Canvis

La '''Iglésia''' de '''Sant Joan del Mercat''' és una iglésia situada en la ciutat de [[Valéncia]], front a la [[Llonja de la Seda]], i al costat del [[Mercat Central]], construida damunt de l'antiga mesquita en [[1240]].

La '''Iglésia''' de '''Sant Joan del Mercat''' és una iglésia situada en la ciutat de [[Valéncia]], front a la [[Llonja de la Seda]], i al costat del [[Mercat Central]], construida damunt de l'antiga mesquita en [[1240]].

L'iglésia se titula Real, des de [[1858]], per decret d'[[Isabel II]] que la visità el 2 de [[juny]] del mateix any, com abans ho feren [[Carles III]], en [[1706]], i els reis de [[Sicília]], Francesc i la seua esposa en [[1823]] i en [[1902]] ho va fer la Infanta Isabel de Borbó, ex Princesa d'Astúries.

L'iglésia se titula Real, des de [[1858]], per decret d'[[Isabel II]] que la visità el 2 de [[juny]] del mateix any, com abans ho feren [[Carles III]], en [[1706]], i els reis de [[Sicília]], Francesc i la seua esposa en [[1823]] i en [[1902]] ho va fer l'Infanta Isabel de Borbó, ex Princesa d'Astúries.

Està catalogat com a ''Monument Històric Artístic Nacional'' des de el 21 de [[Febrer]] de [[1947]].

Està catalogat com a ''Monument Històric Artístic Nacional'' des del 21 de [[Febrer]] de [[1947]].

D'orige [[Art gòtic|gòtic]], pero reedificant-se en els sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XVI|XVI]] a causa dels incendis.

D'orige [[Art gòtic|gòtic]], pero reedificant-se en els sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XVI|XVI]] a causa dels incendis.

Serà en el [[sigle XVII]] i escomençaments del [[sigle XVIII]] quan finalment adquirirà el seu aspecte definitiu, en una fisonomia barroca.

Serà en el [[sigle XVII]] i escomençaments del [[sigle XVIII]] quan finalment adquirirà el seu aspecte definitiu, en una fisonomia barroca.

De la seua antiga estructura gòtica encara queda la nau i el gran òcul cegat, conegut com la ''O de Sant Joan'', que fon confebit com a gran rosetó en la frontera dels peus. El seu exterior se reformà en [[1700]].

De la seua antiga estructura gòtica encara queda la nau i el gran òcul cegat, conegut com la ''O de Sant Joan'', que fon concebit com a gran rosetó en la frontera dels peus. El seu exterior se reformà en [[1700]].

De la frontera que dona a la [[plaça del Mercat]] destaca la escultura central de la Verge del Rosari, obra de Jacopo Bertesi. Sobre ella s'encontra la torre del rellonge, flanquejada pels dos Sants Joans i la veleta disposta en el alt de la frontera, coneguda com el pardal de Sant Joan.

De la frontera que dona a la [[plaça del Mercat]] destaca l'escultura central de la Verge del Rosari, obra de Jacopo Bertesi. Sobre ella es troba la torre del rellonge, flanquejada pels dos Sants Joans i la veleta disposta en lo alt de la frontera, coneguda com el pardal de Sant Joan.

Antonio Palomino deixà una ditada notable en Valéncia. Fon este edifici precíssament el motiu de la seua arribada a Valéncia en [[1697]]. El cler de la parròquia havia encarregat una nova decoració despuix dels incendis patits pel edifici. Carles II envià al seu pintor, qui corroborà l'impressió de les capellanes, va vore el gran espai que se posava en les seues mans i aceptà el reto. S'eliminà lo fet i pintà el presbiteri i totes les revoltes de l'iglésia en els últims anys del [[sigle XVII]].

Antonio Palomino deixà una resta notable en Valéncia. Fon este edifici precísament el motiu de la seua arribada a Valéncia en [[1697]]. La clerecia de la parròquia havia encarregat una nova decoració despuix dels incendis patits per l'edifici. Carles II envià al seu pintor, qui corroborà l'impressió de les capellanes, va vore el gran espai que es posava en les seues mans i aceptà el repte. S'eliminà lo fet i pintà el presbiteri i totes les revoltes de l'iglésia en els últims anys del [[sigle XVII]].

Durant la II república espanyola fon past de les flames i les seues ditades encara perduren.

Durant la II república espanyola fon incendiat i les seues restes encara perduren.

== Vore també ==

== Vore també ==