Canvis

{{Estat desaparegut  

{{Estat desaparegut  

| nom_oficial    = "Regne de Valéncia"

| nom_oficial    = "Regne de Valencia"

| nom_complet    = Regne de Valéncia

| nom_complet    = Regne de Valéncia

| nom_comú        = Regne de Valéncia

| nom_comú        = Regne de Valéncia

| dades_població2              =   

| dades_població2              =   

| membre_de                    =  

| membre_de                    =  

| religió                      = [[Iglesia Catòlica|catòlica]]

| religió                      = [[Iglésia Catòlica|catòlica]]

| notes                        =  

| notes                        =  

}}

}}

El '''Regne de Valéncia''' va ser un regne creat per [[Jaume I el Conquistador|Jaume I]], [[rei d'Aragó]] i [[comte de Barcelona]], que va comprendre des de la [[reconquista]] de la [[taifa de Valéncia]] en [[1238]] fins a [[1707]], any en que en la promulgació dels [[Decrets de Nova Planta]] per als regnes d'Aragó i Valéncia les seues institucions varen ser abolides i els seus furs substituïts pels castellans; des d'eixa data fins a la [[divisió territorial d'Espanya en 1833]] envestiment per [[Javier de Burgos]], el regne de Valéncia va mantindre eixe nom com a territori dins de les diferents administracions de l'Espanya dels Borbones.<ref>Vore la [[drae:regne|2º accepció del terme ''regne'' en el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola]].</ref>

El '''Regne de Valéncia''' fon un regne creat per [[Jaume I el Conquistador|Jaume I]], [[rei d'Aragó]] i [[comte de Barcelona]], que va comprendre des de la [[reconquista]] de la [[taifa de Valéncia]] en [[1238]] fins a [[1707]], any en que en la promulgació dels [[Decrets de Nova Planta]] per als regnes d'Aragó i Valéncia les seues institucions varen ser abolides i els seus furs substituïts pels castellans; des d'eixa data fins a la [[divisió territorial d'Espanya en 1833]] envestiment per [[Javier de Burgos]], el regne de Valéncia va mantindre eixe nom com a territori dins de les diferents administracions de l'Espanya dels Borbons.<ref>Vore la [[drae:regne|2º accepció del terme ''regne'' en el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola]].</ref>

Despuix de la conquista inicial va ser ampliat cap al sur de la llínea [[Biar]]-[[Busot]]. Jaime I, veent que era difícil repoblar tant territori conquistat, intenta conservar alguns privilegis de la població nativa aixina com respectar les seues religions i costums, proclamant els [[Furs de Valéncia|Furs de Valéncia (''Els Furs'')]], a partir de la qual es crea en entitat de regne i passant a formar part de la [[Corona d'Aragó]]. Va ser aixina depenent de la corona pero en una administració pròpia.

Despuix de la conquista inicial fon ampliat cap al sur de la llínea [[Biar]]-[[Busot]]. Jaime I, veent que era difícil repoblar tant de territori conquistat, intentà conservar alguns privilegis de la població nativa aixina com respectar les seues religions i costums, proclamant els [[Furs de Valéncia|Furs de Valéncia (''Els Furs'')]], a partir de la qual se crea ab entitat de regne i passant a formar part de la [[Corona d'Aragó]]. Fon aixina depenent de la corona pero ab una administració pròpia.

La creació del regne va provocar una iracunda reacció de la noblea aragonesa, que vea aixina impossible la prolongació dels seus senyorius cap a les terres valencianes.

La creació del regne va provocar una iracunda reacció de la noblea aragonesa, que vea aixina impossible la prolongació dels seus senyorius cap a les terres valencianes.

