Conegut inicialment com a passeig de Valéncia al Mar, hi ha hagut multitut de proyectes de prolongar la via, ab els seus diferents noms, fins a la mar Mediterrànea, iniciats ab el proyecte de 1888 de [[Casimiro Meseguer]], que prevea un passeig de 100 metros d'ample. En 1931 hi hagué un proyecte de [[José Pedrós]], ab un traçat que esquivava el barri del Cabanyal.

El seu traçat discorre casi paralel al vell camí del [[Cabanyal]], que partia des del [[pont del Real]] junt als [[jardins de Montfort]] i arribava fins als actuals carrers del Serpis i el d'Antoni Joan en el [[Cabanyal]]. Conegut inicialment com a passeig de Valéncia al Mar, hi ha hagut multitut de proyectes de prolongar la via, en els seus diferents noms, fins a la mar Mediterrànea, iniciats en el proyecte de l'any [[1888]] de [[Casimiro Meseguer]], que prevea un passeig de 100 metros d'ample. En l'any [[1931]] hi hagué un proyecte de [[José Pedrós]], en un traçat que esquivava el barri del Cabanyal.

L'avinguda fon construïda en trams. El primer tram anava dels [[jardins del Real]] fins a les vies de tren de l'[[avinguda d'Aragó]] que venien de l'antiga [[Estació d'Aragó (històrica)|estació d'Aragó]], completat en la [[dècada del 1940]]. A continuació es faria el tram fins al [[avinguda del Doctor Manuel Candela|carrer del Doctor Manuel Candela]] i es crearia el barri de [[L'Illa Perduda]] entre l'any [[1955]] i l'any [[1962]], que impulsava un canvi de rumbo de l'avinguda proyectada, i que la faria totalment recta. L'any [[1974]] es suprimiren les vies de tren de l'[[avinguda d'Aragó]] i en la [[década del 1980]] es compliren els treballs per a acabar el tram des del [[avinguda del Doctor Manuel Candela|carrer del Doctor Manuel Candela]] fins al [[Cabanyal]]. L'any [[1991]] fon completat el soterrament de les vies del [[Carrer de la Serradora|carrer de Serrería]] i s'inaugurà l'estació subterrànea de [[Valéncia-Cabanyal]], just al final est de l'avinguda.

L'avinguda fon construïda en trams. El primer tram anava dels [[jardins del Real]] fins a les vies de tren de l'[[avinguda d'Aragó]] que venien de l'antiga [[Estació d'Aragó (històrica)|estació d'Aragó]], completat en la [[anys 1940|dècada de 1940]]. A continuació es faria el tram fins al [[avinguda del Doctor Manuel Candela|carrer del Doctor Manuel Candela]] i es crearia el barri de [[L'Illa Perduda]] entre l'any [[1955]] i l'any [[1962]], que impulsava un canvi de rumbo de l'avinguda proyectada, i que la faria totalment recta. En l'any [[1974]] es suprimiren les vies de tren de l'[[avinguda d'Aragó]] i en la [[anys 1980|década de 1980]] es compliren els treballs per a acabar el tram des del [[avinguda del Doctor Manuel Candela|carrer del Doctor Manuel Candela]] fins al [[Cabanyal]]. En l'any [[1991]] fon completat el soterrament de les vies del [[Carrer de la Serradora|carrer de Serrería]] i s'inaugurà l'estació subterrànea de [[Valéncia-Cabanyal]], just al final est de l'avinguda.

Posteriorment, durant l'última dècada de govern de l'alcaldesa [[Rita Barberá]], l'avinguda fon protagonista d'una polèmica sobre la seua prolongació cap a [[Passeig Marítim (Valéncia)|la mar]], lo qual requeria el derroc de part del barri marítim del [[Cabanyal]], A pesar de l'estatus de ''Bé Cultural Nacional'' que té este barri. La plataforma [[Salvem el Cabanyal]] encapçalà durant anys la defensa del barri ab l'objectiu evitar la prolongació de l'avinguda. El proyecte de prolongació de Blasco Ibáñez cap a la mar fon definitivament impedit i descartat en estiu de 2015 pel govern municipal de l'alcalde [[Joan Ribó]].

