1492
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «La '''S''', '''s''' en minúscula, és la dècima novena lletra de l'alfabet valencià i dècima quinta de les consonants. El seu nom en valencià...»
La '''S''', '''s''' en minúscula, és la dècima novena [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima quinta de les [[consonant]]s. El seu nom en valencià és '''es''', pero per castellanisme també se la coneix com a '''esse''.
== Fonètica ==
En valencià la lletra es quan va sola entre dos vocals se pronuncia com a es sonora, igual que la lletra [[Z|zeta]] en totes les posicions. En el restant de casos se pronuncia sorda, i si es vol que una es entre vocals siga també sorda, se gastarà es dígraf [[Ss (dígraf)|doble es]].
És molt comú en l'Horta de València la pronunciació sorda de la es entre vocals, açò és un vulgarisme nomenat apichament, inadmissible en el valencià estàndart oral, que sempre farà distinció entre es sorda i es sonora.
== Ortografia ==
=== S'escriu es ===
* En sò de [s] (es sorda) (sap):
# En inicial de paraula: solt, sabut.
# Darrere de consonant: ansa, dacsa.
# Darrere dels prefixos llatins i grecs: ante-, contra-, sobre-, supra-, uni-, bi-, tri-, anti-, hipo-, para-, mono-, di-, tetra-, poli-, etc., i de la a- en valor negatiu: asilàbic.
# En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transformar-se en sonora o es duplique per continuar sorda: mes, mesos; nas, nassos.
* En sò de [z] (es sonora) (cosa):
# En posició intervocàlica: casa, promesa.
# En els prefixos DES-, DIS-, seguits de vocal, H o consonant sonora: desaiguar, desheretar, desviure.
# En els participis: d’entés, entesa, entesos, enteses; d’imprés, impresa, impresos, impreses.
# En derivats de gentilicis: andalús, andalusos; francés, francesos.
# En el femení dels substantius que signifiquen ofici, professió, dignitat, títul o càrrec: abat, abadesa; duc, duquesa; príncip, princesa.
== Vore també==
*[[Alfabet valencià]]
*[[Dígraf]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]
== Fonètica ==
En valencià la lletra es quan va sola entre dos vocals se pronuncia com a es sonora, igual que la lletra [[Z|zeta]] en totes les posicions. En el restant de casos se pronuncia sorda, i si es vol que una es entre vocals siga també sorda, se gastarà es dígraf [[Ss (dígraf)|doble es]].
És molt comú en l'Horta de València la pronunciació sorda de la es entre vocals, açò és un vulgarisme nomenat apichament, inadmissible en el valencià estàndart oral, que sempre farà distinció entre es sorda i es sonora.
== Ortografia ==
=== S'escriu es ===
* En sò de [s] (es sorda) (sap):
# En inicial de paraula: solt, sabut.
# Darrere de consonant: ansa, dacsa.
# Darrere dels prefixos llatins i grecs: ante-, contra-, sobre-, supra-, uni-, bi-, tri-, anti-, hipo-, para-, mono-, di-, tetra-, poli-, etc., i de la a- en valor negatiu: asilàbic.
# En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transformar-se en sonora o es duplique per continuar sorda: mes, mesos; nas, nassos.
* En sò de [z] (es sonora) (cosa):
# En posició intervocàlica: casa, promesa.
# En els prefixos DES-, DIS-, seguits de vocal, H o consonant sonora: desaiguar, desheretar, desviure.
# En els participis: d’entés, entesa, entesos, enteses; d’imprés, impresa, impresos, impreses.
# En derivats de gentilicis: andalús, andalusos; francés, francesos.
# En el femení dels substantius que signifiquen ofici, professió, dignitat, títul o càrrec: abat, abadesa; duc, duquesa; príncip, princesa.
== Vore també==
*[[Alfabet valencià]]
*[[Dígraf]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]