=== Edat Mija ===

=== Edat Mija ===

{{AP|Conquista del Regne de Valéncia}}

{{AP|Conquista del Regne de Valéncia}}

Despuix d'haver segut el breçol de la cultura íbera, i receptora de diferents cultures antigues ([[fenicis]], [[grecs]], [[cartaginés]], [[Antiga Roma|romans]], [[bizantí]], [[visigots]], [[musulmans]], etc.), en l'any 1233 el rei [[Jaime I el Conquistador]] inicia la conquista del territori valencià marcat llavors per cinc sigles de presència dels [[sarraïns]]: els regnes taifas de [[taifa de Valéncia|Balansiya]], [[Taifa d'Alpuente|Alpuente]], [[taifa de Denia|Denia]] i [[Taifa de Múrcia|Múrcia]].

Despuix d'haver segut el breçol de la cultura ibera, i receptora de diferents cultures antigues ([[fenicis]], [[grecs]], [[cartaginés]], [[Antiga Roma|romans]], [[bizantí]], [[visigots]], [[musulmans]], etc.), en l'any 1233 el rei [[Jaume I el Conquistador]] inicià la conquista del territori valencià marcat llavors per cinc sigles de presència dels [[sarraïns]]: els regnes taifes de [[taifa de Valéncia|Balànsiya]], [[Taifa d'Alpont|Alpont]], [[taifa de Dénia|Dénia]] i [[Taifa de Múrcia|Múrcia]].

Una volta conquistades les [[Illes Balears]], els esforços militars de Jaime I es varen redirigir cap als territoris islàmics del sur. En l'any [[1233]] es va planificar la campanya de [[Alcanyís]], desenrollada en tres etapes:

Una volta conquistades les [[Illes Balears]], els esforços militars de Jaume I se varen redirigir cap als territoris islàmics del sur. En l'any [[1233]] se va planificar la campanya d'[[Alcanyís]], desenrollada en tres etapes:

* La primera dirigida a les terres de "la Plana" nort, en la presa de [[Borriana]] l'any 1233 i atres enclavaments, com per eixemple [[Peníscola]].

* La primera dirigida a les terres de "la Plana" nort, en la presa de [[Borriana]] l'any 1233 i atres enclavaments, com per eixemple [[Peníscola]].

* La segona comprén la zona central en la conquista de [[Valéncia]] (1238) i les terres planes fins al [[Xúquer]], per a fer-ho les corts generals de [[Monsó (Osca)|Monsó]] de [[1236]] varen concedir l'ajuda necessària i el papa [[Gregorio IX]] va donar a l'empresa el caràcter de [[creuada]]. [[El Puig]] es va prendre en agost de [[1237]], en el fracàs d'una esquadra enviada pel rei de [[Tunis]] en auxili de Valéncia. Les capitulacions es varen firmar el [[28 de setembre]] i el rei va entrar en la ciutat el [[9 d'octubre]].

* La segona comprén la zona central ab la conquista de [[Valéncia]] (1238) i les terres planes fins al [[Xúquer]], per a fer-ho les corts generals de [[Monsó (Osca)|Monsó]] de [[1236]] varen concedir l'ajuda necessària i el papa [[Gregori IX]] va donar a l'empresa el caràcter de [[creuada]]. [[El Puig]] se va prendre en agost de [[1237]], ab el fracàs d'una esquadra enviada pel rei de [[Tunísia]] en auxili de Valéncia. Les capitulacions se varen firmar el [[28 de setembre]] i el rei va entrar en la ciutat el [[9 d'octubre]].

[[Archiu:Entrada de Jaume I a València.jpg|thumb|200px|left|Pintura mural del castell de [[Alcanyís]] del sigle XIV que representa l'entrada de Jaime I d'Aragó en Valéncia en 1238.]]

[[Archiu:Entrada de Jaume I a València.jpg|thumb|200px|left|Pintura mural del castell d'[[Alcanyís]] del sigle XIV que representa l'entrada de Jaume I d'Aragó en Valéncia en 1238.]]