Posteriorment, durant l'última dècada de govern de l'alcaldesa [[Rita Barberá]], l'avinguda fon protagonista d'una polèmica sobre la seua prolongació cap a [[Passeig Marítim (Valéncia)|la mar]], lo qual requeria el derroc de part del barri marítim del [[Cabanyal]], A pesar de l'estatus de ''Bé Cultural Nacional'' que té este barri. La plataforma [[Salvem el Cabanyal]] encapçalà durant anys la defensa del barri en l'objectiu evitar la prolongació de l'avinguda. El proyecte de prolongació de Blasco Ibáñez cap a la mar fon definitivament impedit i descartat en [[estiu]] de l'any [[2015]] pel govern municipal de l'alcalde [[Joan Ribó]].

== Elements importants ==

== Elements importants ==

[[Archiu:Universitat valència rectorat.jpg|thumb|left|175px|Rectorat de la [[Universitat de Valéncia]]]]

[[Archiu:Universitat valència rectorat.jpg|thumb|left|175px|Rectorat de l'[[Universitat de Valéncia]]]]

[[Archiu:Facultat de Geografia i Història UV.JPG|thumb|right|Facultat de Geografia i Història]]

[[Archiu:Facultat de Geografia i Història UV.JPG|thumb|right|Facultat de Geografia i Història]]

=== Tram: Dels jardins del Real a l'avinguda d'Aragó ===

=== Tram: Dels jardins del Real a l'avinguda d'Aragó ===

Este tram separa el barri de [[L'Exposició (barri de Valéncia)|L'Exposició]] en el sur dels de [[Jaume Roig (barri de Valéncia)|Jaume Roig]] i la [[Ciutat Universitària]] en el nort. Davant del naiximent de l'avinguda, hi ha una gran porta reixada que és un dels accessos als [[Jardins del Real]] (en el barri de [[Trinitat (barri de Valéncia)|la Trinitat]]). En el sur, està la [[Clínica Quirón de Valéncia|Clínica Quirón]] i els [[Jardins de Montfort]]. Tot este tram destaca una série de jardins amples i ombrívols en bell mig de l'avinguda, interromputs per carrers que comuniquen un sentit de trànsit ab l'atre. En un d'estos jardins belluga una chicoteta estàtua dedicada a [[Vicente Blasco Ibáñez]] l'any en el qual l'avinguda va rebre el seu nom actual, l'any [[1980]].

Este tram separa el barri de [[L'Exposició (barri de Valéncia)|L'Exposició]] en el sur dels de [[Jaume Roig (barri de Valéncia)|Jaume Roig]] i la [[Ciutat Universitària]] en el nort. Davant del naiximent de l'avinguda, hi ha una gran porta reixada que és un dels accessos als [[Jardins del Real]] (en el barri de [[Trinitat (barri de Valéncia)|la Trinitat]]). En el sur, està la [[Clínica Quirón de Valéncia|Clínica Quirón]] i els [[Jardins de Montfort]]. Tot este tram destaca una série de jardins amples i ombrívols en bell mig de l'avinguda, interromputs per carrers que comuniquen un sentit de trànsit en l'atre. En un d'estos jardins belluga una chicoteta estàtua dedicada a [[Vicente Blasco Ibáñez]] l'any en el qual l'avinguda va rebre el seu nom actual, en l'any [[1980]].

Concentra també gran part de les [[Facultat Universitària|facultats]] del [[Campus de Blasco Ibáñez]] de l'[[Universitat de Valéncia]], situades sobretot en el principi de l'avinguda: la [[Facultat de Geografia i Història (UV)|Facultat de Geografia i Història]], la [[Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació (UV)|Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació]], la [[Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (UV)|Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació]], la [[Facultat de Medicina i Odontologia (UV)|Facultat de Medicina i Odontologia]], la [[Facultat de Sicologia (UV)|Facultat de Sicologia]], la [[Facultat de Fisioteràpia (UV)|Facultat de Fisioteràpia]] i la [[Facultat d'Enfermeria i Podologia (UV)|Facultat d'Enfermeria i Podologia]]. El "[[Colege major]] Lluís Vives" i l'edifici del [[Rector|Rectorat]] de l'[[Universitat de Valéncia]] són atres dels edificis universitaris a destacar.