[[Archiu:Mapa de conquesta del Regne de valencia.png|thumb|200px|right|Fases de conquista i/o incorporació dels territoris de l'actual Comunitat Valenciana]]

[[Archiu:Mapa de conquesta del Regne de valencia.png|thumb|200px|right|Fases de conquista i/o incorporació dels territoris de l'actual Comunitat Valenciana]]

* La tercera fase comprén des de [[1243]] fins a [[1245]] i aplega fins als llímits estipulats per a la conquista entre Aragó i [[Castella]] en el [[Tractat de Almizra]] en l'any [[1244]], firmat entre Jaime I i [[Alfonso X el Sabio]], en aquell moment infant castellà, per a delimitar les àrees de reconquista de les Corones de Castella i Aragó. Les terres al sur de la llínea [[Biar]]-[[Busot]]-[[la Vila Joyosa]] varen quedar reservades a Castella, mantenint-se el [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)|Regne de Múrcia]] (en totes les terres alacantines al sur de [[Biar]]-[[Busot]]) en territori castellà. Posteriorment, aprofitant la mort de [[Sancho IV de Castella]] i la minoria d'edat del seu successor, [[Fernando IV de Castella|Fernando IV]], els territoris del Regne de Múrcia situats al nort de la vora del [[Riu Segura|Segura]] són incorporats al regne de Valéncia en l'invasió d'estes terres castellanes per part de [[Jaime II el Just|Jaime II]], despuix de la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] ([[1304]]) i el [[Tractat d'Elig]] ([[1305]]).

* La tercera fase comprén des de [[1243]] fins a [[1245]] i aplega fins als llímits estipulats per a la conquista entre Aragó i [[Castella]] en el [[Tractat de Almizra]] en l'any [[1244]], firmat entre Jaume I i [[Alfons X el Sabi]], en aquell moment infant castellà, per a delimitar les àrees de reconquista de les Corones de Castella i Aragó. Les terres en el sur de la llínea [[Biar]]-[[Busot]]-[[la Vila Joyosa]] varen quedar reservades a Castella, mantenint-se el [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)|Regne de Múrcia]] (ab totes les terres alacantines en el sur de [[Biar]]-[[Busot]]) en territori castellà. Posteriorment, aprofitant la mort de [[Sancho IV de Castella]] i la minoria d'edat del seu successor, [[Fernando IV de Castella|Fernando IV]], els territoris del Regne de Múrcia situats en el nort de la vora del [[Riu Segura|Segura]] són incorporats al regne de Valéncia en l'invasió d'estes terres castellanes per part de [[Jaume II el Just|Jaume II]], despuix de la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] ([[1304]]) i el [[Tractat d'Elig]] ([[1305]]).

En l'any [[1283]] el rei [[Pedro III d'Aragó]] autorisa l'instalació del [[Consulat de la Mar]] en Valéncia, sent este el primer d'Espanya.

En l'any [[1283]] el rei [[Pere III d'Aragó]] autorisa l'instalació del [[Consulat de la Mar]] en Valéncia, sent este el primer d'Espanya.

En l'any [[1305]] seria dividit este regne quedant per a Castella la zona occidental, que constituiria dins de la corona castellana el Regne de Múrcia, i para [[Corona d'Aragó|Aragó]] la zona oriental, que passaria a formar part del Regne de Valéncia, en virtut a la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] i el [[Tractat d'Elig]].

En l'any [[1305]] seria dividit este regne quedant per a Castella la zona occidental, que constituiria dins de la corona castellana el Regne de Múrcia, i per a [[Corona d'Aragó|Aragó]] la zona oriental, que passaria a formar part del Regne de Valéncia, en virtut de la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] i el [[Tractat d'Elig]].

El regne, al principi de majoria [[mudéixar]], musulmana i mossàrap. En la conquista el regne de Valéncia va rebre cristians principalment d'Aragó, Castella i Navarra pero també d'atres països europeus. El procés de poblament del Regne de Valéncia va ser un procés llarc que no acabarà fins al sigle XVII, despuix de l'expulsió dels [[Moriscs|moriscs]]. La població del Regne de Valéncia, des del principi, era d'orige divers (aragonesos, navarresos, d'Itàlia...) pero predominava la d'orige aragonés i castellà. La [[teoria pancatalanista de l'orige de l'idioma valencià]] afirma que la població catalanoparlant representava més del 80% de la del Regne de Valéncia despuix de l'expulsió dels morisco, pero s'ha demostrat que açò no pot ser cert, puix en orige en les expedicions de Jaime I no aplegaven ni al 5% del total.Es necessari aclarir que ademés este 5 % de catalans anaren molt provablement analfabets i és impossible que una minoria analfabeta imponga el seu idioma a la majoria, açò desmonta els arguments pancatalanistes. Per una atra part, historiadors sérios han demostrat que en tota l'història del Regne de Valéncia l'immigració catalana cap a terres valencianes ha segut molt escassa.   

El regne, al principi de majoria [[mudéixar]], musulmana i mossàrap. En la conquista el regne de Valéncia va rebre cristians principalment d'Aragó, Castella i Navarra pero també d'atres països europeus. El procés de poblament del Regne de Valéncia va ser un procés llarc que no acabarà fins al sigle XVII, despuix de l'expulsió dels [[Moriscs|moriscs]]. La població del Regne de Valéncia, des del principi, era d'orige divers (aragonesos, navarresos, italians...) pero predominava la d'orige aragonés i castellà. La [[teoria pancatalanista de l'orige de l'idioma valencià]] afirma que la població catalanoparlant representava més del 80% de la del Regne de Valéncia despuix de l'expulsió dels moriscs, pero s'ha demostrat que açò no pot ser cert, puix en orige en les expedicions de Jaume I no aplegaven ni al 5% del total. És necessari aclarir que ademés este 5% de catalans anaren molt provablement analfabets i és impossible que una minoria analfabeta imponga el seu idioma a la majoria, açò desmonta els arguments pancatalanistes. Per una atra part, historiadors sérios han demostrat que en tota l'història del Regne de Valéncia l'immigració catalana cap a terres valencianes ha segut molt escassa.   

Estes poblacions junt en els judeus, va donar com resultat una societat multiconfesional i multicultural, sent els cristians els qui tenien plens drets en comparació al restant de les cultures. Estos mateixos creen les bases d'un sistema econòmic aprofitant les infraestructures àraps existents ([[azudes]], [[margenades]], sistemes de rec, mesquites, torres de vigilància, etc.), aixina com els productes agrícoles assentats (cítrics, panses, [[armeles]], [[arròs]], [[chufa]], [[hortalices]], [[Palmera (vegetal)|palmeres]], etc).

Estes poblacions junt ab els judeus, va donar com resultat una societat multiconfesional i multicultural, sent els cristians els qui tenien plens drets en comparació al restant de les cultures. Estos mateixos creen les bases d'un sistema econòmic aprofitant les infraestructures àraps existents ([[taones]], [[margenades]], sistemes de rec, mesquites, torres de vigilància, etc.), aixina com els productes agrícoles assentats (cítrics, panses, [[armeles]], [[arròs]], [[chufa]], [[hortalices]], [[Palmera (vegetal)|palmeres]], etc).

A pesar de compartir rei en els territoris de la [[Corona d'Aragó]] ([[Comtats Catalans]], Aragó i [[Regne de Mallorca|Balears]]), el rei Jaime I instaura els furs de Valéncia, fundant d'esta manera un regne en identitat política pròpia, en les seues pròpies institucions, en la seua moneda, administració, i aranzel. Estos furs es mantindrien fins a [[1707]], en la centralisació borbònica.  

A pesar de compartir rei ab els territoris de la [[Corona d'Aragó]] ([[Comtats Catalans]], Aragó i [[Regne de Mallorca|Balears]]), el rei Jaume I instaura els furs de Valéncia, fundant d'esta manera un regne ab identitat política pròpia, ab les seues pròpies institucions, ab la seua moneda, administració, i aranzel. Estos furs se mantindrien fins a [[1707]], ab la centralisació borbònica.  