Concentra també gran part de les [[Facultat Universitària|facultats]] del [[Campus de Blasco Ibáñez]] de l'[[Universitat de Valéncia]], situades sobretot en el principi de l'avinguda: la [[Facultat de Geografia i Història (UV)|Facultat de Geografia i Història]], la [[Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació (UV)|Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació]], la [[Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (UV)|Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació]], la [[Facultat de Medicina i Odontologia (UV)|Facultat de Medicina i Odontologia]], la [[Facultat de Sicologia (UV)|Facultat de Sicologia]], la [[Facultat de Fisioteràpia (UV)|Facultat de Fisioteràpia]] i la [[Facultat d'Enfermeria i Podologia (UV)|Facultat d'Enfermeria i Podologia]]. El "[[Colege major]] Lluís Vives" i l'edifici del [[Rector|Rectorat]] de l'[[Universitat de Valéncia]] són atres dels edificis universitaris a destacar.

Al costat de les facultats se troba la zona d'us residencial coneguda com a "zona Woody" per l'antiga [[discoteca]] Woody que estava ubicada en l'avinguda de Menéndez Pelayo. Tota esta àrea ha sigut tradicional lloc nocturn de festa universitària, pero la seua catalogació com a ''Zona Acústicament Saturada'' (ZAS) ha fet que minve l'oferta de bars i pubs jovenils.

Al costat de les facultats se troba la zona d'us residencial coneguda com a "zona Woody" per l'antiga [[discoteca]] Woody que estava ubicada en l'avinguda de Menéndez Pelayo. Tota esta àrea ha sigut tradicional lloc nocturn de festa universitària, pero la seua catalogació com a ''Zona Acústicament Saturada'' (ZAS) ha fet que minve l'oferta de bars i pubs jovenils.

Entre l'[[avinguda de Suècia]] i l'[[Avinguda d'Aragó (Valéncia)|avinguda d'Aragó]] es situa l'[[estadi de Mestalla]] del [[Valéncia CF]], ademés de la sèu de la [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]]. Entre estos dos edificis hi havia l'edifici del "Nou Ajuntament", que fon demolit en novembre de 2015 per a construir un hotel, segons un acort firmat pel consistori de [[Rita Barberà]] ab la companyia hotelera Expogrupo.

Entre l'[[avinguda de Suècia]] i l'[[Avinguda d'Aragó (Valéncia)|avinguda d'Aragó]] es situa l'[[estadi de Mestalla]] del [[Valéncia CF]], ademés de la sèu de la [[Confederació Hidrogràfica del Xúquer]]. Entre estos dos edificis hi havia l'edifici del "Nou Ajuntament", que fon demolit en novembre de l'any [[2015]] per a construir un hotel, segons un acort firmat pel consistori de [[Rita Barberà]] en la companyia hotelera Expogrupo.

[[Archiu:Mestalla5.jpg|thumb|right|L'[[Estadi de Mestalla]]]]

[[Archiu:Mestalla5.jpg|thumb|right|L'[[Estadi de Mestalla]]]]

=== Tram: De l'avinguda d'Aragó al carrer del Doctor Manuel Candela ===

=== Tram: De l'avinguda d'Aragó al carrer del Doctor Manuel Candela ===

Este tram dividix els barris de [[Mestalla (barri de Valéncia)|Mestalla]] i [[L'Amistat]] en el sur i un tram de la [[Ciutat Universitària]] i el barri de [[La Bega Baixa]] (o de Sant Josep) en el nort. En el cantó ab l'[[avinguda de Catalunya]] es troba el colege del Pilar, i en el cantó ab l'[[Avinguda d'Aragó (Valéncia)|avinguda d'Aragó]] es troba el colege Guadalaviar.  

Este tram dividix els barris de [[Mestalla (barri de Valéncia)|Mestalla]] i [[L'Amistat]] en el sur i un tram de la [[Ciutat Universitària]] i el barri de [[La Bega Baixa]] (o de Sant Josep) en el nort. En el cantó en l'[[avinguda de Catalunya]] es troba el colege del Pilar, i en el cantó ab l'[[Avinguda d'Aragó (Valéncia)|avinguda d'Aragó]] es troba el colege Guadalaviar.  

A conseqüència de la proximitat de l'[[estadi de Mestalla]] i del [[Campus de Blasco Ibáñez|campus universitari]], este tram concentra molts restaurants i bars, com els de la plaça del Xúquer en [[La Bega Baixa]], que concentrava en la [[década de 1990]] gran part de l'oferta d'oci d'esta zona universitària. En els carrers de Polo i Peyrolón i de Bèlgica en el barri de [[Mestalla (barri de Valéncia)|Mestalla]] es concentra també gran part de restaurants i locals d'oci.  

A conseqüència de la proximitat de l'[[estadi de Mestalla]] i del [[Campus de Blasco Ibáñez|campus universitari]], este tram concentra molts restaurants i bars, com els de la plaça del Xúquer en [[La Bega Baixa]], que concentrava en la [[anys 1990|década de 1990]] gran part de l'oferta d'oci d'esta zona universitària. En els carrers de Polo i Peyrolón i de Bèlgica en el barri de [[Mestalla (barri de Valéncia)|Mestalla]] es concentra també gran part de restaurants i locals d'oci.  

=== Tram: Del carrer del Doctor Manuel Candela al Cabanyal ===

=== Tram: Del carrer del Doctor Manuel Candela al Cabanyal ===

Este tram travessa el barri de la [[Ciutat Jardí (Valéncia)|Ciutat Jardí]], llimita ab els de [[l'Illa Perduda]] i [[la Carrasca]], i entra als [[Poblats Marítims|poblats marítims]] al travessar part del barri de [[Beteró]] i arribar a l'estació de [[Valéncia-Cabanyal]] en l'inici del barri del [[Cabanyal]].

Este tram travessa el barri de la [[Ciutat Jardí (Valéncia)|Ciutat Jardí]], llimita ab els de [[l'Illa Perduda]] i [[la Carrasca]], i entra als [[Poblats Marítims|poblats marítims]] al travessar part del barri de [[Beteró]] i arribar a l'estació de [[Valéncia-Cabanyal]] en l'inici del barri del [[Cabanyal]].

És una zona més residencial, ab alguns pisos llogats a estudiants durant el curs acadèmic, raó per la qual té també zones i locals d'oci d'us majoritàriament universitari. La plaça d'Hondures en el nort i la plaça del Cedre en el sur són dos habituals zones d'oci jovenil.  

És una zona més residencial, en alguns pisos llogats a estudiants durant el curs acadèmic, raó per la qual té també zones i locals d'oci d'us majoritàriament universitari. La plaça d'Hondures en el nort i la plaça del Cedre en el sur són dos habituals zones d'oci jovenil.  

En este tram tenia els seus estudis [[Ràdio Nou]], abans d'arribar a la nova estació subterrànea de [[Valéncia-Cabanyal]].

En este tram tenia els seus estudis [[Ràdio Nou]], abans d'arribar a la nova estació subterrànea de [[Valéncia-Cabanyal]].

En l'estació de [[Rodalia de Valéncia|rodalia]] i [[Mija Distància Renfe|mija distància]] de [[Estació del Cabanyal|Valéncia-Cabanyal]] se poden agarrar les llínees [[Llínea 5 (Rodalies Valéncia)|C-5]], [[Llínea 6 (Rodalies Valéncia)|C-6]], [[Llínea 6 (Regional Comunitat Valenciana)|L-6]] i [[Línea 7 (Regional Comunitat Valenciana)|L-7]].

En l'estació de [[Rodalia de Valéncia|rodalia]] i [[Mija Distància Renfe|mija distància]] de [[Estació del Cabanyal|Valéncia-Cabanyal]] se poden agarrar les llínees [[Llínea 5 (Rodalies Valéncia)|C-5]], [[Llínea 6 (Rodalies Valéncia)|C-6]], [[Llínea 6 (Regional Comunitat Valenciana)|L-6]] i [[Línea 7 (Regional Comunitat Valenciana)|L-7]].

L'[[EMT de Valéncia]] té numeroses llínees d'autobusos diürnes i nocturnes per tota l'avinguda, com les llínees 8, 9, 10, 12, 29, 30, 31, 70, 71, 79, 80, 81, 89, N1, N2, N89 i N90.

La [[EMT de Valéncia]] té numeroses llínees d'autobusos diürnes i nocturnes per tota l'avinguda, com les llínees 8, 9, 10, 12, 29, 30, 31, 70, 71, 79, 80, 81, 89, N1, N2, N89 i N90.

== Referències ==

== Referències ==