<center>{{Galería de imágenes

<center>{{Galería de imágenes

|Coat of Arms of Valencia (14th-16th Centuries).svg|Escut del Regne y de la ciutat de Valéncia dels segles XIV a XVI

|Coat of Arms of Valencia (14th-16th Centuries).svg|Escut del Regne i de la ciutat de Valéncia dels sigles XIV a XVI

|Coat of Arms of Valencia (16th-18th Centuries).svg|Escut de los segles XVI a XVIII]

|Coat of Arms of Valencia (16th-18th Centuries).svg|Escut dels sigles XVI a XVIII]

|Former Coat of Arms of Valencia (Party with the Royal Arms of Aragon).svg|Variant en la Ensenya Real

|Former Coat of Arms of Valencia (Party with the Royal Arms of Aragon).svg|Variant en l'Ensenya Real

|Royal arms of Aragon (Lozenge shaped and Crowned).svg|Ensenya Real

|Royal arms of Aragon (Lozenge shaped and Crowned).svg|Ensenya Real

}}</center>

}}</center>

=== Edat Moderna ===

=== Edat Moderna ===

[[Archiu:Reino Valencia XVI.jpg|thumb|200px|left|Part del Regne de Valéncia en el [[segle XVI]]]]

[[Archiu:Reino Valencia XVI.jpg|thumb|200px|left|Part del Regne de Valéncia en el [[sigle XVI]]]]

[[Archiu:Guion del Reino de Valencia.jpg|thumb|250px|Guió i cavall engualdrapat en l'emblema heràldic del Regne de Valéncia en les exequies per la mort de[[Carlos I de Espanya]]

[[Archiu:Guion del Reino de Valencia.jpg|thumb|250px|Guió i cavall engualdrapat ab l'emblema heràldic del Regne de Valéncia en les exequies per la mort de [[Carles I de Espanya]]

En ''La Magnifique, et sumptueuse pompe funèbre faite aus obsèques, et funerailles du très grand, et très victorieus empereur Charles Cinquième, celebrées en la Ville de Bruxelles li XXIX. jour du mois de décembre M.D.LVIII parell Philippes Roy Catholique d’Espaigne són fils'', Jérôme Cock (dibuix), Jean i Luc de Dovar, (gravadors), Amberes, Cristóbal *Plantino, 1559, *LÁM. 15.<ref>Alberto Montaner Fruts, ''El senyal del rei d'Aragó: Història i significat'', Saragossa, Institució «Fernando el Catòlic», 1995, p. 185, LÁM. XVII. ISBN 84-7820-283-8.</ref>]]

En ''La Magnifique, et sumptueuse pompe funèbre faite aus obsèques, et funerailles du très grand, et très victorieus empereur Charles Cinquième, celebrées en la Ville de Bruxelles li XXIX. jour du mois de décembre M.D.LVIII parell Philippes Roy Catholique d’Espaigne són fils'', Jérôme Cock (dibuix), Jean i Luc de Dovar, (gravadors), Amberes, Cristóbal *Plantino, 1559, *LÁM. 15.<ref>Alberto Montaner Fruts, ''El senyal del rei d'Aragó: Història i significat'', Saragossa, Institució «Fernando el Catòlic», 1995, p. 185, LÁM. XVII. ISBN 84-7820-283-8.</ref>]]

Aixina mateix, el Regne de Valéncia finança econòmicament l'expansió de la [[Corona d'Aragó]] durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]], per lo que alcança el seu màxim esplendor durant el [[Sigle d'Or Valencià|Sigle d'or]], gràcies al conseqüent comerç marítim en els nous territoris extra peninsulars de la Corona ([[Cerdenya]], [[Sicilia]], [[Nàpols]], etc.), i la creació de la ''[[Taula de Canvis]]'', la primera [[bossa de valors]] de l'història. Esta época coincidix, ademés, en una explosió lliterària notable en valencià, sent una de les primeres societats en entrar en l'época de la Renaixença, en importants escritors, humanistes i filòsofs.

Aixina mateix, el Regne de Valéncia finança econòmicament l'expansió de la [[Corona d'Aragó]] durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]], per lo que alcançà el seu màxim esplendor durant el [[Sigle d'Or Valencià|Sigle d'or]], gràcies al conseqüent comerç marítim ab els nous territoris extra peninsulars de la Corona ([[Cerdenya]], [[Sicília]], [[Nàpols]], etc.), i la creació de la ''[[Taula de Canvis]]'', la primera [[bossa de valors]] de l'història. Esta época coincidix, ademés, ab una explosió lliterària notable en valencià, sent una de les primeres societats en entrar en l'época de la Renaixença, ab importants escritors, humanistes i filòsofs.

En l'unió dinàstica efectiva de la [[Corona de Castella]] i de la [[Corona d'Aragó]] en l'emperador [[Carlos I d'Espanya|Carlos I]], el Regne de Valéncia seguix mantenint la seua independència política. No obstant, el regne comença a vore's somés a la pressió d'una política cada volta més centralista per part de l'hegemonia de la Corona castellana, donant lloc a importants conflictes socials com els Tumults de les [[Germaníes]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Un atre problema important és la dràstica reducció demogràfica, fins a un terç de la població, com a conseqüència de les diferents [[Edicte de Granada|expulsions de judeus]] i [[Expulsió dels @morisco|moriscs]] del Regne, la qual cosa fa que la seua economia entre en una greu crisis degut, principalment, a la falta de mà d'obra barata que hi havia en la població morisca valenciana (denominats ''tagarins''), i a la fuga de capitals i actius acumulats pels sefardites.

Ab l'unió dinàstica efectiva de la [[Corona de Castella]] i de la [[Corona d'Aragó]] ab l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I]], el Regne de Valéncia seguix mantenint la seua independència política. No obstant, el regne comença a vore's somés a la pressió d'una política cada volta més centralista per part de l'hegemonia de la Corona castellana, donant lloc a importants conflictes socials com els Tumults de les [[Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Un atre problema important és la dràstica reducció demogràfica, fins a un terç de la població, com a conseqüència de les diferents [[Edicte de Granada|expulsions de judeus]] i [[Expulsió dels moriscs|moriscs]] del Regne, lo qual fa que la seua economia entre en una greu crisis degut, principalment a la falta de mà d'obra barata que hi havia en la població morisca valenciana (denominats ''tagarins''), i a la fuga de capitals i actius acumulats pels sefardites.

En [[1700]], en la mort de [[Carlos II d'Espanya|Carlos II]], va ser proclamat rei de Castella i d'Aragó [[Felipe d'Anjou]], lo que va provocar la [[Guerra de Successió Espanyola]]. La [[Corona d'Aragó]] es va posar de part de l'archiduc [[Carlos VI del Sacre Imperi Romà Germànic|Carlos]], l'atre pretenent. La resistència del Regne de Valéncia es va concentrar especialment en [[Xàtiva]], Denia, Altea i Alacant, que varen ser incendiades en repetides ocasions (d'ahí el gentilici ''socarrats'', "quemados" en castellà, propi de la ciutat de [[Xàtiva]]), i la seua població massacrada. Quan la guerra va terminar, Felipe V va promulgar els [[Decrets de Nova Planta]], per els que quedaven abolides totes les institucions de la Corona d'Aragó i dels Regnes que la componien, que desapareixien i s'integraven en la [[Corona de Castella]], fent-se els furs d'este últim regne extensius per a tot el territori; no obstant, per a ser assimilada a la llegislació i sistema polític castellans, el rei va tindre que sofocar numeroses sublevació i tumults socials a lo llarc del territori dirigides per excombatients del bando dels Austrias, els [[micalets]].

En [[1700]], ab la mort de [[Carles II d'Espanya|Carles II]], va ser proclamat rei de Castella i d'Aragó [[Felip d'Anjou]], lo que va provocar la [[Guerra de Successió Espanyola]]. La [[Corona d'Aragó]] es va posar de part de l'archiduc [[Carles VI del Sacre Imperi Romà Germànic|Carles VI]], l'atre pretenent. La resistència del Regne de Valéncia es va concentrar especialment en [[Xàtiva]], Denia, Altea i Alacant, que varen ser incendiades en repetides ocasions (d'ahí el gentilici ''socarrats'', "quemados" en castellà, propi de la ciutat de [[Xàtiva]]), i la seua població massacrada. Quan la guerra va acabar, Felip V va promulgar els [[Decrets de Nova Planta]], pels que quedaven abolides totes les institucions de la Corona d'Aragó i dels Regnes que la componien, que desapareixien i s'integraven a la [[Corona de Castella]], fent-se els furs d'este últim regne extensius per a tot el territori; no obstant, per a ser assimilada a la llegislació i sistema polític castellans, el rei va tindre que sofocar numeroses sublevacions i tumults socials a lo llarc del territori dirigides per excombatents del bando dels Àustria, els [[micalets]].

== Divisió Territorial: Les Governacions i el Virregnat ==

== Divisió Territorial: Les Governacions i el Virregnat ==

El Regne de Valéncia va estar dividit en dos governacions, la de Valéncia i la d'[[Oriola]]. La [[Governació de Valéncia]] estava dividida en tres territoris: la ''Governació dellà Xúquer'' o de [[Xàtiva]], per a la zona compresa entre Xixona i el Xúquer, la ''Governació dellà Uixó'' o Castelló, per al territori al nort del Uixó, i el governador de Valéncia que tenia jurisdicció entre el Xúquer i el Uixó, ademés de la supervisió dels seus lloctinents en Xàtiva i Castelló.

El Regne de Valéncia va estar dividit en dos governacions, la de Valéncia i la d'[[Oriola]]. La [[Governació de Valéncia]] estava dividida en tres territoris: la ''Governació dellà Xúquer'' o de [[Xàtiva]], per a la zona compresa entre Xixona i el Xúquer, la ''Governació dellà Uixó'' o Castelló, per al territori al nort del Uixó, i el governador de Valéncia que tenia jurisdicció entre el Xúquer i el Uixó, ademés de la supervisió dels seus lloctinents en Xàtiva i Castelló.

En [[1520]], mantenint les governacions, que varen perdre gran part de la seua importància política, es va establir el [[virregnat de Valéncia]] en el nomenament de Diego Hurtado de Mendoza i Lemos, que va anar el detonant de la [[Guerra de les Germaníes]].

En [[1520]], mantenint les governacions, que varen perdre gran part de la seua importància política, se va establir el [[virregnat de Valéncia]] ab el nomenament de Diego Hurtado de Mendoza i Lemos, que fon el detonant de la [[Guerra de les Germanies]].

Els diferents atacs que manifestaven la debilitat de la defensa del llitoral va fer crear en [[1594]] el Batalló de la Milícia Efectiva del Regne de Valéncia, un eixèrcit defensiu del regne, en dèu mil hòmens destinats a respondre a qualsevol atac; pero en l'expulsió dels moriscs en [[1609]] i el respal i informació que donaven els assaltants, la cantitat i virulència dels atacs va baixar, i el batalló va ser reduint el seu tamany en els anys.

Els diferents atacs que manifestaven la debilitat de la defensa del llitoral va fer crear en [[1594]] el Batalló de la Milícia Efectiva del Regne de Valéncia, un eixèrcit defensiu del regne, ab dèu mil hòmens destinats a respondre a qualsevol atac; pero ab l'expulsió dels moriscs en [[1609]] i el respal i informació que donaven els assaltants, la cantitat i virulència dels atacs va baixar, i el batalló va anar reduint el seu tamany ab els anys.

== Vore també ==

== Vore també ==

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història]]